Diferència entre revisions de la pàgina «Pau Vallhonrat i Vilà»
Línia 30: | Línia 30: | ||
*[http://sinera.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Vallhonrat%2C+Pau&searchscope=75&submit=CercarCatàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals] | *[http://sinera.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Vallhonrat%2C+Pau&searchscope=75&submit=CercarCatàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals] | ||
*Delta Llobregat, desembre 1997, N 217, pàg. 71. | *Delta Llobregat, desembre 1997, N 217, pàg. 71. | ||
+ | |||
+ | ==Referències== | ||
+ | |||
+ | Poemes del Delta | ||
+ | *El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2011 | ||
+ | *[http://www.biblioteca.elprat.cat/presentacio3_1/_5G1ICS7tAW67dY14DOg43YxNUvKG4pc-wnuKPQJYyjBYC-TtSpPj8Q Pratilletres. ] [en linea]. [Consultat: 29 de gener de 2013]. Disponible a Internet |
Revisió del 17:05, 27 feb 2013
Pau Vallhonrat i Vilà (El Prat de Llobregat, 26 de febrer de 1927- El Prat de Llobregat, 15 de desembre de 1997) Poeta i cinèfil.
Contingut
Biografia
Pau Vallhonrat i Vilà va néixer en el si d’una família d’esparters, que a més, tenia camps i gestionava els balls i espectacles que es feien a la sala de l’actual Teatre Modern. Va cursar estudis universitaris de Química encara que no va poder exercir mai com a químic ja que va haver de fer-se càrrec del negoci familiar, heretant del seu pare el sobrenom de “l’esparter”.
Va cursar estudis universitaris de Química però no pogué exercir mai com a químic perquè la Guerra Civil l’obligà a fer-se càrrec del negoci familiar, així com dels camps i del Modern. Degut al treball amb l’espart, Vallhonrat heretà el sobrenom de “l’esparter”.
Des de molt jove, a la dècada dels quaranta, les seves inquietuds literàries, unides a les d’altres joves, desembocaren en la creació d’una revista literària, Batecs. Aquesta publicació va recollir les seves primeres passes literàries.
La seva passió literària es va desenvolupar en l’àmbit de la poesia. Amb Retaule pratenc va obtenir el primer premi de poesia del concurs que "Amics d’El Prat" va organitzar en commemoració del centenari del pont de Ferran Puig. A partir d’aquest primer poemari, va publicar quatre llibres de poesies.
Lligat al món del cinema a través del popular El Modern, va col·laborar amb altres personalitats del cinema pratenc com a Fermí Marimón en la creació de missatges publicitaris per al cinema. Va cedir l’emblemàtic edifici a l’Ajuntament del Prat el 1991.
Solitari caminant, diuen d’ell, els que bé el coneixien, que la influència dels profunds sentiments vers la seva terra i sobretot vers el Delta del Llobregat van fer possible la creació dels seus millors poemes dedicats a aquests paisatges, recollits en una de les últimes publicacions : Poemes del Delta.
Home cultivat, l’interessaven moltes branques del coneixement humà com la música clàssica, la filosofia o el cinema. Va morir el 15 de desembre de 1997.
Obra publicada
- I Centenario del Puente de Fernando Puig. [El Prat de Llobregat] : Amigos de el Prat, DL 1975
- La Rodera fonda. Barcelona: Rondes, 1981
- Solatge d’estany. Barcelona: Rondes, 1982
- Els crits del silenci. Barcelona: Rondes, 1983
- Platges de tardorPoemes del Delta. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 1985
- Poemes del Delta. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2011
Enllaços
- Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals
- Delta Llobregat, desembre 1997, N 217, pàg. 71.
Referències
Poemes del Delta
- El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2011
- Pratilletres. [en linea]. [Consultat: 29 de gener de 2013]. Disponible a Internet