WikiPrat - Contribucions de l'usuari [ca]

Torre Muntadas

2011-11-02T11:58:17Z

LaCapsa:

La '''Torre Muntadas''' és un edifici [[El Prat de Llobregat|del Prat de Llobregat]]. Es tracta d'una casa-torre d'estil eclèctic que té una planta baixa, pis i golfes i una altra part únicament amb planta baixa i terrat, amb una superfície total de 260 metres quadrats.

La Torre està situada al [[carrer de Jaume Casanovas]] 80 i és propietat de l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat]].

==Història==
La Torre Muntadas va ser construïda pel Barceloní Lluís de Miguel i Roca el [[1885]] com a torre d'estiueig de la família Muntadas, que n'era propietària. En concret, la finca va ser adquirida l'any 1885 per [[Josep Muntadas i Rovira]], fill d'un dels fundadors de l'Espanya Industrial, [[Josep Antoni Muntadas Campeny]].

A començaments de la Guerra Civil va ser ocupada pel [[PSUC]], que la utilitzà com a seu local del partit, i a finals va ser ocupada per la "Falange Española y de las JONS" i en els primers anys de la repressió franquista va ser emprada com a centre de detinguts.

L'edifici ser adquirit per l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat]] el [[1947]] i es convertí en seu del Consejo Local del Movimiento i de l'organització sindical del règim, la CNS (Central Nacional Sindicalista). També s'hi instal·la la redacció del setmanari ''[[Prat, portavoz de la vida local]]'', que es publicà del [[1950]] al [[1972]].

L'any [[1969]] s'hi obrí al públic la Biblioteca Popular, la primera del Prat, i l'any [[1977]] s'hi inaugurà a la planta baixa una [[Sala d'Art Josep Bages|Sala d'Art]] amb el nom de l'artista [[Josep Bages]], pratenc d'adopció. A les golfes de l'edifici funcionava el Casal de la Joventut i, des del [[1980]] és la seu del grup de [[Teatre Kaddish]].

==Centre d'Art Torre Muntadas==
El [[1988]] va ser rehabilitada com a equipament cultural sota el nom de '''Centre d'Art Torre Muntadas'''. Actualment el seu programa d'usos consitsteix en:
* Planta baixa: [[Sala d'Art Josep Bages]]
* Primer pis: tallers de Ceràmica i Esmalts
* Golfes: [[Teatre Kaddish]]

==Vegeu també==
Altres equipaments culturals de la ciutat:
*[[Torre Balcells|Centre Cultural Torre Balcells]]
*[[La Capsa. Centre de Cultura Contemporània del Prat|La Capsa]]
*[[Centre Cívic Jardins de la Pau]]
*[[Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa]]
*[[Cèntric Espai Cultural]]

==Referències==
*[http://www.elprat.cat/Viure/Equipaments/Equipament___Detall/_NYqPI0QV-0qLRupvrnu2ML1nvf8CgTJg12VDMs7VeuMYqrKrXAjagg Fitxa al web de l'Ajuntament]
*[http://planol.elprat.cat/normativa/e_catalogats/APU_10.pdf Fitxa al web de patrimoni cultural de l'Ajuntament]
*[http://www.torremuntadas.elprat.cat/ Web del Centre d'Art Torre Muntadas]

[[Categoria:Edificis del Prat de Llobregat]]
[[Categoria:Equipaments cívics i culturals]]

{{cal coord}}
{{cal imatge}}

Torre Muntadas

2011-11-02T11:57:51Z

LaCapsa:

La '''Torre Muntadas''' és un edifici [[El Prat de Llobregat|del Prat de Llobregat]]. Es tracta d'una casa-torre d'estil eclèctic que té una planta baixa, pis i golfes i una altra part únicament amb planta baixa i terrat, amb una superfície total de 260 metres quadrats.

La Torre està situada al [[carrer de Jaume Casanovas]] 80 i és propietat de l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat]].

==Història==
La Torre Muntadas va ser construïda pel Barceloní Lluís de Miguel i Roca el [[1885]] com a torre d'estiueig de la família Muntadas, que n'era propietària. En concret, la finca va ser adquirida l'any 1885 per [[Josep Muntadas i Rovira]], fill d'un dels fundadors de l'Espanya Industrial, [[Josep Antoni Muntadas Campeny]].

A començaments de la Guerra Civil va ser ocupada pel [[PSUC]], que la utilitzà com a seu local del partit, i a finals va ser ocupada per la "Falange Española y de las JONS" i en els primers anys de la repressió franquista va ser emprada com a centre de detinguts.

L'edifici ser adquirit per l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat]] el [[1947]] i es convertí en seu del Consejo Local del Movimiento i de l'organització sindical del règim, la CNS (Central Nacional Sindicalista). També s'hi instal·la la redacció del setmanari ''[[Prat]], portavoz de la vida local'', que es publicà del [[1950]] al [[1972]].

L'any [[1969]] s'hi obrí al públic la Biblioteca Popular, la primera del Prat, i l'any [[1977]] s'hi inaugurà a la planta baixa una [[Sala d'Art Josep Bages|Sala d'Art]] amb el nom de l'artista [[Josep Bages]], pratenc d'adopció. A les golfes de l'edifici funcionava el Casal de la Joventut i, des del [[1980]] és la seu del grup de [[Teatre Kaddish]].

