Diferència entre revisions de la pàgina «Carnaval del Prat»
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | El Carnaval del Prat és una festa de cultura popular i tradicional de la ciutat, que té lloc entre Dijous Gras i Dimecres de Cendra, a places i carrers de la ciutat. Des de l'any 2000, cada any es corona un pecat com a protagonista. | |
| + | |||
==L'origen del Carnaval del Prat== | ==L'origen del Carnaval del Prat== | ||
S'explica que els vilatans aprofitaven amb gran disbauxa els dies previs a la Quaresma, dies en què els artesans construïen, amb gran il·lusió, monstres de fusta i cartró que simbolitzaven els vicis i les personalitats secretes de la gent. Començava, així, un període de festa i bogeria, de golafreria desenfrenada, de música i vi; en definitiva, tot allò que la moralitat castigava com a pecaminós. Per poder demanar clemència i perdó per aquests dies de pecat, el monstre coronat era sacrificat i lliurat a les forces del foc. | S'explica que els vilatans aprofitaven amb gran disbauxa els dies previs a la Quaresma, dies en què els artesans construïen, amb gran il·lusió, monstres de fusta i cartró que simbolitzaven els vicis i les personalitats secretes de la gent. Començava, així, un període de festa i bogeria, de golafreria desenfrenada, de música i vi; en definitiva, tot allò que la moralitat castigava com a pecaminós. Per poder demanar clemència i perdó per aquests dies de pecat, el monstre coronat era sacrificat i lliurat a les forces del foc. | ||
| Línia 5: | Línia 6: | ||
Al principi, els vilatans dotaven de poder el monstre rei durant un dia i celebraven el seu regnat amb una gran rua on s'aplegava tot el poble per adorar-lo. Volent ser condescendents amb el seu nou rei, les personalitats del dia a dia patien una transformació, es transformaven en allò que desitjaven ser: el bisbe esdevenia monja; el terratinent, general; l'agutzil, persona amable; la beata, luxuriosa; el carnisser, bou. En veure que no en tenien prou amb un sol dia, decidiren començar el Dijous Gras. No en quedaren satisfets i allargaren la festa set dies. Set dies, una setmana és, set són els pecats, set trompetes enderroquen murs, set, màgic és. Pitàgores ja ho va dir! | Al principi, els vilatans dotaven de poder el monstre rei durant un dia i celebraven el seu regnat amb una gran rua on s'aplegava tot el poble per adorar-lo. Volent ser condescendents amb el seu nou rei, les personalitats del dia a dia patien una transformació, es transformaven en allò que desitjaven ser: el bisbe esdevenia monja; el terratinent, general; l'agutzil, persona amable; la beata, luxuriosa; el carnisser, bou. En veure que no en tenien prou amb un sol dia, decidiren començar el Dijous Gras. No en quedaren satisfets i allargaren la festa set dies. Set dies, una setmana és, set són els pecats, set trompetes enderroquen murs, set, màgic és. Pitàgores ja ho va dir! | ||
| − | S'adonaren, amb els anys, que l'esperit del Carnaval, en definitiva, eren els | + | S'adonaren, amb els anys, que l'esperit del Carnaval, en definitiva, eren els |
Set Pecats Capitals, raó per la qual decidiren crear una nova figura que perdurés en el temps, acompanyada en tot moment de la seva cort. Aquesta figura esdevingué la personificació dels Sets Pecats entre els homes. Desitjosos de poder satisfer les necessitats de culte dels pecats, set ciutadans eren escollits per formar la Cort que acompanyava la figura. Cadascun d'ells representava un pecat, que assolia una representació viva d'allò que adorava el poble. Cada any es coronava, durant els dies de Carnaval, un dels set mals de l'esperit. | Set Pecats Capitals, raó per la qual decidiren crear una nova figura que perdurés en el temps, acompanyada en tot moment de la seva cort. Aquesta figura esdevingué la personificació dels Sets Pecats entre els homes. Desitjosos de poder satisfer les necessitats de culte dels pecats, set ciutadans eren escollits per formar la Cort que acompanyava la figura. Cadascun d'ells representava un pecat, que assolia una representació viva d'allò que adorava el poble. Cada any es coronava, durant els dies de Carnaval, un dels set mals de l'esperit. | ||
Revisió del 13:49, 16 feb 2012
El Carnaval del Prat és una festa de cultura popular i tradicional de la ciutat, que té lloc entre Dijous Gras i Dimecres de Cendra, a places i carrers de la ciutat. Des de l'any 2000, cada any es corona un pecat com a protagonista.
Contingut
S'explica que els vilatans aprofitaven amb gran disbauxa els dies previs a la Quaresma, dies en què els artesans construïen, amb gran il·lusió, monstres de fusta i cartró que simbolitzaven els vicis i les personalitats secretes de la gent. Començava, així, un període de festa i bogeria, de golafreria desenfrenada, de música i vi; en definitiva, tot allò que la moralitat castigava com a pecaminós. Per poder demanar clemència i perdó per aquests dies de pecat, el monstre coronat era sacrificat i lliurat a les forces del foc.
Al principi, els vilatans dotaven de poder el monstre rei durant un dia i celebraven el seu regnat amb una gran rua on s'aplegava tot el poble per adorar-lo. Volent ser condescendents amb el seu nou rei, les personalitats del dia a dia patien una transformació, es transformaven en allò que desitjaven ser: el bisbe esdevenia monja; el terratinent, general; l'agutzil, persona amable; la beata, luxuriosa; el carnisser, bou. En veure que no en tenien prou amb un sol dia, decidiren començar el Dijous Gras. No en quedaren satisfets i allargaren la festa set dies. Set dies, una setmana és, set són els pecats, set trompetes enderroquen murs, set, màgic és. Pitàgores ja ho va dir!
S'adonaren, amb els anys, que l'esperit del Carnaval, en definitiva, eren els Set Pecats Capitals, raó per la qual decidiren crear una nova figura que perdurés en el temps, acompanyada en tot moment de la seva cort. Aquesta figura esdevingué la personificació dels Sets Pecats entre els homes. Desitjosos de poder satisfer les necessitats de culte dels pecats, set ciutadans eren escollits per formar la Cort que acompanyava la figura. Cadascun d'ells representava un pecat, que assolia una representació viva d'allò que adorava el poble. Cada any es coronava, durant els dies de Carnaval, un dels set mals de l'esperit.
A la Cort es diferenciaven els pecats no nats, amb el negre de la foscor, dels ja purificats, amb el blanc de la puresa, i finalment, el pecat-rei vestit amb les seves millors gales.
Al llarg dels temps, l'acte més significatiu del Carnaval continuava essent la rua, que anava creixent any rere any, motiu pel qual s'arribà a la necessitat d’instaurar un jurat popular, format per l'alcalde, el bisbe, el guàrdia civil, el militar, la meretriu, l’abadessa i el notari. Ells atorgaven uns simpàtics premis a les millors comparses.
El rei moria dels excessos d’una setmana de pecat. Per retre-li homenatge, el poble s'ajuntava en una gran vetlla que precedia l'enterrament públic del Dimecres de Cendra, on el cos del rei era incinerat amb el foc fet amb escombres velles. Abans, se celebrava una gran sardinada. Acabaven, així, els dies de Carnaval, i es deixava passar la Quaresma.
