Diferència entre revisions de la pàgina «Centre Artesà»
| Línia 17: | Línia 17: | ||
El [[1982]] el [[Periòdic Delta]] va iniciar la campanya "Salvem l'Artesà" degut a la inactivitat que havia tingut a finals de la dècada de 1970, i principis dels 80. | El [[1982]] el [[Periòdic Delta]] va iniciar la campanya "Salvem l'Artesà" degut a la inactivitat que havia tingut a finals de la dècada de 1970, i principis dels 80. | ||
| − | El febrer del [[1987]] la Junta de propietaris del Centre Artesà va arrendar l'edifici a l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat|Ajuntament del Prat]] durant 25 anys per valor de 140.000 pessetes mensuals i amb el compromís per part de l'Ajuntament d'invertir-hi 15 milions de pessetes durant els primers 10 anys per tal d'adaptar l'edifici a les reglamentacions vigents. | + | El [[febrer]] del [[1987]] la Junta de propietaris del Centre Artesà va arrendar l'edifici a l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat|Ajuntament del Prat]] durant 25 anys per valor de 140.000 pessetes mensuals i amb el compromís per part de l'Ajuntament d'invertir-hi 15 milions de pessetes durant els primers 10 anys per tal d'adaptar l'edifici a les reglamentacions vigents. |
| + | |||
| + | El [[maig]] de l'any [[2000]] els arquitectes Ignasi de Solà-Morales<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/Ignasi_de_Sol%C3%A0-Morales_i_Rubi%C3%B3 Ignasi de Solà-Morales i Rubió] a la Viquipèdia</ref>, Xavier Fabré<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Fabr%C3%A9_i_Carreras Xavier Fabré i Carreras] a la Viquipèdia</ref> i Lluís Dilmé<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Dilm%C3%A9_i_Romag%C3%B3s Lluís Dilmé i Romagós] a la Viquipèdia</ref> van redactar un estudi sobre l'estat del Centre Artesà concloent que les úniques parts amb un interès arquitectònic real eren el casino-cafè i el vestíbul del teatre. | ||
El 8 d'[[abril]] del [[2003]] l'Ajuntament i els antics propietaris de l'Artesà formalitzen el contracte de compravenda de l'edifici i el jardí per un import de 3.670.784 €.<ref>[http://www.elprat.cat/noticies/detallNoticia/_ZCZRBu1Qu4chuvn2OwPJaZX3h8qLy-4YfmrOzFTN8YRvAIv4a4ulSg L'Ajuntament compra l'Artesà.] Notícia al web de l'Ajuntament</ref> | El 8 d'[[abril]] del [[2003]] l'Ajuntament i els antics propietaris de l'Artesà formalitzen el contracte de compravenda de l'edifici i el jardí per un import de 3.670.784 €.<ref>[http://www.elprat.cat/noticies/detallNoticia/_ZCZRBu1Qu4chuvn2OwPJaZX3h8qLy-4YfmrOzFTN8YRvAIv4a4ulSg L'Ajuntament compra l'Artesà.] Notícia al web de l'Ajuntament</ref> | ||
| + | |||
| + | Durant l'any [[2010]] l'[[Associació de Veïns del Nucli Antic]] va iniciar una nova campanya reivindicativa, anomenada "Salvem l'Artesà", amb l'objectiu que es rehabiliti per a convertir-lo en un equipament cívic, cultural i social pel barri.<ref>[http://nucliantic.blog.cat/2010/04/18/presentaci-campanya-salvem-l-artes/ Presentació de la campanya "Salvem l'Artesà"] al blog de l'AVV del Nucli Antic</ref><ref>[http://lariuada.cat/web/joomla/index.php/societat/84-el-veinat-en-defensa-de-lartesa El veïnat en defensa de l’Artesà] Article a [[la Riuada]]</ref> | ||
==Referències== | ==Referències== | ||
Revisió del 22:24, 21 maig 2012
El Centre Artesà, conegut popularment com l'Artesà, és un edifici construït el 1919 com a seu de l'entitat cultural que duia el mateix nom (creada a la segona meitat del segle XIX), després de patir una escissió per qüestions ideològiques aquell mateix any. D'aquesta escissió en sorgí el Centre Autonomista, que s'instal·là a la plaça de la Vila, mentre que el Centre Artesà va decidir la construcció del seu nou local a l'actual carrer del Centre.