==Centre d'Art Torre Muntadas==
El [[1988]] va ser rehabilitada com a equipament cultural sota el nom de '''Centre d'Art Torre Muntadas'''. Actualment el seu programa d'usos consitsteix en:
* Planta baixa: [[Sala d'Art Josep Bages]]
* Primer pis: tallers de Ceràmica i Esmalts
* Golfes: [[Teatre Kaddish]]

==Vegeu també==
Altres equipaments culturals de la ciutat:
*[[Torre Balcells|Centre Cultural Torre Balcells]]
*[[La Capsa. Centre de Cultura Contemporània del Prat|La Capsa]]
*[[Centre Cívic Jardins de la Pau]]
*[[Centre Cívic Sant Jordi - Ribera Baixa]]
*[[Cèntric Espai Cultural]]

==Referències==
*[http://www.elprat.cat/Viure/Equipaments/Equipament___Detall/_NYqPI0QV-0qLRupvrnu2ML1nvf8CgTJg12VDMs7VeuMYqrKrXAjagg Fitxa al web de l'Ajuntament]
*[http://planol.elprat.cat/normativa/e_catalogats/APU_10.pdf Fitxa al web de patrimoni cultural de l'Ajuntament]
*[http://www.torremuntadas.elprat.cat/ Web del Centre d'Art Torre Muntadas]

[[Categoria:Edificis del Prat de Llobregat]]
[[Categoria:Equipaments cívics i culturals]]

{{cal coord}}
{{cal imatge}}

Sardana de la Festa Major del Prat

2011-10-25T14:14:55Z

LaCapsa:

La '''Sardana de La Festa Major del Prat''', és una sardana composada per [[Jaume Ventura i Tort]], amb lletra de [[Ferran Casanovas i Civit]].

==Història==

La '''Sardana de La Festa Major del Prat''' va ser estrenada el 28 de [[setembre]] de [[1945]], durant la Festa Major, a càrrec de la cobla La Principal del Llobregat.

No fou fins el 10 de febrer de [[1949]] que no s’enregistrà la sardana per primer cop, es va fer durant un festival organitzat per [[La Cervantes]] a [[L’Artesà]].
L’any 1973 s’edità un disc, juntament amb cinc sardanes més del mestre Ventura i Tort dedicades al Prat. Amb el títol [[Sardanes al Prat]], La Cobla Barcelona i l’Orfeó Atlàntida van participar en aquest disc.

==Versions==
Des de l'any [[2009]], [[La Capsa. Centre de Cultura Contemporània del Prat|La Capsa]] ha promogut que diversos músics de la ciutat en facin versions amb estils musicals diferents.

*L'any 2009 van fer les versions: [[Iñaki Ezcurra]], [[Pigmy]] i [[Los Gaiters del Llobregat]]
*L'any 2010 [[Make]], [[Viyou&Dharma]] i [[Sittar Green]] van revisar la peça
*L'any 2011 [[Pina]], [[Universo Acelerado]] i [[Escrig&Chica]] van fer tres versions més

==Lletra==
:Oh! Festa major del Prat
:la més bella i més galana,
:et saluda el Llobregat;
:amb el cant d’una sardana.

:Ets un jardí florit
:de roses i clavellines,
:un bressol d’argent brunyit
:de galants i de fadrines.

:Sota del cel blau reviu
:la gran festa catalana,
:i fins l’ocell surt del niu
:per puntejar la sardana.

:Com que ets dels pobles bonics,
:sempre la sort t’acompanya,
:abraçant-te els teus amics
:que són mar i la muntanya.

:Xamosa i galana
:la vila del Prat
:reviu d’emoció
:ballant la sardana
:de Festa Major.

:Petits i galans,
:belles donzelles
:nobles galans
:formen anelles
:dant-se les mans.

:Ja la cobla llença
:un bell contrapunt
:cant de germanor,
:i el poble comença
:el seu ball millor.

:A l’apuntar la tardor
:ja el Prat s’engalana
:ballant la sardana
:de Festa Major.

:La, la, la, la, …

:Oh! hermosa vila del Prat
:la més bella i més galana,
:la Festa Major ha arribat
:el més bonic, la sardana.

==Enllaços==
*[http://www.musicsperlacobla.com/obra.php?codi=1.1VenTor049 Fitxa a www.musicsperlacobla.com]
*[http://sardanista.cat/boigperlasardana/llistat3.asp?sardana=3478&id=13 Lletra a Sardanista.cat]
*[http://www.amicsdelasardana.cat/index.php/noticies/5-primera-plana/8-cd-de-sardanes Amics de la Sardana comercialitza un CD amb diverses sardanes dedicades al Prat]
*[http://www.ivoox.com/cant-coral-al-prat-audios-mp3_rf_636499_1.html Jordi Torrent explica en una entrevista a El Prat Ràdio que la Sardana de La Festa Major del Prat no és única]

[[Categoria:Música]]

08820: músiques de la ciutat

2011-10-19T15:58:15Z

LaCapsa:

'''08820''', més enllà de ser el codi postal del Prat de Llobergat, és el nom que pren un cicle de concerts de músiques de la ciutat, en petit format, que [[La Capsa]] organitza des de 2008 i que tenen com a objectiu apropar la música local a la mateixa ciutat on ha estat creada.

Però més enllà de facilitar la descoberta de propostes musicals interessants, els 08820 són una eina d'acompanyament a noves bandes i projectes musicals nascuts a la ciutat. Rere cada un dels concerts hi ha un procés de treball amb els projectes i les persones implicades.

