Jaume Codina i Vilà - Historial de revisió

Frange a 22:20, 24 set 2020

2020-09-24T22:20:02Z

Frange a 11:03, 30 gen 2020

2020-01-30T11:03:23Z

Frange a 09:19, 25 jul 2018

2018-07-25T09:19:19Z

Frange a 00:29, 2 set 2012

2012-09-02T00:29:31Z

Frange a 14:51, 2 nov 2011

2011-11-02T14:51:39Z

Frange a 22:59, 9 oct 2011

2011-10-09T22:59:14Z

Frange a 16:42, 9 oct 2011

2011-10-09T16:42:57Z

Frange a 12:15, 12 set 2011

2011-09-12T12:15:50Z

Frange a 17:14, 8 set 2011

2011-09-08T17:14:10Z

Frange a 17:20, 13 set 2010

2010-09-13T17:20:21Z

@@ Línia 48: / Línia 48: @@
 [[Categoria:Alcaldes del Prat de Llobregat]]
 [[Categoria:Historiadors]]
-[[Categoria:Pratencs]]
+[[Categoria:Homes]]
 [[Categoria:Fills predilectes del Prat]]

@@ Línia 7: / Línia 7: @@
 L'any [[1952]] es casà amb M. Àngels Roig, amb qui ha tingut tres fills: Jaume, Jordi i Marta.
-Va ser alcalde del Prat de Llobregat des del 21 d'[[octubre]] del [[1957]]<ref>Pare Andreu de Palma. ''Prat de Llobregat (Ensayo histórico)'', Ajuntament del Prat de Llobregat, 2009, p. 426</ref> fins el [[1964]], el seu nomenament va ser fet sense consulta prèvia. Quan dimití el [[1964]] li fou retirat el passaport, probablement per catalanista.
+Va ser alcalde del Prat de Llobregat des del 21 d'[[octubre]] del [[1957]]<ref>[[Pare Andreu de Palma]]. ''[[Prat de Llobregat (Ensayo Histórico)]]'', [[Ajuntament del Prat de Llobregat]], [[2009]], p. 426</ref> fins el [[1964]], el seu nomenament va ser fet sense consulta prèvia. Quan dimití el [[1964]] li fou retirat el passaport, probablement per catalanista.
 Professionalment es dedicà principalment al món de l'ensenyament, fent de professor d'història i de llatí. Primer va fer classe als nois grans de l'Acadèmia Pràctica del Sr. Martí. Més endavant obrí el seu propi centre educatiu, el [[Liceo Pratense]], dedicat a l'ensenyament mitjà (del [[1950]] al [[1974]]), quan al Prat no hi havia centres públics, i a l'ensenyament primari ([[1963]]-[[1972]]). Amb l'aparició de l'oferta pública es dedicà als més petits en el Parvulari Montserrat ([[1973]]-[[1982]]). En els seus darrers anys professionals treballà de tècnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

@@ Línia 46: / Línia 46: @@
 {{ORDENA:Codina i Vilà}}
-[[Categoria:Alcaldes]]
+[[Categoria:Alcaldes del Prat de Llobregat]]
 [[Categoria:Historiadors]]
 [[Categoria:Pratencs]]
 [[Categoria:Fills predilectes del Prat]]

← Versió més antiga		Revisió del 00:29, 2 set 2012
Línia 49:		Línia 49:
	[[Categoria:Historiadors]]		[[Categoria:Historiadors]]
	[[Categoria:Pratencs]]		[[Categoria:Pratencs]]
		+	[[Categoria:Fills predilectes del Prat]]

