Diferència entre revisions de la pàgina «Centre Artesà»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
(Ampliació de la història de l'Artesà.)
 
(Hi ha 6 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 7: Línia 7:
 
[[Fitxer:Entrada al Cafè de l'Artesà.jpg|thumb|Entrada al Cafè de l'Artesà]]
 
[[Fitxer:Entrada al Cafè de l'Artesà.jpg|thumb|Entrada al Cafè de l'Artesà]]
 
==Història==
 
==Història==
 +
===Orígens===
 
El 23 de [[gener]] de [[1883]]<ref>[http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1991/MGI_TESI.pdf?sequence=1 Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960], de Marga Gómez Inglada. Pàgina 152.</ref> es va constituir legalment a la [[Sala d'en Bou]] (que estava situada a l'actual número 8 de la [[Plaça de la Vila]]) la '''Societat Recreativa Centre Artesà''' dedicada a activitats lúdiques i culturals. Aquesta entitat va tenir un paper molt destacat en la vida social [[El Prat de Llobregat|del Prat]].
 
El 23 de [[gener]] de [[1883]]<ref>[http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1991/MGI_TESI.pdf?sequence=1 Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960], de Marga Gómez Inglada. Pàgina 152.</ref> es va constituir legalment a la [[Sala d'en Bou]] (que estava situada a l'actual número 8 de la [[Plaça de la Vila]]) la '''Societat Recreativa Centre Artesà''' dedicada a activitats lúdiques i culturals. Aquesta entitat va tenir un paper molt destacat en la vida social [[El Prat de Llobregat|del Prat]].
  
 
A l'entitat hi convivien dos sectors polítics, uns més catalanistes i republicans, i els altres més conservadors. Aquestes diferències polítiques van provocar que el [[1919]] se n'escindís el sector catalanista creant el '''[[Centre Autonomista]]''', que es va quedar a la [[Sala d'en Bou]], ja que el seu propietari formaria part de la nova entitat. D'aquesta manera, quan es va esgotar el contracte trimestral d'arrendament el 31 de [[març]] d'aquell mateix any, el '''Centre Artesà''' va quedar sense local.
 
A l'entitat hi convivien dos sectors polítics, uns més catalanistes i republicans, i els altres més conservadors. Aquestes diferències polítiques van provocar que el [[1919]] se n'escindís el sector catalanista creant el '''[[Centre Autonomista]]''', que es va quedar a la [[Sala d'en Bou]], ja que el seu propietari formaria part de la nova entitat. D'aquesta manera, quan es va esgotar el contracte trimestral d'arrendament el 31 de [[març]] d'aquell mateix any, el '''Centre Artesà''' va quedar sense local.
  
−
Aquesta situació va provocar que el '''Centre Artesà''' decidís la construcció de l'actual edifici en uns terrenys de 5000 metres quadrats entre els carrers del [[Carrer del Centre|Centre]], [[Carrer de Manuel Bertrand|Manuel Bertrand]], [[Carrer de Maurici Vilomara|Maurici Vilomara]] i [[Carrer del Pintor Isidre Nonell|Pintor Isidre Nonell]]. L'edifici va ser obra de l'arquitecte municipal [[Antoni Pascual i Carretero]], i va ser construït en tan sols sis mesos, inaugurant-se per la [[Festa Major del Prat|festa major]] del 1919.
+
Aquesta situació va provocar que el '''Centre Artesà''' decidís la construcció de l'actual edifici en uns terrenys de 5000 metres quadrats entre els carrers del [[Carrer del Centre|Centre]], [[Carrer de Manuel Bertrand|Manuel Bertrand]], [[Carrer de Maurici Vilomara|Maurici Vilomara]] i [[Carrer del Pintor Isidre Nonell|Pintor Isidre Nonell]]. L'edifici va ser obra de l'arquitecte municipal [[Antoni Pascual i Carretero]], i va ser construït en tan sols sis mesos, inaugurant-se per la [[Festa Major del Prat de Llobregat|festa major]] del 1919.
  