Han passat pel 08820:

'''2008'''. [http://http://www.myspace.com/solomireiacruz Mireia Cruz], [http://www.myspace.com/elsabenaquelblues Elsa Benaquel Blues], [http://www.myspace.com/pigmyland Pigmy], [http://buenmojo.com Buenmojo]

'''2009'''. [http://www.myspace.com/universoaceleradoUniverso Acelerado], [http://www.myspace.com/almendrasbluesband Almendras Blues Band], [http://www.myspace.com/chivochivatomusic Chivo Chivato], Xirigota Potablava, [http://www.myspace.com/bitxelin Bitxe i els Mariatxis del Delta], [http://www.myspace.com/framenquitodebellota Framenquito de Bellota], Weid Fishes, [http://www.myspace.com/tiemposdearte Tiempos de Arte].

'''2010'''. [http://www.myspace.com/sittargreen Sittar Green], Eduard Sanchiz, Dry Cry, [http://www.myspace.com/xavialias Xavi Alias], [http://www.kompotser.com Kompotser], [http://www.damasnegras.com Damas Negras]

'''2011'''. [http://es-es.facebook.com/pages/Cris-Caparr%C3%B3s/216356445045745 Cristina Caparrós], [http://www.myspace.com/martini39sbluestrio Martini's Blues], [http://www.myspace.com/conjuntovaci0 Vie Vide], JJ Extremera

08820: músiques de la ciutat

2011-10-19T15:56:53Z

LaCapsa:

La Capsa

2011-10-19T15:43:13Z

LaCapsa: /* Definició */

{{MF}}
==Definició==
[[Fitxer:Lacapsa1995.JPG|200px|thumb|dreta|La Capsa l'any 1995]]'''La Capsa] Centre de Cultura Contemporània del Prat'''<ref>La Capsa] Centre de Cultura Contemporània del Prat [http://lacapsa.org/]</ref>, és un equipament municipal del departament de cultura del municipi del Prat de Llobregat.<ref>Departament de cultura del municipi del Prat de Llobregat. [http://elprat.cat/]</ref>
Des del mes de [[juny]] de [[1995]], el projecte treballa per construir una ciutadania cultural activa i crítica, afavorint el desenvolupament de les capacitats creatives de les persones i generant alhora espais d'acció social col·lectiva que contribueixin al desenvolupament de la comunitat.

El projecte s'estructura en 4 àmbits de treball interconnectats:

'''Laboratori'''. Espais per a l'experimentació i treball creatiu

'''Community music'''. Accions i processos per construir ciutadania des de la música i la creació.

'''Documentació'''. Recollida i accés a informació relacionada amb el fet musical a la ciutat.

'''Música en Viu'''. Dinamització depropostes musicals locals i forànies a la ciutat.

La Capsa] és un projecte cultural, amb vocació de servei públic, dinàmic i obert a col·lectius, artistes, creadors, entitats i programadors independents, per a desenvolupar projectes conjunts.

El model organitzatiu de La Capsa] suposa una aposta per la '''gestió professional''', alhora que '''participativa''', mitjançant diferents òrgans de govern formats per l'Ajuntament, entitats, usuaris i usuàries i empreses del sector cultural, per afavorir l'autonomia de gestió i el treball amb criteris d'eficàcia i eficiència.

==Història==
===Orígen===
La Capsa és un projecte de la Regidoria de Cultura de l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat]] que, des de la seva inauguració el 30 de [[juny]] de [[1995]], ha estat un equipament de referència que ha treballat en una doble dimensió: per una banda com a centre promotor de les cultures emergents i, per altra banda, com a centre referent per al desenvolupament de les polítiques juvenils al municipi.

La Capsa va néixer com a resposta a una demanda històrica d'espais per a joves formulada des de la desapareguda taula de joves del Prat a finals dels anys 70 i primers dels 80. Després de l'enfonsament de la segona planta de [[Torre Muntadas]], el [[1979]], el Prat no disposava d'espais de trobada i acció per a joves.

En aquesta època [[el Lloro]] era l'espai central des del que es lideraven i desenvolupaven les polítiques locals adreçades als joves. D'aquest període cal destacar la creació i consolidació del circuit zero a nivell comarcal, l'organització d'exposicions col·lectives de joves creadors i la creació de l'associació de músics locals La Clau que va aglutinar el moviment musical de la ciutat.

La inauguració de La Capsa donà resposta a les demandes d'espais i tant el Lloro com els projectes culturals que liderava es van traslladar al nou equipament.

Des de la seva creació, el centre es va posicionar com un espai de trobada, participació i creació per als joves de la ciutat centrant les seves accions en aspectes formatius, informatius i lúdics.

El primer període, [[1995]]-[[1998]], va estar marcat per la capacitat de connexió del projecte amb la ciutat i els creadors. La Capsa va heretar i reformular el [[Festival de Ritmes]] ubicant-lo a La Capsa, va donar suport clar a la creació local mitjançant la revista Sonora del Prat i va ser un moment de gran efervescència musical amb èxits de grups locals com [[7 notas 7 colores]], Armando y el Expreso de Bohemia, Azucar de Caña, Sílvia Comas... El centre es va posicionar com a referent en el panorama musical independent de l'època passant per la sala grups com El Chaval de la Peca, La Buena Vida, Los Planetas, Color Humano o bé acollint enregistraments de vídeoclips de grups com Dr. Calypso o gravacions de directes com Brams al Liceu.

D'aquells primers moments cal destacar també una proposta d'arts visuals innovadora i puntera que va concentrar als artistes de la ciutat heretant la feina feta des del Lloro en l'organització d'exposicions col·lectives amb joves creadors. Les polítiques juvenils seguien tenint un pes important en el projecte de centre amb serveis i recursos específics pels joves com el [[SISA]], el Servei d'Assessorament a entitats juvenils i el Centre Municipal d'Informació Juvenil El Lloro.

