http://www.wikiprat.cat/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=BertranCazorla 2026-04-30T13:16:02Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.32.0 http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Sant_Cosme_i_Sant_Dami%C3%A0&diff=1195 2011-09-26T17:39:30Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>'''Sant Cosme i Sant Damià''' són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica, Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen viure a Aràbia al segle III, van ser màrtirs. La veneració dels sants metges al Prat està relacionada amb les epidèmies de pal·ludisme que patí la població a causa de l'existència de zones pantanoses que eren focus de malalties. Sant Cosme i Sant Damià se celebra el dia 26 de setembre i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals d'aquest mes.<br /> [[Fitxer:Goig a Sant Cosme i Sant Damià.jpg|thumb|right|250px|Imatge d'un goig als Sants Cosme i Damià del 1978.]]<br /> <br /> ===Tradició catòlica===<br /> Segons la tradició catòlica Cosme i Damià són dos dels sants que tenen el seu origen a Orient, com Sant Jordi, patró de Catalunya. Van viure al segle III i haurien estat màrtirs durant la persecució dels cristians per part de l'emperador Dioclecià l'any 287. La llegenda diu que són enterrats a Cyro, a l'actual Síria. El culte als dos sants metges es va estendre pel món cristià durant el segle V i el segle sisè es construí a Roma una basílica en el seu honor.<br /> <br /> ===Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica===<br /> Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada a Sant Pere i Pau.<br /> <br /> Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona i havia llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària) i el còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.<br /> <br /> Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història, les últimes de les quals es van produir ja al segle XX. A l'Arxiu la primera epidèmia àmpliament documentada és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants, segons relata Marga Gómez al llibre &quot;La formació d'un ciutat&quot;.<br /> <br /> Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.<br /> <br /> ===La festa major===<br /> La festivitat catòlica de Sant Cosme i Sant Damià és el 26 de setembre, i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals de l'estiu, pels volts d'aquesta diada. Originàriament es feien oficis religiosos tan per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, com per Sant Cosme i Sant Damià. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega d'uns camps, els del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al segle XIX. Per això les festes importants es van anar concentrant a finals de setembre.<br /> <br /> ===Presència a la ciutat===<br /> La presència dels copatrons del Prat a la ciutat actual es fa palesa en dos elements principals: la data de la festa major i el nom del barri que es va començar a construir al sud-oest de la ciutat el 1964 per tal d'allotjar barraquistes de Barcelona, que s'anomena Sant Cosme.<br /> <br /> En canvi, als símbols municipals hi predominen Sant Pere i Sant Pau: l'escut de la vila reprodueix els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.<br /> <br /> La parròquia més antiga del Prat està consagrada a aquests dos Sants, mentre que la del barri de Sant Cosme està dedicada als metges. La tercera parròquia del Prat, a l'est de la vila, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que, per exemple, és patrona a la propera ciutat de Barcelona.<br /> <br /> ===Goig a Sant Cosme i Sant Damià===<br /> Goig a Sant Cosme i Sant Damià segons és reproduït en un facsímil el·laborat amb motiu d'una exposició del 1978 a la sala d'art Josep Bages del Prat de Llobregat.<br /> <br /> <br /> :Puix per vostra santa mà,<br /> <br /> :<br /> <br /> :Déu ens mostra sa clemència:<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant Cosme i Sant Damià,<br /> <br /> :<br /> <br /> :feu-nos lleu tota dolència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :De l'Aràbia en gran ciutat,<br /> <br /> :<br /> <br /> :naixeu, oh preclars germans!<br /> <br /> :<br /> <br /> :que entre mig de tants pagans<br /> <br /> :<br /> <br /> :el ver Déu sempre heu cercat.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Ja majors vau professar<br /> <br /> :<br /> <br /> :del guarir l'alta ciència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :''Sant...Sant....Sant...Sant...Sant...''<br /> <br /> :<br /> <br /> :Seguint sempre la virtut,<br /> <br /> :<br /> <br /> :ennoblíreu vostres cors,<br /> <br /> :<br /> <br /> :i cercant cèlics tresors,<br /> <br /> :<br /> <br /> :mirant la Creu heu viscut.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Gojós el cel palesà<br /> <br /> :<br /> <br /> :vers els dos sa preferència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant....<br /> <br /> :<br /> <br /> :Jutjats per Lísies en sou<br /> <br /> :<br /> <br /> :i acusats de cristians,<br /> <br /> :<br /> <br /> :fins que ben trabats de mans<br /> <br /> :<br /> <br /> :vostra condemna es conclou.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Enfrontats amb el tirà<br /> <br /> :<br /> <br /> :sou tractats amb violència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :En tal guisa condemnats,<br /> <br /> :<br /> <br /> :vau ésser gitats al fons<br /> <br /> :<br /> <br /> :de la mar, perquè sou bons<br /> <br /> :<br /> <br /> :cristians, mes sou salvats.<br /> <br /> :<br /> <br /> :De la mort us deslliurà<br /> <br /> :<br /> <br /> :la Divina Omnipotència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :Llavors sou llançats al foc,<br /> <br /> :<br /> <br /> :però el braç omnipotent<br /> <br /> :<br /> <br /> :apartà aquell flam ardent<br /> <br /> :<br /> <br /> :que no us cremà molt ni poc.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Així innútil va restar,<br /> <br /> :<br /> <br /> :del tirà la greu sentència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :Lísies ja tot furiós,<br /> <br /> :<br /> <br /> :va manar que degollats<br /> <br /> :<br /> <br /> :fóssiu, per això exaltats<br /> <br /> :<br /> <br /> :al Cel sou amb cant gojós.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Vostra fe us va enlairar<br /> <br /> :<br /> <br /> :a la més alta excel·lència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :Els miracles que haveu fet<br /> <br /> :<br /> <br /> :no tenen compte ni fi;<br /> <br /> :<br /> <br /> :així dels dos es pot dir,<br /> <br /> :<br /> <br /> :que vostre zel és perfet.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Conhort ver podrà trobar,<br /> <br /> :<br /> <br /> :qui us prega amb diligència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :Tot El Prat de Llobregat<br /> <br /> :<br /> <br /> :us recorda vivament,<br /> <br /> :<br /> <br /> :puix sou del convalescent<br /> <br /> :<br /> <br /> :i el malalt, conhort provat.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Per això ens és grat pregar<br /> <br /> :<br /> <br /> :vostre ajut amb reverència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :Puix per vostra santa mà,<br /> <br /> :<br /> <br /> :Déu ens mostra sa clemència:<br /> <br /> :<br /> <br /> :''Sant Cosme i Sant Damià,<br /> <br /> :<br /> <br /> :feu-nos lleu tota dolència.''<br /> <br /> :<br /> <br /> :<br /> <br /> <br /> <br /> ===Referències===<br /> *Marga Gómez: La formació d'una ciutat. El Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat 2010.<br /> *Josep Maria Vilarassa: Els Sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià. Història, llegenda, goigs, Barcelona 2004.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Sant_Cosme_i_Sant_Dami%C3%A0&diff=1194 2011-09-26T17:30:03Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>'''Sant Cosme i Sant Damià''' són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen viure al Pròxim Orient al segle III, van ser màrtirs i estan enterrats a l'actual Síria. La veneració dels sant metges al Prat està relacionada amb les epidèmies de pal·ludisme que patí la població a causa de l'existència de zones pantanoses que eren focus de malalties. Sant Cosme i Sant Damià se celebra el dia 26 de setembre i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals d'aquest mes.<br /> [[Fitxer:Goig a Sant Cosme i Sant Damià.jpg|thumb|right|250px|Imatge d'un goig als Sants Cosme i Damià del 1978.]]<br /> <br /> ===Tradició catòlica===<br /> Segons la tradició catòlica Cosme i Damià són dos dels sants que tenen el seu origen a Orient, com Sant Jordi, patró de Catalunya. Van viure al segle III i haurien estat màrtirs durant la persecupació dels cristians per part de l'emperador Dioclecià l'any 287.El culte als dos sants metges es va estendre pel món cristià durant el segle V i el segle sisè es construí a Roma una basílica en el seu honor.<br /> <br /> ===Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica===<br /> Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada als Sant Pere i Pau.<br /> <br /> Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona i havia llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària) i el còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.<br /> <br /> Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història, les últimes de les quals es van produir ja al segle XX. A l'Arxiu la primera epidèmia àmpliament documentada és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants.<br /> <br /> Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.<br /> <br /> ===La festa major===<br /> La festivitat catòlica de Sant Cosme i Sant Damià és el 26 de setembre, i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals de l'estiu, pels volts d'aquesta diada. Originàriament es feien oficis religiosos tan per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, com per Sant Cosme i Sant Damià. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega d'uns camps, els del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al segle XIX. Per això les festes importants es van anar concentrant a finals de setembre.<br /> <br /> ===Presència a la ciutat===<br /> La presència dels copatrons del Prat a la ciutat actual es fa palesa en dos elements principals: la data de la festa major i el nom del barri que es va començar a construir al sud-oest de la ciutat el 1964 per tal d'allotjar barraquistes de Barcelona, que s'anomena Sant Cosme.<br /> En canvi, als símbols municipals hi predominen Sant Pere i Sant Pau: l'escut de la vila reprodueix els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.