 
El [[1920]] el Centre Artesà canvia els seus estatuts abandonant la condició d'entitat cultural-recreativa, per convertir-se en una societat mercantil de propietaris, amb afany de lucre. Així doncs la nova societat passa a regir-se pel Codi de Comerç, i tindrà com a objectiu gestionar l'edifici recentment construït. El grup de persones que va aportar els diners necessaris per adquirir els terrenys i construir l'edifici, va rebre un nombre d'accions de la nova societat proporcional al capital que hi va invertir. Hi havia tres tipus d'accions diferents: Les de la sèrie A donaven dret a posseir una llotja, les de la sèrie B una butaca i les de la sèrie C una plaça d'aparcament pel carruatge a les quadres. Aquesta societat tenia un nombre màxim de 85 accions, i no hi havia cap límit de compra d'accions pels accionistes, de manera que el grup de socis estava restringit.
 
El [[1920]] el Centre Artesà canvia els seus estatuts abandonant la condició d'entitat cultural-recreativa, per convertir-se en una societat mercantil de propietaris, amb afany de lucre. Així doncs la nova societat passa a regir-se pel Codi de Comerç, i tindrà com a objectiu gestionar l'edifici recentment construït. El grup de persones que va aportar els diners necessaris per adquirir els terrenys i construir l'edifici, va rebre un nombre d'accions de la nova societat proporcional al capital que hi va invertir. Hi havia tres tipus d'accions diferents: Les de la sèrie A donaven dret a posseir una llotja, les de la sèrie B una butaca i les de la sèrie C una plaça d'aparcament pel carruatge a les quadres. Aquesta societat tenia un nombre màxim de 85 accions, i no hi havia cap límit de compra d'accions pels accionistes, de manera que el grup de socis estava restringit.
 +
 +
El [[1982]] el [[Periòdic Delta]] va iniciar la campanya "Salvem l'Artesà" degut a la inactivitat que havia tingut a finals de la dècada de 1970, i principis dels 80.
 +
 +
El [[febrer]] del [[1987]] la Junta de propietaris del Centre Artesà va arrendar l'edifici a l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat|Ajuntament del Prat]] durant 25 anys per valor de 140.000 pessetes mensuals i amb el compromís per part de l'Ajuntament d'invertir-hi 15 milions de pessetes durant els primers 10 anys per tal d'adaptar l'edifici a les reglamentacions vigents.
 +
 +
===Tancament del teatre===
 +
Per la festa major del [[1988]] l'Ajuntament tancà el teatre de l'Artesà per "perill d'ensorrament de les estructures de l'edifici".<ref>[http://lariuada.cat/web/joomla/index.php/index.php/index.php/index.php/index.php/index.php/index.php/artesa-espai-agonic L'agonia d'un espai emblemàtic] reportatge de [[la Riuada]]</ref>
 +
 +
El [[maig]] de l'any [[2000]] els arquitectes Ignasi de Solà-Morales<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/Ignasi_de_Sol%C3%A0-Morales_i_Rubi%C3%B3 Ignasi de Solà-Morales i Rubió] a la Viquipèdia</ref>, Xavier Fabré<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Fabr%C3%A9_i_Carreras Xavier Fabré i Carreras] a la Viquipèdia</ref> i Lluís Dilmé<ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Dilm%C3%A9_i_Romag%C3%B3s Lluís Dilmé i Romagós] a la Viquipèdia</ref> van redactar un estudi sobre l'estat del Centre Artesà concloent que les úniques parts amb un interès arquitectònic real eren el casino-cafè i el vestíbul del teatre.
