Platja del Prat
La platja del Prat està situada al litoral del Prat de Llobregat, té una longitud de 5,5 km, que va des de l'estany del Remolar fins la desembocadura del riu Llobregat, i està dividida en diferents trams: Platja del Remolar, platja de la Roberta, platja de Can Camins, platja Naturista i platja de La Ricarda - Ca l'Arana.[1][2]
Contingut
Característiques principals
La platja del Prat és de sorra fina i està allunyada del nucli urbà del municipi, està envoltada per diversos espais naturals protegits, la pineda de Can Camins, l'antic camp de Golf i molt propera a les instal·lacions de l'Aeroport del Prat. Són característiques les seves dunes de sorra, que protegeixen la primera línia de la costa en cas que hi hagi temporals de llevant. La platja del Prat es una de les de menor longitud del Baix Llobregat, però és la que té més amplada de totes, uns 100 metres.[3][4] La seva longitud total és de 5,5 km encara que només 3,4 km són aptes per a l'ús públic.[1]
Platges
L'estiu del 2014 l'Ajuntament del Prat de Llobregat va dividir la platja del Prat en cinc trams i els va donar nom.[5][6] Són els següents:
Platja del Remolar
La platja del Remolar, coneguda abans com la "platja dels militars", comença a la desembocadura de l'estany del Remolar (a continuació de la platja del Remolar de Viladecans) i arriba aproximadament fins a l'aparcament situat al final del passeig de la platja. Aquest tram de la platja té una longitud de 765 metres i una superfície de 85.680 m².
Compta amb zones dunars protegides on hi nidifiquen el corriol camanegre i altres aus litorals (com les limícoles i les gavines). Per aquest motiu, durant tot l'any, no es fa la neteja mecànica de la zona de la sorra (garbellat) per tal que les onades i temporals hi dipositin restes orgàniques, que alimentaran aquestes aus. Les zones tancades amb vegetació dunar tampoc es netegen de forma habitual per no destorbar-ne la nidificació.[2]
Platja de la Roberta
La platja de la Roberta comença aproximadament a l'aparcament del final del passeig de la platja i arriba fins a l'alçada de les instal·lacions del CRAM, té una longitud de 1.100 metres i una superfície de 141.000 m².
És la zona de la platja on està més integrat l'ús dels visitants (que van a banyar-s'hi o a prendre-hi el sol) amb el de la conservació de les zones dunars protegides situades entre la sorra i el passeig marítim. Aquest tram compta amb servei de socorrisme, dutxes i passeres d'accés a la sorra. Al final del passeig de la platja hi ha un aparcament, que comença on hi ha el mirador (des d'on es veu l'Aeroport i la platja), a la mateixa alçada hi ha una parada d'autobús i els lavabos públics permanents.[2]
Entre el novembre del 2016 i el mes de juny del 2017 es van fer les obres de prolongació del carril bici, que acabava a l'alçada del CRAM i ara arriba al final de l'aparcament, en paral·lel també s'hi ha fet un camí de sauló per a vianants i s'ha ampliat l'aparcament que hi ha a la banda muntanya del passeig de la platja, on els cotxes han passat d'estar aparcats en cordó a fer-ho en bateria passant així de 130 a 215 places.[7][8]
Platja de Can Camins
La platja de Can Camins, també coneguda com a "platja equipada", pren el seu nom de la pineda de Can Camins, que separa la platja de la zona de l'Aeroport. Comença a l'alçada del CRAM i s'estén fins al Centre Municipal de Vela del Prat, té una longitud de 1.200 metres i una superfície de 154.000 m².
És la platja que té més equipaments i serveis, compta amb servei de socorrisme i primers auxilis, dutxes, passeres d'accés a la sorra, una passarel·la de fusta paral·lela al passeig de la platja, diverses parades d'autobús al principi i al final del tram, Bicibox (a l'alçada del CRAM), carril bici, aparcabicis, xarxes de vòlei, àrea de jocs infantils i diverses guinguetes o xiringuitos. A prop del Centre Municipal de Vela hi ha el Mirador de l'Illa i zones d'aparcament, també es pot aparcar en bateria a la banda mar del passeig de la platja.[2]
Platja Naturista
La platja Naturista es troba al nord de la platja de Can Camins, després del Centre Municipal de Vela, fins a l'alçada de l'estany de la Ricarda, té una longitud de 675 metres i una superfície de 86.000 m². Compta amb serveis de vigilància i dutxes.[2]
Platja de la Ricarda - Ca l'Arana
La platja de la Ricarda - Ca l'Arana comença a l'alçada de l'estany de la Ricarda i arriba fins la desembocadura del riu Llobregat, té una longitud de 2.050 metres i una superfície de 121.795 m².
