La Paperera

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Inacabat Aquest article s'està elaborant i està inacabat.

Un usuari (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per a coordinar-los.

La Paperera, o la Papelera, va ser una fàbrica de paper i cartró situada al Prat de Llobregat. Va ser juntament amb la Seda de Barcelona, una de les principals fàbriques a Barcelona i fins i tot a Espanya, es va instal·lar l'any 1916 i era coneguda com La Papelera Española, va estar en funcionament fins al 2005.

Descripció

Actualment només hi ha l'edifici que va ser construït com a habitatge del director de la fàbrica, que posteriorment va acollir les oficines de l'empresa i actualment no té cap ús.

Història

L’any 1916 La Papelera Española va comprar uns terrenys situats al nord del nucli urbà del Prat. La zona escollida era una important extensió de terrenys d’unes dues hectàrees i mitja, delimitada pel riu, les vies del tren i la carretera a Barcelona, on hi havia l’escorxador municipal. La Paperera condicionava la seva instal·lació a la compra d’aquest, perquè era necessari en el seu projecte. Per aquest motiu, l’Ajuntament accedí en la venda i inicià el projecte d’un nou escorxador, que s’encarregà a l’arquitecte municipal Antoni Pasqual, i que s’executà entre els anys 1918-1919 en terrenys on avui hi ha el Cèntric Espai Cultural. El 1917 va començar la construcció de la fàbrica, sota la direcció del constructor pratenc Josep Monés i Jané, el 1921 es van fer les primeres proves de producció, les obres de construcció van acabar l'octubre de 1922 i va començar a produir cartró.[1][2][3][4]

La fàbrica de la Paperera rebia visites de diverses institucions.[5][6][7]

Quan va esclatar la Guerra Civil (1936-1939) la fàbrica de La Papelera Española del Prat va ser col·lectivitzada però, a diferència de la Seda, on la seva producció va ser substituïda per la fabricació de material de guerra, a "la Paperera col·lectivitzada" s'hi va continuar produint paper, perquè era essencial per a la propaganda, els cartells i la premsa escrita.[8][9][10][11][12][13]

La fàbrica de la Paperera va patir diversos incendis al llarg de la seva història, alguns allargant-se durant diversos dies o provocant talls en la circulació de trens i talls de trànsit a l'autovia de Castelldefels (C-31).[14][15][16][17][18]

Escola de la Paperera

El 1927 la Paperera va comprar un antic edifici del 1877, situat al carrer de Nicolás María Urgoiti, 40-44, que va destinar a escola per als fills dels treballadors de l'empresa. L'escola va ser inaugurada el primer de setembre de 1930 amb un gran acte que va comptar amb la presència de nombroses personalitats, i va estar en funcionament fins el setembre de 1983. El mestre titular de l'escola durant, la major part del temps, va ser Jesús Ortí i Martí (1899-1974), a qui se li va dedicar un carrer prop de l'escola.[19][20][21][22][23][24]

Canvis de nom

La Paperera del Prat va ser promoguda per La Papelera Española, SA, empresa fundada el 1901 per Nicolás María de Urgoiti, Rafael Picavea Leguía i Enrique de Aresti a partir de la fusió d'una desena d'empreses.[25][26][27] Posteriorment la planta del Prat va passar a ser propietat d'altres empreses. El primer canvi va ser degut a una reestructuració de La Papelera Española, SA, que l'any 1981 va crear diverses societats filials, entre les quals hi havia "Prat Cartón, SA" i "Embalajes y Cajas, SA" (ambdues domiciliades al Prat), mantenint encara la propietat del 100% del seu capital i, per tant, seguia formant part del nou grup de La Papelera Española.[28][29][30][31]

Al principi de l'any 1991 Sarrió, SA va comprar la totalitat de la societat Prat Cartón, SA, de la que ja en tenia un terç, per un acord amb La Papelera Española, SA, que tenia els dos terços restants.[32][33] L'any 1998 la multinacional italiana Reno de Medici va comprar Sarrió.[34]

Altres denominacions de l'empresa, o d'alguna de les seves divisions, van ser: "CERES Prat" o "Cogeneración Prat".[35]

Tancament

A mitjans de desembre del 2003 el grup Reno de Medici anuncià que havia venut els terrenys de la planta pratenca a la immobiliària Espais per 80 milions d'euros i que només assegurava la viabilitat de la Paperera del Prat per als següents tres anys.[36] La decisió de tancar la Paperera va comportar que els seus treballadors es mobilitzessin fent manifestacions pels carrers del Prat i de Barcelona,[37][38][39][40][41] penjades de pancartes al Prat o fins i tot van arribar a tallar l'autovia de Castelldefels. Finalment es va arribar a un acord per tancar la fàbrica del Prat a finals del 2005, un any abans del que s'havia previst inicialment.[42][43][44][45]

