Joan Rof i Codina - Historial de revisió

Frange a 22:32, 24 set 2020

2020-09-24T22:32:19Z

Frange a 22:12, 24 jul 2018

2018-07-24T22:12:17Z

Frange a 22:08, 24 jul 2018

2018-07-24T22:08:22Z

Frange: Frange ha mogut Juan Rof Codina a Joan Rof i Codina

2018-07-24T20:49:35Z

Frange ha mogut Juan Rof Codina a Joan Rof i Codina

Elpratcultura a 14:35, 30 jul 2015

2015-07-30T14:35:07Z

Elpratcultura a 14:16, 30 jul 2015

2015-07-30T14:16:07Z

Elpratcultura a 14:14, 30 jul 2015

2015-07-30T14:14:38Z

Elpratcultura a 13:01, 30 jul 2015

2015-07-30T13:01:33Z

Elpratcultura a 13:01, 30 jul 2015

2015-07-30T13:01:11Z

Elpratcultura a 13:00, 30 jul 2015

2015-07-30T13:00:27Z

@@ Línia 62: / Línia 62: @@
 {{ORDENA:Rof i Codina, Joan}}
-[[Categoria:Pratencs]]
+[[Categoria:Homes]]
 [[Categoria:Escriptors]]
 [[Categoria:Veterinaris]]

@@ Línia 57: / Línia 57: @@
 * Wikipedia. ''[https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Rof_Codina Juan Rof Codina]'', consultat el 24 de juliol de 2018. (castellà)
 * HVU Rof Codina. ''[http://www.rofcodina.org/index.php/es/la-fundacion-rof-codina/juan-rof-codina Juan Rof Codina]'', consultat el 24 de juliol de 2018. (castellà)
 * Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.
 * Ruiz Martínez, Carlos. ''[http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf Juan Rof Codina (1874-1967)]'' p.195-218. A: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Campa. ''[https://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca Semblanzas veterinarias]''. León: [s.n.], 1973.

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 31 d'agost de 1874 – Lugo, 17 de juny de 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.
+[[File: RofCodina.jpg‎|200px|right|thumb|Joan Rof i Codina]]
+== Biografia ==
+'''Joan Rof i Codina''' va ser el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.
 Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.
@@ Línia 12: / Línia 9: @@
 Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa). Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.
-L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.
+L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Joan Rof i Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof i Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.
-També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.
+També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (va escriure més de 3.000 articles), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.
 [[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|300px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]
 A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.
 L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...
-Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.
+=== Reconeixements ===
+Diuen els qui el coneixien, que Joan Rof i Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el [[1957]]. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969. També dona nom a l'Hospital Veterinari Universitari Rof Codina de Lugo i a la Fundació Rof Codina, creada el 1994 i vinculada a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).
 * ''Bosquejo sanitario-zootécnico : ventajas del seguro aplicado à la ganadería en la provincia de Lugo''. Lugo : [s.n.], 1904.
 * ''Cartilla contra el carbunco bacteriano'' :''(Nacida)''. La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.
@@ Línia 51: / Línia 46: @@
 * ''Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia''. Coruña: Moret, [19--?].
+== Enllaços ==
 * [http://cataleg.bnc.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D%20 Catàleg de la Biblioteca de Catalunya]
 * [http://ccuc.cbuc.cat/search*cat/a?SEARCH=Rof+Codina%2C+Juan&sortdropdown=-&searchscope=23%20 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya]
 * [http://catalogo.bne.es/uhtbin/webcat Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya]
+== Referències ==
-<big>'''Referències'''</big>
+* Gran enciclopèdia catalana. ''[https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0056393.xml Joan Rof i Codina]'', consultat el 24 de juliol de 2018.
-* Patrimoni Cultural del Prat. “El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina”. 2014. Disponible [http://www.patrimonicultural.elprat.cat/mDetall/_Tjk8DmmJT-dX0sTg1QeBc2UO7GiIqbrQu-oK-gxm9h2jR07O4UswxXy-1l8pJnSh68U6H9qz4qE en línia].
+* Pratilletres. ''[http://www.elprat.cat/cultura/biblioteca-antonio-martin/rof-codina-juan Article sobre Joan Rof i Codina]'', consultat el 24 de juliol de 2018.
 * Rodríguez Troncoso, Manuel. ''Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.
-* Ruiz Martínez, Carlos. “Juan Rof Codina (1874-1967)”. En: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Camp. ''Semblanzas veterinarias''. León : [s.n.], 1973. p.195-218. Disponible en línia:
+* Ruiz Martínez, Carlos. ''[http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf Juan Rof Codina (1874-1967)]'' p.195-218. A: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Campa. ''[https://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca Semblanzas veterinarias]''. León: [s.n.], 1973.
-Article: http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1973-2011/72336/semvet_a1973v1_rof.pdf
+{{ORDENA:Rof i Codina, Joan}}
-Obra completa: http://ddd.uab.cat/record/72336?ln=ca
+[[Categoria:Pratencs]]

@@ Línia 39: / Línia 39: @@
 * ''Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas''. Almanaque gallego (Céltiga), 1929.
 * ''Cooperativismo''. Cuenca : Ruiz de Lara, 1932.
-* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?] (Madrid : Impremta Viuda de M. de Navarro, 1933).
+* ''Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre'' / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?].
 * ''Enseñanzas de la estadística ganadera''. Faro villalbés (1934).
 * ''Plan de mejora del ganado porcino''. Lugo: Imp. Palacios, 1944.

@@ Línia 5: / Línia 5: @@
 <big>
 '''Biografia'''</big>
-[[File: RofCodina.jpg‎|350px|right|thumb|Juan Rof Codina]]
+[[File: RofCodina.jpg‎|300px|right|thumb|Juan Rof Codina]]
 '''Juan Rof Codina''' va néixer el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.
@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.
-[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|380px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]
 També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.
+[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|300px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]
 A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.
@@ Línia 21: / Línia 21: @@
 Diuen els qui el coneixien, que Juan Rof Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969.

← Versió més antiga	Revisió del 20:49, 24 jul 2018
(Cap diferència)

← Versió més antiga		Revisió del 14:14, 30 jul 2015
Línia 1:		Línia 1:
−	'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 1874 – Lugo, 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.	+	'''Juan Rof Codina''' (El Prat de Llobregat, 31 d'agost de 1874 – Lugo, 17 de juny de 1967), prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.

@@ Línia 13: / Línia 13: @@
 L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Juan Rof Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.
-[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|350px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]
+[[Fitxer:Rof_en_campanya.jpg|thumb|left|375px|Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof Codina, principis del s.XX]]
 També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (més de 3.000 articles va escriure!), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.
@@ Línia 34: / Línia 34: @@
 * ''La raza bovina gallega''. Madrid: [s.n., 1916].
 * ''Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia''. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920.
 * ''Abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galícia''. La Coruña : [s.n.], 1920.
 * ''Enfermedades infecto-contagiosas reinantes en la ganadería gallega y medidas para combatirlas y evitarlas''. La Coruña : “Garcybarra”, 1928.