L'accés públic a aquesta platja no està permès per tal de protegir el valor natural de la zona. Aquesta platja pertany als Espais Naturals del Delta, està dedicada a la conservació de la natura. És un hàbitat completament naturalitzat, amb basses, zones de vegetació d'aiguamoll salat i un espai de dunes. En les seves proximitats s'hi poden trobar la caserna dels Carrabiners, el Semàfor i un mirador.[2]
Mobilitat
S'hi pot arribar a peu o en bicicleta, amb els autobusos PR3 i Platja Exprés, o amb vehicle privat. A l'estiu els aparcaments tenen règim de zona verda, gratuïta pels vehicles de residents al Prat amb el distintiu.[1][4][9]
Qualitat de la platja
Durant dècades la platja del Prat havia presentat greus deficiències per la contaminació i brutícia de l'aigua, causada per la manca d'infraestructures de sanejament i depuració de les aigües residuals de les poblacions i de les indústries properes que les abocaven, sense depurar, directament al riu Llobregat, fent que la platja no fos apta pel bany.[10][11] Als anys 70, tot i la baixa qualitat de l'aigua, la platja del Prat gaudia d'una gran afluència de visitants (locals i d'altres poblacions) i ja patia de saturació per la manca d'aparcament i les mancances en els seus accessos.[12][13][14]
La contaminació i la manca de qualitat de l'aigua de les platges no era només un problema del Prat, estava molt generalitzat als anys 70 i 80 a l'àrea de Barcelona, Catalunya i gran part de la costa mediterrània.[15][16][17][18][19] Poc a poc les administracions es van anar sensibilitzant per tal d'anar millorant les platges, netejant-les o instal·lant depuradores,[20][21] i la qualitat va anar millorant a la majoria de les platges, tot i que la del Prat va seguir sent un punt negre durant molts anys.[22][23][24]
Però no va ser fins l'any 2002, quan es va posar en marxa de la Depuradora del Baix Llobregat,[25] que no es van eliminar les aportacions contaminants del riu Llobregat, fet que va permetre la recuperació de la platja per al bany,[26][27][28] esdeveniment que va ser celebrat amb una festa organitzada per l'Ajuntament del Prat el 22 de juny d'aquell mateix any.[29][30]
L'estiu del 2011 el tram de la platja de Can Camins (o platja equipada) va obtenir la Bandera Blava,[31][32][33] una acreditació que certifica la qualitat de la platja, que renova els anys 2012[34] i 2013.[35] Però la perd l'any 2014 per una qüestió jurídica, ja que el passeig de la platja, considerat com a carretera local, no està regularitzat dins el domini públic de la Llei de Costes.[36][37][38] També l'any 2011 la platja de la Roberta, abans coneguda com a platja dels militars, va rebre el distintiu de "platges verges".[39]
Actualment els mitjans de comunicació remarquen la gran transformació de la platja del Prat,[40] i la recomanen en reportatges.[41][42][43][44]
Zones de pesca
La regulació de les zones i horaris de pesca amb canya ve determinada pel pla d'usos de la platja que aprova anualment l'Ajuntament del Prat.[1][45][46]
- A la platja del Remolar s'hi pot pescar entre el 16 de maig i el 15 de setembre de forma permanent els dies laborables i entre les 20h i les 8h els dissabtes, els diumenges i els festius.
- A les platges de la Roberta, Can Camins i Naturista des de l'1 de gener al 15 de maig i des del 16 de setembre al 31 de desembre s'hi pot pescar de forma permanent. Del 16 de maig al 15 de setembre només s'hi pot pescar de 20h a 8h.
- A la platja de la Ricarda - Ca l'Arana no s'hi pot pescar.
Entorn natural
Les platges del Prat estan situades al Delta del Llobregat, amb uns espais naturals excepcionals com llacunes, aiguamolls, dunes i pinedes litorals.
- Les platges del Remolar i la Roberta estan protegides i es troben íntegrament incloses dins la Xarxa Natura 2000. Aquestes dues platges, tot i estar protegides, estan habilitades per a l'ús públic, fent compatibles aquests usos amb la conservació dels seus valors naturals.
- La platja de la Ricarda - Ca l'Arana forma part d'un espai protegit molt més gran (de 397 hectàrees) inclòs a la ZEPA del delta del Llobregat, dedicat en exclusiva a la conservació dels seus elevats valors naturals. En aquest cas l'accés públic a la platja no està permès.
- Les platges del Prat compten amb dunes, que han quedat fixades per la vegetació i tenen una funció bàsica de protecció de la primera línia de la costa en el cas que hi hagi un temporal de llevant. Són un ecosistema molt fràgil, perquè l'acció humana, la neteja de la sorra amb maquinària i la urbanització costanera les han fet desaparèixer gairebé del tot, posant també en perill les plantes i els animals que les necessiten per viure.[47]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 La platja del Prat, Ajuntament del Prat
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Platges del Prat de Llobregat, Àrea Metropolitana de Barcelona
- ↑ Platja del Prat, Platges.cat
- ↑ 4,0 4,1 Platja del Prat de Llobregat, Consorci de Turisme del Baix Llobregat.
- ↑ L'Ajuntament dóna nom als cinc trams de la platja del Prat, 15 de maig del 2014, Ajuntament del Prat.