<br /> <br /> <br /> La parròquia més antiga del Prat està consagrada a aquests dos Sants, mentre que la del barri de Sant Cosme està dedicada als metges. La tercera parròquia del Prat, a l'est de la vila, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que, per exemple, és patrona a la propera ciutat de Barcelona.<br /> <br /> ===Goig a Sant Cosme i Sant Damià===<br /> Goig a Sant Cosme i Sant Damià segons és reproduït en un facsímil el·laborat amb motiu d'una exposició del 1978 a la sala d'art Josep Bages del Prat de Llobregat.<br /> <br /> <br /> :Puix per vostra santa mà,<br /> <br /> :<br /> <br /> :Déu ens mostra sa clemència:<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant Cosme i Sant Damià,<br /> <br /> :<br /> <br /> :feu-nos lleu tota dolència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :De l'Aràbia en gran ciutat,<br /> <br /> :<br /> <br /> :naixeu, oh preclars germans!<br /> <br /> :<br /> <br /> :que entre mig de tants pagans<br /> <br /> :<br /> <br /> :el ver Déu sempre heu cercat.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Ja majors vau professar<br /> <br /> :<br /> <br /> :del guarir l'alta ciència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :''Sant...Sant....Sant...Sant...Sant...''<br /> <br /> :<br /> <br /> :Seguint sempre la virtut,<br /> <br /> :<br /> <br /> :ennoblíreu vostres cors,<br /> <br /> :<br /> <br /> :i cercant cèlics tresors,<br /> <br /> :<br /> <br /> :mirant la Creu heu viscut.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Gojós el cel palesà<br /> <br /> :<br /> <br /> :vers els dos sa preferència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant....<br /> <br /> :<br /> <br /> :Jutjats per Lísies en sou<br /> <br /> :<br /> <br /> :i acusats de cristians,<br /> <br /> :<br /> <br /> :fins que ben trabats de mans<br /> <br /> :<br /> <br /> :vostra condemna es conclou.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Enfrontats amb el tirà<br /> <br /> :<br /> <br /> :sou tractats amb violència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :En tal guisa condemnats,<br /> <br /> :<br /> <br /> :vau ésser gitats al fons<br /> <br /> :<br /> <br /> :de la mar, perquè sou bons<br /> <br /> :<br /> <br /> :cristians, mes sou salvats.<br /> <br /> :<br /> <br /> :De la mort us deslliurà<br /> <br /> :<br /> <br /> :la Divina Omnipotència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :Llavors sou llançats al foc,<br /> <br /> :<br /> <br /> :però el braç omnipotent<br /> <br /> :<br /> <br /> :apartà aquell flam ardent<br /> <br /> :<br /> <br /> :que no us cremà molt ni poc.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Així innútil va restar,<br /> <br /> :<br /> <br /> :del tirà la greu sentència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :Lísies ja tot furiós,<br /> <br /> :<br /> <br /> :va manar que degollats<br /> <br /> :<br /> <br /> :fóssiu, per això exaltats<br /> <br /> :<br /> <br /> :al Cel sou amb cant gojós.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Vostra fe us va enlairar<br /> <br /> :<br /> <br /> :a la més alta excel·lència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :Els miracles que haveu fet<br /> <br /> :<br /> <br /> :no tenen compte ni fi;<br /> <br /> :<br /> <br /> :així dels dos es pot dir,<br /> <br /> :<br /> <br /> :que vostre zel és perfet.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Conhort ver podrà trobar,<br /> <br /> :<br /> <br /> :qui us prega amb diligència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :Tot El Prat de Llobregat<br /> <br /> :<br /> <br /> :us recorda vivament,<br /> <br /> :<br /> <br /> :puix sou del convalescent<br /> <br /> :<br /> <br /> :i el malalt, conhort provat.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Per això ens és grat pregar<br /> <br /> :<br /> <br /> :vostre ajut amb reverència.<br /> <br /> :<br /> <br /> :Sant...<br /> <br /> :<br /> <br /> :Puix per vostra santa mà,<br /> <br /> :<br /> <br /> :Déu ens mostra sa clemència:<br /> <br /> :<br /> <br /> :''Sant Cosme i Sant Damià,<br /> <br /> :<br /> <br /> :feu-nos lleu tota dolència.''<br /> <br /> :<br /> <br /> :<br /> <br /> <br /> <br /> ===Referències===<br /> *Marga Gómez: La formació d'una ciutat. El Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat 2010.<br /> *Josep Maria Vilarassa: Els Sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià. Història, llegenda, goigs, Barcelona 2004.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Sant_Cosme_i_Sant_Dami%C3%A0&diff=1193 2011-09-26T17:17:37Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>'''Sant Cosme i Sant Damià''' són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen viure al Pròxim Orient al segle III, van ser màrtirs i estan enterrats a l'actual Síria. La veneració dels sant metges al Prat està relacionada amb les epidèmies de pal·ludisme que patí la població a causa de l'existència de zones pantanoses que eren focus de malalties. Sant Cosme i Sant Damià se celebra el dia 26 de setembre i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals d'aquest mes.<br /> [[Fitxer:Goig a Sant Cosme i Sant Damià.jpg|thumb|right|250px|Imatge d'un goig als Sants Cosme i Damià del 1978.]]<br /> <br /> ===Tradició catòlica===<br /> Segons la tradició catòlica Cosme i Damià són dos dels sants que tenen el seu origen a Orient, com Sant Jordi, patró de Catalunya. Van viure al segle III i haurien estat màrtirs durant la persecupació dels cristians per part de l'emperador Dioclecià l'any 287.El culte als dos sants metges es va estendre pel món cristià durant el segle V i el segle sisè es construí a Roma una basílica en el seu honor.<br /> <br /> ===Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica===<br /> Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada als Sant Pere i Pau.<br /> <br /> Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona i havia llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària) i el còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.<br /> <br /> Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història, les últimes de les quals es van produir ja al segle XX. A l'Arxiu la primera epidèmia àmpliament documentada és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants.<br /> <br /> Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.<br /> <br /> ===La festa major===<br /> La festivitat catòlica de Sant Cosme i Sant Damià és el 26 de setembre, i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals de l'estiu, pels volts d'aquesta diada. Originàriament es feien oficis religiosos tan per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, com per Sant Cosme i Sant Damià. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega d'uns camps, els del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al segle XIX. Per això les festes importants es van anar concentrant a finals de setembre.<br /> <br /> ===Presència a la ciutat===<br /> La presència dels copatrons del Prat a la ciutat actual es fa palesa en dos elements principals: la data de la festa major i el nom del barri que es va començar a construir al sud-oest de la ciutat el 1964 per tal d'allotjar barraquistes de Barcelona, que s'anomena Sant Cosme.<br /> En canvi, als símbols municipals hi predominen Sant Pere i Sant Pau: l'escut de la vila reprodueix els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.<br /> <br /> <br /> La parròquia més antiga del Prat està consagrada a aquests dos Sants, mentre que la del barri de Sant Cosme està dedicada als metges. La tercera parròquia del Prat, a l'est de la vila, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que, per exemple, és patrona a la propera ciutat de Barcelona.<br /> <br /> ===Referències===<br /> *Marga Gómez: La formació d'una ciutat. El Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat 2010.<br /> *Josep Maria Vilarassa: Els Sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià. Història, llegenda, goigs, Barcelona 2004.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Sant_Cosme_i_Sant_Dami%C3%A0&diff=1192 2011-09-26T17:16:18Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Sant Cosme i Sant Damià són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen viure al Pròxim Orient al segle III, van ser màrtirs i estan enterrats a l'actual Síria. La veneració dels sant metges al Prat està relacionada amb les epidèmies de pal·ludisme que patí la població a causa de l'existència de zones pantanoses que eren focus de malalties. Sant Cosme i Sant Damià se celebra el dia 26 de setembre i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals d'aquest mes.<br /> [[Fitxer:Goig a Sant Cosme i Sant Damià.jpg|thumb|right|250px|Imatge d'un goig als Sants Cosme i Damià del 1978.]]<br /> <br /> ===Tradició catòlica===<br /> Segons la tradició catòlica Cosme i Damià són dos dels sants que tenen el seu origen a Orient, com Sant Jordi, patró de Catalunya. Van viure al segle III i haurien estat màrtirs durant la persecupació dels cristians per part de l'emperador Dioclecià l'any 287.El culte als dos sants metges es va estendre pel món cristià durant el segle V i el segle sisè es construí a Roma una basílica en el seu honor.<br /> <br /> ===Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica===<br /> Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada als Sant Pere i Pau.<br /> <br /> Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona i havia llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària) i el còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.<br /> <br /> Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història, les últimes de les quals es van produir ja al segle XX. A l'Arxiu la primera epidèmia àmpliament documentada és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants.<br /> <br /> Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.<br /> <br /> ===La festa major===<br /> La festivitat catòlica de Sant Cosme i Sant Damià és el 26 de setembre, i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals de l'estiu, pels volts d'aquesta diada. Originàriament es feien oficis religiosos tan per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, com per Sant Cosme i Sant Damià. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega d'uns camps, els del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al segle XIX. Per això les festes importants es van anar concentrant a finals de setembre.<br /> <br /> ===Presència a la ciutat===<br /> La presència dels copatrons del Prat a la ciutat actual es fa palesa en dos elements principals: la data de la festa major i el nom del barri que es va començar a construir al sud-oest de la ciutat el 1964 per tal d'allotjar barraquistes de Barcelona, que s'anomena Sant Cosme.