|
|
| (14 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | La platja és la frontera entre el mar i la terra i, per això, en el lloc on trenquen les onades podem trobar animals i plantes tant marins com terrestres.
| + | #REDIRECT [[Platja del Prat]] |
| − | | |
| − | | |
| − | [[Fitxer:6.jpeg|thumb|El lloc d'entreteniment a la platja]] | |
| − | | |
| − | La sorra de les platges és un medi inhòspit per a la vida. En primer lloc és un terreny mòbil, sotmès a l’acció constant del vent que arrossega els grans de sorra que, quan troben un obstacle, s’acumulen formant dunes. A més, la sorra, per la mida dels grans que la formen, és incapaç de retenir l’aigua de la pluja, que es filtra ràpidament a capes inferiors i arrossega els nutrients dels quals s’alimenten les plantes. Per aquesta mateixa raó, malgrat la proximitat del mar, el sòl no és salat, perquè l’aigua marina també es filtra. Per últim, un altre factor negatiu molt important són les altes temperatures que s’esdevenen a la platja a causa de la intensa radiació solar provocada per les brises marines que netegen de núvols el litoral i per l’absència d’aigua en les capes superiors de la sorra. En canvi, uns centímetres per sota de la superfície la temperatura és notablement més baixa.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | '''A la platja hi ha vida.'''
| |
| − | | |
| − | La sorra és un medi amb unes característiques físiques que dificulten la vida però, malgrat això, les plantes han desenvolupat diferents estratègies per superar tots aquests obstacles.
| |
| − | En un recorregut teòric, des del mar cap a l’interior, trobarem: una àrea sense vegetació fins al límit on arriben les onades dels temporals. Més enllà comencen a aparèixer uns pocs vegetals capaços de resistir aquestes dures condicions.
| |
| − | | |
| − | [[Fitxer:1586586.jpeg|thumb|La nostra platja]]
| |
| − | | |
| − | Dalt de les dunes trobem una altra comunitat vegetal que ha de resistir els forts embats dels vents. La planta que colonitza millor la part alta de la duna és el borró, que té unes fulles amb una estructura morfològica molt eficaç per reduir al mínim les pèrdues d'aigua per transpiració.
| |
| − | Immediatament després de la duna, es manifesten els primers canvis importants. Aquesta zona no rep tan directament la influència del mar i comencen a aparèixer materials diferents que permeten la vida de plantes grans i petits arbustos.
| |
| − | | |
| − | En aquesta zona també podem trobar pins, en forma semiesfèrica, per oposar menor resistència al vent i permetre regular la llum, la temperatura o la humitat relativa de l'interior.
| |
| − | La platja és plena de vida animal. S'hi poden trobar escarabats arenícoles de diverses espècies que sovint s'amaguen sota la sorra cercant protecció i temperatures més fresques. També hi trobem rèptils com el sargantaner petit. Pel que fa als ocells, hem de diferenciar aquells que desenvolupen tot el seu cicle vital a la platja, com el corriol camanegre, d'aquells que aprofiten les platges per descansar temporalment, com és el cas de les gavines i els xatracs. Per preservar espècies en extinció, alguns trams de la platja del Prat, han estat objecte d'un programa de protecció, informació i vigilància.
| |
| − | | |
| − | La platja varia amb les estacions Les platges que conserven les seves comunitats naturals (com alguns sectors del Prat de Llobregat, de Gavà i de Viladecans, al delta) mostren un aspecte molt diferent segons l'estació de l'any.
| |
| − | Durant l'hivern, la vegetació de la platja és morta i trobem bàsicament aus marines que s'acosten al litoral.
| |
| − | | |
| − | Durant la primavera, les plantes de la platja comencen a rebrotar i floreixen successivament una darrere l'altra. Els corriols camanegres cuiden els seus nius i molts petits animals recobren la seva activitat.
| |
| − | | |
| − | Durant l'estiu, encara floreixen algunes plantes i molts animals tanquen els seus cicles vitals.
| |
| − | Durant la tardor, la platja s'omple de llavors i les plantes entren en el seu període d'inactivitat.
| |
| − | | |
| − | La formació de les dunes La sorra i el vent formen les dunes. La sorra de les platges està formada per partícules molt petites i de poc pes que són mogudes fàcilment per la força del vent, que generalment les arrossega mitjançant un moviment de saltació. Si el vent troba un obstacle, els granets de sorra cauen a causa de la pèrdua d'energia cinètica i s'acumulen fins que arriben a formar una duna.
| |
| − | Les dunes són sistemes molt fràgils. L'acció humana (les concentracions estivals de gent a les platges, la neteja de la sorra amb maquinària i la urbanització del litoral) les fa desaparèixer ràpidament. Això ha succeït a la quasi totalitat del litoral de Catalunya i també al delta del Llobregat. Amb les dunes desapareixen també les plantes i els animals, molt especials, que les necessiten per viure.
| |