L'estructura de gestió d'aquest primer període es va basar en una direcció municipal del projecte i un contracte de gestió que integrava servei de bar i serveis auxiliars de funcionament del centre, a excepció del Lloro que seguia essent gestionat de forma directa per l'Ajuntament. Aquest contracte de gestió el va assumir Iniciatives i Gestions, una iniciativa empresarial d'alguns membres de l'Associació d'Estudiants del Prat constituïda amb la finalitat de gestionar La Capsa.

En aquest període, gran part del pressupost quedava condicionat a la capacitat de generar ingressos dels diferents serveis i activitats que es generaven des del centre (bar, bucs d'assaig, entrades a concerts...), fet que condicionava la viabilitat econòmica del projecte.

El [[1998]] es revisa el projecte de centre, tot i que segueix amb una aposta continuista en quant a continguts, es millora la dotació de recursos i el funcionament econòmic del Centre. És un període en què es dilueix molt l'activitat visual i artística i la música es consolida com el pilar central de La Capsa. D'aquest període cal destacar la implicació de La Capsa en la creació de l'Associació Catalana de Sales de Concerts i el Circuit Català de Sales i la creació de fórmules d'èxit com el festival "És Pop Mamà". També a partir del [[2000]] s'inicien els stages de grups consolidats al centre per preparar els seus directes de la mà dels Mojinos Escocíos.

Les entitats juvenils amb seu al centre segueixen essent fortes tot i que, en aquest període es dissol l'associació de músics La Clau, i es dóna una progressiva manca d'implicació en el projecte i en les activitats conjuntes de les entitats residents.

Des de la Regidoria de Cultura s'impulsa un treball en xarxa dels equipaments culturals i s'encarrega el Document Marc de Centres Culturals Polivalents del Prat. Bases per a una Xarxa d'Equipaments Culturals que es constituirà en la peça fonamental d'una nova estructura de gestió de La Capsa, el Centre Cívic Jardins de la Pau i el nou centre, en aquells moments en construcció, el [[Centre Cívic Sant Jordi – Ribera Baixa]].

Així La Capsa s'integra en la incipient Xarxa d'Equipaments Culturals de la ciutat amb un treball conjunt amb el [[Centre Cívic Jardins de la Pau]] (en aquests moments en un procés de redefinició) i el nou Centre Cívic Sant Jordi – Ribera Baixa, amb unes línies estratègiques i una metodologia de plans de gestió comunes.

En aquest període, La Capsa perd la capacitat de lideratge dels diversos projectes dins la ciutat que coincideix amb una crisis estructural seriosa de les entitats residents al centre i una gran desconnexió amb la realitat cultural de la ciutat amb un treball molt endogàmic. Tot i això s'impulsen noves línies de treball principalment relacionades amb les noves tecnologies: projecte @tic, Virtuàlia, Aula de Tecnologies Musicals...

En aquests anys s'impulsen des de totes les administracions els Plans Integrals de Joventut, considerant les polítiques juvenils una nova forma d'intervenció global en la vida dels joves no vinculades estrictament a l'oci i la cultura. El Prat aprovarà el seu Pla Jove en el [[2006]].

===Desè aniversari===
El [[juny]] de [[2005]], unes jornades de reflexió sobre els 10 anys de La Capsa, esdevenen el punt de partida per a la redacció del nou projecte de centre [[2006]]-[[2009]]. En aquest període es centren esforços en el desenvolupament d'un programa d'arts visuals que recuperi l'esperit innovador de la primera època. Juntament amb altres centres productors d'arts visuals es crea la Xarxa de Centres de Producció Artística de Catalunya (xarxaprod).

S'impulsa també el disseny del Pla Jove i la implantació de nous projectes com el Projecte de descentralització de la informació als IES de la ciutat i la dinamització d'estudiants (PIDCES) i la recuperació del servei d'assessorament i dinamització d'entitats i col·lectius.

Durant el [[2008]], la creació de la Regidoria de Joventut, després de les eleccions municipals, i la voluntat de reformular les polítiques de joventut al municipi porten a una reordenació interna del Departament de Cultura i Joventut i del funcionament intern de La Capsa en què es separa de forma clara els programes de joventut i els programes culturals del centre.

En aquest procés, per tal de garantir el ple desenvolupament del Pla Jove del Prat, es preveu la creació d'un nou equipament, [[El Lloro]], que esdevindrà el centre de referència del Pla Jove a la ciutat.

===Actualitat===
Les obres de construcció de la [[L9]] del metro afecten l'equipament de forma molt agressiva així que el 29 d'[[abril]] de [[2009]] l'equipament tanca al públic i comença una nova etapa de desenvolupament del projecte, aquest cop de forma distribuïda a tota la ciutat.

En aquesta segona etapa, La Capsa esdevé un projecte cultural de ciutat que treballa, des de la música i la creació, per construir una ciutadania cultural activa i crítica que, per una banda, faciliti el desenvolupament de les capacitats creatives de les persones alhora que faciliti espais d'acció social col·lectiva i compartida que contribueixin a desenvolupar la comunitat i la ciutadania del Prat.