 +
 +
El 8 d'[[abril]] del [[2003]] l'Ajuntament i els antics propietaris de l'Artesà formalitzen el contracte de compravenda de l'edifici i el jardí per un import de 3.670.784 €.<ref>[http://www.elprat.cat/noticies/detallNoticia/_ZCZRBu1Qu4chuvn2OwPJaZX3h8qLy-4YfmrOzFTN8YRvAIv4a4ulSg L'Ajuntament compra l'Artesà.] Notícia al web de l'Ajuntament</ref>
 +
 +
===Es reprenen les mobilitzacions===
 +
Durant l'any [[2010]] l'[[Associació de Veïns del Nucli Antic]] va iniciar una nova campanya reivindicativa, anomenada "Salvem l'Artesà", amb l'objectiu que es rehabiliti per a convertir-lo en un equipament cívic, cultural i social pel barri.<ref>[http://nucliantic.blog.cat/2010/04/18/presentaci-campanya-salvem-l-artes/ Presentació de la campanya "Salvem l'Artesà"] al blog de l'AVV del Nucli Antic</ref><ref>[http://lariuada.cat/web/joomla/index.php/societat/84-el-veinat-en-defensa-de-lartesa El veïnat en defensa de l’Artesà] Article a [[la Riuada]]</ref>
 +
 +
El [[setembre]] del [[2012]] [[Amics d'El Prat]] inicia una campanya de sensibilització sobre la importància de l'Artesà fent una exposició sobre la seva història,<ref>[http://www.amicsdelprat.cat/2012/09/28/exposicio-lartesa-no-es-nomes-un-bar/ Exposició: “L’Artesà no és només un bar”], notícia al web d'[[Amics d'El Prat]]</ref> xerrades i taules rodones<ref>[http://www.amicsdelprat.cat/2013/05/26/xve-curs-dhistoria-el-futur-de-lartesa/ XVè Curs d’Història: El futur de l’Artesà], notícia al web d'[[Amics d'El Prat]]</ref><ref>[http://www.amicsdelprat.cat/2014/05/15/xvie-curs-dhistoria-teatres-en-risc-i-pla-dusos/ XVIè Curs d’Història: Teatres en risc i pla d’usos], notícia al web d'[[Amics d'El Prat]]</ref> i promou la producció d'un documental en col·laboració amb [[Nosaltres Produccions]] a través d'una campanya de micromecenatge,<ref>[http://www.amicsdelprat.cat/2013/05/20/col%c2%b7laboreu-amb-el-documental-sobre-lartesa/ Col·laboreu amb el documental sobre l’Artesà!], notícia al web d'[[Amics d'El Prat]]</ref><ref>[http://www.verkami.com/projects/5595-l-artesa-el-documental Projecte a Verkami per rodar un documental sobre l'Artesà] produït per [[Nosaltres Produccions]] amb la col·laboració d'[[Amics d'El Prat]]</ref><ref>[http://www.amicsdelprat.cat/2013/05/30/presentacio-del-projecte-lartesa-el-documental/ Presentació del projecte: “L’Artesà, el documental”], notícia al web d'[[Amics d'El Prat]]</ref> que va ser estrenat el 23 d'[[abril]] del [[2014]] al [[Cinema Capri]].<ref>[http://elprat.tv/2014/04/24/el-cinema-capri-estrena-un-documental-sobre-lartesa/ L’estrena d’un documental sobre l’Artesà omple el Cinema Capri], notícia a [[elPrat.tv]]</ref>
 +
 +
===Rehabilitació del bar i projecte pel teatre===
 +
