Diferència entre revisions de la pàgina «Pollastre Pota blava»
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | La '''gallina del Prat''' o '''potablava''' és una raça de | + | La '''gallina del Prat''' o '''potablava''' és una raça de gallina pròpia de l'àrea [[El Prat de Llobregat|del Prat de Llobregat]]. |
==Història== | ==Història== | ||
| − | És la raça definida des de més antic a | + | És la raça definida des de més antic a Espanya conjuntament amb la castellana negra. El seu origen es trobaria entre les races criades des d'antic a la zona. Ja a l'edat mitjana tenia fama la seva carn de ser molt bona i per tant era molt preuada. |
| − | A finals del [[segle XIX]] es va dur a terme una selecció d'exemplars que va acabar de definir la raça de manera que es va anar expandint fins ben bé la [[dècada de 1960]] moment en què es va aplicar l' | + | A finals del [[segle XIX]] es va dur a terme una selecció d'exemplars que va acabar de definir la raça de manera que es va anar expandint fins ben bé la [[dècada de 1960]] moment en què es va aplicar l'heterosi a les gallines de la zona per tal d'obtenir quasi el doble d'ous i carn que les gallines de raça pura. Això va fer que el seu nombre entrés en devallada i que gairebé només es guardés com a decoració degut al seu aspecte característic. |
El [[1975]] es va posar en marxa un programa de recuperació de l'espècie. | El [[1975]] es va posar en marxa un programa de recuperació de l'espècie. | ||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
Havia estat molt explotada per l'elevada producció d'ous de la raça, motiu per la que era famosa, però avui destaca en la producció de [[capó|capons]]. | Havia estat molt explotada per l'elevada producció d'ous de la raça, motiu per la que era famosa, però avui destaca en la producció de [[capó|capons]]. | ||
| − | El [[1986]] es va fundar l' | + | El [[1986]] es va fundar l'[[Associació de Criadors de la Raça Prat]]. |
Actualment n'hi ha comptabilitzats uns 2.000 exemplars la meitat dels quals es troba a Catalunya. | Actualment n'hi ha comptabilitzats uns 2.000 exemplars la meitat dels quals es troba a Catalunya. | ||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
*Grandària mitjana (pesada en el cas dels millorats) | *Grandària mitjana (pesada en el cas dels millorats) | ||
*Cresta grossa i simple | *Cresta grossa i simple | ||
| − | *Potes de color blau | + | *Potes de color blau pissarra |
| − | *Orelletes de | + | *Orelletes de color blanc intens |
*Posta entre 150 i 160 ous l'any (180 en els millorats) | *Posta entre 150 i 160 ous l'any (180 en els millorats) | ||
*Ous grossos de color rosat | *Ous grossos de color rosat | ||
Revisió del 14:42, 13 set 2010
La gallina del Prat o potablava és una raça de gallina pròpia de l'àrea del Prat de Llobregat.
Història
És la raça definida des de més antic a Espanya conjuntament amb la castellana negra. El seu origen es trobaria entre les races criades des d'antic a la zona. Ja a l'edat mitjana tenia fama la seva carn de ser molt bona i per tant era molt preuada.
A finals del segle XIX es va dur a terme una selecció d'exemplars que va acabar de definir la raça de manera que es va anar expandint fins ben bé la dècada de 1960 moment en què es va aplicar l'heterosi a les gallines de la zona per tal d'obtenir quasi el doble d'ous i carn que les gallines de raça pura. Això va fer que el seu nombre entrés en devallada i que gairebé només es guardés com a decoració degut al seu aspecte característic.
El 1975 es va posar en marxa un programa de recuperació de l'espècie.
Havia estat molt explotada per l'elevada producció d'ous de la raça, motiu per la que era famosa, però avui destaca en la producció de capons.
El 1986 es va fundar l'Associació de Criadors de la Raça Prat.
Actualment n'hi ha comptabilitzats uns 2.000 exemplars la meitat dels quals es troba a Catalunya.
Els programes de millora genètica han aconseguit reduir el temps de sacrifici a les 6 setmanes sense que perdi propietats organolèptiques.
Característiques
- Grandària mitjana (pesada en el cas dels millorats)
- Cresta grossa i simple
- Potes de color blau pissarra
- Orelletes de color blanc intens
- Posta entre 150 i 160 ous l'any (180 en els millorats)
- Ous grossos de color rosat
- N'hi ha dues varietats:
- Lleonada
- Blanca