<br /> En canvi, als símbols municipals hi predominen Sant Pere i Sant Pau: l'escut de la vila reprodueix els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.<br /> <br /> <br /> La parròquia més antiga del Prat està consagrada a aquests dos Sants, mentre que la del barri de Sant Cosme està dedicada als metges. La tercera parròquia del Prat, a l'est de la vila, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que, per exemple, és patrona a la propera ciutat de Barcelona.<br /> <br /> ===Referències===<br /> *Marga Gómez: La formació d'una ciutat. El Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat 2010.<br /> *Josep Maria Vilarassa: Els Sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià. Història, llegenda, goigs, Barcelona 2004.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Sant_Cosme_i_Sant_Dami%C3%A0&diff=1191 2011-09-26T17:15:36Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Sant Cosme i Sant Damià són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen viure al Pròxim Orient al segle III, van ser màrtirs i estan enterrats a l'actual Síria. La veneració dels sant metges al Prat està relacionada amb les epidèmies de pal·ludisme que patí la població a causa de l'existència de zones pantanoses que eren focus de malalties. Sant Cosme i Sant Damià se celebra el dia 26 de setembre i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals d'aquest mes.<br /> [[Fitxer:Goig a Sant Cosme i Sant Damià.jpg|thumb|right|250px|Imatge d'un goig als Sants Cosme i Damià del 1978.]]<br /> <br /> ===Tradició catòlica===<br /> Segons la tradició catòlica Cosme i Damià són dos dels sants que tenen el seu origen a Orient, com Sant Jordi, patró de Catalunya. Van viure al segle III i haurien estat màrtirs durant la persecupació dels cristians per part de l'emperador Dioclecià l'any 287.El culte als dos sants metges es va estendre pel món cristià durant el segle V i el segle sisè es construí a Roma una basílica en el seu honor.<br /> <br /> ===Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica===<br /> Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada als Sant Pere i Pau.<br /> <br /> Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona i havia llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària) i el còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.<br /> <br /> Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història, les últimes de les quals es van produir ja al segle XX. A l'Arxiu la primera epidèmia àmpliament documentada és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants.<br /> <br /> Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.<br /> <br /> ===La festa major===<br /> La festivitat catòlica de Sant Cosme i Sant Damià és el 26 de setembre, i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals de l'estiu, pels volts d'aquesta diada. Originàriament es feien oficis religiosos tan per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, com per Sant Cosme i Sant Damià. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega d'uns camps, els del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al segle XIX. Per això les festes importants es van anar concentrant a finals de setembre.<br /> <br /> ===Presència a la ciutat===<br /> La presència dels copatrons del Prat a la ciutat actual es fa palesa en dos elements principals: la data de la festa major i el nom del barri que es va començar a construir al sud-oest de la ciutat el 1964 per tal d'allotjar barraquistes de Barcelona, que s'anomena Sant Cosme.<br /> En canvi, als símbols municipals hi predominen Sant Pere i Sant Pau: l'escut de la vila reprodueix els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.<br /> <br /> <br /> La parròquia més antiga del Prat està consagrada a aquests dos Sants, mentre que la del barri de Sant Cosme està dedicada als metges. La tercera parròquia del Prat, a l'est de la vila, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que, per exemple, és patrona a la propera ciutat de Barcelona.<br /> <br /> ===Referències===<br /> Marga Gómez: La formació d'una ciutat. El Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat 2010.<br /> <br /> Josep Maria Vilarassa: Els Sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià. Història, llegenda, goigs, Barcelona 2004.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Sant_Cosme_i_Sant_Dami%C3%A0&diff=1190 2011-09-26T17:15:07Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Sant Cosme i Sant Damià són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen viure al Pròxim Orient al segle III, van ser màrtirs i estan enterrats a l'actual Síria. La veneració dels sant metges al Prat està relacionada amb les epidèmies de pal·ludisme que patí la població a causa de l'existència de zones pantanoses que eren focus de malalties. Sant Cosme i Sant Damià se celebra el dia 26 de setembre i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals d'aquest mes.<br /> [[Fitxer:Goig a Sant Cosme i Sant Damià.jpg|thumb|right|250px|Imatge d'un goig als Sants Cosme i Damià del 1978.]]<br /> <br /> ===Tradició catòlica===<br /> Segons la tradició catòlica Cosme i Damià són dos dels sants que tenen el seu origen a Orient, com Sant Jordi, patró de Catalunya. Van viure al segle III i haurien estat màrtirs durant la persecupació dels cristians per part de l'emperador Dioclecià l'any 287.El culte als dos sants metges es va estendre pel món cristià durant el segle V i el segle sisè es construí a Roma una basílica en el seu honor.<br /> <br /> ===Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica===<br /> Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada als Sant Pere i Pau.<br /> <br /> Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona i havia llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària) i el còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.<br /> <br /> Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història, les últimes de les quals es van produir ja al segle XX. A l'Arxiu la primera epidèmia àmpliament documentada és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants.<br /> <br /> Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.<br /> <br /> ===La festa major===<br /> La festivitat catòlica de Sant Cosme i Sant Damià és el 26 de setembre, i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals de l'estiu, pels volts d'aquesta diada. Originàriament es feien oficis religiosos tan per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, com per Sant Cosme i Sant Damià. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega d'uns camps, els del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al segle XIX. Per això les festes importants es van anar concentrant a finals de setembre.<br /> <br /> ===Presència a la ciutat===<br /> La presència dels copatrons del Prat a la ciutat actual es fa palesa en dos elements principals: la data de la festa major i el nom del barri que es va començar a construir al sud-oest de la ciutat el 1964 per tal d'allotjar barraquistes de Barcelona, que s'anomena Sant Cosme.<br /> En canvi, als símbols municipals hi predominen Sant Pere i Sant Pau: l'escut de la vila reprodueix els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.<br /> <br /> <br /> La parròquia més antiga del Prat està consagrada a aquests dos Sants, mentre que la del barri de Sant Cosme està dedicada als metges. La tercera parròquia del Prat, a l'est de la vila, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que, per exemple, és patrona a la propera ciutat de Barcelona.<br /> <br /> ===Referències===<br /> Marga Gómez: La formació d'una ciutat. El Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat 2010.<br /> Josep Maria Vilarassa: Els Sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià. Història, llegenda, goigs, Barcelona 2004.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Sant_Cosme_i_Sant_Dami%C3%A0&diff=1189 2011-09-26T17:14:43Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Sant Cosme i Sant Damià són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen viure al Pròxim Orient al segle III, van ser màrtirs i estan enterrats a l'actual Síria. La veneració dels sant metges al Prat està relacionada amb les epidèmies de pal·ludisme que patí la població a causa de l'existència de zones pantanoses que eren focus de malalties. Sant Cosme i Sant Damià se celebra el dia 26 de setembre i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals d'aquest mes.<br /> [[Fitxer:Goig a Sant Cosme i Sant Damià.jpg|thumb|right|150px|Imatge d'un goig als Sants Cosme i Damià del 1978.]]<br /> <br /> ===Tradició catòlica===<br /> Segons la tradició catòlica Cosme i Damià són dos dels sants que tenen el seu origen a Orient, com Sant Jordi, patró de Catalunya. Van viure al segle III i haurien estat màrtirs durant la persecupació dels cristians per part de l'emperador Dioclecià l'any 287.El culte als dos sants metges es va estendre pel món cristià durant el segle V i el segle sisè es construí a Roma una basílica en el seu honor.<br /> <br /> ===Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica===<br /> Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada als Sant Pere i Pau.<br /> <br /> Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona i havia llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària) i el còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.<br /> <br /> Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història, les últimes de les quals es van produir ja al segle XX. A l'Arxiu la primera epidèmia àmpliament documentada és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants.<br /> <br /> Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.<br /> <br /> ===La festa major===<br /> La festivitat catòlica de Sant Cosme i Sant Damià és el 26 de setembre, i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals de l'estiu, pels volts d'aquesta diada. Originàriament es feien oficis religiosos tan per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, com per Sant Cosme i Sant Damià. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega d'uns camps, els del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al segle XIX. Per això les festes importants es van anar concentrant a finals de setembre.<br /> <br /> ===Presència a la ciutat===<br /> La presència dels copatrons del Prat a la ciutat actual es fa palesa en dos elements principals: la data de la festa major i el nom del barri que es va començar a construir al sud-oest de la ciutat el 1964 per tal d'allotjar barraquistes de Barcelona, que s'anomena Sant Cosme.