A primers de [[juny]] del [[2013]] es tancà el bar i el pati de l'Artesà per obres de rehabilitació,<ref>[http://www.elprat.cat/?go=e6598a7e63ddfde81d5c156ba4c60f38fa13b84dbb5b81adf6ea4154e6a0f542d363759ca7d33202f5c588b8c18cdd03f9927846dd00031b5d8c842409c37d7f88a461d75a979fd206839c575ddb3006 El bar del Centre Artesà, tancat per obres de rehabilitació], notícia al web de l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat|Ajuntament]]</ref> que es va tornar a obrir el 20 de [[juny]] del [[2014]].<ref>[http://www.elprat.cat/?go=e6598a7e63ddfde81d5c156ba4c60f38fa13b84dbb5b81adf6ea4154e6a0f54221f0116a395fdc036306fb22cebeef45e0d48ce6a1a1167e7aed4a7e0cf1f83a78eb6f6d4937c3e9530f6fa41fafcf34 El bar del Centre Artesà reobrirà al públic el divendres 20 de juny]</ref><ref>[http://elprat.tv/2014/06/23/el-bar-de-lartesa-reobre-les-seves-portes/ El bar de l’Artesà reobre les seves portes]</ref>
 +
 +
El 26 de [[setembre]] del [[2013]] l'alcalde del Prat, [[Lluís Tejedor i Ballesteros|Lluís Tejedor]], anuncia que durant la legislatura 2011-2015 es redactarà el pla d'usos de l'Artesà i que durant el següent mandat s'executarà.<ref>[http://www.amicsdelprat.cat/2013/09/27/lluis-tejedor-parla-del-futur-de-lartesa-al-sopar-de-festa-major/ Lluís Tejedor parla del futur de l’Artesà al Sopar de Festa Major], notícia al web d'Amics d'El Prat</ref><ref>[http://pratencs.cat/blog/2013/09/27/lluis-tejedor-en-aquesta-legislatura-farem-el-pla-dusos-per-definir-que-sera-lartesa-en-el-futur/ Lluís Tejedor: En aquesta legislatura farem el pla d’usos per definir què serà l’Artesà en el futur], notícia a [[Pratencs.cat]]</ref><ref>[http://www.elprat.cat/?go=e6598a7e63ddfde81d5c156ba4c60f38fa13b84dbb5b81adf6ea4154e6a0f542f294fb69e45bdb706f06291d19b2820f25cf889cf2fced190c42d54b3b832007b6fe6e3ff607a351a9f77d9830d53942 Lluís Tejedor anuncia la recuperació del teatre de l'Artesà], notícia al web de l'Ajuntament</ref><ref>[http://www.informatiucomarcal.com/#/noticia/2139/ Tejedor: La reforma de l'Artesà serà "la principal inversió" del proper mandat al Prat], notícia al web de l'[[Informatiu Comarcal]]</ref> El ple de l'[[Ajuntament del Prat de Llobregat|Ajuntament]] del mes d'octubre del 2014 va aprovar el pressupost per convocar el concurs d'idees pel futur Artesà.<ref>[http://elprat.cat/noticies/detallNoticia/_ZCZRBu1Qu4chuvn2OwPJaXufTDmuLKjHEBJ0yE9wkk1BD7WKxfm-UQ Llum verda a la selecció del projecte de recuperació del teatre de l'Artesà], notícia al web de l'Ajuntament</ref> A finals de [[desembre]] del [[2014]] s'anuncien els cinc equips d'arquitectes seleccionats en la primera fase del concurs pel projecte arquitectònic del teatre de l'Artesà.<ref>[http://www.elprat.cat/?go=e6598a7e63ddfde81d5c156ba4c60f38fa13b84dbb5b81adf6ea4154e6a0f54283e6e0a464b0c517080a4e4c6546593501341976fc302a5f309ed73b0873c908d7be93cf37222dcac0b3342862533b89 Cinc equips d'arquitectes faran propostes per al teatre de l'Artesà], notícia al web de l'Ajuntament</ref>
 +
 +
==Enllaços externs==
 +
*[http://www.youtube.com/watch?v=5anLPw0Efmo Videoclip de la cançó "My Immortal" del grup "Evanescence" rodat parcialment a l'Artesà]
  