L'edifici
El conjunt inclou un saló teatre, un cafè i un ampli jardí. En l'actualitat només estan en ús el cafè i el jardí. La resta de l'edifici resta tancat per perill d'ensorrament.
Història
El 23 de gener de 1883[1] es va constituir legalment a la Sala d'en Bou (que estava situada a l'actual número 8 de la Plaça de la Vila) la Societat Recreativa Centre Artesà dedicada a activitats lúdiques i culturals. Aquesta entitat va tenir un paper molt destacat en la vida social del Prat.
A l'entitat hi convivien dos sectors polítics, uns més catalanistes i republicans, i els altres més conservadors. Aquestes diferències polítiques van provocar que el 1919 se n'escindís el sector catalanista creant el Centre Autonomista, que es va quedar a la Sala d'en Bou, ja que el seu propietari formaria part de la nova entitat. D'aquesta manera, quan es va esgotar el contracte trimestral d'arrendament el 31 de març d'aquell mateix any, el Centre Artesà va quedar sense local.
Aquesta situació va provocar que el Centre Artesà decidís la construcció de l'actual edifici en uns terrenys de 5000 metres quadrats entre els carrers del Centre, Manuel Bertrand, Maurici Vilomara i Pintor Isidre Nonell. L'edifici va ser obra de l'arquitecte municipal Antoni Pascual i Carretero, i va ser construït en tan sols sis mesos, inaugurant-se per la festa major del 1919.
El 1920 el Centre Artesà canvia els seus estatuts abandonant la condició d'entitat cultural-recreativa, per convertir-se en una societat mercantil de propietaris, amb afany de lucre. Així doncs la nova societat passa a regir-se pel Codi de Comerç, i tindrà com a objectiu gestionar l'edifici recentment construït. El grup de persones que va aportar els diners necessaris per adquirir els terrenys i construir l'edifici, va rebre un nombre d'accions de la nova societat proporcional al capital que hi va invertir. Hi havia tres tipus d'accions diferents: Les de la sèrie A donaven dret a posseir una llotja, les de la sèrie B una butaca i les de la sèrie C una plaça d'aparcament pel carruatge a les quadres. Aquesta societat tenia un nombre màxim de 85 accions, i no hi havia cap límit de compra d'accions pels accionistes, de manera que el grup de socis estava restringit.
El 1982 el Periòdic Delta va iniciar la campanya "Salvem l'Artesà" degut a la inactivitat que havia tingut a finals de la dècada de 1970, i principis dels 80.
El febrer del 1987 la Junta de propietaris del Centre Artesà va arrendar l'edifici a l'Ajuntament del Prat durant 25 anys per valor de 140.000 pessetes mensuals i amb el compromís per part de l'Ajuntament d'invertir-hi 15 milions de pessetes durant els primers 10 anys per tal d'adaptar l'edifici a les reglamentacions vigents.
El maig de l'any 2000 els arquitectes Ignasi de Solà-Morales[2], Xavier Fabré[3] i Lluís Dilmé[4] van redactar un estudi sobre l'estat del Centre Artesà concloent que les úniques parts amb un interès arquitectònic real eren el casino-cafè i el vestíbul del teatre.
El 8 d'abril del 2003 l'Ajuntament i els antics propietaris de l'Artesà formalitzen el contracte de compravenda de l'edifici i el jardí per un import de 3.670.784 €.[5]
Durant l'any 2010 l'Associació de Veïns del Nucli Antic va iniciar una nova campanya reivindicativa, anomenada "Salvem l'Artesà", amb l'objectiu que es rehabiliti per a convertir-lo en un equipament cívic, cultural i social pel barri.[6][7]
Referències
- ↑ Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960, de Marga Gómez Inglada. Pàgina 152.
- ↑ Ignasi de Solà-Morales i Rubió a la Viquipèdia
- ↑ Xavier Fabré i Carreras a la Viquipèdia
- ↑ Lluís Dilmé i Romagós a la Viquipèdia
- ↑ L'Ajuntament compra l'Artesà. Notícia al web de l'Ajuntament
- ↑ Presentació de la campanya "Salvem l'Artesà" al blog de l'AVV del Nucli Antic
- ↑ El veïnat en defensa de l’Artesà Article a la Riuada
