Diferència entre revisions de la pàgina «Ramón Arandas y Gorguí»
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | '''Ramón Arandas y Gorguí''' (Reus, [[1821]] - [[El Prat de Llobregat]] [[1886]]), farmacèutic i polític, va ser alcalde del Prat de Llobregat. | |
| − | + | ==Biografia== | |
| + | Era nascut a Reus el 1821, va acabar els estudis de farmàcia el [[1844]] i va obrir una farmàcia el mateix any a la [[Plaça de la Vila]], 16, del Prat de Llobregat, es va casar amb Catalina Mir, varen tenir dues filles: Elvira i Josefa, una de elles es va casar amb el doctor Soler de l'època. Va morir al Prat el [[1886]]. | ||
| − | + | Cal destacar-ne la seva activitat professional en l'epidèmia de còlera de 1854. | |
| − | + | L'any [[1844]] fou nomenat vocal de la Junta local d'instrucció primària i poc després seria nomenat clavari o recaptador (1845-1847). Fou regidor síndic al 1854, tinent d'alcalde al (1858-1860), alcalde (1861-1862), (1869-1871) i (1877-1878) i encara seria novament regidor (1879-1880). Forma part quasi seguida de la Junta Local de Sanitat. Fou directiu de la societat "Calderón de la Barca", al 1875 declina el càrrec de Cap del Sometent Local. | |
| − | + | A diferència dels altres dos destacats membres de la generació (Casanoves i Guilera), Arandas no va ser propietari, ni tan sols urbà. Figurà al sistema censatari electoral en virtut de la seva botiga de farmàcia, res més, un contribuent petit. Aquests detalls acreixen el mèrit de la seva representació municipal en el si de la societat pratenca. | |
| − | Mort | + | Fou, com Guilera, un fenomen urbà. Es més: en el seu cas típicament urbà. Tots dos contribuïren d'una manera decisiva a potenciar el poble, ja no gens petit. Durant la seva gestió fou creada la segona escola pública (tot i que l'ajuntament de torn se'n va penedir poc després per motivacions econòmiques), millorada la Plaça i reglamentada la vida local amb unes noves ordinacions. |
| + | |||
| + | Mort Arandas, la farmàcia va ser traspassada al farmacèutic tarragoní [[Ramón Roigé i Badia]], després de la seva mort, i d'un període de regència, l'oficina de farmàcia va ser adquirida pel també farmacèutic forani Luis de Cusa Ramos, els successors del qual encara avui la mantenen oberta. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * | + | * Jaume Codina. ''Les generacions pratenques (1538-1972)'' |
| − | + | * [http://www.farmaciafabro.es/farmacia/historia/ Farmàcia Fabró - Història] | |
| − | + | * Arxiu Municipal del Prat | |
| − | * http://www.farmaciafabro.es/farmacia/historia/ | + | * Cens de 1870 |
{{ORDENA:Arandas Gorguí, Ramón}} | {{ORDENA:Arandas Gorguí, Ramón}} | ||
| Línia 21: | Línia 24: | ||
[[Categoria:Escriptors]] | [[Categoria:Escriptors]] | ||
[[Categoria:Farmacèutics]] | [[Categoria:Farmacèutics]] | ||
| − | [[Categoria:Alcaldes]] | + | [[Categoria:Alcaldes del Prat de Llobregat]] |
Revisió del 09:18, 25 jul 2018
Ramón Arandas y Gorguí (Reus, 1821 - El Prat de Llobregat 1886), farmacèutic i polític, va ser alcalde del Prat de Llobregat.
Biografia
Era nascut a Reus el 1821, va acabar els estudis de farmàcia el 1844 i va obrir una farmàcia el mateix any a la Plaça de la Vila, 16, del Prat de Llobregat, es va casar amb Catalina Mir, varen tenir dues filles: Elvira i Josefa, una de elles es va casar amb el doctor Soler de l'època. Va morir al Prat el 1886.
Cal destacar-ne la seva activitat professional en l'epidèmia de còlera de 1854.
L'any 1844 fou nomenat vocal de la Junta local d'instrucció primària i poc després seria nomenat clavari o recaptador (1845-1847). Fou regidor síndic al 1854, tinent d'alcalde al (1858-1860), alcalde (1861-1862), (1869-1871) i (1877-1878) i encara seria novament regidor (1879-1880). Forma part quasi seguida de la Junta Local de Sanitat. Fou directiu de la societat "Calderón de la Barca", al 1875 declina el càrrec de Cap del Sometent Local.
A diferència dels altres dos destacats membres de la generació (Casanoves i Guilera), Arandas no va ser propietari, ni tan sols urbà. Figurà al sistema censatari electoral en virtut de la seva botiga de farmàcia, res més, un contribuent petit. Aquests detalls acreixen el mèrit de la seva representació municipal en el si de la societat pratenca.
Fou, com Guilera, un fenomen urbà. Es més: en el seu cas típicament urbà. Tots dos contribuïren d'una manera decisiva a potenciar el poble, ja no gens petit. Durant la seva gestió fou creada la segona escola pública (tot i que l'ajuntament de torn se'n va penedir poc després per motivacions econòmiques), millorada la Plaça i reglamentada la vida local amb unes noves ordinacions.
Mort Arandas, la farmàcia va ser traspassada al farmacèutic tarragoní Ramón Roigé i Badia, després de la seva mort, i d'un període de regència, l'oficina de farmàcia va ser adquirida pel també farmacèutic forani Luis de Cusa Ramos, els successors del qual encara avui la mantenen oberta.
Referències
- Jaume Codina. Les generacions pratenques (1538-1972)
- Farmàcia Fabró - Història
- Arxiu Municipal del Prat
- Cens de 1870