 
==Referències==
 
==Referències==

Revisió de 15:24, 29 des 2014

Façana del Teatre de l'Artesà

El Centre Artesà, conegut popularment com l'Artesà, és un edifici construït el 1919 com a seu de l'entitat cultural que duia el mateix nom (creada a la segona meitat del segle XIX), després de patir una escissió per qüestions ideològiques aquell mateix any. D'aquesta escissió en sorgí el Centre Autonomista, que s'instal·là a la plaça de la Vila, mentre que el Centre Artesà va decidir la construcció del seu nou local a l'actual carrer del Centre.

L'edifici

El conjunt inclou un saló teatre, un cafè i un ampli jardí. En l'actualitat només estan en ús el cafè i el jardí. La resta de l'edifici resta tancat per perill d'ensorrament.

Entrada al Cafè de l'Artesà

Història

Orígens

El 23 de gener de 1883[1] es va constituir legalment a la Sala d'en Bou (que estava situada a l'actual número 8 de la Plaça de la Vila) la Societat Recreativa Centre Artesà dedicada a activitats lúdiques i culturals. Aquesta entitat va tenir un paper molt destacat en la vida social del Prat.

A l'entitat hi convivien dos sectors polítics, uns més catalanistes i republicans, i els altres més conservadors. Aquestes diferències polítiques van provocar que el 1919 se n'escindís el sector catalanista creant el Centre Autonomista, que es va quedar a la Sala d'en Bou, ja que el seu propietari formaria part de la nova entitat. D'aquesta manera, quan es va esgotar el contracte trimestral d'arrendament el 31 de març d'aquell mateix any, el Centre Artesà va quedar sense local.

Aquesta situació va provocar que el Centre Artesà decidís la construcció de l'actual edifici en uns terrenys de 5000 metres quadrats entre els carrers del Centre, Manuel Bertrand, Maurici Vilomara i Pintor Isidre Nonell. L'edifici va ser obra de l'arquitecte municipal Antoni Pascual i Carretero, i va ser construït en tan sols sis mesos, inaugurant-se per la festa major del 1919.

El 1920 el Centre Artesà canvia els seus estatuts abandonant la condició d'entitat cultural-recreativa, per convertir-se en una societat mercantil de propietaris, amb afany de lucre. Així doncs la nova societat passa a regir-se pel Codi de Comerç, i tindrà com a objectiu gestionar l'edifici recentment construït. El grup de persones que va aportar els diners necessaris per adquirir els terrenys i construir l'edifici, va rebre un nombre d'accions de la nova societat proporcional al capital que hi va invertir. Hi havia tres tipus d'accions diferents: Les de la sèrie A donaven dret a posseir una llotja, les de la sèrie B una butaca i les de la sèrie C una plaça d'aparcament pel carruatge a les quadres. Aquesta societat tenia un nombre màxim de 85 accions, i no hi havia cap límit de compra d'accions pels accionistes, de manera que el grup de socis estava restringit.

El 1982 el Periòdic Delta va iniciar la campanya "Salvem l'Artesà" degut a la inactivitat que havia tingut a finals de la dècada de 1970, i principis dels 80.

El febrer del 1987 la Junta de propietaris del Centre Artesà va arrendar l'edifici a l'Ajuntament del Prat durant 25 anys per valor de 140.000 pessetes mensuals i amb el compromís per part de l'Ajuntament d'invertir-hi 15 milions de pessetes durant els primers 10 anys per tal d'adaptar l'edifici a les reglamentacions vigents.

Tancament del teatre

Per la festa major del 1988 l'Ajuntament tancà el teatre de l'Artesà per "perill d'ensorrament de les estructures de l'edifici".[2]

El maig de l'any 2000 els arquitectes Ignasi de Solà-Morales[3], Xavier Fabré[4] i Lluís Dilmé[5] van redactar un estudi sobre l'estat del Centre Artesà concloent que les úniques parts amb un interès arquitectònic real eren el casino-cafè i el vestíbul del teatre.