@@ Línia 11: / Línia 11: @@
 Professionalment es dedicà principalment al món de l'ensenyament, fent de professor d'història i de llatí. Primer va fer classe als nois grans de l'Acadèmia Pràctica del Sr. Martí. Més endavant obrí el seu propi centre educatiu, el [[Liceo Pratense]], dedicat a l'ensenyament mitjà (del [[1950]] al [[1974]]), quan al Prat no hi havia centres públics, i a l'ensenyament primari ([[1963]]-[[1972]]). Amb l'aparició de l'oferta pública es dedicà als més petits en el Parvulari Montserrat ([[1973]]-[[1982]]). En els seus darrers anys professionals treballà de tècnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
-L'afició al món literari li venia de jove. L'any [[1946]] fundà, juntament amb altres pratencs, la revista literària clandestina ''Batec''. També va ser cofundador dels periòdics ''Prat'' ([[1950]]) i ''Delta'' ([[1978]]).
+L'afició al món literari li venia de jove. L'any [[1946]] fundà, juntament amb altres pratencs, la revista literària clandestina ''Batec''. També va ser cofundador dels periòdics ''[[Prat. Portavoz de la Vida Local|Prat]]'' ([[1950]]) i ''[[Periòdic Delta|Delta]]'' ([[1978]]).
 També impulsà diverses associacions per tal d'enfortir la societat civil del Prat de Llobregat i la seva comarca: el Club 4 ([[1940]]), la [[Xarxa d'Altaveus]] ([[1943]]), [[Amics d'El Prat]] ([[1956]]) i el [[Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat]] ([[1974]]). D'aquestes dues darreres entitats va ser-ne president durant diversos anys.

@@ Línia 7: / Línia 7: @@
 L'any [[1952]] es casà amb M. Àngels Roig, amb qui ha tingut tres fills: Jaume, Jordi i Marta.
-Va ser alcalde del Prat de Llobregat des del 21 d'[[octubre]] del [[1957]] fins el [[1964]], el seu nomenament va ser fet sense consulta prèvia. Quan dimití el [[1964]] li fou retirat el passaport, probablement per catalanista.
+Va ser alcalde del Prat de Llobregat des del 21 d'[[octubre]] del [[1957]]<ref>Pare Andreu de Palma. ''Prat de Llobregat (Ensayo histórico)'', Ajuntament del Prat de Llobregat, 2009, p. 426</ref> fins el [[1964]], el seu nomenament va ser fet sense consulta prèvia. Quan dimití el [[1964]] li fou retirat el passaport, probablement per catalanista.
 Professionalment es dedicà principalment al món de l'ensenyament, fent de professor d'història i de llatí. Primer va fer classe als nois grans de l'Acadèmia Pràctica del Sr. Martí. Més endavant obrí el seu propi centre educatiu, el [[Liceo Pratense]], dedicat a l'ensenyament mitjà (del [[1950]] al [[1974]]), quan al Prat no hi havia centres públics, i a l'ensenyament primari ([[1963]]-[[1972]]). Amb l'aparició de l'oferta pública es dedicà als més petits en el Parvulari Montserrat ([[1973]]-[[1982]]). En els seus darrers anys professionals treballà de tècnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
@@ Línia 35: / Línia 35: @@
 * CODINA i VILÀ, Jaume ''Les famílies santboianes (segles XIV-XIX)''. Barcelona: Columna Editorial, 2000
 * CODINA i VILÀ, Jaume ''L'estany d'en Moragues. Naixement d'El Prat de Llobregat''. (Il·lustracions de Joan Jordà). El Prat de Llobregat, Ajuntament del Prat de Llobregat, 2005
 == Enllaços externs ==

