Diferència entre revisions de la pàgina «Cal Peixo Vell»
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | '''Cal Peixo Vell''' era una masia | + | '''Cal Peixo Vell''' era una masia [[El Prat de Llobregat|del Prat de Llobregat]], desapareguda a mitjans del segle XX. |
== Història == | == Història == | ||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
== Construcció == | == Construcció == | ||
| − | Va ser Joan Amell qui, l'agost de [[1556]], va donar dues mujades de terra a la [[parròquia del Prat]] per | + | Va ser Joan Amell qui, l'agost de [[1556]], va donar dues mujades de terra a la [[parròquia del Prat]] per construïr-hi l'església, la casa del rector i el cementiri. |
Can Peixo Vell va ser manada construir el [[segle XVI]] i aleshores es coneixia con ''la Torre de Mn. Amell''. | Can Peixo Vell va ser manada construir el [[segle XVI]] i aleshores es coneixia con ''la Torre de Mn. Amell''. | ||
== Transformació == | == Transformació == | ||
| − | L' any [[1702]], segons constava | + | L' any [[1702]], segons constava a la façana, es va fer una profunda transformació de la casa, la més gran del terme. La casa era una autèntica fortalesa, construïda amb pedra tallada, decorada amb finestrals gòtics i amb un mur de contenció al voltant, que la protegia de les riuades. La finca a la qual pertanyia tenia 186 mujades de terra de conreu i, anys més tard, s'hi van construir [[Ca l'Ixo]], [[Cal Xic d'en Donyanna]] i [[Cal Donyanna]], dedicades bàsicament al cultiu de cereals. |
== Conservació i enderrocament == | == Conservació i enderrocament == | ||
| − | Diversos membres de la família Busquets en van ser masovers durant molts anys i, l'any [[1935]], la companyia | + | Diversos membres de la família Busquets en van ser masovers durant molts anys i, l'any [[1935]], la companyia MZA va adquirir la finca perquè es trobava molt a prop de les vies del tren i, el [[1957]], va ser enderrocada per Renfe. |
== Ús actual == | == Ús actual == | ||
| − | Els finestrals gòtics del mas es conserven actualment en els jardins del [[Fondo del Peixo]] i en els jardins de [[ | + | Els finestrals gòtics del mas es conserven actualment en els jardins del [[Fondo del Peixo]] i en els jardins de la [[Torre Muntadas]]. La iniciativa de conservar aquesta part de Can Peixo Vell va ser de l'[[Ajuntament del Prat]], sota l'alcaldia de [[Jaume Codina i Vilà]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió del 13:51, 14 set 2010
Cal Peixo Vell era una masia del Prat de Llobregat, desapareguda a mitjans del segle XX.
Contingut
Història
Parlar de la Torre o Mas de Can Peixo Vell.[1] és evocar la noblesa barcelonina dels segles XVI i XVIII, i els llinatges de les famílies Amell, Llobregat i Sant Joan, entre d'altres, tots ells emparentats.
Construcció
Va ser Joan Amell qui, l'agost de 1556, va donar dues mujades de terra a la parròquia del Prat per construïr-hi l'església, la casa del rector i el cementiri. Can Peixo Vell va ser manada construir el segle XVI i aleshores es coneixia con la Torre de Mn. Amell.
Transformació
L' any 1702, segons constava a la façana, es va fer una profunda transformació de la casa, la més gran del terme. La casa era una autèntica fortalesa, construïda amb pedra tallada, decorada amb finestrals gòtics i amb un mur de contenció al voltant, que la protegia de les riuades. La finca a la qual pertanyia tenia 186 mujades de terra de conreu i, anys més tard, s'hi van construir Ca l'Ixo, Cal Xic d'en Donyanna i Cal Donyanna, dedicades bàsicament al cultiu de cereals.
Conservació i enderrocament
Diversos membres de la família Busquets en van ser masovers durant molts anys i, l'any 1935, la companyia MZA va adquirir la finca perquè es trobava molt a prop de les vies del tren i, el 1957, va ser enderrocada per Renfe.
Ús actual
Els finestrals gòtics del mas es conserven actualment en els jardins del Fondo del Peixo i en els jardins de la Torre Muntadas. La iniciativa de conservar aquesta part de Can Peixo Vell va ser de l'Ajuntament del Prat, sota l'alcaldia de Jaume Codina i Vilà.
Referències
- ↑ Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Giménez i Joan Jordà, Editorial Efadós, El Papiol, 2003, pàg. 126.
 |
Aquest article necessita d'una imatge per millorar. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
