Casa de La Ricarda
- Vegeu altres significats de La Ricarda a la pàgina de desambiguació
La Casa de La Ricarda, també coneguda com Casa Gomis o La casa de vidre, és una joia de l'arquitectura racionalista que es troba en els terrenys que envolten a l'estany que duu el mateix nom al Prat. Envoltada per una densa pineda que l'oculta de les mirades d'aquells que no en coneixen la seva situació, aquest privilegiat habitatge unifamiliar és un dels majors tresors arquitectònics que hi ha al Baix Llobregat.
Característiques
Sobre un terreny elevat artificialment al costat de la costa s'estén una malla ortogonal que ordena un sistema de cobertes formades per voltes rebaixades de formigó armat sobre pilars d'acer conformats. Aquest ús coherent de l'estructura dóna als espais una transparència de la qual mancaven la majoria d'habitatges d'una sola planta de l'època, realitzades mitjançant murs de càrrega. L'habitatge està compost per tres nuclis d'habitacions que envolten la zona central on es troba l'enorme sala i la cuina.
El primer nucli correspon a l'habitació dels primers propietaris, una habitació que podia funcionar de forma pràcticament autònoma a la resta de l'habitatge, que alberga un petit estudi i un bany. Separada de la resta de l'habitatge per un passadís de sostre vidriat que dóna, per un dels seus costats, a un pati interior.
El segon nucli correspon a les habitacions dels que aleshores eren els fills dels propietaris. Consta de sis habitacions agrupades per parelles. O en altres paraules, hi ha tres habitacions amb dos accessos cadascuna, que poden dividir-se en dues habitacions més petites mitjançant una porta corredissa (en funció de l'ús que se'ls vulgui donar), quedant així sis habitacions independents que comparteixen un vestidor dos a dos. S'accedeix a les habitacions per un passadís il·luminat per una gelosia de colors (les peces de la qual van ser dissenyades pel propi Antoni Bonet), passant a través de petits vestíbuls que precedeixen les habitacions i donen accés als tres banys i al vestidor comú. La zona central, en la qual estan situades la sala, el menjador, la cuina i el rebedor, és pràcticament diàfana. Tan sols la zona de la cuina està realment tancada per murs enrajolats, i des d'ella s'accedeix a un soterrani on estan situats els registres a les instal·lacions de l'habitatge. La part més cridanera de la sala, que encara conserva el mobiliari original de l'arquitecte, és sens dubte la xemeneia.
El tercer nucli correspon a la zona on habitava el servei i el garatge.
Història
L'habitatge va ser construït entre 1949 i 1963 per l'arquitecte Antoni Bonet Castellana que es trobava a l'exili a Argentina i va dirigir tota l'obra per correu (que actualment està en possessió de la família de propietaris de l'habitatge). Aquest curiós mètode de treball no és gens comú, i hi ha molt pocs exemples d'edificis d'aquesta qualitat realitzats d'aquesta manera, com la Vila Planchart de Giò Ponti a Veneçuela, una mica anterior.
Ús actual
Actualment està buida però disponible per a visites en grup i es lloga per realitzar anuncis publicitaris i festes privades.
Referències
- Fitxa al catàleg de patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament del Prat.
- La Ricarda - Casa Gomis a Wikiarquitectura.
- Publicació sobre La Ricarda del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC.
- Casa La Ricarda (1949-1963) de Antonio Bonet a la revista digital "Cosas de arquitectos".
- L'arquitecte Antoni Bonet Castellana a la Viquipèdia.
- Documental "La Ricarda" emès a TV3.
- Documental sobre La Ricarda a BTV, realitzat per Núria Folch.
- Article sobre l'habitatge al blog pratenc Potablavarq.
Enllaços externs
- Galeria de fotografies de La Ricarda
- La Ricarda, un tresor arquitectònic al Delta al blog de La Porta del Delta
- Salvem La Ricarda publicat a La Vanguardia (03/06/2012)
- Visita a La Ricarda al blog "Diari d'arquitectura i urbanisme"
- Campanya de micromecenatge del documental "La Ricarda, la casa de vidre"
- Blog del documental "La Ricarda, la casa de vidre"
- Verano en La Ricarda, al blog "Del tirador a la ciudad" de El País
 |
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar afegint-les. |
