Diferència entre revisions de la pàgina «Eulàlia Serra i Rubió»
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | + | {{Infotaula persona | |
+ | |nom=Eulàlia Serra i Rubió | ||
+ | |foto=File:Eulàlia Serra i Rubió.png | ||
+ | |peu=Celebració amb motiu dels seus 100 anys de vida | ||
+ | |data_naixement=26/09/1910 | ||
+ | |data_defuncio=28/03/2012 | ||
+ | |alies=Laiona | ||
+ | |residencia= | ||
+ | |formacio= | ||
+ | |ocupacio=Perruquera, poeta i escriptora autodidacta | ||
+ | |ocupador= | ||
+ | |partit= | ||
+ | |lloc_web= | ||
+ | |primeres_obres= | ||
+ | |programes= | ||
+ | |series= | ||
+ | |films= | ||
+ | |papers= | ||
+ | |obres_notables=Temps, gent i paisatge: un segle de memòria al Prat | ||
+ | }} | ||
+ | '''Eulàlia Serra i Rubió''', també coneguda com '''''Laiona''''', ([[El Prat de Llobregat]], 26 de [[setembre]] de [[1910]] - 28 de [[març]] de [[2012]]), poeta autodidacta. | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura». | Amb el diminutiu de ''Laiona'' es coneix a '''Eulàlia Serra i Rubió''', qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura». | ||
− | + | ||
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”. | Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”. | ||
Línia 13: | Línia 33: | ||
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions. | Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: ''Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat''. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions. | ||
− | |||
− | |||
+ | [[File: Camins del Prat.jpg|thumb|right|Els canyars del Delta]] | ||
− | + | El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys. | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | “Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. | + | “Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. |
− | Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita” | + | Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita” |
− | ''Laiona'' | + | ''Laiona'' |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
+ | [[File: Temps, gent i paisatge... .jpg |thumb|left | Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat (2008)]] | ||
− | + | ==Obra publicada== | |
− | ==Obra publicada== | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
*''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008 | *''Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat''. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008 | ||
Línia 50: | Línia 58: | ||
* El Prat : revista d’informació local. El Prat de Llobregat, desembre 2010, #153. | * El Prat : revista d’informació local. El Prat de Llobregat, desembre 2010, #153. | ||
* Pratilletres, consultat el 15 de febrer de 2015. | * Pratilletres, consultat el 15 de febrer de 2015. | ||
+ | |||
+ | {{ORDENA:Serra i Rubió, Eulàlia}} | ||
+ | [[Categoria:Dones]] | ||
+ | [[Categoria:Escriptors]] |
Revisió de 22:07, 24 set 2020
Eulàlia Serra i Rubió, també coneguda com Laiona, (El Prat de Llobregat, 26 de setembre de 1910 - 28 de març de 2012), poeta autodidacta.
Contingut
Biografia
Amb el diminutiu de Laiona es coneix a Eulàlia Serra i Rubió, qui el 26 de setembre de l’any 1910 va néixer als ravals de la vila del Prat de Llobregat. Una època de fang als carrers, camins de carros i llums d’oli, quan, en paraules de Jaume Codina, «sortir de casa era topar amb la natura».
Els seus orígens són humils. Vivien en una barraqueta a la riba dreta del mateix estany del Remolar, rodejats de vegetació, ocells i peixos, perquè, des de finals del segle XIX i fins a la dècada dels anys vint, els membres de la seva família van ser els masovers encarregats de vigilar el vedat del Remolar. En aquells temps era propietat de les famílies Conde i Casanovas, on la primera hi tenia una casa d’estiueig. A més a més, segons ella mateixa explicava “el meu pare es dedicava a recollir tellines a la platja”.
Als sis anys, la vida li donà un cop molt fort, va morir el seu pare. Foren moments de penúries i, per poder tirar endavant, es veié obligada a deixar l’escola per ajudar a l’economia de la casa, com tants d’altres nens i nenes de la seva generació.
Anys més tard treballà a La Seda i, com a dona d’empenta que demostrà ser, va obrir una perruqueria al carrer Frederic Soler, negoci propi que regentà fins a la seva jubilació.
Però la Laiona sempre va tenir un desig i era que des de ben petita li havia agradat escriure. Recordaria sempre amb tendresa quan li havia explicat al seu pare que de gran volia ser periodista. No ho va aconseguir i la pena per no haver pogut estudiar l’acompanyaria tota la vida. Però, com a dona valenta que era, això no va ser un obstacle i en diverses revistes com "Delta" i "El Prat" del Prat de Llobregat i "L’Ull de Cubelles" i "El Full de Cubelles" va publicar les seves poesies. També alguns dels seus escrits es van incloure en els llibres com: I Centenario del Puente de Fernando Puig 1873‐1973 (1975), Francesc Macià, l’Avi 1859‐1933 (1987), El nucli antic escriu (1998) i l’Abans ‐ El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965 (2001). I va sentir la satisfacció de ser premiada en diversos certàmens de poesia a les viles del Prat i de Cubelles.
Als 97 anys, l’Editorial Rúbrica li publicà: Temps, gent i paisatge. Un segle de memòria al Prat. En aquest recull, ens trobem amb el seu estil autodidacte. Com ella mateixa hi comenta, “escriu tal com raja”, com si estigués parlant a qui llegeix els seus escrits que són veritables remembrances de la vida d’abans. La senzillesa dels seus versos i les seves descripcions estan plens de sentiments pel seu Prat estimat. Obre la porta a la història menys coneguda d’aquest racó del delta del Llobregat, de societat rural i incipient industrialització, d’una vida quotidiana i humil que gràcies a ella arriba i arribarà a les noves generacions.
El 28 de març de 2012 ens va deixar, a l’edat de 101 anys.
“Sóc persona senzilla. La mort del meu pare quan tenia sis anys trencà mons estudis. Si trobes quelcom que t’agradi en móns [sic] escrits, em compensarà del desconsol obtingut de petita” Laiona
Obra publicada
- Temps, gent i paisatge : un segle de memòria al Prat. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2008
Enllaços
- Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals.
- Pratilletres, consultat el 15 de febrer de 2015.
Referències
- Montblanc i Lasaga, Joan. L’Abans : El Prat de Llobregat Recull Gràfic 1894‐1965. El Papiol : Ed. Efadós, 2001.
- «Records vius al servei dels pratencs».Delta. El Prat de Llobregat, maig 2008, pàg. 34.
- El Prat : revista d’informació local. El Prat de Llobregat, desembre 2010, #153.
- Pratilletres, consultat el 15 de febrer de 2015.