Delta de Llobregat - Historial de revisió

Frange a 18:08, 30 nov 2019

2019-11-30T18:08:13Z

Adrià Delgado a 18:30, 4 juny 2015

2015-06-04T18:30:21Z

Adrià Delgado a 18:29, 4 juny 2015

2015-06-04T18:29:55Z

Adrià Delgado a 17:23, 4 juny 2015

2015-06-04T17:23:21Z

Adrià Delgado a 17:20, 4 juny 2015

2015-06-04T17:20:07Z

Adrià Delgado a 17:19, 4 juny 2015

2015-06-04T17:19:44Z

Adrià Delgado a 17:17, 4 juny 2015

2015-06-04T17:17:03Z

Adrià Delgado a 17:16, 4 juny 2015

2015-06-04T17:16:29Z

Adrià Delgado a 16:59, 4 juny 2015

2015-06-04T16:59:18Z

Adrià Delgado a 12:01, 17 març 2015

2015-03-17T12:01:27Z

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{WikiConcurs/En redacció}}
 El '''Delta del Llobregat''' és el delta que forma el riu Llobregat en arribar al mar. L'Espai Natural del Delta del Llobregat té una extensió de 926,9 ha. Són uns espais molt importants per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, pel fet d'estar al bell mig de la ruta migratòria de les aus del nord d'Europa cap a l'Àfrica. Podem trobar diferents ambients naturals: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de reraduna, gairebé únics a Catalunya.
@@ Línia 6: / Línia 5: @@
 El delta del Llobregat es va començar a formar fa aproximadament uns 18.000 anys i només fa uns 2.300 anys que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del Delta actual que pateix contínues transformacions determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu.
 El creixement i les transformacions de la plana del delta del Llobregat estan relacionades amb les variacions del riu i amb la formació de barres litorals resultat de l'acumulació de sediments.
 Davant de la costa es formaren, i es formen encara, barres de sorra que tenen el seu origen en l'acumulació de sediments, generalment aportats pels corrents marins. Aquestes barres de sorra, paral.leles a la costa, en emergir tancaren petites badies que es convertiren en albuferes, llacunes litorals poc profundes que poc a poc s'anaven reblint amb materials aportats pel riu Llobregat i es transformaven en aiguamolls litorals. D'aquesta manera el Delta guanyava terreny al mar, anava creixent i conformava el paisatge actual.
 D'altra banda, el fet que les planes deltaiques siguin de pendent molt baix fa que els sediments s'acumulin davant de la desembocadura del riu i això afavoreix que quan hi ha una crescuda les aigües hagin de buscar una nova llera. Per aquest motiu, el riu canviava sovint el seu curs i, segons la teoria més estesa, quan aquests braços de riu abandonats s'anaren assecant originaren alguns dels estanys litorals que avui coneixem. Això explica l'existència del paisatge més característic del Delta: la franja d'aiguamolls litorals, hereus de la barreja entre el mar i la terra, entre la sal i l'aigua dolça, entre la sorra, les argiles i els llims. El resultat final fou la formació d'una plana al.luvial emergida, d'uns 90 km2 de superfície i uns 23 km de línia costanera.
 A l'alçada del Prat, entre la superfície actual del terreny i els 20 m de profunditat, es troba l'aqüífer superficial, i entre els 40 m i els 70 m de profunditat, hi ha l'aqüífer profund, separats per una falca argilosa impermeable, l'aqüitard, d'uns 20 m d'amplada.
 [[Fitxer:mirador del llobregat.jpg|thumb|Mirador del Delta]]
+==Biodiversitat al Delta==
 Hi ha un seguit d'espècies d'ocells que venen a passar l'hivern entre nosaltres al Delta del Llobregat. Us anirem explicant una mica les més comunes i, en l'entrada d'avui, veurem la primera part del grup dels anàtids (ànecs).
 * '''ÀNEC COLLVERD''' (''Anas plathyrhynchos'').
@@ Línia 107: / Línia 93: @@
 Entre les sorres de les platges i les terres de l'interior, les pinedes litorals s'estenen des del Prat fins a Castelldefels. Antigament, en comptes de pineda podria ser que existís una màquia litoral de càdec (Juniperus oxycedrus ssp. macrocarpae) que fou substituïda pel pi pinyer (Pinus pinea).
 En els indrets més propers a la platja s'aprecia clarament que la pineda ha estat plantada sobre un sòl sorrenc. A mesura que s'avança cap a l'interior el sòl, gradualment, va deixant de ser arenós i es cobreix amb una atapeïda catifa de matèria vegetal que propicia l'existència de moltes més plantes que formen un sotabosc que tendeix a assemblar-se al dels boscos interiors.
 * '''ELS AIGUAMOLLS'''.
 Els aiguamolls són un dels ecosistemes més fràgils i escassos i un important valor natural a protegir de cara a la conservació de la biodiversitat. Els aiguamolls del Delta, amb la seva flora i fauna, han arribat a ser una de les tres últimes mostres d'aquest paisatge a Catalunya. Constitueixen, a més, un dels principals reductes de diversitat biològica a escala planetària. Multitud d'organismes viuen de forma temporal o permanent en els nostres aiguamolls, que han arribat a ser una de les tres últimes mostres d'aquest paisatge a Catalunya.Les zones humides representen avui dia menys del 3% de la superfície deltaica. Aquesta realitat obeeix evidentment a la llarga transformació humana que ha experimentat aquest territori. En un principi existia una ampla franja litoral de maresmes, formada per terrenys argilosos i sorrencs situats darrera de la línia de dunes costaneres, que constituïen una zona deprimida, inundable per l'acció dels temporals marins o de les precipitacions.
 [[Fitxer:Crepuscle espaisnaturalriudeltallobregat.jpg|thumb|Crepuscle al Delta]]
 =Referències=
@@ Línia 143: / Línia 107: @@
 http://programaapropataldelta.blogspot.com.es/2014/11/ocells-hivernants-al-delta-del.html
 [[Fitxer:IMG-20150604-WA0000.jpg|thumb|Per més informació, aneu a La porta del Delta al Cèntric]]

