Diferència entre revisions de la pàgina «Pregoners de la Festa Major»
(Millores de format i afegits enllaços interns.) |
(→Història) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
==Història== | ==Història== | ||
| − | La tradició d'incorporar el pregó a la [[Festa Major del Prat de Llobregat|Festa Major del Prat]] és relativament moderna. Al Prat el primer pregó documentat correspon a l'any [[1954]] i el periòdic "''[[Prat | + | La tradició d'incorporar el pregó a la [[Festa Major del Prat de Llobregat|Festa Major del Prat]] és relativament moderna. Al Prat, el primer pregó documentat correspon a l'any [[1954]] i el periòdic "''[[Prat. Portavoz de la Vida Local]]''" l'anunciava com una novetat de la Festa Major d'aquell any, tot i que no se sap qui el va pronunciar. |
| − | Els primers anys es llegien en el saló de plens davant d'un públic reduït, format per les autoritats municipals, militars i religioses | + | Amb tot, aquests primers pregons no tenien continuïtat i només es feien si coincidia amb una efemèride destacada o amb el fet que es volgués reconèixer algun personatge. Els primers anys es llegien en el saló de plens davant d'un públic reduït, format per les autoritats municipals, militars i religioses. |
| − | La [[Xarxa d'Altaveus]] i, més recentment [[El Prat Ràdio]] | + | La regularitat del pregó s'establí a partir de l'any [[1979]] i se seguien llegint al saló de plens. A partir del [[1984]] es pronuncien des del balcó de l'[[Casa de la Vila|Ajuntament]] i tota la ciutat hi està convidada. Només en els anys en què la pluja ho ha impedit s'ha hagut de tornar a l'antic escenari cobert. La [[Xarxa d'Altaveus]] i, més recentment [[El Prat Ràdio]] s'encarreguen de difondre'l. |
| − | Els pregoners i les pregoneres han estat escollits | + | Els pregoners i les pregoneres han estat escollits perquè han destacat en alguna activitat cultural, esportiva, professional o social. La majoria són de fora, però amb una vinculació amb la ciutat, altres tenen un reconeixement mediàtic, i també destaquen les persones nascudes o residents al Prat. |
| − | Durant uns anys | + | Durant uns anys, coincidint amb la festivitat de [[Sant Pere i Sant Pau]], es van celebrar festes de ciare cultural que també incorporaven un pregó. alguns dels pregoners d'aquestes festes van ser Paco Candel (1984) i Pere Viladecans (1995). |
==Relació de pregoners de la Festa Major== | ==Relació de pregoners de la Festa Major== | ||
Revisió del 09:26, 2 nov 2011
El pregó és un discurs breu que es pronuncia en públic i que inicia la Festa Major.
Història
La tradició d'incorporar el pregó a la Festa Major del Prat és relativament moderna. Al Prat, el primer pregó documentat correspon a l'any 1954 i el periòdic "Prat. Portavoz de la Vida Local" l'anunciava com una novetat de la Festa Major d'aquell any, tot i que no se sap qui el va pronunciar.
Amb tot, aquests primers pregons no tenien continuïtat i només es feien si coincidia amb una efemèride destacada o amb el fet que es volgués reconèixer algun personatge. Els primers anys es llegien en el saló de plens davant d'un públic reduït, format per les autoritats municipals, militars i religioses.
La regularitat del pregó s'establí a partir de l'any 1979 i se seguien llegint al saló de plens. A partir del 1984 es pronuncien des del balcó de l'Ajuntament i tota la ciutat hi està convidada. Només en els anys en què la pluja ho ha impedit s'ha hagut de tornar a l'antic escenari cobert. La Xarxa d'Altaveus i, més recentment El Prat Ràdio s'encarreguen de difondre'l.
Els pregoners i les pregoneres han estat escollits perquè han destacat en alguna activitat cultural, esportiva, professional o social. La majoria són de fora, però amb una vinculació amb la ciutat, altres tenen un reconeixement mediàtic, i també destaquen les persones nascudes o residents al Prat.
Durant uns anys, coincidint amb la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, es van celebrar festes de ciare cultural que també incorporaven un pregó. alguns dels pregoners d'aquestes festes van ser Paco Candel (1984) i Pere Viladecans (1995).
Relació de pregoners de la Festa Major
- 1955: Domingo Juncadella. Poeta.
- 1956: Tomàs Roig i Llop. Advocat i publicista.
- 1957: Josep M. Junyent Quintana. Ex-regidor de l'Ajuntament de Barcelona i publicista.
- 1958: Pare Andreu de Palma. Autor de la primera monografia històrica del Prat.
- 1959: Daniel J. Prat. Advocat i escriptor
- 1960: Jaume Palau Albet. Com a president d'Amics d'El Prat.
- 1962: Jaume Monés Albet. Com a director del periòdic Prat Portavoz de la Vida Local.
- 1979: Ventura Tort. Compositor, autor de la Sardana de la Festa Major del Prat.
- 1980: Oriol Martorell. Músic, director de la Coral Sant Jordi.
- 1981: Ramona Via i Pros. Infermera, llevadora i escriptora.
- 1982: Armando Aguirre. Actor.
- 1983: Ovidi Montllor. Actor i cantant.
- 1984: Grup d'Estudis Pratencs (llegeix Mercè Rulló).
- 1985: Enric Lucas. Muntanyenc.
- 1986: Enric Majó. Actor.
- 1987: Teatre Kaddish.
- 1988: Josep Mayol. Dibuixant i pintor.
- 1989: M. Aurèlia Capmany. Escriptora.
- 1990: Àngel García. Dibuixant.
- 1991: Fermí Marimón. Autor, productor i empresari cinematogràfic.
- 1992: Daniel Plaza. Atleta.
- 1993: La Barberia. Integrants del programa esportiu televisiu.
- 1994: Carme Conesa. Actriu i cantant.
- 1995: Quico Pi de la Serra. Cantant, representant de "Pallassos sense fronteres".
- 1996: Amparo Moreno. Actriu.
- 1997: Mont Plans. Actriu.
- 1998: Pichi Alonso. Esportista i comentarista esportiu.
- 1999: Sílvia Comes. Cantant.
- 2000: Ventura Pons. Director de cinema.
- 2001: Pep Munné. Actor.
- 2002: Adam Martín. Periodista.
- 2003: Enric Rufas. Guionista i escriptor.
- 2004: Joan Marimón. Guionista i director de cinema i televisió.
- 2005: Mercè Arànega. Actriu.
- 2006: Armando Aguirre i els actors pratencs del Cor de la Ciutat.
- 2007: Toni Albà. Actor (va representar el personatge del Rei d’Espanya).
- 2008: Fran Martín. Taekwondista.
- 2009: Dr. Manuel Rodríguez Troncoso.[1] Metge.
- 2010: Marina Ribadulla.[2] Directora de l'Escola d'Adults i cooperant.
- 2011: Sopa de Poetes.[3] Col·lectiu format per tres poetes pratencs.
