Pau Vallhonrat i Vilà

Pau Vallhonrat

Pau Vallhonrat i Vilà (El Prat de Llobregat, 26 de febrer de 1927- El Prat de Llobregat, 15 de desembre de 1997) Poeta i cinèfil.

Biografia

Pau Vallhonrat i Vilà va néixer en el si d’una família d’esparters, que a més, tenia camps i gestionava els balls i espectacles que es feien a la sala de l’actual Teatre Modern. Va cursar estudis universitaris de Química encara que no va poder exercir mai com a químic ja que va haver de fer-se càrrec del negoci familiar, heretant del seu pare el sobrenom de “l’esparter”.

Va cursar estudis universitaris de Química però no pogué exercir mai com a químic perquè la Guerra Civil l’obligà a fer-se càrrec del negoci familiar, així com dels camps i del Modern. Degut al treball amb l’espart, Vallhonrat heretà el sobrenom de “l’esparter”.

Des de molt jove, a la dècada dels quaranta, les seves inquietuds literàries, unides a les d’altres joves, desembocaren en la creació d’una revista literària, Batec. Aquesta publicació va recollir les seves primeres passes literàries, sota el pseudònim de Kant-Wood, en honor al filòsof i al director de cinema Sam Wood. La revista, però, va acabar desapareixent degut a la dispersió dels seus membres.

La seva passió literària es va desenvolupar en l’àmbit de la poesia, però al llarg dels anys cinquanta i seixanta, l'activitat creativa del poeta fou escassa. Amb Retaule pratenc va obtenir el primer premi, el "Pont d'Or" de poesia del concurs que Amics d'El Prat va organitzar en commemoració del centenari del pont de Ferran Puig. A partir d'aquest primer poemari, va publicar quatre llibres de poesies.

Lligat al món del cinema a través del popular El Modern, va col·laborar amb altres personalitats del cinema pratenc com a Fermí Marimón en la creació de missatges publicitaris per al cinema. Va cedir l'emblemàtic edifici a l’Ajuntament del Prat el 1991.

Solitari caminant, diuen d’ell, els que bé el coneixien, que la influència dels profunds sentiments vers la seva terra i sobretot vers el Delta del Llobregat van fer possible la creació dels seus millors poemes dedicats a aquests paisatges, recollits en una de les últimes publicacions : Poemes del Delta.

Home cultivat, interessat en moltes branques del coneixement humà com la música clàssica, la filosofia o el cinema. Va morir el 15 de desembre de 1997.

Obra publicada

• "Retaule pratenc". A: I Centenario del Puente de Fernando Puig. [El Prat de Llobregat] : Amigos de el Prat, DL 1975
• La Rodera fonda. Barcelona: Rondes, 1981
• Solatge d’estany. Barcelona: Rondes, 1982
• Els crits del silenci. Barcelona: Rondes, 1983
• Platges de tardor. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 1985
• Poemes del Delta. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2011

• 

  I Centenario del Puente de Fernando Puig

• 

  Retaule pratenc

• 

  La rodera fonda

• 

  Solatge d'estany

• 

  Els crits del silenci

• 

  Platges de tardor

• 

  Poemes del Delta

El crepuscle

El crepuscle s’arrapa a la plana
i es fa lent;
i la fulla rep l’últim bes
d’escalfor que el sol li dóna.
Per què l’encís d’aquest moment
és tan bell?
Si diuen que és meravellós
pondre’s el sol darrere les muntanyes,
és tan suau, tan tebi,
fer-ho al delta,
que sembla morir-se de goig
l’espera eterna de l’últim
raig de llum agonitzant
en l’horitzó;
i un gust de cel quan,
entre estrelles i fang, s’adorm la tardor.

Pau Vallhonrat. Poemes del Delta. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2011, p. 38

Enllaços

• Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals
• Pratilletres. [en linea]. [Consultat: 29 de gener de 2013]. Disponible a Internet

Referències

• Delta Llobregat, abril 1981, N 35, p. 4
• Delta Llobregat, desembre 1997, N 217, p. 71
• Cinc anys de personatges : El Prat de Llobregat : 1977-1982, El Prat de Llobregat : Delta Llobregat, DL 1983