==Enllaços d'interès==
Podeu trobar la Capsa a:

*[http://www.lacapsa.org La Capsa. Centre de Cultura Contemporània del Prat]
*[http://twitter.com/Lacapsa Twitter]
*[http://www.facebook.com/lacapsa Facebook]
*[http://www.youtube.com/0lacapsa0 Canal de La Capsa a Youtube]
*[http://www.flickr.com/photos/la_capsa/ Flickr de La Capsa]
*[http://www.elprat.cat/ Ajuntament del Prat de Llobregat]

==Referències==
<references/>

{{cal coord}}
[[Categoria:Equipaments cívics i culturals]]

08820: músiques de la ciutat

2011-10-19T15:36:34Z

LaCapsa: Es crea la pàgina amb «'''08820''', més enllà de ser el codi postal del Prat de Llobergat, és el nom que pren un cicle de concerts de músiques de la ciutat, en petit format, que [http://www...».

'''08820''', més enllà de ser el codi postal del Prat de Llobergat, és el nom que pren un cicle de concerts de músiques de la ciutat, en petit format, que [http://www.lacapsa.org La Capsa] organitza des de 2008 i que tenen com a objectiu apropar la música local a la mateixa ciutat on ha estat creada.

Però més enllà de facilitar la descoberta de propostes musicals interessants, els 08820 són una eina d'acompanyament a noves bandes i projectes musicals nascuts a la ciutat. Rere cada un dels concerts hi ha un procés de treball amb els projectes i les persones implicades.

Han passat pel 08820:

'''2008'''. Mireia Cruz, Elsa Benaquel Blues, Pigmy, Buenmojo

'''2009'''. Universo Acelerado, Almendras Blues Band, Chivo Chivato, Xirigota Potablava, Bitxe i els Mariatxis del Delta, Framenquito de Bellota, Weid Fishes, Tiempos de Arte.

'''2010'''. Sittar Green, Eduard Sanchiz, Dry Cry, Xavi Alias, Kompotser, Damas Negras

'''2011'''. Cristina Caparrós, Martini's Blues, Vie Vide, JJ Extremera

Fitxer:Lacapsa1995.JPG

2011-10-13T11:24:25Z

LaCapsa: Imatge de La Capsa

== Resum ==
Imatge de La Capsa
== Llicència ==
{{Cc-by-sa-3.0}}

La Capsa

2011-10-13T11:17:44Z

LaCapsa: /* Enllaços d'interès */

{{MF}}
==Definició==
'''La Capsa] Centre de Cultura Contemporània del Prat'''<ref>La Capsa] Centre de Cultura Contemporània del Prat [http://lacapsa.org/]</ref>, és un equipament municipal del departament de cultura del municipi del Prat de Llobregat.<ref>Departament de cultura del municipi del Prat de Llobregat. [http://elprat.cat/]</ref>
Des del mes de juny de 1995, el projecte treballa en una doble vessant, per una banda com a equipament referent en el desenvolupament de les polítiques de joventut al municipi i, per l'altra, com a centre cultural promotor de les cultures emergents. La Capsa]:

- '''Organitza i programa''' concerts, festivals, debats, exposicions, projeccions audiovisuals.

- '''Facilita la producció''' de joves creadors, tant en l'àmbit musical com dels artistes visuals perquè pugin desenvolupar els seus projectes posant a la seva disposició assessorament, recursos, espais i materials.

- Ofereix un ampli ventall d’'''accions formatives''' orientades en les seves àrees d'especialització.

- Afavoreix l’'''accés a les tecnologies i la creació amb aquestes''' mitjançant un espai @tic.

- Ofereix assessorament especialitzat en '''informació juvenil''', mitjançant el Centre Municipal d'Informació Juvenil, El Lloro.

- '''Dóna suport''' a col·lectius formals i no formals de joves i ciutadans del municipi per al desenvolupament i l'organització de les seves activitats.

La Capsa] és un projecte cultural, amb vocació de servei públic, dinàmic i obert a col·lectius, artistes, creadors, entitats i programadors independents, per a desenvolupar projectes conjunts.

El model organitzatiu de La Capsa] suposa una aposta per la '''gestió professional''', alhora que '''participativa''', mitjançant diferents òrgans de govern formats per l'Ajuntament, entitats, usuaris i usuàries i empreses del sector cultural, per afavorir l'autonomia de gestió i el treball amb criteris d'eficàcia i eficiència.

==Història del projecte==
La Capsa és un projecte de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament del Prat de Llobregat que, des de la seva inauguració el 30 de juny de 1995, ha estat un equipament de referència que ha treballat en una doble dimensió: per una banda com a centre promotor de les cultures emergents i, per altra banda, com a centre referent per al desenvolupament de les polítiques juvenils al municipi.

La Capsa va néixer com a resposta a una demanda històrica d'espais per a joves formulada des de la desapareguda taula de joves del Prat a finals dels anys 70 i primers dels 80. Després de l'enfonsament de la segona planta de Torre Muntadas, el 1979, el Prat no disposava d'espais de trobada i acció per a joves.

En aquesta època el Lloro era l'espai central des del que es lideraven i desenvolupaven les polítiques locals adreçades als joves. D'aquest període cal destacar la creació i consolidació del circuit zero a nivell comarcal, l'organització d'exposicions col·lectives de joves creadors i la creació de l'associació de músics locals La Clau que va aglutinar el moviment musical de la ciutat.

La inauguració de La Capsa donà resposta a les demandes d'espais i tant el Lloro com els projectes culturals que liderava es van traslladar al nou equipament.

Des de la seva creació, el centre es va posicionar com un espai de trobada, participació i creació per als joves de la ciutat centrant les seves accions en aspectes formatius, informatius i lúdics.

