Diferència entre revisions de la pàgina «Sant Pere i Sant Pau»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
(Afegida imatge)
 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 14: Línia 14:
  
 
==[[Festa Major del Prat de Llobregat|Festa Major]]==
 
==[[Festa Major del Prat de Llobregat|Festa Major]]==
Originàriament es feien els oficis religiosos tan per '''Sant Pere i Sant Pau''', el 29 de [[juny]], com per [[Sant Cosme i Sant Damià]] el 26 de [[setembre]]. Al juny, però, molts pagesos estaven enfeinats amb la sega dels camps del Prat, que eren de secà fins a la introducció del regadiu al [[segle XIX]]. Per això la [[Festa Major del Prat de Llobregat|Festa Major del Prat]] es va anar concentrant a finals de setembre.
+
Al [[segle XVI]] la [[Festa Major del Prat de Llobregat|Festa Major]] se celebrava coincidint amb la festivitat de '''Sant Pere i Sant Pau''' el 29 de [[juny]], tot i que l'església celebrava amb la mateixa solemnitat la diada dels copatrons del 26 de [[setembre]]. En aquella època l'agricultura era la principal activitat econòmica del Prat i a finals de juny els pagesos estaven enfeinats amb les tasques del camp, de manera que les festes del setembre van anar prenent rellevància i durant un temps es van celebrar totes dues amb la mateixa intensitat. Però a partir del [[1830]], la dels [[Sant Cosme i Sant Damià|copatrons Cosme i Damià]] va guanyar tot el protagonisme.
  
 
==Presència a la ciutat==
 
==Presència a la ciutat==
 
 
'''Sant Pere i Sant Pau''' foren els primers patrons [[El Prat de Llobregat|del Prat de Llobregat]]. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència parroquial de Sant Boi i Provençana (l'Hospitalet) gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any [[1544]] ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual [[Església de Sant Pere i Sant Pau|església dedicada a Sant Pere i Pau]].
 
'''Sant Pere i Sant Pau''' foren els primers patrons [[El Prat de Llobregat|del Prat de Llobregat]]. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència parroquial de Sant Boi i Provençana (l'Hospitalet) gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any [[1544]] ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual [[Església de Sant Pere i Sant Pau|església dedicada a Sant Pere i Pau]].
  
Línia 33: Línia 32:
 
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_i_Sant_Pau_(El_Greco) Pintura de Sant Pere i Sant Pau de El Greco a la Viquipèdia]
 
*[http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_i_Sant_Pau_(El_Greco) Pintura de Sant Pere i Sant Pau de El Greco a la Viquipèdia]
 
*[http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html?inventoryNumber=005083-000&lang=ca Pintura de Sant Pere i Sant Pau de El Greco al web del MNAC]
 
*[http://art.mnac.cat/fitxatecnica.html?inventoryNumber=005083-000&lang=ca Pintura de Sant Pere i Sant Pau de El Greco al web del MNAC]
 +
[[Categoria:Símbols]]
 +
[[Categoria:Festa Major del Prat]]

Revisió de 18:06, 5 juny 2013

Quadre de Sant Pere i Sant Pau del pintor El Greco

Sant Pere i Sant Pau són els patrons del Prat. Segons la tradició catòlica van ser dos dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret. La seva festivitat se celebra el 29 de juny, data en que se celebrava la Festa Major del Prat antigament, fins que va començar a guanyar protagonisme la festa dedicada als copatrons Sant Cosme i Sant Damià a finals de setembre.

Tradició catòlica

Sant Pere

Segons la tradició catòlica, Pere, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. La seva tomba va ser trobada efectivament per l'arqueòleg Jérôme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. És considerat un sant, entre d'altres, per l'església catòlica així com el seu primer papa.

Segons la tradició popular, sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís, per això se'l representa amb unes claus a la mà.

Sant Pau

Pau és descrit al Nou Testament com un jueu hel·lenitzat i ciutadà romà de Tars, a la regió de Cilícia (avui dia a Turquia), erudit del judaisme de la branca dels fariseus, i perseguidor dels cristians abans de la seva conversió camí de Damasc en la qual Pau va sentir la veu de Jesús, i es va convertir al cristianisme. Després de ser acceptat per la resta dels apòstols, va rebre l'encàrrec de predicar l'evangeli als "gentils" (és a dir, els no jueus) de l'imperi romà, portant el missatge del cristianisme a nombroses regions d'Àsia Menor i d'Europa incloent Roma i, segons la tradició, encara que no està escrit a la Bíblia, també a Hispània.

Se'l representa amb barba, amb un llibre, amb una espasa, o caient del cavall.

Festa Major

Al segle XVI la Festa Major se celebrava coincidint amb la festivitat de Sant Pere i Sant Pau el 29 de juny, tot i que l'església celebrava amb la mateixa solemnitat la diada dels copatrons del 26 de setembre. En aquella època l'agricultura era la principal activitat econòmica del Prat i a finals de juny els pagesos estaven enfeinats amb les tasques del camp, de manera que les festes del setembre van anar prenent rellevància i durant un temps es van celebrar totes dues amb la mateixa intensitat. Però a partir del 1830, la dels copatrons Cosme i Damià va guanyar tot el protagonisme.

Presència a la ciutat

Sant Pere i Sant Pau foren els primers patrons del Prat de Llobregat. A aquests dos sants es va consagrar la primera parròquia pratenca, que va assolir la independència parroquial de Sant Boi i Provençana (l'Hospitalet) gràcies a una butlla del Papa Pau III l'any 1544 ratificada dos anys més tard. A partir d'aquesta data es va construir la primera església del Prat, entre l'actual edifici consistorial i l'actual església dedicada a Sant Pere i Pau.

A l'escut del Prat s'hi reprodueixen els emblemes d'aquests dos sants: l'espasa de Pau, que fou un militar romà abans de convertir-se al cristianisme, i la clau de Pere, que segons la tradició catòlica és aquell que custodia les portes del cel.

Vegeu també

Referències