|
|
| (8 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) |
| Línia 1: |
Línia 1: |
| − | La platja és la frontera entre el mar i la terra i, per això, en el lloc on trenquen les onades podem trobar animals i plantes tant marins com terrestres.
| + | #REDIRECT [[Platja del Prat]] |
| − | | |
| − | [[Fitxer:6.jpeg|thumb|El lloc d'entreteniment a la platja]] | |
| − | | |
| − | La sorra de les platges és un medi inhòspit per a la vida. En primer lloc és un terreny mòbil, sotmès a l’acció constant del vent que arrossega els grans de sorra que, quan troben un obstacle, s’acumulen formant dunes. A més, la sorra, per la mida dels grans que la formen, és incapaç de retenir l’aigua de la pluja, que es filtra ràpidament a capes inferiors i arrossega els nutrients dels quals s’alimenten les plantes. Per aquesta mateixa raó, malgrat la proximitat del mar, el sòl no és salat, perquè l’aigua marina també es filtra. Per últim, un altre factor negatiu molt important són les altes temperatures que s’esdevenen a la platja a causa de la intensa radiació solar provocada per les brises marines que netegen de núvols el litoral i per l’absència d’aigua en les capes superiors de la sorra. En canvi, uns centímetres per sota de la superfície la temperatura és notablement més baixa.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | | |
| − | ==A la platja hi ha vida.==
| |
| − | La sorra és un medi amb unes característiques físiques que dificulten la vida però, malgrat això, les plantes han desenvolupat diferents estratègies per superar tots aquests obstacles.
| |
| − | En un recorregut teòric, des del mar cap a l’interior, trobarem: una àrea sense vegetació fins al límit on arriben les onades dels temporals. Més enllà comencen a aparèixer uns pocs vegetals capaços de resistir aquestes dures condicions.
| |
| − | | |
| − | Dalt de les dunes trobem una altra comunitat vegetal que ha de resistir els forts embats dels vents. La planta que colonitza millor la part alta de la duna és el borró, que té unes fulles amb una estructura morfològica molt eficaç per reduir al mínim les pèrdues d'aigua per transpiració.
| |
| − | | |
| − | Immediatament després de la duna, es manifesten els primers canvis importants. Aquesta zona no rep tan directament la influència del mar i comencen a aparèixer materials diferents que permeten la vida de plantes grans i petits arbustos.
| |
| − | | |
| − | A aquesta zona també podem trobar pins, en forma semiesfèrica, per oposar menor resistència al vent i permetre regular la llum, la temperatura o la humitat relativa de l'interior.
| |
| − | | |
| − | La platja és plena de vida animal. S'hi poden trobar escarabats arenícoles de diverses espècies que sovint s'amaguen sota la sorra cercant protecció i temperatures més fresques. També hi trobem rèptils com el sargantaner petit. Pel que fa als ocells, hem de diferenciar aquells que desenvolupen tot el seu cicle vital a la platja, com el corriol camanegre, d'aquells que aprofiten les platges per descansar temporalment, com és el cas de les gavines i els xatracs. Per preservar espècies en extinció, alguns trams de la platja del Prat, han estat objecte d'un programa de protecció, informació i vigilància.
| |
| − | | |
| − | La platja varia amb les estacions Les platges que conserven les seves comunitats naturals (com alguns sectors del Prat de Llobregat, de Gavà i de Viladecans, al delta) mostren un aspecte molt diferent segons l'estació de l'any.
| |
| − | | |
| − | La formació de les dunes La sorra i el vent formen les dunes. La sorra de les platges està formada per partícules molt petites i de poc pes que són mogudes fàcilment per la força del vent, que generalment les arrossega mitjançant un moviment de saltació. Si el vent troba un obstacle, els granets de sorra cauen a causa de la pèrdua d'energia cinètica i s'acumulen fins que arriben a formar una duna.