El primer període, 1995-1998, va estar marcat per la capacitat de connexió del projecte amb la ciutat i els creadors. La Capsa va heretar i reformular el Festival de Ritmes ubicant-lo a La Capsa, va donar suport clar a la creació local mitjançant la revista Sonora del Prat i va ser un moment de gran efervescència musical amb èxits de grups locals com 7 notas 7 colores, Armando y el Expreso de Bohemia, Azucar de Caña, Sílvia Comas... El centre es va posicionar com a referent en el panorama musical independent de l'època passant per la sala grups com El Chaval de la Peca, La Buena Vida, Los Planetas, Color Humano o bé acollint enregistraments de vídeoclips de grups com Dr. Calypso o gravacions de directes com Brams al Liceu.

D'aquells primers moments cal destacar també una proposta d'arts visuals innovadora i puntera que va concentrar als artistes de la ciutat heretant la feina feta des del Lloro en l'organització d'exposicions col·lectives amb joves creadors. Les polítiques juvenils seguien tenint un pes important en el projecte de centre amb serveis i recursos específics pels joves com el SISA, el Servei d'Assessorament a entitats juvenils i el Centre Municipal d'Informació Juvenil El Lloro.
L'estructura de gestió d'aquest primer període es va basar en una direcció municipal del projecte i un contracte de gestió que integrava servei de bar i serveis auxiliars de funcionament del centre, a excepció del Lloro que seguia essent gestionat de forma directa per l'Ajuntament. Aquest contracte de gestió el va assumir Iniciatives i Gestions, una iniciativa empresarial d'alguns membres de l'Associació d'Estudiants del Prat constituïda amb la finalitat de gestionar La Capsa.

En aquest període, gran part del pressupost quedava condicionat a la capacitat de generar ingressos dels diferents serveis i activitats que es generaven des del centre (bar, bucs d'assaig, entrades a concerts...), fet que condicionava la viabilitat econòmica del projecte.

El 1998 es revisa el projecte de centre, tot i que segueix amb una aposta continuista en quant a continguts, es millora la dotació de recursos i el funcionament econòmic del Centre. És un període en què es dilueix molt l'activitat visual i artística i la música es consolida com el pilar central de La Capsa. D'aquest període cal destacar la implicació de La Capsa en la creació de l'Associació Catalana de Sales de Concerts i el Circuit Català de Sales i la creació de fórmules d'èxit com el festival "És Pop Mamà". També a partir del 2000 s'inicien els stages de grups consolidats al centre per preparar els seus directes de la mà dels Mojinos Escocíos.

Les entitats juvenils amb seu al centre segueixen essent fortes tot i que, en aquest període es dissol l'associació de músics La Clau, i es dóna una progressiva manca d'implicació en el projecte i en les activitats conjuntes de les entitats residents.

Des de la Regidoria de Cultura s'impulsa un treball en xarxa dels equipaments culturals i s'encarrega el Document Marc de Centres Culturals Polivalents del Prat. Bases per a una Xarxa d'Equipaments Culturals que es constituirà en la peça fonamental d'una nova estructura de gestió de La Capsa, el Centre Cívic Jardins de la Pau i el nou centre, en aquells moments en construcció, el Centre Cívic Sant Jordi–Ribera Baixa.

Així La Capsa s'integra en la incipient Xarxa d'Equipaments Culturals de la ciutat amb un treball conjunt amb el Centre Cívic Jardins de la Pau (en aquests moments en un procés de redefinició) i el nou Centre Cívic Sant Jordi – Ribera Baixa, amb unes línies estratègiques i una metodologia de plans de gestió comunes.

En aquest període, La Capsa perd la capacitat de lideratge dels diversos projectes dins la ciutat que coincideix amb una crisis estructural seriosa de les entitats residents al centre i una gran desconnexió amb la realitat cultural de la ciutat amb un treball molt endogàmic. Tot i això s'impulsen noves línies de treball principalment relacionades amb les noves tecnologies: projecte @tic, Virtuàlia, Aula de Tecnologies Musicals...

En aquests anys s'impulsen des de totes les administracions els Plans Integrals de Joventut, considerant les polítiques juvenils una nova forma d'intervenció global en la vida dels joves no vinculades estrictament a l'oci i la cultura. El Prat aprovarà el seu Pla Jove en el 2006.

El juny de 2005, unes jornades de reflexió sobre els 10 anys de La Capsa, esdevenen el punt de partida per a la redacció del nou projecte de centre 2006-2009. En aquest període es centren esforços en el desenvolupament d'un programa d'arts visuals que recuperi l'esperit innovador de la primera època. Juntament amb altres centres productors d'arts visuals es crea la Xarxa de Centres de Producció Artística de Catalunya (xarxaprod).

S'impulsa també el disseny del Pla Jove i la implantació de nous projectes com el Projecte de descentralització de la informació als IES de la ciutat i la dinamització d'estudiants (PIDCES) i la recuperació del servei d'assessorament i dinamització d'entitats i col·lectius.

Durant el 2008, la creació de la Regidoria de Joventut, després de les eleccions municipals, i la voluntat de reformular les polítiques de joventut al municipi porten a una reordenació interna del Departament de Cultura i Joventut i del funcionament intern de La Capsa en què es separa de forma clara els programes de joventut i els programes culturals del centre.

En aquest procés, per tal de garantir el ple desenvolupament del Pla Jove del Prat, es preveu la creació d'un nou equipament, El Lloro, que esdevindrà el centre de referència del Pla Jove a la ciutat.

Les obres de construcció de la L9 del metro afecten l'equipament de forma molt agressiva així que el 29 d'abril de 2009 l'equipament tanca al públic i comença una nova etapa de desenvolupament del projecte, aquest cop de forma distribuïda a tota la ciutat.

