Palmira Domènech Ayats
DADES BIOGRÀFIQUES
Palmira Doménech Ayats (Vic, 23 d’agost de 1.933- 28 de febrer de 2.016) fou una educadora social que va dur a terme una tasca impulsora i dinamitzadora del Centre Juvenil de la Cooperativa Obrera de Viviendas , conegut popularment com «La Cope».
Na Palmira es va graduar el 1.960 a l’Escola Universitària de Treball de Barcelona. En aquesta Institució, va dur a terme diverses tasques en qualitat de docent. Va participar en l’organització de la Primera Escola d’Estiu d’Educadors Especialitzats, al 1.982. També va fer estudis d’Economia i Psiquiatria.
El seu àmbit d’actuació professional va desenvolupar-se en els camps sanitari, a l’Hospital Clínic i a Sant Pau; en l’àmbit d’infància i joventut, a guarderies, diversos col·lectius, escoles i centres juvenils; i dins de l’atenció primària de serveis socials als ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Santa Perpètua de Mogoda.
Durant l’època franquista, en un context social de forta lluita antifeixista, va col·laborar amb les associacions de veïns i els sindicats clandestins, la qual cosa va fer que passés uns anys a la llista negra , que li impedia treballar en Institucions Oficials i es va haver de guanyar-se la vida com a correctora en una editorial.
La contribució específica de Palmira Doménech Ayats a la població del Prat va ser des del Centre infantil i juvenil de la Cooperativa Obrera de Viviendas des de l’any 1969 fins al 1977, que la va contractar com a assistenta social perquè fos la responsable del Centre. El centre juvenil estava ubicat a la plaça Ramon Roigé, als locals de Cooperativa i tenien una capacitat mitjana de 350 infants i joves diaris. Moltes generacions de potablaves van gaudir d’aquest primer esplai diari, que en un principi es va calcular només per als infants de les famílies sòcies de Cooperativa, però que més tard es va obrir per a tothom. Palmira Doménech va treballar contractada per la Cooperativa, un fet inusual per a aquestes dates, que la majoria de les persones que s’hi dedicaven eren voluntàries com la resta del seu equip.
Referències
- (text de la revista del Prat, 1994)
- revista COV