<br /> En canvi, als símbols municipals hi predominen Sant Pere i Sant Pau: l'escut de la vila reprodueix els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.<br /> <br /> <br /> La parròquia més antiga del Prat està consagrada a aquests dos Sants, mentre que la del barri de Sant Cosme està dedicada als metges. La tercera parròquia del Prat, a l'est de la vila, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que, per exemple, és patrona a la propera ciutat de Barcelona.<br /> <br /> ===Referències===<br /> Marga Gómez: La formació d'una ciutat. El Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat 2010.<br /> Josep Maria Vilarassa: Els Sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià. Història, llegenda, goigs, Barcelona 2004.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Fitxer:Goig_a_Sant_Cosme_i_Sant_Dami%C3%A0.jpg&diff=1188 2011-09-26T17:13:54Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>== Llicència ==<br /> {{Llicència desconeguda}}</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Sant_Cosme_i_Sant_Dami%C3%A0&diff=1187 2011-09-26T17:12:34Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Sant Cosme i Sant Damià són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen viure al Pròxim Orient al segle III, van ser màrtirs i estan enterrats a l'actual Síria. La veneració dels sant metges al Prat està relacionada amb les epidèmies de pal·ludisme que patí la població a causa de l'existència de zones pantanoses que eren focus de malalties. Sant Cosme i Sant Damià se celebra el dia 26 de setembre i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals d'aquest mes.<br /> [[Fitxer:|thumb|right|150px|Imatge d'un goig als Sants Cosme i Damià del 1978.]]<br /> <br /> ===Tradició catòlica===<br /> Segons la tradició catòlica Cosme i Damià són dos dels sants que tenen el seu origen a Orient, com Sant Jordi, patró de Catalunya. Van viure al segle III i haurien estat màrtirs durant la persecupació dels cristians per part de l'emperador Dioclecià l'any 287.El culte als dos sants metges es va estendre pel món cristià durant el segle V i el segle sisè es construí a Roma una basílica en el seu honor.<br /> <br /> ===Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica===<br /> Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada als Sant Pere i Pau.<br /> <br /> Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona i havia llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària) i el còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.<br /> <br /> Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història, les últimes de les quals es van produir ja al segle XX. A l'Arxiu la primera epidèmia àmpliament documentada és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants.<br /> <br /> Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.<br /> <br /> ===La festa major===<br /> La festivitat catòlica de Sant Cosme i Sant Damià és el 26 de setembre, i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals de l'estiu, pels volts d'aquesta diada. Originàriament es feien oficis religiosos tan per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, com per Sant Cosme i Sant Damià. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega d'uns camps, els del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al segle XIX. Per això les festes importants es van anar concentrant a finals de setembre.<br /> <br /> ===Presència a la ciutat===<br /> La presència dels copatrons del Prat a la ciutat actual es fa palesa en dos elements principals: la data de la festa major i el nom del barri que es va començar a construir al sud-oest de la ciutat el 1964 per tal d'allotjar barraquistes de Barcelona, que s'anomena Sant Cosme.<br /> En canvi, als símbols municipals hi predominen Sant Pere i Sant Pau: l'escut de la vila reprodueix els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.<br /> <br /> <br /> La parròquia més antiga del Prat està consagrada a aquests dos Sants, mentre que la del barri de Sant Cosme està dedicada als metges. La tercera parròquia del Prat, a l'est de la vila, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que, per exemple, és patrona a la propera ciutat de Barcelona.<br /> <br /> ===Referències===<br /> Marga Gómez: La formació d'una ciutat. El Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat 2010.<br /> Josep Maria Vilarassa: Els Sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià. Història, llegenda, goigs, Barcelona 2004.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Sant_Cosme_i_Sant_Dami%C3%A0&diff=1186 2011-09-26T17:10:13Z

<p>BertranCazorla: Es crea la pàgina amb «Sant Cosme i Sant Damià són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen...».</p> <hr /> <div>Sant Cosme i Sant Damià són copatrons del Prat de Llobregat. D'origen oriental, segons la llegenda catòlica Cosme i Damià van ser dos germans bessons metges que varen viure al Pròxim Orient al segle III, van ser màrtirs i estan enterrats a l'actual Síria. La veneració dels sant metges al Prat està relacionada amb les epidèmies de pal·ludisme que patí la població a causa de l'existència de zones pantanoses que eren focus de malalties. Sant Cosme i Sant Damià se celebra el dia 26 de setembre i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals d'aquest mes.<br /> <br /> ===Tradició catòlica===<br /> Segons la tradició catòlica Cosme i Damià són dos dels sants que tenen el seu origen a Orient, com Sant Jordi, patró de Catalunya. Van viure al segle III i haurien estat màrtirs durant la persecupació dels cristians per part de l'emperador Dioclecià l'any 287.El culte als dos sants metges es va estendre pel món cristià durant el segle V i el segle sisè es construí a Roma una basílica en el seu honor.<br /> <br /> ===Causes de la veneració al Prat: la insalubritat deltaica===<br /> Els primers patrons del Prat de Llobregat foren Sant Pere i Sant Pau. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència de Sant Boi i de l'Hospitalet gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada als Sant Pere i Pau.<br /> <br /> Poc després, però, els pratencs van començar a encomanar-se també als sants metges Cosme i Damià. Aquesta veneració està relacionada amb les epidèmies que hi havia al territori deltaic. En aquesta zona i havia llacunes, zones pantanoses i camps estanyats, que eren focus de mosquits que transmetien malalties com el paludisme (o malària) i el còlera, una infecció causada pel bacteri Vibrio cholerae que prové d'un altre delta, el del Ganges, a l'Índia.<br /> <br /> Aquestes condicions insalubres van provocar diverses epidèmies al llarg de la història, les últimes de les quals es van produir ja al segle XX. A l'Arxiu la primera epidèmia àmpliament documentada és una del 1854 que va causar 147 morts i va infectar 416 persones en una ciutat que llavors comptava 1.600 habitants.<br /> <br /> Aquest problema sanitari va fer que els pratencs s'encomanessin als Sant Cosme i Damià. Més tard, amb l'adveniment del pensament científic, al segle XIX, va fer que els dirigents de la ciutat hi busquessin solucions. Així, des del Dinou es van millorar les condicions higièniques de la ciutat. Un exemple d'aquest sanejament és el Parc del Fondo d'en Peixo, una antiga bassa que fou dessecada.<br /> <br /> ===La festa major===<br /> La festivitat catòlica de Sant Cosme i Sant Damià és el 26 de setembre, i per això la Festa Major del Prat se celebra a finals de l'estiu, pels volts d'aquesta diada. Originàriament es feien oficis religiosos tan per Sant Pere i Sant Pau, el 29 de juny, com per Sant Cosme i Sant Damià. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega d'uns camps, els del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al segle XIX. Per això les festes importants es van anar concentrant a finals de setembre.<br /> <br /> ===Presència a la ciutat===<br /> La presència dels copatrons del Prat a la ciutat actual es fa palesa en dos elements principals: la data de la festa major i el nom del barri que es va començar a construir al sud-oest de la ciutat el 1964 per tal d'allotjar barraquistes de Barcelona, que s'anomena Sant Cosme.<br /> En canvi, als símbols municipals hi predominen Sant Pere i Sant Pau: l'escut de la vila reprodueix els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.<br /> <br /> <br /> La parròquia més antiga del Prat està consagrada a aquests dos Sants, mentre que la del barri de Sant Cosme està dedicada als metges. La tercera parròquia del Prat, a l'est de la vila, està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè, que, per exemple, és patrona a la propera ciutat de Barcelona.<br /> <br /> ===Referències===<br /> Marga Gómez: La formació d'una ciutat. El Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat 2010.<br /> Josep Maria Vilarassa: Els Sants metges guaridors sant Cosme i sant Damià. Història, llegenda, goigs, Barcelona 2004.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1175 2011-09-23T15:19:07Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per a robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestra i escriptora per a nens Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg|thumb|right|300px|El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China', en una imatge de data desconeguda.]]<br /> <br /> ===Els fets===<br /> <br /> La inquietud per l'activitat de 'la China' va començar a estendre's pel mercat ambulant que cada dijous fa parada al barri de Sant Cosme en la segona meitat de l'any 1989. Diversos venedors van denunciar a la policia local que una cabra s'apropava entre la gent a les seves parades, els agafava roba, generalment interior de dona, pantalons i camises, fugia corrents i s'amagava al bloc de pisos identificat amb el número 396 abans que la poguessin atrapar.<br /> <br /> Els policies locals, &quot;al·lucinats&quot; segons la narració del periodista de l'època Manuel Dobaño, prenien nota de la denúncia i la transmetien als seus superiors. Finalment l'alcalde de la ciutat, Lluís Tejedor (IC) &quot;va ordenar la detenció de la cabra&quot; segons una notícia apareguda a la Vanguardia el 27 de desembre del 1989. <br /> <br /> Dijous, 21 de desembre la policia municipal va muntar un dispositiu amb cinc agents que va actuar amb el suport de dos agents de la policia espanyola, la responsable en aquells moments previs al desplegament dels Mossos de la seguretat a Catalunya.<br /> <br /> Van esperar la cabra, que aparegué pel mercadet a les onze. Llavors van iniciar una persecució pels carrers de Sant Cosme que els mitjans de l'època coincideixen a titllar &quot;d'espectacular&quot;, fins que la van aconseguir capturar.