Joan Rof i Codina

Joan Rof i Codina

Joan Rof i Codina, també conegut com Juan Rof Codina, (El Prat de Llobregat, 31 d'agost de 1874 – Lugo, 17 de juny de 1967) va ser un prestigiós veterinari "català de naixement, de cor gallec", considerat el principal artífex de l'avenç de la ramaderia espanyola al s.XX.

Biografia

Joan Rof i Codina va ser el tercer de quatre germans del matrimoni format per Pablo Rof Xirinas, ferrer de professió, i Micaela Codina Portillo. De petit, desitjava ser maquinista de ferrocarril quan fos gran, com el seu oncle. Passaren els anys i es traslladà a Madrid per estudiar mecànica, però per atzar, finalment cursà veterinària, la professió que esdevindria la seva passió i en la qual, destacaria.

Per dues vegades, l’aportació econòmica del seu pare va evitar-li d’anar embarcat a la Guerra de Cuba; de la tercera convocatòria, n’escapà gràcies al farmacèutic amb qui treballava mentre estudiava. Acabats els estudis, el 1898 ingressà a l’exèrcit en qualitat de tinent veterinari i fou destinat a Vigo, on començà un intens treball de vacunació del bestiar, paral·lelament a la tasca de difusió dels descobriments de Pasteur (1822-1895). Cal reconèixer-li un afany colossal en la divulgació dels treballs del revolucionari microbiòleg i químic francès.

Després de dos anys destinat a Granada, en els quals es casà amb Concepción Carballo Lameiro, el 1902 retornà a Lugo i va abandonar l’exèrcit per fundar la primera clínica veterinària de l’estat espanyol, juntament amb el seu cunyat també veterinari, Jesús Carballo Lameiro. En el context d’una ramaderia fortament tradicional, obtingueren la representació oficial per a Galícia i Astúries de les vacunes de l’Institut Pasteur de París, amb les quals afrontaren el gran repte que suposava l’eradicació definitiva de la multitud d’infeccions que assolaven el bestiar boví, oví i porcí (especialment degut al carboncle bacteridià i la febre aftosa). Armat amb injeccions, Rof Codina reclutà un exèrcit rural de veterinaris a base d’ensenyar capellans i farmacèutics de poble. Així, al llarg de la primera dècada del segle XX i de la mà de Rof Codina, podem dir que la Veterinària espanyola experimentà el canvi decisiu que havia d'ocórrer davant la magnitud dels descobriments de Pasteur.

L’any 1909 es convocaren les primeres oposicions estatals a inspectors provincials veterinaris i Joan Rof i Codina quedà en segona posició: tot i escollir Lugo, hagué d’anar a exercir a La Corunya, principal regió ramadera de l’estat. De la seva tasca, en destaquen els concursos ramaders que implantà i organitzà, que tenien la finalitat d’escollir els millors exemplars de la raça bovina gallega per obtenir una millor qualitat càrnica. I és que la tesi de fons que movia el veterinari Rof i Codina en la seva tasca professional era considerar la ramaderia com a font principal de riquesa, desenvolupament i benestar socials.

També cal recordar la seva intensa contribució amb textos en les principals publicacions de ramaderia i agricultura estatals i internacionals (va escriure més de 3.000 articles), així com també la gran participació en conferències i discursos arreu del país.

Campanya de vacunació a Galícia dirigida per Rof i Codina, principis del s.XX

A més, dins la professió, ocupà els càrrecs més elevats: Inspector General en Cap del Ministeri d’Agricultura, president d’honor de la Societat Veterinària de Zootècnia, membre d’honor del Consell General de Veterinària i soci d’honor del Col·legi Veterinari de Lugo.

L’enorme activitat que portà a terme a partir de la seva jubilació l’any 1944 demostra el seu veritable amor i vocació per la Veterinària: creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia, seguí organitzant cursos, intervingué en múltiples congressos...

