Diferència entre revisions de la pàgina «Ca l'Arana»
m (1 revisió: Importació de la Viquipèdia) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | '''Ca l'Arana''' és un edifici històric | + | '''Ca l'Arana''' és un edifici històric [[El Prat de Llobregat|del Prat de Llobregat]], també conegut com a Cal Veitas (o Beitas) o Cal Casa nostra. |
== Història == | == Història == | ||
La masia va ser construïda al [[segle XIX]] a l'extensa finca propietat de Joan Salmerón i Martínez. | La masia va ser construïda al [[segle XIX]] a l'extensa finca propietat de Joan Salmerón i Martínez. | ||
Al seu voltant tenia una frondosa pineda que fins aleshores era un vedat de caça. Destacarem una gran torre d'estil modernista amb un gran mirador que destacava de tots els edificis i el feien servir per passar l'estiu la família. També tenia uns estables per al bestiar i, al fons la casa dels masovers. | Al seu voltant tenia una frondosa pineda que fins aleshores era un vedat de caça. Destacarem una gran torre d'estil modernista amb un gran mirador que destacava de tots els edificis i el feien servir per passar l'estiu la família. També tenia uns estables per al bestiar i, al fons la casa dels masovers. | ||
| − | Van dedicar-se a la cria del bestiar boví i solien cultivar | + | Van dedicar-se a la cria del bestiar boví i solien cultivar alfals i blat de moro per alimentar els animals. Al seu voltant hi havia diferents edificis. També cultivaven arròs que manipulaven en un gran molí arrosser. Aquest important molí encara es conserva i es fan gestions per recuperar-lo a acusa del seu interès museístic. |
Al 1919 la casa va ser comprada Perfectino Veitez i Rodríguez i el 20 de març del [[1920]] per [[Vicente d'Arana i Milà]], militar barceloní. L'últim masover que va residir a la finca va ser Josep Rodríguez amb la seva família. | Al 1919 la casa va ser comprada Perfectino Veitez i Rodríguez i el 20 de març del [[1920]] per [[Vicente d'Arana i Milà]], militar barceloní. L'últim masover que va residir a la finca va ser Josep Rodríguez amb la seva família. | ||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
# [Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera)], vol. I, de Gerard i Teresa Giménez i Joan Jordà, Editorial Efadós, El Papiol, 2003, pàg. 16. | # [Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera)], vol. I, de Gerard i Teresa Giménez i Joan Jordà, Editorial Efadós, El Papiol, 2003, pàg. 16. | ||
| − | {{cal foto | + | {{cal foto}} |
| − | {{cal coor | + | {{cal coor}} |
{{ORDENA:Ca L'Arana}} <!--ORDENA generat per bot--> | {{ORDENA:Ca L'Arana}} <!--ORDENA generat per bot--> | ||
[[Categoria:Masies del Prat de Llobregat]] | [[Categoria:Masies del Prat de Llobregat]] | ||
Revisió del 11:05, 14 set 2010
Ca l'Arana és un edifici històric del Prat de Llobregat, també conegut com a Cal Veitas (o Beitas) o Cal Casa nostra.
Història
La masia va ser construïda al segle XIX a l'extensa finca propietat de Joan Salmerón i Martínez. Al seu voltant tenia una frondosa pineda que fins aleshores era un vedat de caça. Destacarem una gran torre d'estil modernista amb un gran mirador que destacava de tots els edificis i el feien servir per passar l'estiu la família. També tenia uns estables per al bestiar i, al fons la casa dels masovers. Van dedicar-se a la cria del bestiar boví i solien cultivar alfals i blat de moro per alimentar els animals. Al seu voltant hi havia diferents edificis. També cultivaven arròs que manipulaven en un gran molí arrosser. Aquest important molí encara es conserva i es fan gestions per recuperar-lo a acusa del seu interès museístic. Al 1919 la casa va ser comprada Perfectino Veitez i Rodríguez i el 20 de març del 1920 per Vicente d'Arana i Milà, militar barceloní. L'últim masover que va residir a la finca va ser Josep Rodríguez amb la seva família.
Ca l'Arana, amb totes les seves dependències, va ser enderrocat al 8 de novembre de 2001 per fer un nou traçat del riu Llobregat.
Referències
- [Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera)], vol. I, de Gerard i Teresa Giménez i Joan Jordà, Editorial Efadós, El Papiol, 2003, pàg. 16.
 |
Aquest article necessita d'una imatge per millorar. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