- ↑ Plànol dels diferents trams de la platja del Prat (PDF), Ajuntament del Prat.
- ↑ El carril bici de la platja es prolongarà fins al final del passeig, Ajuntament del Prat, 4/11/2016
- ↑ Obre el carril bici del final del passeig de la platja, Ajuntament del Prat, 1/6/2017
- ↑ Zona verda a la platja del Prat de Llobregat, Prat Espais
- ↑ Lamentable retraso del plan de infraestructura sanitaria de la costa de la provincia de Barcelona, La Vanguardia, 15 d'agost de 1973
- ↑ El Prat: Débil actuación del Ayuntamiento frente a la contaminación de las playas, La Vanguardia, 10 de juliol de 1976
- ↑ El Prat: Las playas ya no dan abasto, La Vanguardia, 3 de juliol de 1976
- ↑ ElPrat: Con un simple camino se podrían ganar cinco kilómetros de playa para uso público, La Vanguardia, 8 de juny de 1977
- ↑ Centenares de familias pasan los domingos en playas contaminadas, La Vanguardia, 15 de juny de 1982
- ↑ La contaminación de les playas parece ser ligeramente menor que el año pasado, La Vanguardia, 11 d'agost de 1976
- ↑ Ninguna costa a salvo del aviso «prohibido bañarse», La Vanguardia, 16 d'agost de 1979
- ↑ Barcelona, rodeada de playas contaminadas, La Vanguardia, 18 de juny de 1982
- ↑ Las playas no ofrecen peligro sanitario, La Vanguardia, 26 de juny de 1982
- ↑ Las playas españolas, las menos contaminadas, La Vanguardia, 5 de juliol de 1982
- ↑ Plan de saneamiento metropolitano, La Vanguardia, 9 de maig de 1981
- ↑ Los quince kilómetros de playa del Baix Llobregat, limpiados a fondo, La Vanguardia, 27 de juny de 1982
- ↑ Miles de bañistas siguen llenando en verano las playas contaminadas de la costa española, El País, 14 d'agost de 1994
- ↑ Sólo una de cada siete playas españolas tiene bandera azul, La Vanguardia, 1 de juny del 2002
- ↑ Un estudio alemán elogia la calidad de las playas catalanas, La Vanguardia, 16 de juny del 2002
- ↑ La ansiada depuradora de El Prat entra parcialmente en servicio, La Vanguardia, 13 de juny del 2002
- ↑ La playa de El Prat será apta para el baño en el verano del próximo año, El País, 5 de maig del 2001
- ↑ La playa de El Prat será apta para el baño a final de junio, La Vanguardia, 31 de maig del 2002
- ↑ El Prat recuperará su playa con una fiesta popular el próximo 22 de junio, El País, 31 de maig del 2002
- ↑ El Prat estrena su playa tras años de prohibición, La Vanguardia, 23 de juny del 2002
- ↑ La recuperació de la platja del Prat converteix en apte tot el litoral barceloní, 3/24, 9 de novembre del 2006
- ↑ La platja del Prat aconsegueix la Bandera Blava per primera vegada, Ajuntament del Prat, 25 de maig del 2011
- ↑ Hissada la Bandera Blava a la platja del Prat, Ajuntament del Prat, 1 de juliol del 2011
- ↑ Ja oneja la bandera blava a la platja del Prat, elPrat.tv, 4 de juliol del 2011
- ↑ La platja del Prat renova la Bandera Blava, Ajuntament del Prat, 6 de juny del 2012
- ↑ La platja del Prat renova el distintiu de Bandera Blava, Ajuntament del Prat, 23 de maig del 2013
- ↑ La platja no renova la Bandera Blava per una qüestió jurídica, Ajuntament del Prat, 22 de maig del 2014
- ↑ La platja del Prat no renova la Bandera Blava per una qüestió jurídica que segons l’Ajuntament està en vies de solució, elBaix.cat, 22 de maig del 2014
- ↑ La platja del Prat perd la Bandera Blava, La Riuada, 4 de juny del 2014
- ↑ La platja militar del Prat rep el distintiu Platges Verges, Ajuntament del Prat, 15 juliol del 2011
- ↑ La metamorfosi del Prat de Llobregat, Descobrir.cat
- ↑ El silenci de la platja del Semàfor, Descobrir.cat, 9 de gener del 2013
- ↑ Platges somiades, Diari Ara, 28 de juliol del 2013
- ↑ Platges genials a menys de mitja hora de Barcelona!, Time Out, 12 de juliol del 2015
- ↑ Els millors xiringuitos de la costa de Barcelona, Time Out, 19 de juliol del 2016
- ↑ Zonificació de la pesca amb canya a la platja del Prat (PDF), Ajuntament del Prat. Consultat el 29/05/2017.
- ↑ Pla d'usos de la platja 2017 (PDF), Ajuntament del Prat
- ↑ Les dunes de les platges del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, Descobrir.cat
 |
Aquest article necessita d'una imatge per millorar. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