L'any 2010 el pratenc Sergi Sandúa va dirigir un documental sobre la Paperera titulat "Tripalium", que va ser emès per Televisió de Catalunya.[46][47][48][49]

Referències

  1. ↑ «La Papelera Española». El Prat Ocult. Ajuntament del Prat. [Consulta: 29 desembre 2019].
  2. ↑ «Vista de la Papelera Española S.A.». Lannarie, 08-01-2011. [Consulta: 31 desembre 2019].
  3. ↑ «La peça del mes: Sirena de La Papelera Española». Patrimoni cultural. Ajuntament del Prat, Abril 2016. [Consulta: 31 desembre 2019].
  4. ↑ «Papelera Española (Fabrica del Prat de Llobregat)». Ferrocarriles de España, 25-04-2018. [Consulta: 1r gener 2020].
  5. ↑ «Actos culturales de la Unión Sindical de las Industrias del Libro» (en castellà). La Vanguardia, 21-04-1926. [Consulta: 30 desembre 2019].
  6. ↑ «Exploradores de España. Tropas de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 06-06-1928. [Consulta: 30 desembre 2019].
  7. ↑ «XII Congreso de la Asociación Española para el Progreso de las Ciencias. Sección de Ciencias Físico-Químicas» (en castellà). La Vanguardia, 23-05-1929. [Consulta: 30 desembre 2019].
  8. ↑ «La Seda de Barcelona». El Prat Ocult. Ajuntament del Prat. [Consulta: 30 desembre 2019].
  9. ↑ «Sense amos, ni patrons. El Prat, crònica d’una revolució». El Prat Llibertari, 19-07-2019. [Consulta: 8 gener 2020].
  10. ↑ «Tal dia com avui de 1936 la Generalitat va legalitzar la col·lectivització de La Papelera». El Prat Llibertari, 23-10-2019. [Consulta: 8 gener 2020].
  11. ↑ «Tal dia com avui, un 25 de gener de 1939; les tropes franquistes ocupaven la població del Prat de Llobregat». El Prat Llibertari, 25-01-2018. [Consulta: 8 gener 2020].
  12. ↑ «El 26 de Gener de 1939, darrera els feixistes tornaren els patrons». El Prat Llibertari, 26-01-2019. [Consulta: 8 gener 2020].
  13. ↑ «Tal dia com avui fa 80 anys de la derrota enfront del feixisme». El Prat Llibertari, 01-04-2019. [Consulta: 8 gener 2020].
  14. ↑ «Importantes pérdidas en Papelera Española por un incendio» (en castellà). El País, 08-03-1980. [Consulta: 30 desembre 2019].
  15. ↑ «El foc en una fàbrica de paper no quedarà totalment extingit fins d'aquí a uns dies». 324, 23-12-2001. [Consulta: 31 desembre 2019].
  16. ↑ «Declarado un incendio en una papelera de Barcelona que arderá varios días» (en castellà). Periódico de Ibiza, 24-12-2001. [Consulta: 30 desembre 2019].
  17. ↑ «Controlado el fuego en una fábrica de papel de El Prat» (en castellà). La Vanguardia, 29-08-2003. [Consulta: 30 desembre 2019].
  18. ↑ «Un incendi en una fàbrica crema un centenar de bales de paper». La Xarxa, 29-08-2003. [Consulta: 30 desembre 2019].
  19. ↑ «El Prat obrer». El Prat Ocult. Ajuntament del Prat. [Consulta: 30 desembre 2019].
  20. ↑ «De enseñanza nacional» (en castellà). La Vanguardia, 27-08-1930. [Consulta: 30 desembre 2019].
  21. ↑ «Inauguración de escuelas. En el Prat» (en castellà). La Vanguardia, 03-09-1930. [Consulta: 30 desembre 2019].
  22. ↑ «Escola de la Papelera». Catàleg de patrimoni arquitectònic. Ajuntament del Prat. [Consulta: 1r gener 2020].
  23. ↑ «Escola de la Papelera. Records passats d'una part de la infantesa pratenca». Lannarie, 17-07-2011. [Consulta: 8 gener 2020].
  24. ↑ «Una visita escolar» (en castellà). La Vanguardia, 27-05-1934. [Consulta: 3 gener 2020].
  25. ↑ «Papelera Española». Viquipèdia. [Consulta: 1r gener 2020].
  26. ↑ «Papelera Española» (en castellà). Wikipedia. [Consulta: 1r gener 2020].