<br /> <br /> Un cop captiva, el consistori va haver de decidir què fer amb ella. L'animal va passar una setmana a la gossera municipal. Una família gitana de Sant Cosme de la qual se sospitava que n'eren els propietaris va declinar fer-se'n càrrec. Segons el testimoni de Dobaño hi hagué cert debat entre la regidoria de Seguretat Ciutadana i la de Sanitat sobre quina havia d'assumir la custòdia de l'animal. Finalment ho feu l'àrea de Sanitat, dirigida llavors per Juan Miñarro (PSC).<br /> <br /> L'Ajuntament va acabar entregant la cabra a un pastor de la comarca, on llavors encara hi havia bastants ramats, el 26 de desembre del 1989. La premsa va calcular que l'animal, d'un any i mig d'edat i de color negre i blanc, amb una campaneta al coll i molt ben domat, podria haver robat peces per valor de 100.000 pessetes de llavors als comerciants.<br /> <br /> ===El context: Sant Cosme als vuitanta===<br /> <br /> L'anècdota de la cabra 'la China' va fixar l'atenció dels mitjans sobre el barri de Sant Cosme dels anys vuitanta. En ple procés de remodelació per tal de deixar enrere els problemes de socials que arrossegava des de la seva creació com a polígon per a acollir barraquistes, el 1964, aquest era llavors un barri conegut a Barcelona: era un dels focus d'una marginalitat que, en els anys vuitanta, estava marcada per l'heroïna i problemes associats com la SIDA i la picaresca i els furts dels petits - i molts cops joves- delinqüents reincidents.<br /> <br /> Els primers blocs construïts durant el franquisme a Sant Cosme van resultar ser de molt mala qualitat, i el 1978 es va aprovar la primera fase de la remodelació integral del barri, que durà fins el 1994. No fou fins el 1993, però, quan obtingué llum verda la segona fase de remodelació, destinada a acabar amb els 801 habitatges que havien esdevingut el punt més negre de la zona. Aquesta segona fase es va enllestir el 2005, quan la remodelació del barri fou completada.<br /> <br /> ===La repercussió mediàtica===<br /> <br /> L'episodi de la cabra de Sant Cosme tingué una repercussió notable en els mitjans catalans a finals de la dècada dels 1980. Fou Manuel Dobaño, el periodista pratenc que durant molts anys s'ocupà de la corresponsalia de l'agència Efe al Prat, qui va cridar l'atenció de la premsa sobre aquests fets amb la seva cobertura.<br /> <br /> Mitjans com La Vanguardia o l'ABC es feren ressò del cas, publicant informacions i inclús fent seguiment de les peripècies de la cabra durant diversos dies. El Telenotícies Vespre que Televisió de Catalunya va emetre el 27 de desembre va parlar del cas amb una peça titulada 'Llibertat vigilada per la cabra que robava', que recollia declaracions del regidor Miñarro.<br /> <br /> L'expectació per 'la China' es pot inscriure en un context cultural que existí a l'Estat durant els anys vuitanta en el qual algunes produccions intel·lectuals s'ocupaven de la temàtica qualificada com a 'quinqui'. Aquests productes sobre el mon 'quinqui' inclouen des d'informacions i reportatges periodístics que es fixaven en la petita delinqüència associada als focus de marginalitat que havia provocat el creixement desordenat de les ciutats espanyoles sota el franquisme fins a pel·lícules, com les d'Eloy de la Iglesia, ocupades pel mateix assumpte. La Barcelona pre-olímpica era una d'aquestes urbs amb aquest tipus de problemàtica social a la seva perifèria.<br /> <br /> Les aventures de 'la China', però, van inspirar una producció cultural ben diferent. l'autora juvenil i mestra Elena O'Callaghan i Duch va aprofitar el cas per a escriure el 1991 el llibre 'Estàs com una cabra!', per a nens a partir de deu anys. El llibre narra les peripècies d'un periodista novell que s'ocupa del cas d'una cabra, que a la novel·la s'anomena Carmela, que porta de corcó els comerciants d'un mercat perquè els roba. O'Callaghan agraeix en el seu llibre l'ajuda rebuda per part de Dobaño, de Jaume Monés, que fou director de la revista Delta, i al programa de Catalunya Ràdio 'La nit dels ignorants', pel qual es va assabentar del cas.<br /> <br /> ==Referències==<br /> <br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://hemeroteca.abc.es/detalle.stm Notícia publicada a l'edició de l'ABC de Madrid del 22 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1174 2011-09-23T15:10:31Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestra i escriptora per a nens Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg|thumb|right|300px|El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China', en una imatge de data desconeguda.]]<br /> <br /> ===Els fets===<br /> <br /> La inquietud per l'activitat de 'la China' va començar a estendre's pel mercat ambulant que cada dijous fa parada al barri de Sant Cosme en la segona meitat de l'any 1989. Diversos venedors van denunciar a la policia local que una cabra s'apropava entre la gent a les seves parades, els agafava roba, generalment interior de dona, pantalons i camises, fugia corrents i s'amagava al bloc de pisos identificat amb el número 396 abans que la poguessin atrapar.<br /> <br /> Els policies locals, &quot;al·lucinats&quot; segons la narració del periodista de l'època Manuel Dobaño, prenien nota de la denúncia i la transmetien als seus superiors. Finalment l'alcalde de la ciutat, Lluís Tejedor (IC) &quot;va ordenar la detenció de la cabra&quot; segons una notícia apareguda a la Vanguardia el 27 de desembre del 1989. <br /> <br /> Dijous, 21 de desembre la policia municipal va muntar un dispositiu amb cinc agents que va actuar amb el suport de dos agents de la policia espanyola, la responsable en aquells moments previs al desplegament dels Mossos de la seguretat a Catalunya.<br /> <br /> Van esperar la cabra, que aparegué pel mercadet a les onze. Llavors van iniciar una persecució pels carrers de Sant Cosme que els mitjans de l'època coincideixen a titllar &quot;d'espectacular&quot;, fins que la van aconseguir capturar.<br /> <br /> Un cop captiva, el consistori va haver de decidir què fer amb ella. L'animal va passar una setmana a la gossera municipal. Una família gitana de Sant Cosme de la qual se sospitava que n'eren els propietaris va declinar fer-se'n càrrec. Segons el testimoni de Dobaño hi hagué cert debat entre la regidoria de Seguretat Ciutadana i la de Sanitat sobre quina havia d'assumir la custòdia de l'animal. Finalment ho feu l'àrea de Sanitat, dirigida llavors per Juan Miñarro (PSC).<br /> <br /> L'Ajuntament va acabar entregant la cabra a un pastor de la comarca, on llavors encara hi havia bastants ramats, el 26 de desembre del 1989. La premsa va calcular que l'animal, d'un any i mig d'edat i de color negre i blanc, amb una campaneta al coll i molt ben domat, podria haver robat peces per valor de 100.000 pessetes de llavors als comerciants.<br /> <br /> ===El context: Sant Cosme als vuitanta===<br /> <br /> L'anècdota de la cabra 'la China' va fixar l'atenció dels mitjans sobre el barri de Sant Cosme dels anys vuitanta. En ple procés de remodelació per tal de deixar enrere els problemes de socials que arrossegava des de la seva creació com a polígon per a acollir barraquistes, el 1964, aquest era llavors un barri conegut a Barcelona: era un dels focus d'una marginalitat que, en els anys vuitanta, estava marcada per l'heroïna i problemes associats com la SIDA i la picaresca i els furts dels petits - i molts cops joves- delinqüents reincidents.<br /> <br /> Els primers blocs construïts durant el franquisme a Sant Cosme van resultar ser de molt mala qualitat, i el 1978 es va aprovar la primera fase de la remodelació integral del barri, que durà fins el 1994. No fou fins el 1993, però, quan obtingué llum verda la segona fase de remodelació, destinada a acabar amb els 801 habitatges que havien esdevingut el punt més negre de la zona. Aquesta segona fase es va enllestir el 2005, quan la remodelació del barri fou completada.<br /> <br /> ===La repercussió mediàtica===<br /> <br /> L'episodi de la cabra de Sant Cosme tingué una repercussió notable en els mitjans catalans a finals de la dècada dels 1980. Fou Manuel Dobaño, el periodista pratenc que durant molts anys s'ocupà de la corresponsalia de l'agència Efe al Prat, qui va cridar l'atenció de la premsa sobre aquests fets amb la seva cobertura.<br /> <br /> Mitjans com La Vanguardia o l'ABC es feren ressò del cas, publicant informacions i inclús fent seguiment de les peripècies de la cabra durant diversos dies. El Telenotícies Vespre que Televisió de Catalunya va emetre el 27 de desembre va parlar del cas amb una peça titulada 'Llibertat vigilada per la cabra que robava', que recollia declaracions del regidor Miñarro.<br /> <br /> L'expectació per 'la China' es pot inscriure en un context cultural que existí a l'Estat durant els anys vuitanta en el qual algunes produccions intel·lectuals s'ocupaven de la temàtica qualificada com a 'quinqui'. Aquests productes sobre el mon 'quinqui' inclouen des d'informacions i reportatges periodístics que es fixaven en la petita delinqüència associada als focus de marginalitat que havia provocat el creixement desordenat de les ciutats espanyoles sota el franquisme fins a pel·lícules, com les d'Eloy de la Iglesia, ocupades pel mateix assumpte. La Barcelona pre-olímpica era una d'aquestes urbs amb aquest tipus de problemàtica social a la seva perifèria.<br /> <br /> Les aventures de 'la China', però, van inspirar una producció cultural ben diferent. l'autora juvenil i mestra Elena O'Callaghan i Duch va aprofitar el cas per a escriure el 1991 el llibre 'Estàs com una cabra!', per a nens a partir de deu anys. El llibre narra les peripècies d'un periodista novell que s'ocupa del cas d'una cabra, que a la novel·la s'anomena Carmela, que porta de corcó els comerciants d'un mercat perquè els roba. O'Callaghan agraeix en el seu llibre l'ajuda rebuda per part de Dobaño, de Jaume Monés, que fou director de la revista Delta, i al programa de Catalunya Ràdio 'La nit dels ignorants', pel qual es va assabentar del cas.<br /> <br /> ==Referències==<br /> <br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://hemeroteca.abc.es/detalle.stm Notícia publicada a l'edició de l'ABC de Madrid del 22 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1173 2011-09-23T15:02:39Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestra i escriptora per a nens Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg|thumb|right|300px|El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China', en una imatge de data desconeguda.]]