Reconeixements

Diuen els qui el coneixien, que Joan Rof i Codina era al·lèrgic a les lloances i defugia els honors, però en vida seva fou molt estimat i quedà molt reconeguda la seva immensa tasca per part dels companys de professió. Amb la jubilació arribaren els homenatges i reconeixements dins la professió i també a la seva vila natal, El Prat de Llobregat, que va nomenar-lo fill predilecte el 1957. La ciutat li dedicà uns esplèndids jardins, els Jardins del Veterinari Rof i Codina, ubicats al polígon industrial Fondo d'en Peixo. També la seva ciutat d’adopció, Lugo, li dedicà un carrer l’any 1969. També dona nom a l'Hospital Veterinari Universitari Rof Codina de Lugo i a la Fundació Rof Codina, creada el 1994 i vinculada a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).

Obra publicada

• Bosquejo sanitario-zootécnico : ventajas del seguro aplicado à la ganadería en la provincia de Lugo. Lugo : [s.n.], 1904.
• Cartilla contra el carbunco bacteriano :(Nacida). La Coruña : Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería, 1910.
• Cartilla contra la glosopeda : (Gripo). La Coruña : [s.n.], 1911.
• Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura. Coruña : Imprenta y Litografia de L. Lorman, 1912.
• Instrucciones y legislación para organizar sindicatos agrícolas y sociedades deseguros de ganados. La Coruña : Consejo Provincial de Fomento, 1915.
• Los concursos de ganados como medio de fomentar y classificar la ganadería : memòria premiada en el concurso de 1913. Madrid : [s.n.], 1915.
• La raza bovina gallega. Madrid: [s.n., 1916].
• Problemas de la ganadería española : abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galicia. La Coruña: Tall. De Imp. Garcybarra, 1920.
• Abastecimiento de carnes y organización racional de los concursos de ganados en Galícia. La Coruña : [s.n.], 1920.
• Enfermedades infecto-contagiosas reinantes en la ganadería gallega y medidas para combatirlas y evitarlas. La Coruña : “Garcybarra”, 1928.
• Galicia pecuaria : la ganadería en la región y sus industrias derivadas. Almanaque gallego (Céltiga), 1929.
• Cooperativismo. Cuenca : Ruiz de Lara, 1932.
• Cooperativismo pecuario : cuarta y quinta conferencia sobre el tema pronunciadas en Unión Radio los días 4 y 7 de diciembre / por Juan Rof Codina. [Madrid? : s.n., 1933?].
• Enseñanzas de la estadística ganadera. Faro villalbés (1934).
• Plan de mejora del ganado porcino. Lugo: Imp. Palacios, 1944.
• Plan de mejora en el rendimiento económico de la avicultura. Lugo : Artes Gráficas Cerardo Castro, 1944.
• Contribución al estudio de la producción láctea y de su importancia higiénica. Lugo:[s.n.], 1951.
• La avicultura en Galicia. Lugo : [s.n.], 1952.
• La raza bovina gallega rubia mejorada. Lugo : Gerardo Castro, 1953.
• La lucha contra la brucelosis ó aborto epizoótico ó contagioso. [Madrid : s.n., 1959].
• Nociones de avicultura. Madrid [etc.]: Celta, 1962.
• Reformas que se pueden implantar en Galicia para el progreso de la agricultura. Sada : Do Castro, 1985.
• Primer Congreso Veterinario Español : II Tema Oficial Zootecnia. Coruña: Moret, [19--?].

Enllaços

• Catàleg de la Biblioteca de Catalunya
• Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
• Catàleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya

Referències

• Gran enciclopèdia catalana. Joan Rof i Codina, consultat el 24 de juliol de 2018.
• Pratilletres. Article sobre Joan Rof i Codina, consultat el 24 de juliol de 2018.
• Patrimoni Cultural del Prat. El teu carrer: Jardins del veterinari Rof i Codina. 2014.
• Wikipedia. Juan Rof Codina, consultat el 24 de juliol de 2018. (castellà)
• HVU Rof Codina. Juan Rof Codina, consultat el 24 de juliol de 2018. (castellà)
• David Jorge: A medio siglo de la muerte de Juan Rof Codina. El Progreso, 25 de julio de 2017.
• Rodríguez Troncoso, Manuel. Juan Rof Codina: manescal exemplar, El Prat de Llobregat 1874-Lugo 1967. El Prat de Llobregat : Rúbrica, 2007.
• Ruiz Martínez, Carlos. Juan Rof Codina (1874-1967) p.195-218. A: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Campa. Semblanzas veterinarias. León: [s.n.], 1973.