  27. ↑ «Papelera Española» (en castellà). Bilbaopedia. [Consulta: 1r gener 2020].
  28. ↑ «Reestructuración de Papelera: la deuda se ha reducido a la mitad» (en castellà). ABC, 11-12-1981. [Consulta: 2 gener 2020].
  29. ↑ «La Papelera Española, SA - Junta general de accionistas» (en castellà). ABC, 27-03-1982. [Consulta: 2 gener 2020].
  30. ↑ «ORDEN de 11 de mayo de 1982 por la que se reconocen a las Empresas que se citan los beneficios tributarios establecidos en la Ley 76/1980, de 28 de diciembre, sobre Régimen Fiscal de las Fusiones de Empresas» (en castellà). BOE - Núm. 119, 19-05-1982. [Consulta: 2 gener 2020].
  31. ↑ «La Papelera Española, SA - Junta general de accionistas» (en castellà). ABC, 23-06-1984. [Consulta: 2 gener 2020].
  32. ↑ «El grupo Torras adquiere activos de Sarrió por 44.700 millones» (en castellà). La Vanguardia, 08-02-1991. [Consulta: 2 gener 2020].
  33. ↑ Emilio de Diego García. Historia de la industria en España: la química. Madrid: Editorial Actas, 1996, p. 211. 
  34. ↑ «Reno De Medici invierte 5.000 millones en El Prat» (en castellà). La Vanguardia, 09-11-2001. [Consulta: 2 gener 2020].
  35. ↑ «La Papelera Española». Catàleg de patrimoni arquitectònic. Ajuntament del Prat. [Consulta: 1r gener 2020].
  36. ↑ «Reno de Medici pone fecha de caducidad a la planta de El Prat» (en castellà). CincoDías, 18-12-2003. [Consulta: 30 desembre 2019].
  37. ↑ «Treballadors de Sarrió protesten per la venda de terrenys i el possible tancament de l'empresa». 324, 17-01-2004. [Consulta: 31 desembre 2019].
  38. ↑ «Nissan se suma a la presión sobre la Generalitat y amenaza con 900 despidos en Barcelona. Sarrió puede hacer lo mismo» (en castellà). ABC, 17-01-2004. [Consulta: 2 gener 2020].
  39. ↑ «Uns 200 empleats de l'antiga Paperera Espanyola protesten al Prat contra el seu tancament». 324, 24-01-2004. [Consulta: 31 desembre 2019].
  40. ↑ «Els empleats de Reno de Medici recorren els carrers del Prat en defensa de la seva feina». 324, 02-04-2005. [Consulta: 30 desembre 2019].
  41. ↑ «Trabajadores de Reno de Medici se manifiestan por el centro de Barcelona» (en castellà). Europa Press, 23-05-2005. [Consulta: 30 desembre 2019].
  42. ↑ «Reno de Medici cerrará su planta de Barcelona, con 300 empleados» (en castellà). ABC, 11-10-2005. [Consulta: 2 gener 2020].
  43. ↑ «Principi d'acord a Reno de Medici». Ajuntament del Prat, 01-12-2005. [Consulta: 30 desembre 2019].
  44. ↑ «La fabrica de Reno de Medici en El Prat cerrará finalmente en 2005» (en castellà). Alimarket, 01-11-2005. [Consulta: 31 desembre 2019].
  45. ↑ «Reno De Medici cierra la fábrica de El Prat de Llobregat» (en castellà). ASPAPEL, 15-01-2006. [Consulta: 31 desembre 2019].
  46. ↑ «Tripalium». El Prat Film Office. Ajuntament del Prat. [Consulta: 30 desembre 2019].
  47. ↑ «El desmantellament d'una fàbrica al Prat de Llobregat, a "El Documental"». TV3, 06-07-2012. [Consulta: 30 desembre 2019].
  48. ↑ «El documental “Tripalium” del pratenc Sergi Sandúa sobre “La Paperera” s’emetrà a Televisió de Catalunya». Pratencs.cat, 10-02-2012. [Consulta: 30 desembre 2019].
  49. ↑ «Canal 33 projecta dos documentals de destacats elements del patrimoni industrial català». Patrimoni industrial. Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, 10-02-2012. [Consulta: 30 desembre 2019].
Obtingut de «http://www.wikiprat.cat/index.php?title=La_Paperera&oldid=6413»