<br /> <br /> ===Els fets===<br /> <br /> La inquietud per l'activitat de 'la China' va començar a estendre's pel mercat ambulant que cada dijous fa parada al barri de Sant Cosme en la segona meitat de l'any 1989. Diversos venedors van denunciar a la policia local que una cabra s'apropava entre la gent a les seves parades, els agafava roba, generalment interior de dona, pantalons i camises, fugia corrents i s'amagava al bloc de pisos identificat amb el número 396 abans que la poguessin atrapar.<br /> <br /> Els policies locals, &quot;al·lucinats&quot; segons la narració del periodista de l'època Manuel Dobaño, prenien nota de la denúncia i la transmetien als seus superiors. Finalment l'alcalde de la ciutat, Lluís Tejedor (IC) &quot;va ordenar la detenció de la cabra&quot; segons una notícia apareguda a la Vanguardia el 27 de desembre del 1989. <br /> <br /> Dijous, 21 de desembre la policia municipal va muntar un dispositiu amb cinc agents que va actuar amb el suport de dos agents de la policia espanyola, la responsable en aquells moments previs al desplegament dels Mossos de la seguretat a Catalunya.<br /> <br /> Van esperar la cabra, que aparegué pel mercadet a les onze. Llavors van iniciar una persecució pels carrers de Sant Cosme que els mitjans de l'època coincideixen a titllar &quot;d'espectacular&quot;, fins que la van aconseguir capturar.<br /> <br /> Un cop captiva, el consistori va haver de decidir què fer amb ella. L'animal va passar una setmana a la gossera municipal. Una família gitana de Sant Cosme de la qual se sospitava que n'eren els propietaris va declinar fer-se'n càrrec. Segons el testimoni de Dobaño hi hagué cert debat entre la regidoria de Seguretat Ciutadana i la de Sanitat sobre quina havia d'assumir la custòdia de l'animal. Finalment ho feu l'àrea de Sanitat, dirigida llavors per Juan Miñarro (PSC).<br /> <br /> L'Ajuntament va acabar entregant la cabra a un pastor de la comarca, on llavors encara hi havia bastants ramats, el 26 de desembre del 1989. La premsa va calcular que l'animal, d'un any i mig d'edat i de color negre i blanc, amb una campaneta al coll i molt ben domat, podria haver robat peces per valor de 100.000 pessetes de llavors als comerciants.<br /> <br /> ===El context: Sant Cosme als vuitanta===<br /> <br /> L'anècdota de la cabra 'la China' va fixar l'atenció dels mitjans sobre el barri de Sant Cosme dels anys vuitanta. En ple procés de remodelació per tal de deixar enrere els problemes de socials que arrossegava des de la seva creació com a polígon per a acollir barraquistes, el 1964, aquest era llavors un barri conegut a Barcelona: era un dels focus d'una marginalitat que, en els anys vuitanta, estava marcada per l'heroïna i problemes associats com la SIDA i la picaresca i els furts dels petits, i molts cops joves, delinqüents reincidents.<br /> <br /> Els primers blocs construïts durant el franquisme a Sant Cosme van resultar ser de molt mala qualitat, i el 1978 es va aprovar la primera fase de la remodelació integral del barri, que durà fins el 1994. No fou fins el 1993, però, quan obtingué llum verda la segona fase de remodelació, destinada a acabar amb els 801 habitatges que havien esdevingut el punt més negre de la zona. Aquesta segona fase es va enllestir el 2005, quan la remodelació del barri fou completada.<br /> <br /> ===La repercussió mediàtica===<br /> <br /> L'episodi de la cabra de Sant Cosme tingué una repercussió notable en els mitjans catalans a finals de la dècada dels 1980. Fou Manuel Dobaño, el periodista pratenc que durant molts anys s'ocupà de la corresponsalia de l'agència Efe al Prat, qui va cridar l'atenció de la premsa sobre aquests fets amb la seva cobertura.<br /> <br /> Mitjans com La Vanguardia o l'ABC es feren ressò del cas, publicant informacions i inclús fent seguiment de les peripècies de la cabra durant diversos dies. El Telenotícies Vespre que Televisió de Catalunya va emetre el 27 de desembre va parlar del cas amb una peça titulada 'Llibertat vigilada per la cabra que robava', que recollia declaracions del regidor Miñarro.<br /> <br /> L'expectació per 'la China' es pot inscriure en un context cultural que existí a l'Estat durant els anys vuitanta en el qual algunes produccions intel·lectuals s'ocupaven de la temàtica qualificada com a 'quinqui'. Aquests productes sobre el mon 'quinqui' inclouen des d'informacions i reportatges periodístics que es fixaven en la petita delinqüència associada als focus de marginalitat que havia provocat el creixement desordenat de les ciutats espanyoles sota el franquisme fins a pel·lícules, com les d'Eloy de la Iglesia, ocupades pel mateix assumpte. La Barcelona pre-olímpica era una d'aquestes urbs amb aquest tipus de problemàtica social a la seva perifèria.<br /> <br /> Les aventures de 'la China', però, van inspirar una producció cultural ben diferent. l'autora juvenil i mestra Elena O'Callaghan i Duch va aprofitar el cas per a escriure el 1991 el llibre 'Estàs com una cabra!', per a nens a partir de deu anys. El llibre narra les peripècies d'un periodista novell que s'ocupa del cas d'una cabra, que a la novel·la s'anomena Carmela, que porta de corcó els comerciants d'un mercat perquè els roba. O'Callaghan agraeix en el seu llibre l'ajuda rebuda per part de Dobaño, de Jaume Monés, que fou director de la revista Delta, i al programa de Catalunya Ràdio 'La nit dels ignorants', pel qual es va assabentar del cas.<br /> <br /> ==Referències==<br /> <br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://hemeroteca.abc.es/detalle.stm Notícia publicada a l'edició de l'ABC de Madrid del 22 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1172 2011-09-23T14:56:18Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestra i escriptora per a nens Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg|thumb|right|300px|El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China', en una imatge de data desconeguda.]]<br /> <br /> ===Els fets===<br /> <br /> La inquietud per l'activitat de 'la China' va començar a estendre's pel mercat ambulant que cada dijous fa parada al barri de Sant Cosme en la segona meitat de l'any 1989. Diversos venedors van denunciar a la policia local que una cabra s'apropava entre la gent a les seves parades, els agafava roba, generalment interior de dona, pantalons i camises, fugia corrents i s'amagava al bloc de pisos identificat amb el número 396 abans que la poguessin atrapar.<br /> <br /> Els policies locals, &quot;al·lucinats&quot; segons la narració del periodista de l'època Manuel Dobaño, prenien nota de la denúncia i la transmetien als seus superiors. Finalment l'alcalde de la ciutat, Lluís Tejedor (IC) &quot;va ordenar la detenció de la cabra&quot; segons una notícia apareguda a la Vanguardia el 27 de desembre del 1989. <br /> <br /> Dijous, 21 de desembre la policia municipal va muntar un dispositiu amb cinc agents que va actuar amb el suport de dos agents de la policia espanyola, la responsable en aquells moments previs al desplegament dels Mossos de la seguretat a Catalunya.<br /> <br /> Van esperar la cabra, que aparegué pel mercadet a les onze. Llavors van iniciar una persecució pels carrers de Sant Cosme que els mitjans de l'època coincideixen a titllar &quot;d'espectacular&quot;, fins que la van aconseguir capturar.<br /> <br /> Un cop capturada, el consistori va haver de decidir què fer amb ella. L'animal va passar una setmana a la gossera municipal. Una família gitana de Sant Cosme de la qual se sospitava que n'eren els propietaris va declinar fer-se'n càrrec. Segons el testimoni de Dobaño hi hagué cert debat entre la regidoria de Seguretat Ciutadana i la de Sanitat sobre quina havia d'assumir la custòdia de l'animal. Finalment ho feu l'àrea de Sanitat, dirigida llavors per Juan Miñarro (PSC).<br /> <br /> L'Ajuntament va acabar entregant la cabra a un pastor de la comarca, on llavors encara hi havia bastants ramats, el 26 de desembre del 1989. La premsa va calcular que l'animal, d'un any i mig d'edat i de color negre i blanc, amb una campaneta al coll i molt ben domat, podria haver robat peces per valor de 100.000 pessetes de llavors als comerciants.<br /> <br /> ===El context: Sant Cosme als vuitanta===<br /> <br /> L'anècdota de la cabra 'la China' va fixar l'atenció dels mitjans sobre el barri de Sant Cosme dels anys vuitanta. En ple procés de remodelació per tal de deixar enrere els problemes de socials que arrossegava des de la seva creació com a polígon per a acollir barraquistes, el 1964, aquest era llavors un dels barris coneguts a Barcelona per ser un focus d'una marginalitat que, en els anys vuitanta, estava marcada per l'heroïna i problemes associats com la SIDA i la picaresca i els furts dels petits, i molts cops joves, delinqüents reincidents.<br /> <br /> Els primers blocs construïts durant el franquisme a Sant Cosme van resultar ser de molt mala qualitat, i el 1978 es va aprovar la primera fase de la remodelació integral del barri, que durà fins el 1994. No fou fins el 1993, però, quan obtingué llum verda la segona fase de remodelació, destinada a acabar amb les 801 vivendes que havien esdevingut un focus important de marginalitat. Aquesta segona fase es va enllestir el 2005, quan la remodelació del barri fou completada.<br /> <br /> En els anys vuitanta els problemes a Sant Cosme, amb una forta presència de la comunitat gitana, s'agreujaren a causa de la irrupció de l'heroïna, que afectà de manera especial aquesta comunitat, i els problemes de dependència i de malalties com la SIDA que s'hi associaven.<br /> <br /> ===La repercussió mediàtica===<br /> <br /> L'episodi de la cabra de Sant Cosme tingué una repercussió notable en els mitjans catalans a finals de la dècada dels 1980. Durant la transició Fou Manuel Dobaño, el periodista pratenc que durant molts anys s'ocupà de la corresponsalia de l'agència Efe al Prat, qui va cridar l'atenció de la premsa sobre aquests fets amb la seva cobertura.<br /> <br /> Mitjans com La Vanguardia o l'ABC es feren ressò del cas, publicant diverses informacions i inclús fent seguiment de les peripècies de la cabra durant diversos dies. El Telenotícies Vespre que Televisió de Catalunya va emetre el 27 de desembre es feia ressò del cas amb una peça titulada 'Llibertat vigilada per la cabra que robava', que recollia declaracions del regidor Miñarro.<br /> <br /> L'expectació per 'la China' es pot inscriure en un context cultural que existí a l'Estat durant els anys vuitanta en el qual algunes produccions intel·lectuals s'ocupaven de la temàtica qualificada com a 'quinqui'. Aquests productes sobre el mon 'quinqui' inclouen des d'informacions i reportatges periodístics que s'ocupaven de la petita delinqüència associada als focus de marginalitat que havia provocat el creixement desordenat de les ciutats espanyoles sota el franquisme fins a pel·lícules, com les d'Eloy de la Iglesia, ocupades pel mateix assumpte. La Barcelona pre-olímpica era una d'aquestes urbs amb aquest tipus de problemàtica social a la seva perifèria.