En aquesta segona etapa, La Capsa esdevé un projecte cultural de ciutat que treballa, des de la música i la creació, per construir una ciutadania cultural activa i crítica que, per una banda, faciliti el desenvolupament de les capacitats creatives de les persones alhora que faciliti espais d'acció social col·lectiva i compartida que contribueixin a desenvolupar la comunitat i la ciutadania del Prat.

==Enllaços d'interès==
Podeu trobar la Capsa a:

*[http://www.lacapsa.org La Capsa. Centre de Cultura Contemporània del Prat]
*[http://twitter.com/Lacapsa Twitter]
*[http://www.facebook.com/lacapsa Facebook]
*[http://www.youtube.com/0lacapsa0 Canal de La Capsa a Youtube]
*[http://www.flickr.com/photos/la_capsa/ Flickr de La Capsa]
*[http://www.elprat.cat/ Ajuntament del Prat de Llobregat]

==Referències==
<references/>

{{cal imatge}}
{{cal coord}}
[[Categoria:Equipaments cívics i culturals]]

La Capsa

2011-10-13T11:16:10Z

LaCapsa: /* Història del projecte */

{{MF}}
==Definició==
'''La Capsa] Centre de Cultura Contemporània del Prat'''<ref>La Capsa] Centre de Cultura Contemporània del Prat [http://lacapsa.org/]</ref>, és un equipament municipal del departament de cultura del municipi del Prat de Llobregat.<ref>Departament de cultura del municipi del Prat de Llobregat. [http://elprat.cat/]</ref>
Des del mes de juny de 1995, el projecte treballa en una doble vessant, per una banda com a equipament referent en el desenvolupament de les polítiques de joventut al municipi i, per l'altra, com a centre cultural promotor de les cultures emergents. La Capsa]:

- '''Organitza i programa''' concerts, festivals, debats, exposicions, projeccions audiovisuals.

- '''Facilita la producció''' de joves creadors, tant en l'àmbit musical com dels artistes visuals perquè pugin desenvolupar els seus projectes posant a la seva disposició assessorament, recursos, espais i materials.

- Ofereix un ampli ventall d’'''accions formatives''' orientades en les seves àrees d'especialització.

- Afavoreix l’'''accés a les tecnologies i la creació amb aquestes''' mitjançant un espai @tic.

- Ofereix assessorament especialitzat en '''informació juvenil''', mitjançant el Centre Municipal d'Informació Juvenil, El Lloro.

- '''Dóna suport''' a col·lectius formals i no formals de joves i ciutadans del municipi per al desenvolupament i l'organització de les seves activitats.

La Capsa] és un projecte cultural, amb vocació de servei públic, dinàmic i obert a col·lectius, artistes, creadors, entitats i programadors independents, per a desenvolupar projectes conjunts.

El model organitzatiu de La Capsa] suposa una aposta per la '''gestió professional''', alhora que '''participativa''', mitjançant diferents òrgans de govern formats per l'Ajuntament, entitats, usuaris i usuàries i empreses del sector cultural, per afavorir l'autonomia de gestió i el treball amb criteris d'eficàcia i eficiència.

==Història del projecte==
La Capsa és un projecte de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament del Prat de Llobregat que, des de la seva inauguració el 30 de juny de 1995, ha estat un equipament de referència que ha treballat en una doble dimensió: per una banda com a centre promotor de les cultures emergents i, per altra banda, com a centre referent per al desenvolupament de les polítiques juvenils al municipi.

La Capsa va néixer com a resposta a una demanda històrica d'espais per a joves formulada des de la desapareguda taula de joves del Prat a finals dels anys 70 i primers dels 80. Després de l'enfonsament de la segona planta de Torre Muntadas, el 1979, el Prat no disposava d'espais de trobada i acció per a joves.

En aquesta època el Lloro era l'espai central des del que es lideraven i desenvolupaven les polítiques locals adreçades als joves. D'aquest període cal destacar la creació i consolidació del circuit zero a nivell comarcal, l'organització d'exposicions col·lectives de joves creadors i la creació de l'associació de músics locals La Clau que va aglutinar el moviment musical de la ciutat.

La inauguració de La Capsa donà resposta a les demandes d'espais i tant el Lloro com els projectes culturals que liderava es van traslladar al nou equipament.

Des de la seva creació, el centre es va posicionar com un espai de trobada, participació i creació per als joves de la ciutat centrant les seves accions en aspectes formatius, informatius i lúdics.

El primer període, 1995-1998, va estar marcat per la capacitat de connexió del projecte amb la ciutat i els creadors. La Capsa va heretar i reformular el Festival de Ritmes ubicant-lo a La Capsa, va donar suport clar a la creació local mitjançant la revista Sonora del Prat i va ser un moment de gran efervescència musical amb èxits de grups locals com 7 notas 7 colores, Armando y el Expreso de Bohemia, Azucar de Caña, Sílvia Comas... El centre es va posicionar com a referent en el panorama musical independent de l'època passant per la sala grups com El Chaval de la Peca, La Buena Vida, Los Planetas, Color Humano o bé acollint enregistraments de vídeoclips de grups com Dr. Calypso o gravacions de directes com Brams al Liceu.

D'aquells primers moments cal destacar també una proposta d'arts visuals innovadora i puntera que va concentrar als artistes de la ciutat heretant la feina feta des del Lloro en l'organització d'exposicions col·lectives amb joves creadors. Les polítiques juvenils seguien tenint un pes important en el projecte de centre amb serveis i recursos específics pels joves com el SISA, el Servei d'Assessorament a entitats juvenils i el Centre Municipal d'Informació Juvenil El Lloro.
L'estructura de gestió d'aquest primer període es va basar en una direcció municipal del projecte i un contracte de gestió que integrava servei de bar i serveis auxiliars de funcionament del centre, a excepció del Lloro que seguia essent gestionat de forma directa per l'Ajuntament. Aquest contracte de gestió el va assumir Iniciatives i Gestions, una iniciativa empresarial d'alguns membres de l'Associació d'Estudiants del Prat constituïda amb la finalitat de gestionar La Capsa.

