La Capsa
La Capsa], és un equipament cultural de l'Ajuntament del Prat de Llobregat situat a l'Av. del Pare Andreu de Palma, 5-7 del Prat de Llobregat.
Contingut
Definició
La Capsa] és un projecte cultural, dinàmic i obert a col·lectius, artistes, creadors, entitats i programadors independents, per a desenvolupar projectes conjunts.
Des del mes de juny de 1995, el projecte treballa per construir una ciutadania cultural activa i crítica, afavorint el desenvolupament de les capacitats creatives de les persones i generant alhora espais d'acció social col·lectiva que contribueixin al desenvolupament de la comunitat.
El projecte s'estructura en 4 àmbits de treball interconnectats:
- Laboratori: Espais per a l'experimentació i treball creatiu
- Comunitat: Accions i processos per construir ciutadania des de la música i la creació.
- Documentació: Recollida i accés a informació relacionada amb el fet musical a la ciutat.
- Música en Viu: Dinamització depropostes musicals locals i forànies a la ciutat.
El model organitzatiu de La Capsa] suposa una aposta per la gestió professional, alhora que participativa, mitjançant diferents òrgans de govern formats per l'Ajuntament, entitats, usuaris i usuàries i empreses del sector cultural, per afavorir l'autonomia de gestió i el treball amb criteris d'eficàcia i eficiència.
Història
Orígen
La Capsa és un projecte de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament del Prat de Llobregat que, des de la seva inauguració el 30 de juny de 1995, ha estat un equipament de referència que ha treballat en una doble dimensió: per una banda com a centre promotor de les cultures emergents i, per altra banda, com a centre referent per al desenvolupament de les polítiques juvenils al municipi.
La Capsa va néixer com a resposta a una demanda històrica d'espais per a joves formulada des de la desapareguda taula de joves del Prat a finals dels anys 70 i primers dels 80. Després de l'enfonsament de la segona planta de Torre Muntadas, el 1979, el Prat no disposava d'espais de trobada i acció per a joves.
En aquesta època el Lloro era l'espai central des del que es lideraven i desenvolupaven les polítiques locals adreçades als joves. D'aquest període cal destacar la creació i consolidació del circuit zero a nivell comarcal, l'organització d'exposicions col·lectives de joves creadors i la creació de l'associació de músics locals La Clau que va aglutinar el moviment musical de la ciutat.
La inauguració de La Capsa donà resposta a les demandes d'espais i tant el Lloro com els projectes culturals que liderava es van traslladar al nou equipament.
Des de la seva creació, el centre es va posicionar com un espai de trobada, participació i creació per als joves de la ciutat centrant les seves accions en aspectes formatius, informatius i lúdics.
La Capsa i la música
La Capsa] ha estat un referent històric dins del circuit de música independent. Grups com Love of Lesbian, Mucho Muchacho, El Niño Gusano, o Sidonie van tenir els seus inicis en aquest equipament, i d’altres com Los Planetas, Nacho Vegas, Manu Chao, Kevin Ayers, Link Wray, Violadores del Verso, Transglobal Underground o La Buena Vida han passat pel seu escenari.
Des de La Capsa] s’ha promogut propostes musicals molt diferents: el Festival de Ritmes, les Nits de hip hop, el cicle de cinema clàssic i música contemporània, el Paraula de dones, El festival #4Raons, l'Escarxofa&Jazz... I s'han acollit festivals tan diversos com l'Es Pop, mamá!, El FEA Festival, el Hayride festival, el HFMN Festival, Nits Radiochango, etc.
S’han programat concerts de tots els gèneres, des de l'indie (Sr. Chinarro, La Habitación Roja, Australian Blonde, Delorean...) al rock (Lagartija Nick, Los Deltonos, Tokyo Sex Destruction, From Head to toe, Mojinos Escozíos...), el pop (La Costa Brava, La Habitación Roja, Lori Meyers, Christina Rossenvinge, Los Fresones Rebeldes, Los Sencillos, Nosoträsh, Astrud, Antònia Font...), el flamenc i les seves fussions (Calamento, Mártires del Compás, Las Migas...), l’electrònica (Pinkertones, Chimo Bayo, Reactable, ...), el hip hop (7 notas 7 colores, El Payo Malo, Tote King...), el reggae-ska (Mau Mau, Dr. Calypso, Modena City Ramblers, Marroon Town, Spook & the Guay...), el jazz (Joan Chamorro i Andrea Motis, Jazz El Destripador, Trio, Gramophone Allstars, Luna Cohen, La Locomotora Negra...), la música disco (Fundación Tony Manero, Telefunken...) el punk (Agua Bendita, Juanito Pikete, Hechos contra el decoro), el funk (Full Funk Addiction), o el mestissatge (Ojos de Brujo, Macaco, Amparanoia, Color Humano, Dusminguet, La Pegatina, La Troba Kung Fu...).