<br /> <br /> Les aventures de 'la China', però, van inspirar una producció cultural ben difetent. l'autora juvenil i mestra Elena O'Callaghan i Duch va inspirar-s'hi per escriure el 1991 el llibre 'Estàs com una cabra!', per a nens a partir de deu anys. El llibre narra les peripècies d'un periodista novell que s'ocupa del cas d'una cabra, que a la novel·la s'anomena Carmela, que porta de corcó els comerciants d'un mercat perquè els roba. O'Callaghan agraeix en el seu llibre l'ajuda rebuda per part de Dobaño, de Jaume Monés, que fou director de la revista Delta, i al programa de Catalunya Ràdio 'La nit dels ignorants', pel qual es va assabentar del cas.<br /> <br /> ==Referències==<br /> <br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://hemeroteca.abc.es/detalle.stm Notícia publicada a l'edició de l'ABC de Madrid del 22 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1171 2011-09-23T14:55:28Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestra i escriptora per a nens Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg|thumb|right|300px|El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China', en una imatge de data desconeguda.]]<br /> <br /> ===Els fets===<br /> <br /> La inquietud per l'activitat de 'la China' va començar a estendre's pel mercat ambulant que cada dijous fa parada al barri de Sant Cosme en la segona meitat de l'any 1989. Diversos venedors van denunciar a la policia local que una cabra s'apropava entre la gent a les seves parades, els agafava roba, generalment interior de dona, pantalons i camises, fugia corrents i s'amagava al bloc de pisos 396 abans que la poguessin atrapar.<br /> <br /> Els policies locals, &quot;al·lucinats&quot; segons la narració del periodista de l'època Manuel Dobaño, prenien nota de la denúncia i la transmetien als seus superiors. Finalment l'alcalde de la ciutat, Lluís Tejedor (IC) &quot;va ordenar la detenció de la cabra&quot; segons una notícia apareguda a la Vanguardia el 27 de desembre del 1989. <br /> <br /> Dijous, 21 de desembre la policia municipal va muntar un dispositiu amb cinc agents que va actuar amb el suport de dos agents de la policia espanyola, la responsable en aquells moments previs al desplegament dels Mossos de la seguretat a Catalunya.<br /> <br /> Van esperar la cabra, que aparegué pel mercadet a les onze. Llavors van iniciar una persecució pels carrers de Sant Cosme que els mitjans de l'època coincideixen a titllar &quot;d'espectacular&quot;, fins que la van aconseguir capturar.<br /> <br /> Un cop capturada, el consistori va haver de decidir què fer amb ella. L'animal va passar una setmana a la gossera municipal. Una família gitana de Sant Cosme de la qual se sospitava que n'eren els propietaris va declinar fer-se'n càrrec. Segons el testimoni de Dobaño hi hagué cert debat entre la regidoria de Seguretat Ciutadana i la de Sanitat sobre quina havia d'assumir la custòdia de l'animal. Finalment ho feu l'àrea de Sanitat, dirigida llavors per Juan Miñarro (PSC).<br /> <br /> L'Ajuntament va acabar entregant la cabra a un pastor de la comarca, on llavors encara hi havia bastants ramats, el 26 de desembre del 1989. La premsa va calcular que l'animal, d'un any i mig d'edat i de color negre i blanc, amb una campaneta al coll i molt ben domat, podria haver robat peces per valor de 100.000 pessetes de llavors als comerciants.<br /> <br /> ===El context: Sant Cosme als vuitanta===<br /> <br /> L'anècdota de la cabra 'la China' va fixar l'atenció dels mitjans sobre el barri de Sant Cosme dels anys vuitanta. En ple procés de remodelació per tal de deixar enrere els problemes de socials que arrossegava des de la seva creació com a polígon per a acollir barraquistes, el 1964, aquest era llavors un dels barris coneguts a Barcelona per ser un focus d'una marginalitat que, en els anys vuitanta, estava marcada per l'heroïna i problemes associats com la SIDA i la picaresca i els furts dels petits, i molts cops joves, delinqüents reincidents.<br /> <br /> Els primers blocs construïts durant el franquisme a Sant Cosme van resultar ser de molt mala qualitat, i el 1978 es va aprovar la primera fase de la remodelació integral del barri, que durà fins el 1994. No fou fins el 1993, però, quan obtingué llum verda la segona fase de remodelació, destinada a acabar amb les 801 vivendes que havien esdevingut un focus important de marginalitat. Aquesta segona fase es va enllestir el 2005, quan la remodelació del barri fou completada.<br /> <br /> En els anys vuitanta els problemes a Sant Cosme, amb una forta presència de la comunitat gitana, s'agreujaren a causa de la irrupció de l'heroïna, que afectà de manera especial aquesta comunitat, i els problemes de dependència i de malalties com la SIDA que s'hi associaven.<br /> <br /> ===La repercussió mediàtica===<br /> <br /> L'episodi de la cabra de Sant Cosme tingué una repercussió notable en els mitjans catalans a finals de la dècada dels 1980. Durant la transició Fou Manuel Dobaño, el periodista pratenc que durant molts anys s'ocupà de la corresponsalia de l'agència Efe al Prat, qui va cridar l'atenció de la premsa sobre aquests fets amb la seva cobertura.<br /> <br /> Mitjans com La Vanguardia o l'ABC es feren ressò del cas, publicant diverses informacions i inclús fent seguiment de les peripècies de la cabra durant diversos dies. El Telenotícies Vespre que Televisió de Catalunya va emetre el 27 de desembre es feia ressò del cas amb una peça titulada 'Llibertat vigilada per la cabra que robava', que recollia declaracions del regidor Miñarro.<br /> <br /> L'expectació per 'la China' es pot inscriure en un context cultural que existí a l'Estat durant els anys vuitanta en el qual algunes produccions intel·lectuals s'ocupaven de la temàtica qualificada com a 'quinqui'. Aquests productes sobre el mon 'quinqui' inclouen des d'informacions i reportatges periodístics que s'ocupaven de la petita delinqüència associada als focus de marginalitat que havia provocat el creixement desordenat de les ciutats espanyoles sota el franquisme fins a pel·lícules, com les d'Eloy de la Iglesia, ocupades pel mateix assumpte. La Barcelona pre-olímpica era una d'aquestes urbs amb aquest tipus de problemàtica social a la seva perifèria.<br /> <br /> Les aventures de 'la China', però, van inspirar una producció cultural ben difetent. l'autora juvenil i mestra Elena O'Callaghan i Duch va inspirar-s'hi per escriure el 1991 el llibre 'Estàs com una cabra!', per a nens a partir de deu anys. El llibre narra les peripècies d'un periodista novell que s'ocupa del cas d'una cabra, que a la novel·la s'anomena Carmela, que porta de corcó els comerciants d'un mercat perquè els roba. O'Callaghan agraeix en el seu llibre l'ajuda rebuda per part de Dobaño, de Jaume Monés, que fou director de la revista Delta, i al programa de Catalunya Ràdio 'La nit dels ignorants', pel qual es va assabentar del cas.<br /> <br /> ==Referències==<br /> <br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://hemeroteca.abc.es/detalle.stm Notícia publicada a l'edició de l'ABC de Madrid del 22 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1170 2011-09-23T14:53:55Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestre i escriptora per a nens Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg|thumb|right|300px|El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China', en una imatge de data desconeguda.]]<br /> <br /> ===Els fets===<br /> <br /> La inquietud per l'activitat de 'la China' va començar a estendre's pel mercat ambulant que cada dijous fa parada al barri de Sant Cosme en la segona meitat de l'any 1989. Diversos venedors van denunciar a la policia local que una cabra s'apropava entre la gent a les seves parades, els agafava roba, generalment interior de dona, pantalons i camises, fugia corrents i s'amagava al bloc de pisos 396 abans que la poguessin atrapar.<br /> <br /> Els policies locals, &quot;al·lucinats&quot; segons la narració del periodista de l'època Manuel Dobaño, prenien nota de la denúncia i la transmetien als seus superiors. Finalment l'alcalde de la ciutat, Lluís Tejedor (IC) &quot;va ordenar la detenció de la cabra&quot; segons una notícia apareguda a la Vanguardia el 27 de desembre del 1989. <br /> <br /> Dijous, 21 de desembre la policia municipal va muntar un dispositiu amb cinc agents que va actuar amb el suport de dos agents de la policia espanyola, la responsable en aquells moments previs al desplegament dels Mossos de la seguretat a Catalunya.<br /> <br /> Van esperar la cabra, que aparegué pel mercadet a les onze. Llavors van iniciar una persecució pels carrers de Sant Cosme que els mitjans de l'època coincideixen a titllar &quot;d'espectacular&quot;, fins que la van aconseguir capturar.<br /> <br /> Un cop capturada, el consistori va haver de decidir què fer amb ella. L'animal va passar una setmana a la gossera municipal. Una família gitana de Sant Cosme de la qual se sospitava que n'eren els propietaris va declinar fer-se'n càrrec. Segons el testimoni de Dobaño hi hagué cert debat entre la regidoria de Seguretat Ciutadana i la de Sanitat sobre quina havia d'assumir la custòdia de l'animal. Finalment ho feu l'àrea de Sanitat, dirigida llavors per Juan Miñarro (PSC).<br /> <br /> L'Ajuntament va acabar entregant la cabra a un pastor de la comarca, on llavors encara hi havia bastants ramats, el 26 de desembre del 1989. La premsa va calcular que l'animal, d'un any i mig d'edat i de color negre i blanc, amb una campaneta al coll i molt ben domat, podria haver robat peces per valor de 100.000 pessetes de llavors als comerciants.<br /> <br /> ===El context: Sant Cosme als vuitanta===<br /> <br /> L'anècdota de la cabra 'la China' va fixar l'atenció dels mitjans sobre el barri de Sant Cosme dels anys vuitanta. En ple procés de remodelació per tal de deixar enrere els problemes de socials que arrossegava des de la seva creació com a polígon per a acollir barraquistes, el 1964, aquest era llavors un dels barris coneguts a Barcelona per ser un focus d'una marginalitat que, en els anys vuitanta, estava marcada per l'heroïna i problemes associats com la SIDA i la picaresca i els furts dels petits, i molts cops joves, delinqüents reincidents.