Diferència entre revisions de la pàgina «Daniel Jorge Prat»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 26: Línia 26:
 
Fitxer:Garba d'espigues d'un Prat nostàlgic.jpg|''Garba d’espigues d’un Prat nostàlgic''.
 
Fitxer:Garba d'espigues d'un Prat nostàlgic.jpg|''Garba d’espigues d’un Prat nostàlgic''.
 
</gallery>
 
</gallery>
 +
 +
==Enllaços==
 +
* Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals
  
 
==Referències==
 
==Referències==

Revisió del 18:55, 20 feb 2013

Daniel J. Prat

Daniel Jorge Prat (Barcelona, 1926el Prat de Llobregat, 1989) advocat i escriptor local.

Biografia

Daniel Jorge Prat va néixer a Barcelona però des de ben jove es va traslladar a viure al Prat de Llobregat.

Estudià dret, periodisme, ciències socials i també es diplomà en història de Catalunya a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona.

Va desenvolupar la seva vida professional fent d'advocat i també va fer de mestre al Liceo Pratense.

Persona socialment i culturalment inquieta i compromesa amb la seva ciutat, participà en diverses publicacions locals com ara el setmanari "Prat" del qual va ser director fins al 1968 o la revista "Delta del Llobregat", de la qual va ser cofundador. "Garba d'espigues d'un Prat nostàlgic" és un recull dels articles publicats a la revista Delta.

Una de seves grans aportacions a la vida cultural del Prat va ser la seva iniciativa d'organitzar el cenacle “la Masia”. Les nits dels divendres de 1957 a 1962, les golfes de la Torre Muntadas acollien tertúlies a càrrec d'un convidat de renom. Aquest espai de reunió permetia conèixer, debatre i reflexionar sobre ciència, literatura, política, comunicació, etc. a un grup heterogeni de joves pratencs amb inquietuds intel·lectuals diverses.

També, la societat “Amics d'El Prat” va poder comptar amb ell com a directiu i col·laborador.

D'altra banda, les seves afeccions artístiques per la pintura i el dibuix el portaren a fer diverses exposicions.

Obra publicada

Enllaços

  • Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Referències