El 8 d'abril del 2003 l'Ajuntament i els antics propietaris de l'Artesà formalitzen el contracte de compravenda de l'edifici i el jardí per un import de 3.670.784 €.[6]

Es reprenen les mobilitzacions

Durant l'any 2010 l'Associació de Veïns del Nucli Antic va iniciar una nova campanya reivindicativa, anomenada "Salvem l'Artesà", amb l'objectiu que es rehabiliti per a convertir-lo en un equipament cívic, cultural i social pel barri.[7][8]

El setembre del 2012 Amics d'El Prat inicia una campanya de sensibilització sobre la importància de l'Artesà fent una exposició sobre la seva història,[9] xerrades i taules rodones[10][11] i promou la producció d'un documental en col·laboració amb Nosaltres Produccions a través d'una campanya de micromecenatge,[12][13][14] que va ser estrenat el 23 d'abril del 2014 al Cinema Capri.[15]

Rehabilitació del bar i projecte pel teatre

A primers de juny del 2013 es tancà el bar i el pati de l'Artesà per obres de rehabilitació,[16] que es va tornar a obrir el 20 de juny del 2014.[17][18]

El 26 de setembre del 2013 l'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, anuncia que durant la legislatura 2011-2015 es redactarà el pla d'usos de l'Artesà i que durant el següent mandat s'executarà.[19][20][21][22] El ple de l'Ajuntament del mes d'octubre del 2014 va aprovar el pressupost per convocar el concurs d'idees pel futur Artesà.[23] A finals de desembre del 2014 s'anuncien els cinc equips d'arquitectes seleccionats en la primera fase del concurs pel projecte arquitectònic del teatre de l'Artesà.[24]

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960, de Marga Gómez Inglada. Pàgina 152.
  2. ↑ L'agonia d'un espai emblemàtic reportatge de la Riuada
  3. ↑ Ignasi de Solà-Morales i Rubió a la Viquipèdia
  4. ↑ Xavier Fabré i Carreras a la Viquipèdia
  5. ↑ Lluís Dilmé i Romagós a la Viquipèdia
  6. ↑ L'Ajuntament compra l'Artesà. Notícia al web de l'Ajuntament
  7. ↑ Presentació de la campanya "Salvem l'Artesà" al blog de l'AVV del Nucli Antic
  8. ↑ El veïnat en defensa de l’Artesà Article a la Riuada
  9. ↑ Exposició: “L’Artesà no és només un bar”, notícia al web d'Amics d'El Prat
  10. ↑ XVè Curs d’Història: El futur de l’Artesà, notícia al web d'Amics d'El Prat
  11. ↑ XVIè Curs d’Història: Teatres en risc i pla d’usos, notícia al web d'Amics d'El Prat
  12. ↑ Col·laboreu amb el documental sobre l’Artesà!, notícia al web d'Amics d'El Prat
  13. ↑ Projecte a Verkami per rodar un documental sobre l'Artesà produït per Nosaltres Produccions amb la col·laboració d'Amics d'El Prat
  14. ↑ Presentació del projecte: “L’Artesà, el documental”, notícia al web d'Amics d'El Prat
  15. ↑ L’estrena d’un documental sobre l’Artesà omple el Cinema Capri, notícia a elPrat.tv
  16. ↑ El bar del Centre Artesà, tancat per obres de rehabilitació, notícia al web de l'Ajuntament
  17. ↑ El bar del Centre Artesà reobrirà al públic el divendres 20 de juny
  18. ↑ El bar de l’Artesà reobre les seves portes
  19. ↑ Lluís Tejedor parla del futur de l’Artesà al Sopar de Festa Major, notícia al web d'Amics d'El Prat
  20. ↑ Lluís Tejedor: En aquesta legislatura farem el pla d’usos per definir què serà l’Artesà en el futur, notícia a Pratencs.cat
  21. ↑ Lluís Tejedor anuncia la recuperació del teatre de l'Artesà, notícia al web de l'Ajuntament
  22. ↑ Tejedor: La reforma de l'Artesà serà "la principal inversió" del proper mandat al Prat, notícia al web de l'Informatiu Comarcal
  23. ↑ Llum verda a la selecció del projecte de recuperació del teatre de l'Artesà, notícia al web de l'Ajuntament
  24. ↑ Cinc equips d'arquitectes faran propostes per al teatre de l'Artesà, notícia al web de l'Ajuntament

(i) 41° 19′ 46″ N, 2° 5′ 43″ E / 41.32944, 2.09528

Obtingut de «http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Centre_Artesà&oldid=4131»