<br /> <br /> Els primers blocs construïts durant el franquisme a Sant Cosme van resultar ser de molt mala qualitat, i el 1978 es va aprovar la primera fase de la remodelació integral del barri, que durà fins el 1994. No fou fins el 1993, però, quan obtingué llum verda la segona fase de remodelació, destinada a acabar amb les 801 vivendes que havien esdevingut un focus important de marginalitat. Aquesta segona fase es va enllestir el 2005, quan la remodelació del barri fou completada.<br /> <br /> En els anys vuitanta els problemes a Sant Cosme, amb una forta presència de la comunitat gitana, s'agreujaren a causa de la irrupció de l'heroïna, que afectà de manera especial aquesta comunitat, i els problemes de dependència i de malalties com la SIDA que s'hi associaven.<br /> <br /> ===La repercussió mediàtica===<br /> <br /> L'episodi de la cabra de Sant Cosme tingué una repercussió notable en els mitjans catalans a finals de la dècada dels 1980. Durant la transició Fou Manuel Dobaño, el periodista pratenc que durant molts anys s'ocupà de la corresponsalia de l'agència Efe al Prat, qui va cridar l'atenció de la premsa sobre aquests fets amb la seva cobertura.<br /> <br /> Mitjans com La Vanguardia o l'ABC es feren ressò del cas, publicant diverses informacions i inclús fent seguiment de les peripècies de la cabra durant diversos dies. El Telenotícies Vespre que Televisió de Catalunya va emetre el 27 de desembre es feia ressò del cas amb una peça titulada 'Llibertat vigilada per la cabra que robava', que recollia declaracions del regidor Miñarro.<br /> <br /> L'expectació per 'la China' es pot inscriure en un context cultural que existí a l'Estat durant els anys vuitanta en el qual algunes produccions intel·lectuals s'ocupaven de la temàtica qualificada com a 'quinqui'. Aquests productes sobre el mon 'quinqui' inclouen des d'informacions i reportatges periodístics que s'ocupaven de la petita delinqüència associada als focus de marginalitat que havia provocat el creixement desordenat de les ciutats espanyoles sota el franquisme fins a pel·lícules, com les d'Eloy de la Iglesia, ocupades pel mateix assumpte. La Barcelona pre-olímpica era una d'aquestes urbs amb aquest tipus de problemàtica social a la seva perifèria.<br /> <br /> Les aventures de 'la China', però, van inspirar una producció cultural ben difetent. l'autora juvenil i mestra Elena O'Callaghan i Duch va inspirar-s'hi per escriure el 1991 el llibre 'Estàs com una cabra!', per a nens a partir de deu anys. El llibre narra les peripècies d'un periodista novell que s'ocupa del cas d'una cabra, que a la novel·la s'anomena Carmela, que porta de corcó els comerciants d'un mercat perquè els roba. O'Callaghan agraeix en el seu llibre l'ajuda rebuda per part de Dobaño, de Jaume Monés, que fou director de la revista Delta, i al programa de Catalunya Ràdio 'La nit dels ignorants', pel qual es va assabentar del cas.<br /> <br /> ==Referències==<br /> <br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://hemeroteca.abc.es/detalle.stm Notícia publicada a l'edició de l'ABC de Madrid del 22 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1169 2011-09-23T11:57:41Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestre i escriptora per a nens Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg|thumb|right|300px|El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China', en una imatge de data desconeguda.]]<br /> <br /> ===Referències===<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1168 2011-09-23T11:56:42Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestre i escriptora per a nenes Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg|thumb|right|300px|El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China', en una imatge de data desconeguda.]]<br /> <br /> ===Referències===<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1167 2011-09-23T11:55:50Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestre i escriptora per a nenes Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg|thumb|right|300px|El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China', en una imatge de data desconeguda]]<br /> <br /> ===Referències===<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1166 2011-09-23T11:55:08Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestre i escriptora per a nenes Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg|thumb|right|200px|El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China']]<br /> <br /> ===Referències===<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Fitxer:Cabra3.jpeg&diff=1165 2011-09-23T11:52:01Z

<p>BertranCazorla: El periodista pratenc Manuel Doñano, i altres dos col·legues, amb la cabra 'la China'.</p> <hr /> <div>== Resum ==<br /> El periodista pratenc Manuel Doñano, i altres dos col·legues, amb la cabra 'la China'.<br /> == Llicència ==<br /> {{Llicència desconeguda}}</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1164 2011-09-23T11:49:09Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestre i escriptora per a nenes Elena O'Callaghan i Duch.<br /> [[Fitxer:_Cabra3.jpeg]]<br /> <br /> ===Referències===<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1163 2011-09-23T11:45:43Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestre i escriptora per a nenes Elena O'Callaghan i Duch.<br /> <br /> ===Referències===<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor]<br /> <br /> [http://www.videoactive.eu/VideoActive/VideoDetails.do?id=VA_TVC2009090909335722&amp;sw=&amp;language=2 Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989]<br /> <br /> [http://www.evanpress.com/PDF%20Cultura/C%20la%20cabra%20china.pdf Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China']<br /> <br /> [http://librosandbooks.blogspot.com/2011/03/estas-como-una-cabra.html Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China']</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1162 2011-09-23T11:40:29Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestre i escriptora per a nenes Elena O'Callaghan i Duch.<br /> <br /> ===Referències===<br /> <br /> [http://La%20Vanguardia%20del%2022%20de%20desembre%20del%201989%20informant%20de%20la%20captura%20de%20la%20cabra%20'la%20China' http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=2&amp;ved=0CCEQFjAB&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F16%2Fpagina-34%2F33090716%2Fpdf.html%3Fsearch%3Ddibuix&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGzFuw_jw0-0WIIUkc5y3XQSZ6JuA&amp;cad=rja]<br /> <br /> [http://Article%20a%20La%20Vanguaria%20del%2027%20de%20desembre%20del%201989%20informant%20de%20l'entrega%20de%20la%20cabra%20'la%20China'%20a%20un%20pastor http://www.google.es/url?sa=t&amp;source=web&amp;cd=3&amp;ved=0CCkQFjAC&amp;url=http%3A%2F%2Fhemeroteca.lavanguardia.com%2Fpreview%2F1989%2F12%2F27%2Fpagina-27%2F33092551%2Fpdf.html&amp;rct=j&amp;q=cabra%20%22sant%20cosme%22%20la%20vanguardia&amp;ei=IGp8TuC3N-nM0QXn08H4Dw&amp;usg=AFQjCNGu_kNH3FTTn_Ves4BBJFjFWtKRQQ&amp;cad=rja]</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1161 2011-09-23T11:38:15Z

<p>BertranCazorla: </p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la Guàrdia Urbana van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestre i escriptora per a nenes Elena O'Callaghan i Duch.<br /> <br /> ===Referències===<br /> [http://Article%20a%20La%20Vanguardia%20del%2022%20de%20desembre%20del%201989%20informant%20de%20la%20captura%20de%20la%20cabra%20'la%20China' Article a La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China']<br /> [http://Article%20a%20La%20Vanguaria%20del%2027%20de%20desembre%20del%201989%20informant%20de%20l'entrega%20de%20la%20cabra%20'la%20China'%20a%20un%20pastor%5D Article a La Vanguaria del 27 de desembre del 1989 informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor&lt;nowiki&gt;]&lt;/nowiki&gt;]</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Cabra_%27la_China%27&diff=1160 2011-09-23T11:33:54Z

<p>BertranCazorla: Es crea la pàgina amb «Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes...».</p> <hr /> <div>Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la Guàrdia Urbana van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de &quot;la China&quot; van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestre i escriptora per a nenes Elena O'Callaghan i Duch.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Usuari_Discussi%C3%B3:BertranCazorla&diff=1159 2011-09-23T11:20:24Z

<p>BertranCazorla: /* Cabra &quot;La China&quot; */ secció nova</p> <hr /> <div>--[[Usuari:BertranCazorla|BertranCazorla]] 13:18, 23 set 2011 (CEST)&quot;La China&quot; fou una cabra ensinistrada per a robar que actuà al barri de Sant Cosme a finals del 1989. La seva captura per part de la Guàrdia Urbana del Prat causà cert interès entre els mitjans, que es varen fer ressò de la seva història a partir de les informacions de Manuel Dobaño, el corresponsal d'Efe a la ciutat durant molts anys. La història de &quot;la China&quot; serví d'inspiració a la mestra i escriptora de llibres infantils Elena O'Callaghan i Duch per tal d'escriure la seva narració &quot;Estàs com una cabra!&quot;.<br /> <br /> == Cabra &quot;La China&quot; ==<br /> <br /> Amb el nom de ''La China'' es coneix una cabra ensinistrada per a robar que actuà al barri de Sant Cosme a finals del 1989. La seva captura per part de la Guàrdia Urbana del Prat causà cert interès entre els mitjans impresos i televisius nacionals, que es varen fer ressò de la seva història a partir de les informacions de Manuel Dobaño, el corresponsal d'Efe a la ciutat durant molts anys. La història de &quot;la China&quot; serví d'inspiració a la mestra i escriptora de llibres infantils Elena O'Callaghan i Duch per tal d'escriure la seva narració &quot;Estàs com una cabra!&quot;.</div>

BertranCazorla http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Usuari_Discussi%C3%B3:BertranCazorla&diff=1158 2011-09-23T11:18:17Z

<p>BertranCazorla: Es crea la pàgina amb «--~~~~&quot;La China&quot; fou una cabra ensinistrada per a robar que actuà al barri de Sant Cosme a finals del 1989. La seva captura per part de la Guàrdia Urbana del Prat caus...».</p> <hr /> <div>--[[Usuari:BertranCazorla|BertranCazorla]] 13:18, 23 set 2011 (CEST)&quot;La China&quot; fou una cabra ensinistrada per a robar que actuà al barri de Sant Cosme a finals del 1989. La seva captura per part de la Guàrdia Urbana del Prat causà cert interès entre els mitjans, que es varen fer ressò de la seva història a partir de les informacions de Manuel Dobaño, el corresponsal d'Efe a la ciutat durant molts anys. La història de &quot;la China&quot; serví d'inspiració a la mestra i escriptora de llibres infantils Elena O'Callaghan i Duch per tal d'escriure la seva narració &quot;Estàs com una cabra!&quot;.</div>

BertranCazorla