En aquest període, gran part del pressupost quedava condicionat a la capacitat de generar ingressos dels diferents serveis i activitats que es generaven des del centre (bar, bucs d'assaig, entrades a concerts...), fet que condicionava la viabilitat econòmica del projecte.

El 1998 es revisa el projecte de centre, tot i que segueix amb una aposta continuista en quant a continguts, es millora la dotació de recursos i el funcionament econòmic del Centre. És un període en què es dilueix molt l'activitat visual i artística i la música es consolida com el pilar central de La Capsa. D'aquest període cal destacar la implicació de La Capsa en la creació de l'Associació Catalana de Sales de Concerts i el Circuit Català de Sales i la creació de fórmules d'èxit com el festival "És Pop Mamà". També a partir del 2000 s'inicien els stages de grups consolidats al centre per preparar els seus directes de la mà dels Mojinos Escocíos.

Les entitats juvenils amb seu al centre segueixen essent fortes tot i que, en aquest període es dissol l'associació de músics La Clau, i es dóna una progressiva manca d'implicació en el projecte i en les activitats conjuntes de les entitats residents.

Des de la Regidoria de Cultura s'impulsa un treball en xarxa dels equipaments culturals i s'encarrega el Document Marc de Centres Culturals Polivalents del Prat. Bases per a una Xarxa d'Equipaments Culturals que es constituirà en la peça fonamental d'una nova estructura de gestió de La Capsa, el Centre Cívic Jardins de la Pau i el nou centre, en aquells moments en construcció, el Centre Cívic Sant Jordi–Ribera Baixa.

Així La Capsa s'integra en la incipient Xarxa d'Equipaments Culturals de la ciutat amb un treball conjunt amb el Centre Cívic Jardins de la Pau (en aquests moments en un procés de redefinició) i el nou Centre Cívic Sant Jordi – Ribera Baixa, amb unes línies estratègiques i una metodologia de plans de gestió comunes.

En aquest període, La Capsa perd la capacitat de lideratge dels diversos projectes dins la ciutat que coincideix amb una crisis estructural seriosa de les entitats residents al centre i una gran desconnexió amb la realitat cultural de la ciutat amb un treball molt endogàmic. Tot i això s'impulsen noves línies de treball principalment relacionades amb les noves tecnologies: projecte @tic, Virtuàlia, Aula de Tecnologies Musicals...

En aquests anys s'impulsen des de totes les administracions els Plans Integrals de Joventut, considerant les polítiques juvenils una nova forma d'intervenció global en la vida dels joves no vinculades estrictament a l'oci i la cultura. El Prat aprovarà el seu Pla Jove en el 2006.

El juny de 2005, unes jornades de reflexió sobre els 10 anys de La Capsa, esdevenen el punt de partida per a la redacció del nou projecte de centre 2006-2009. En aquest període es centren esforços en el desenvolupament d'un programa d'arts visuals que recuperi l'esperit innovador de la primera època. Juntament amb altres centres productors d'arts visuals es crea la Xarxa de Centres de Producció Artística de Catalunya (xarxaprod).

S'impulsa també el disseny del Pla Jove i la implantació de nous projectes com el Projecte de descentralització de la informació als IES de la ciutat i la dinamització d'estudiants (PIDCES) i la recuperació del servei d'assessorament i dinamització d'entitats i col·lectius.

Durant el 2008, la creació de la Regidoria de Joventut, després de les eleccions municipals, i la voluntat de reformular les polítiques de joventut al municipi porten a una reordenació interna del Departament de Cultura i Joventut i del funcionament intern de La Capsa en què es separa de forma clara els programes de joventut i els programes culturals del centre.

En aquest procés, per tal de garantir el ple desenvolupament del Pla Jove del Prat, es preveu la creació d'un nou equipament, El Lloro, que esdevindrà el centre de referència del Pla Jove a la ciutat.

Les obres de construcció de la L9 del metro afecten l'equipament de forma molt agressiva així que el 29 d'abril de 2009 l'equipament tanca al públic i comença una nova etapa de desenvolupament del projecte, aquest cop de forma distribuïda a tota la ciutat.

En aquesta segona etapa, La Capsa esdevé un projecte cultural de ciutat que treballa, des de la música i la creació, per construir una ciutadania cultural activa i crítica que, per una banda, faciliti el desenvolupament de les capacitats creatives de les persones alhora que faciliti espais d'acció social col·lectiva i compartida que contribueixin a desenvolupar la comunitat i la ciutadania del Prat.

==Enllaços d'interès==
Podeu trobar la Capsa a:

*[http://www.myspace.com/lacapsa MySpace de La Capsa]
*[http://www.youtube.com/0lacapsa0 Canal de La Capsa a Youtube]
*[http://www.facebook.com/lacapsa Facebook]
*[http://twitter.com/Lacapsa Twitter]
*[http://www.lacapsa.org La Capsa. Centre de Cultura Contemporània del Prat]
*[http://www.elprat.cat/ Ajuntament del Prat de Llobregat]

==Referències==
<references/>

{{cal imatge}}
{{cal coord}}
[[Categoria:Equipaments cívics i culturals]]