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-'''Jaume Codina i Vilà''' fou historiador del Baix Llobregat. Nascut [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]] el [[16 de setembre]] de [[1923]], ens deixà el [[22 de maig]] de [[2007]].
+'''Jaume Codina i Vilà''' fou historiador del Baix Llobregat. Nascut [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]] el 16 de [[setembre]] de [[1923]], ens deixà el 22 de [[maig]] de [[2007]].
 Fill de Jaume Codina i Codina (secretari del primer sindicat de pagesos pratenc) i de Josepa Vilà i Codina, va pertànyer a la nissaga familiar de cal Matetes, renom ja documentat al [[segle XVIII]].
 L'any [[1948]] es llicencià en Filosofia i Lletres i començà una tesi doctoral sota la direcció del professor Antoni Badia i Margarit. Després abandonà els estudis lingüístics pels històrics, i finalment es doctorà el [[1970]] amb la tesi ''El Delta de Llobregat. Gènere i formes de vida dels segles XVI al XX'' (Ariel, 1971). Fou la primera tesi presentada en català al departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.
@@ Línia 8: / Línia 9: @@
 Alcalde del Prat de Llobregat des del [[1957]] al [[1964]], el seu nomenament va ser fet sense consulta prèvia. Quan dimití el [[1964]] li fou retirat el passaport, probablement per catalanista.
-Professionalment es dedicà principalment al món de l'ensenyament, fent de professor d'història i de llatí. Primer va fer classe als nois grans de l'Acadèmia Pràctica del Sr. Martí. Més endavant obrí el seu propi centre educatiu, el Liceo Pratense, dedicat a l'ensenyament mitjà (del 1950 al 1974), quan al Prat no hi havia centres públics, i a l'ensenyament primari (1963-1972). Amb l'aparició de l'oferta pública es dedicà als més petits en el Parvulari Montserrat (1973-1982). En els seus darrers anys professionals treballà de tècnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
+Professionalment es dedicà principalment al món de l'ensenyament, fent de professor d'història i de llatí. Primer va fer classe als nois grans de l'Acadèmia Pràctica del Sr. Martí. Més endavant obrí el seu propi centre educatiu, el [[Liceo Pratense]], dedicat a l'ensenyament mitjà (del [[1950]] al [[1974]]), quan al Prat no hi havia centres públics, i a l'ensenyament primari ([[1963]]-[[1972]]). Amb l'aparició de l'oferta pública es dedicà als més petits en el Parvulari Montserrat ([[1973]]-[[1982]]). En els seus darrers anys professionals treballà de tècnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
-L'afició al món literari li venia de jove. L'any [[1946]] fundà, juntament amb altres pratencs, la revista literària clandestina ''Batec''. També va ser cofundador dels periòdics ''Prat'' (1950) i ''Delta'' (1978).
+L'afició al món literari li venia de jove. L'any [[1946]] fundà, juntament amb altres pratencs, la revista literària clandestina ''Batec''. També va ser cofundador dels periòdics ''Prat'' ([[1950]]) i ''Delta'' ([[1978]]).
-També impulsà diverses associacions per tal d'enfortir la societat civil del Prat de Llobregat i la seva comarca: el Club 4 (1940), la Xarxa d'Altaveus (1943), Amics d'El Prat (1956) i el [[Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat]] (1974). D'aquestes dues darreres entitats va ser-ne president durant diversos anys.
+També impulsà diverses associacions per tal d'enfortir la societat civil del Prat de Llobregat i la seva comarca: el Club 4 ([[1940]]), la [[Xarxa d'Altaveus]] ([[1943]]), [[Amics d'El Prat]] ([[1956]]) i el [[Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat]] ([[1974]]). D'aquestes dues darreres entitats va ser-ne president durant diversos anys.
 El seu interès per la història despertà l'any [[1954]], quan investigà la data exacta de la butlla de creació de la parròquia que donaria origen al Prat. Publicà el resultat dels seus estudis en el diari ''Prat''. A partir d'aquí va realitzar nombrosos treballs sobre el Prat de Llobregat i la seva comarca. Aquests treballs li han valgut ser considerat el principal historiador del [[Baix Llobregat]].
-El 19 d'abril de [[1994]] el Ple Municipal de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, presidit per un ex-alumne seu, [[Lluís Tejedor i Ballesteros]], el nomenà fill predilecte.
+El 19 d'[[abril]] de [[1994]] el Ple Municipal de l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat]], presidit per un ex-alumne seu, [[Lluís Tejedor i Ballesteros]], el nomenà fill predilecte.
-L'any següent, 1995, li fou concedida la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la Generalitat de Catalunya.
+L'any següent, [[1995]], li fou concedida la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la Generalitat de Catalunya.
 Va treballar incansablement en temes d'Història local, com una formigueta en les seves paraules, fins que la seva salut li ho va permetre.