Diferència entre revisions de la pàgina «Jaume Codina i Vilà»
m (Jaume Codina i Vilà mogut a Jaume Codina: Es facilita la cerca posant només el primer cognom) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | [[Imatge: | + | [[Imatge:Codinawiki.JPG|thumb|Jaume Codina i Vilà]] |
'''Jaume Codina i Vilà''' és un historiador nascut a [[El Prat de Llobregat]] el 16 de setembre de [[1923]]. | '''Jaume Codina i Vilà''' és un historiador nascut a [[El Prat de Llobregat]] el 16 de setembre de [[1923]]. | ||
Revisió del 15:29, 8 gen 2007
Jaume Codina i Vilà és un historiador nascut a El Prat de Llobregat el 16 de setembre de 1923.
Fill de Jaume Codina i Codina (secretari del primer sindicat de pagesos pratenc) i de Josepa Vilà i Codina. Eren de cal Matetes, renom ja documentat al segle XVIII. L'any 1948 es llicencià en Filosofia i Lletres i començà una tesi doctoral sota la direcció del professor Antoni Badia i Margarit. Després abandonà els estudis lingüístics pels històrics, i finalment es doctorà el 1970 amb la tesi El Delta de Llobregat. Gènere i formes de vida dels segles XVI al XX (Ariel, 1971). Fou la primera tesi presentada en català al departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.
L'any 1952 es casà amb M. Àngels Roig, amb qui ha tingut tres fills: Jaume, Jordi i Marta.
Alcalde d'El Prat de Llobregat des del 1957 al 1964. El nomenament va ser fet sense consulta prèvia. Quan dimití el 1964 li fou retirat el passaport, probablement per catalanista.
Professionalment s'ha dedicat principalment al món de l'ensenyament, fent de professor d'història i de llatí. Primer va fer classe als nois grans de l'Acadèmia Pràctica del Sr. Martí. Més endavant obrí el seu propi centre educatiu, el Liceo Pratense, dedicat a l'ensenyament mitjà (del 1950 al 1974), quan a El Prat no hi havia centres públics, i a l'ensenyament primari (1963-1972). Amb l'aparició de l'oferta pública es dedicà als més petits en el Parvulari Montserrat (1973-1982). En els seus darrers anys professionals treballà de tècnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
L'afició al món literari li ve de jove. L'any 1946 fundà, juntament amb altres pratencs, la revista literària clandestina Batec. També va ser cofundador dels periòdics Prat (1950) i Delta (1978).
També ha impulsat diverses associacions per tal d'enfortir la societat civil d'El Prat de Llobregat i la seva comarca: el Club 4 (1940), la Xarxa d'Altaveus (1943), Amics d'El Prat (1956) i el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (1974). D'aquestes dues darreres entitats ha estat president durant diversos anys.
Inicia la dedicació a la història l'any 1954, investigant la data exacta de la butlla de creació de la parròquia que donaria origen al Prat. Publicà el resultat dels seus estudis en el diari Prat. A partir d'aquí ha realitzat nombrosos treballs sobre El Prat de Llobregat i la seva comarca. Aquests treballs li han valgut ser considerat el principal historiador del Baix Llobregat.
El 19 d'abril de 1994 el Ple Municipal de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, presidit per un ex-alumne seu, Lluís Tejedor i Ballesteros, el nomenà fill predilecte.
L’any següent, 1995, li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Bibliografia
- CODINA i VILA, Jaume. La immigració francesa al Delta del Llobregat 1400-1700, a XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Ed. Centre d'Estudis del Baix Llobregat i Amics del Prat, 1982.
- CODINA i VILA, Jaume. Els Pagesos de Provençana (984-1807): societat i economia a L'Hospitalet pre-industrial. Abadia de Montserrat, 1987-1988
- CODINA i VILA, Jaume. Les famílies santboianes (segles XIV-XIX). Barcelona: Columna Editorial, 2000