| |
| − | Les dunes són sistemes molt fràgils. L'acció humana (les concentracions estivals de gent a les platges, la neteja de la sorra amb maquinària i la urbanització del litoral) les fa desaparèixer ràpidament. Això ha succeït a la quasi totalitat del litoral de Catalunya i també al delta del Llobregat. Amb les dunes desapareixen també les plantes i els animals, molt especials, que les necessiten per viure.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | ==Ubicació.==
| |
| − | La platja del Prat està situada al Delta del Llobregat, prop de la ciutat del Prat de Llobregat. Comença a la desembocadura del riu Llobregat i acaba a l’Estany del Remolar
| |
| − | | |
| − | ==Característiques principals.==
| |
| − | La platja del Prat és una de les de menor longitud del Baix Llobregat, però la que té més amplada de totes, uns 100 metres. La seva longitud és de 5,5 km encara que només són aptes 3,4 km. A la part final de la platja hi ha una important reserva natural.
| |
| − | | |
| − | ==Platges.==
| |
| − | La platja del Prat és troba dividida en 6 parts:
| |
| − |
| |
| − | · Platja del Remolar:
| |
| − |
| |
| − | És la platja que és troba situada a continuació de la platja del Remolar de Viladecans. Compta amb valors naturals i zones dunars protegides.
| |
| − |
| |
| − | · Platja de la Roberta
| |
| − |
| |
| − | És la platja on està més integrat l’ús dels visitants amb el de la conservació de les zones dunars protegides.
| |
| − |
| |
| − | · Platja de Can Camins
| |
| − |
| |
| − | És la platja que té més equipaments i serveis. La pineda de Can Camins separa la platja de la zona de l’aeroport.
| |
| − |
| |
| − | · Platja naturista
| |
| − |
| |
| − | És troba al nord de la platja de Can Camins
| |
| − |
| |
| − | · Platja de Ca l’Arana
| |
| − |
| |
| − | La platja va ser construïda per corregir l'impacte de l'ampliació del port de Barcelona i evitar l'erosió de les platges del Prat. És un hàbitat naturalitzat, amb basses, zones de vegetació d'aiguamoll salat i un espai dunar. L'accés públic a la platja no està permès per protegir el valor natural de la zona.
| |
| − |
| |
| − | · Platja dels Carrabiners
| |
| − |
| |
| − | És una platja que pertany a l'espai natural protegit del Delta, per tant, té una gestió mínima ja que està dedicada a la conservació de la natura. Aquí, podem trobar l'antiga caserna dels Carrabiners i la casa del semàfor, part de la història del Prat i actual mirador de l'àrea sense accés públic.
| |
| − | | |
| − | | |
| − | ==Millores.==
| |
| − | L ‘instal·lació i posada en funcionament d’una depuradora a les platges del Prat, La Depuradora del Baix Llobregat, l’any 2001, va eliminar les aportacions contaminants del riu i això va permetre la recuperació de la platja per al bany, després de 25 anys sense poder banyar-s’hi.
| |
| − |
| |
| − | | |
| − | Aquest fet va permetre un gran increment d’usuaris i un gran increment de la qualitat de la platja, l’aigua, la sorra... Fins i tot, gracies a les millores a arribat a aconseguir uns quants anys la bandera blava, una acreditació que garanteix la màxima qualitat de la platja.
| |
| − | | |
| − | ==Referències.==
| |
| − | [http://www.elprat.cat/plantilles/pr_re_mactfill_1c_imfl/_uGU6aDOKh21PMmm2WqoT4SKK2KxBTr3RgW-3JT8Gclc Platja del Prat]
| |
| − | http://turisme.elbaixllobregat.cat/platges/platja-del-prat-de-llobregat/es?language=es
| |
| − |
| |
| − | http://www.elprat.cat/plantilles/pr_re_mactfill_1c_imfl/_uGU6aDOKh21PMmm2WqoT4SKK2KxBTr3RgW-3JT8Gclc
| |
| − |
| |
| − | http://www.amb.cat/ca/web/territori/espai-public/platges/consulta-de-platges/detall/-/platja/platges-del-prat-de-llobregat/421174/11656?_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_pageNum=1&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_lang=ca_ES&_PlatjaSearchListPortlet_WAR_AMBSearchPortletportlet_detailBackURL=%2Fweb%2Fterritori%2Fespai-public%2Fplatges%2Fconsulta-de-platges%2Fllistat
| |
| − |
| |
| − | http://www.ccma.cat/324/La-recuperacio-de-la-platja-del-Prat-converteix-en-apte-tot-el-litoral-barceloni/noticia/13887/
| |
| − | | |
| − | {{cal coord}}
| |
