Aeroport del Prat

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search

L'Aeroport Internacional de Barcelona - El Prat de Llobregat és l'aeroport que dóna servei a Barcelona. Té el codi d'aeroport de IATA: BCN, i el codi OACI: LEBL. L'aeroport de Barcelona, que l'any 2006 va incrementar el seu trànsit de passatgers en un 10'5%, és el cinquè del món que més va créixer. En aquest rànquing només s'ha vist superat pels aeròdroms de tres ciutats xineses i un d'Orient Mitjà.

Es troba situat a 10 km. al sud-oest de Barcelona, en el municipi del Prat de Llobregat, a 6 m sobre el nivell del mar. És el segon aeroport més gran d'Espanya, el primer de Catalunya i de la costa mediterrània, el vuitè amb més tràfic de passatgers d'Europa i el 35è del món, segons estadístiques de l'any 2007. El 2005 varen utilitzar aquest aeroport 27.131.448 de passatgers, i es van realitzar 307.798 operacions. L'any 2006 foren 30.008.152 passatgers i 327.636 operacions. I al 2007: 32.898.249 passatgers i 352.489 operacions. Durant l'any 2008 la competència del tren d'alta velocitat en el trajecte Barcelona-Madrid així com l'impacte de la crisi econòmica dugueren l'aeroport a disminuir el trànsit de passatgers per primera des de l'any 1993.

Al Prat operen un gran nombre de vols domèstics, principalment de les companyies Iberia i Spanair, i també una gran quantitat de vols internacionals i alguns d'intercontinentals. A més a més, en els últims anys s'ha convertit en una destinació important de moltes aerolínies de baix cost.

L'aeroport té 3 zones d'enlairament i aterratge obtenint d'aquesta manera un total de 3 pistes en servei, dues d'elles en paral·lel anomenades 07L/25R y 07R/25L (aquesta última inaugurada el 2004), i una tercera creuada, la 02/20. A més, disposa de tres terminals A, B i C, amb 114 mostradors de facturació, i 24 fíngers o pasarel·les d'embarcament i unes 80-90 posicions de pàrquing en remot (és a dir, per accedir a l'avió cal utilitzar una jardinera o autobús).

La flota d'avions que opera normalment són els de classe C (A320, B737, etc.) ja que, malauradament, no té gaires connexions intercontinentals directes, a causa del fet que les aerolínies de xarxa espanyoles (Iberia principalment i Air Europa) no aposten per aquest aeroport. Els únics vols intercontinentals regulars directes que hi ha son: Buenos Aires (Aerolíneas Argentinas), Nova York (3, American Airlines, Delta Airlines i Continental Airlines), Atlanta (Delta Airlines), Filadèlfia (US Airways), Singapur (Singapore Airlines, amb escala tècnica a Milà Malpensa), Bogotà (Avianca) i Ciutat de Mèxic (Aeroméxico). (Actualitzat a maig 2008).

L'aeroport del Prat és accessible amb Renfe Operadora per la línia de Rodalies, des del centre de Barcelona (Estació Aeroport), amb una línia directa d'autobusos anomenada Aerobús, amb diverses línies d'autobusos públics: 46 (des de BCN), L77 (des de Sant Boi), N17 (nocturn des de BCN, cada 20 min.); i per un servei permanent de taxi.

Actualment l'aeroport està en ple procés d'ampliació, amb la construcció d'una nova terminal, que està previst inaugurar el 16 de Juny de 2009, situada entre l'antiga pista transversal, i la nova pista paral·lela. També s'estan realitzant altres actuacions com la construcció de nous accessos per carretera i per tren, l'arribada de la futura línia 9 del metro, l'ampliació de les places d'aparcament, així com la urbanització de més de 300 hectàrees com a zona de serveis per al desenvolupament comercial i industrial de l'aeroport.

L'aeroport és la base de l'aerolínia de baix cost Clickair i de l'aerolínia de nova generació Vueling Airlines, així com la segona base d'Iberia en el país. Està obert només a vols instrumentals, estan prohibits els vols VFR (Vol en regles visuals), excepte els vols VFR sanitaris, d'emergències i d'estat.

El 22 de març de 2007, més de 130 entitats donen suport en un acte reivindicatiu a l'Aula Magna del IESE per un aeroport transoceànic i amb gestió individualitzada.

Terminals

Fins l'any 2009 l'aeroport del Prat va estar compost per tres terminals anomenades terminals A, B i C. Les tres es troben en tres edificis annexos i la terminal B és la més antiga de totes, mentre que les terminals A i C foren construïdes entre el 1988 i el 1991, alhora que la terminal B era reformada, per augmentar la capacitat de l'aeroport per l'arribada dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992 a Barcelona.

Posteriorment AENA va posar en marxa el Pla de Barcelona per dur a terme una sèrie d'actuacions per tornar augmentar la capacitat de l'aerport que havia experimentat un fort crèixement del nombre de passatgers en els últims anys. Per aquesta raó es va construir una nova terminal al sud de les anteriors entre l'antiga pista transerval i la nova pista paral·lela. La nova terminal, anomenada terminal 1, es va inaugurar el 16 de juny de 2009 i les terminals A, B i C passaren a anomenar-se terminal 2 i cada sector utilitza la lletra de l'antiga nomenclatura: 2A, 2B i 2C.

Actualment la majoria de les companyies de l'aeroport s'han traslladat de la terminal 2 a la terminal 1, cosa que s'aprofita per reformar la terminal 2, també sota el marc del Pla de Barcelona. A més també hi ha un projecte de construcció d'una terminal satèl·lit de la T1.

La terminal 1 (T1) es va inaugurar el 16 de juny i el dia 17 del 2009 es posa en funcionament amb un vol a Madrid.

Galeria d'imatges


(i) 41° 17′ 49″ N, 2° 04′ 02″ E / 41.29694, 2.06722

Enllaços externs