Gairebé tots els músics de l’escena musical catalana han passat per La Capsa]: Marc Parrot (que va inaugurar La Capsa] l'any 1995), Mishima, Anímic, Joan Colomo, Pau Riba, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Za!, Standstill, Mazoni, Brams, Antonia Font, Guillamino, Gossos, Nacho Umbert&La Compañía, Pau Vallvé, El Petit de Cal Eril, Le Petit Ramon, Ja t'ho diré, Esperit! o Joana Serrat, en són alguns dels exemples.
Primera etapa
El primer període, 1995-1998, va estar marcat per la capacitat de connexió del projecte amb la ciutat i els creadors. La Capsa va heretar i reformular el Festival de Ritmes ubicant-lo a La Capsa, va donar suport clar a la creació local mitjançant la revista Sonora del Prat i va ser un moment de gran efervescència musical amb èxits de grups locals com 7 notas 7 colores, Armando y el Expreso de Bohemia, Azucar de Caña, Sílvia Comas... El centre es va posicionar com a referent en el panorama musical independent de l'època passant per la sala grups com El Chaval de la Peca, La Buena Vida, Los Planetas, Color Humano o bé acollint enregistraments de vídeoclips de grups com Dr. Calypso o gravacions de directes com Brams al Liceu.
D'aquells primers moments cal destacar també una proposta d'arts visuals innovadora i puntera que va concentrar als artistes de la ciutat heretant la feina feta des del Lloro en l'organització d'exposicions col·lectives amb joves creadors. Les polítiques juvenils seguien tenint un pes important en el projecte de centre amb serveis i recursos específics pels joves com el SISA, el Servei d'Assessorament a entitats juvenils i el Centre Municipal d'Informació Juvenil El Lloro.
L'estructura de gestió d'aquest primer període es va basar en una direcció municipal del projecte i un contracte de gestió que integrava servei de bar i serveis auxiliars de funcionament del centre, a excepció del Lloro que seguia essent gestionat de forma directa per l'Ajuntament. Aquest contracte de gestió el va assumir Iniciatives i Gestions, una iniciativa empresarial d'alguns membres de l'Associació d'Estudiants del Prat constituïda amb la finalitat de gestionar La Capsa.
En aquest període, gran part del pressupost quedava condicionat a la capacitat de generar ingressos dels diferents serveis i activitats que es generaven des del centre (bar, bucs d'assaig, entrades a concerts...), fet que condicionava la viabilitat econòmica del projecte.
Segona etapa
El 1998 es revisa el projecte de centre, tot i que segueix amb una aposta continuista en quant a continguts, es millora la dotació de recursos i el funcionament econòmic del Centre. És un període en què es dilueix molt l'activitat visual i artística i la música es consolida com el pilar central de La Capsa. D'aquest període cal destacar la implicació de La Capsa en la creació de l'Associació Catalana de Sales de Concerts i el Circuit Català de Sales i la creació de fórmules d'èxit com el festival "És Pop Mamà". També a partir del 2000 s'inicien els stages de grups consolidats al centre per preparar els seus directes de la mà dels Mojinos Escocíos.
Les entitats juvenils amb seu al centre segueixen essent fortes tot i que, en aquest període es dissol l'associació de músics La Clau, i es dóna una progressiva manca d'implicació en el projecte i en les activitats conjuntes de les entitats residents.
Des de la Regidoria de Cultura s'impulsa un treball en xarxa dels equipaments culturals i s'encarrega el Document Marc de Centres Culturals Polivalents del Prat. Bases per a una Xarxa d'Equipaments Culturals que es constituirà en la peça fonamental d'una nova estructura de gestió de La Capsa, el Centre Cívic Jardins de la Pau i el nou Centre Cívic Sant Jordi – Ribera Baixa, en aquells moments en construcció.
Així La Capsa s'integra en la incipient Xarxa d'Equipaments Culturals de la ciutat amb un treball conjunt amb el Centre Cívic Jardins de la Pau (en aquells moments en un procés de redefinició) i el nou Centre Cívic Sant Jordi – Ribera Baixa, amb unes línies estratègiques i una metodologia de plans de gestió comunes.
