Diferència entre revisions de la pàgina «Centre Artesà»
(Afegides les fotografies) |
(Ampliació de la història de l'Artesà.) |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
[[Fitxer:Entrada al Cafè de l'Artesà.jpg|thumb|Entrada al Cafè de l'Artesà]] | [[Fitxer:Entrada al Cafè de l'Artesà.jpg|thumb|Entrada al Cafè de l'Artesà]] | ||
==Història== | ==Història== | ||
| − | + | El 23 de [[gener]] de [[1883]]<ref>[http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1991/MGI_TESI.pdf?sequence=1 Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960], de Marga Gómez Inglada. Pàgina 152.</ref> es va constituir legalment a la [[Sala d'en Bou]] (que estava situada a l'actual número 8 de la [[Plaça de la Vila]]) la '''Societat Recreativa Centre Artesà''' dedicada a activitats lúdiques i culturals. Aquesta entitat va tenir un paper molt destacat en la vida social [[El Prat de Llobregat|del Prat]]. | |
A l'entitat hi convivien dos sectors polítics, uns més catalanistes i republicans, i els altres més conservadors. Aquestes diferències polítiques van provocar que el [[1919]] se n'escindís el sector catalanista creant el '''[[Centre Autonomista]]''', que es va quedar a la [[Sala d'en Bou]], ja que el seu propietari formaria part de la nova entitat. D'aquesta manera, quan es va esgotar el contracte trimestral d'arrendament el 31 de [[març]] d'aquell mateix any, el '''Centre Artesà''' va quedar sense local. | A l'entitat hi convivien dos sectors polítics, uns més catalanistes i republicans, i els altres més conservadors. Aquestes diferències polítiques van provocar que el [[1919]] se n'escindís el sector catalanista creant el '''[[Centre Autonomista]]''', que es va quedar a la [[Sala d'en Bou]], ja que el seu propietari formaria part de la nova entitat. D'aquesta manera, quan es va esgotar el contracte trimestral d'arrendament el 31 de [[març]] d'aquell mateix any, el '''Centre Artesà''' va quedar sense local. | ||
Aquesta situació va provocar que el '''Centre Artesà''' decidís la construcció de l'actual edifici en uns terrenys de 5000 metres quadrats entre els carrers del [[Carrer del Centre|Centre]], [[Carrer de Manuel Bertrand|Manuel Bertrand]], [[Carrer de Maurici Vilomara|Maurici Vilomara]] i [[Carrer del Pintor Isidre Nonell|Pintor Isidre Nonell]]. L'edifici va ser obra de l'arquitecte municipal [[Antoni Pascual i Carretero]], i va ser construït en tan sols sis mesos, inaugurant-se per la [[Festa Major del Prat|festa major]] del 1919. | Aquesta situació va provocar que el '''Centre Artesà''' decidís la construcció de l'actual edifici en uns terrenys de 5000 metres quadrats entre els carrers del [[Carrer del Centre|Centre]], [[Carrer de Manuel Bertrand|Manuel Bertrand]], [[Carrer de Maurici Vilomara|Maurici Vilomara]] i [[Carrer del Pintor Isidre Nonell|Pintor Isidre Nonell]]. L'edifici va ser obra de l'arquitecte municipal [[Antoni Pascual i Carretero]], i va ser construït en tan sols sis mesos, inaugurant-se per la [[Festa Major del Prat|festa major]] del 1919. | ||
| + | |||
| + | El [[1920]] el Centre Artesà canvia els seus estatuts abandonant la condició d'entitat cultural-recreativa, per convertir-se en una societat mercantil de propietaris, amb afany de lucre. Així doncs la nova societat passa a regir-se pel Codi de Comerç, i tindrà com a objectiu gestionar l'edifici recentment construït. El grup de persones que va aportar els diners necessaris per adquirir els terrenys i construir l'edifici, va rebre un nombre d'accions de la nova societat proporcional al capital que hi va invertir. Hi havia tres tipus d'accions diferents: Les de la sèrie A donaven dret a posseir una llotja, les de la sèrie B una butaca i les de la sèrie C una plaça d'aparcament pel carruatge a les quadres. Aquesta societat tenia un nombre màxim de 85 accions, i no hi havia cap límit de compra d'accions pels accionistes, de manera que el grup de socis estava restringit. | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