← Versió més antiga		Revisió del 18:30, 4 juny 2015
Línia 155:		Línia 155:


−
−
−	~~IMG-20150604-WA0000.jpg~~

	[[Fitxer:IMG-20150604-WA0000.jpg\|thumb\|Per més informació, aneu a La porta del Delta al Cèntric]]		[[Fitxer:IMG-20150604-WA0000.jpg\|thumb\|Per més informació, aneu a La porta del Delta al Cèntric]]

← Versió més antiga		Revisió del 18:29, 4 juny 2015
Línia 143:		Línia 143:

	http://programaapropataldelta.blogspot.com.es/2014/11/ocells-hivernants-al-delta-del.html		http://programaapropataldelta.blogspot.com.es/2014/11/ocells-hivernants-al-delta-del.html
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+	IMG-20150604-WA0000.jpg
		+
		+	[[Fitxer:IMG-20150604-WA0000.jpg\|thumb\|Per més informació, aneu a La porta del Delta al Cèntric]]

← Versió més antiga		Revisió del 17:23, 4 juny 2015
Línia 122:		Línia 122:

	</big>		</big>
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+
		+	=Referències=
		+
		+	http://www.portadeldelta.cat/cat_creixe.php
		+
		+	http://parcsnaturals.gencat.cat/es/visiteu-nos/els_parcs_de_catalunya/delta_del_llobregat/
		+
		+	http://programaapropataldelta.blogspot.com.es/2014/11/ocells-hivernants-al-delta-del.html

@@ Línia 118: / Línia 118: @@
 </small>
-[[Fitxer:
+[[Fitxer:Crepuscle espaisnaturalriudeltallobregat.jpg|thumb|Crepuscle al Delta]]
 </big>

← Versió més antiga		Revisió del 17:17, 4 juny 2015
Línia 21:		Línia 21:


−	[[Fitxer:~~Mirador~~ del ~~Llobregat~~.jpg \|thumb\|Mirador del Delta]]	+	[[Fitxer:mirador del llobregat.jpg\|thumb\|Mirador del Delta]]

← Versió més antiga		Revisió del 17:16, 4 juny 2015
Línia 21:		Línia 21:


−	[[Fitxer:~~Delta~~ del Llobregat.jpg \|thumb\|Mirador del Delta]]	+	[[Fitxer:Mirador del Llobregat.jpg \|thumb\|Mirador del Delta]]

@@ Línia 12: / Línia 12: @@
 D'altra banda, el fet que les planes deltaiques siguin de pendent molt baix fa que els sediments s'acumulin davant de la desembocadura del riu i això afavoreix que quan hi ha una crescuda les aigües hagin de buscar una nova llera. Per aquest motiu, el riu canviava sovint el seu curs i, segons la teoria més estesa, quan aquests braços de riu abandonats s'anaren assecant originaren alguns dels estanys litorals que avui coneixem. Això explica l'existència del paisatge més característic del Delta: la franja d'aiguamolls litorals, hereus de la barreja entre el mar i la terra, entre la sal i l'aigua dolça, entre la sorra, les argiles i els llims. El resultat final fou la formació d'una plana al.luvial emergida, d'uns 90 km2 de superfície i uns 23 km de línia costanera.
-[[Fitxer:Delta del Llobregat.jpg|thumb|Camps del Delta]]
 A l'alçada del Prat, entre la superfície actual del terreny i els 20 m de profunditat, es troba l'aqüífer superficial, i entre els 40 m i els 70 m de profunditat, hi ha l'aqüífer profund, separats per una falca argilosa impermeable, l'aqüitard, d'uns 20 m d'amplada.
@@ Línia 21: / Línia 21: @@

← Versió més antiga		Revisió del 12:01, 17 març 2015
Línia 1:		Línia 1:
		+	{{WikiConcurs/En redacció}}
	<small><big><big>		<small><big><big>
	El '''Delta del Llobregat''' és el delta que forma el riu Llobregat en arribar al mar. L'Espai Natural del Delta del Llobregat té una extensió de 926,9 ha. Són uns espais molt importants per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, pel fet d'estar al bell mig de la ruta migratòria de les aus del nord d'Europa cap a l'Àfrica. Podem trobar diferents ambients naturals: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de reraduna, gairebé únics a Catalunya.		El '''Delta del Llobregat''' és el delta que forma el riu Llobregat en arribar al mar. L'Espai Natural del Delta del Llobregat té una extensió de 926,9 ha. Són uns espais molt importants per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, pel fet d'estar al bell mig de la ruta migratòria de les aus del nord d'Europa cap a l'Àfrica. Podem trobar diferents ambients naturals: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de reraduna, gairebé únics a Catalunya.