En aquest període, La Capsa perd la capacitat de lideratge dels diversos projectes dins la ciutat que coincideix amb una crisis estructural seriosa de les entitats residents al centre i una gran desconnexió amb la realitat cultural de la ciutat amb un treball molt endogàmic. Tot i això s'impulsen noves línies de treball principalment relacionades amb les noves tecnologies: projecte @tic, Virtuàlia, Aula de Tecnologies Musicals...
En aquests anys s'impulsen des de totes les administracions els Plans Integrals de Joventut, considerant les polítiques juvenils una nova forma d'intervenció global en la vida dels joves no vinculades estrictament a l'oci i la cultura. El Prat aprovarà el seu Pla Jove el 2006.
Desè aniversari
El juny de 2005, unes jornades de reflexió sobre els 10 anys de La Capsa, esdevenen el punt de partida per a la redacció del nou projecte de centre 2006-2009. En aquest període es centren esforços en el desenvolupament d'un programa d'arts visuals que recuperi l'esperit innovador de la primera època. Juntament amb altres centres productors d'arts visuals es crea la Xarxa de Centres de Producció Artística de Catalunya (xarxaprod).
S'impulsa també el disseny del Pla Jove i la implantació de nous projectes com el Projecte de descentralització de la informació als IES de la ciutat i la dinamització d'estudiants (PIDCES) i la recuperació del servei d'assessorament i dinamització d'entitats i col·lectius.
Durant el 2008, la creació de la Regidoria de Joventut, després de les eleccions municipals, i la voluntat de reformular les polítiques de joventut al municipi porten a una reordenació interna del Departament de Cultura i Joventut i del funcionament intern de La Capsa en què es separa de forma clara els programes de joventut i els programes culturals del centre.
En aquest procés, per tal de garantir el ple desenvolupament del Pla Jove del Prat, es preveu la creació d'un nou equipament, El Lloro, que esdevindrà el centre de referència del Pla Jove a la ciutat.
Tercera etapa
Les obres de construcció de la L9 del metro afecten l'equipament de forma molt agressiva així que el 29 d'abril de 2009 l'equipament tanca al públic i comença una nova etapa de desenvolupament del projecte, aquest cop de forma distribuïda a tota la ciutat.[1]
En aquesta etapa, La Capsa esdevé un projecte cultural de ciutat que treballa, des de la música i la creació, per construir una ciutadania cultural activa i crítica que, per una banda, faciliti el desenvolupament de les capacitats creatives de les persones alhora que faciliti espais d'acció social col·lectiva i compartida que contribueixin a desenvolupar la comunitat i la ciutadania del Prat.
Actualitat
Després de més de cinc anys i mig tancada, el 10 d'octubre de 2014 La Capsa reobre el seu edifici de referència després de fer una reforma integral del centre. Aquestes reformes han permès passar de 4 a 8 bucs d'assaig, s'han adequat els accessos tant en el pla de seguretat com d'accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda. S'ha fet un nou estudi de so més ampli i tot el centre s'ha sotmès a importants millores d'instal·lacions, climatització, tractament acústic... L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha assumit aquest projecte de reforma que ha permès renovar i adequar l'edifici a les noves necessitats donant resposta a les necessitats constructives d'un edifici dedicat a la música amplificada.
El nou projecte cultural de La Capsa treballa per al desenvolupament de processos d'aprenentatge, creació i expressió en el camp de la música, l'audiovisual i el fet sonor, en un sentit ampli i amb una mirada multidisciplinària.
L’equipament aposta per l’exploració i l’experimentació i posa a l’abast mitjans i infraestructures per a una acció cultural musical, sonora i audiovisual expressiva, social i viva. Ofereix bucs d’assaig esporàdics o en residència oberts 24 hores al dia 7 dies a la setmana, un estudi de so, una sala de concerts i un bar amb terrassa com a punt de trobada.
El treball de proximitat, la implicació i el diàleg amb la ciutadania són elements essencials i prioritaris a La Capsa] i li permeten definir-se com un generador de processos i projectes culturals connectats amb la realitat.
A més, La Capsa] incorpora la formació en música moderna com una seu més de la recent inaugurada Escola Municipal de Música del Prat.
Vegeu també
Altres equipaments culturals de la ciutat:
- Centre d'Art Torre Muntadas
- Centre Cultural Torre Balcells
- Centre Cívic Jardins de la Pau
- Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa
- Cèntric Espai Cultural
Enllaços d'interès
Podeu trobar la Capsa a:
Referències
- ↑ La Capsa tanca i trasllada les activitats a altres equipaments Notícia al web de l'ajuntament 29/04/2009
 |
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar afegint-les. |