| + | <references /> | ||
*[http://elprat.cat/coneixer/Llocs_inter%C3%A8s___Detall/_7VkxCaTOLCONdHZjooO0Y1cBeAgOqBLf5cGbf2UWOp4PbdbTI3gUFA Fitxa al web de l'ajuntament] | *[http://elprat.cat/coneixer/Llocs_inter%C3%A8s___Detall/_7VkxCaTOLCONdHZjooO0Y1cBeAgOqBLf5cGbf2UWOp4PbdbTI3gUFA Fitxa al web de l'ajuntament] | ||
*[http://planol.elprat.cat/normativa/e_catalogats/APU_03.pdf Fitxa del Centre Artesà del catàleg de patrimoni arquitectònic] | *[http://planol.elprat.cat/normativa/e_catalogats/APU_03.pdf Fitxa del Centre Artesà del catàleg de patrimoni arquitectònic] | ||
Revisió del 21:30, 24 març 2012
El Centre Artesà, conegut popularment com l'Artesà, és un edifici construït el 1919 com a seu de l'entitat cultural que duia el mateix nom (creada a la segona meitat del segle XIX), després de patir una escissió per qüestions ideològiques aquell mateix any. D'aquesta escissió en sorgí el Centre Autonomista, que s'instal·là a la plaça de la Vila, mentre que el Centre Artesà va decidir la construcció del seu nou local a l'actual carrer del Centre.
L'edifici
El conjunt inclou un saló teatre, un cafè i un ampli jardí. En l'actualitat només estan en ús el cafè i el jardí. La resta de l'edifici resta tancat per perill d'ensorrament.
Història
El 23 de gener de 1883[1] es va constituir legalment a la Sala d'en Bou (que estava situada a l'actual número 8 de la Plaça de la Vila) la Societat Recreativa Centre Artesà dedicada a activitats lúdiques i culturals. Aquesta entitat va tenir un paper molt destacat en la vida social del Prat.
A l'entitat hi convivien dos sectors polítics, uns més catalanistes i republicans, i els altres més conservadors. Aquestes diferències polítiques van provocar que el 1919 se n'escindís el sector catalanista creant el Centre Autonomista, que es va quedar a la Sala d'en Bou, ja que el seu propietari formaria part de la nova entitat. D'aquesta manera, quan es va esgotar el contracte trimestral d'arrendament el 31 de març d'aquell mateix any, el Centre Artesà va quedar sense local.
Aquesta situació va provocar que el Centre Artesà decidís la construcció de l'actual edifici en uns terrenys de 5000 metres quadrats entre els carrers del Centre, Manuel Bertrand, Maurici Vilomara i Pintor Isidre Nonell. L'edifici va ser obra de l'arquitecte municipal Antoni Pascual i Carretero, i va ser construït en tan sols sis mesos, inaugurant-se per la festa major del 1919.
El 1920 el Centre Artesà canvia els seus estatuts abandonant la condició d'entitat cultural-recreativa, per convertir-se en una societat mercantil de propietaris, amb afany de lucre. Així doncs la nova societat passa a regir-se pel Codi de Comerç, i tindrà com a objectiu gestionar l'edifici recentment construït. El grup de persones que va aportar els diners necessaris per adquirir els terrenys i construir l'edifici, va rebre un nombre d'accions de la nova societat proporcional al capital que hi va invertir. Hi havia tres tipus d'accions diferents: Les de la sèrie A donaven dret a posseir una llotja, les de la sèrie B una butaca i les de la sèrie C una plaça d'aparcament pel carruatge a les quadres. Aquesta societat tenia un nombre màxim de 85 accions, i no hi havia cap límit de compra d'accions pels accionistes, de manera que el grup de socis estava restringit.
Referències
- ↑ Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960, de Marga Gómez Inglada. Pàgina 152.
