Diferència entre revisions de la pàgina «Casa de La Ricarda»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 1: Línia 1:
 +
[[Fitxer:Ricarda-foto.jpg|Fotografia de F. Català Roca]]
 +
 +
 
[[Habitatge_La_Ricarda|La Ricarda]] és una joia de l'arquitectura racionalista que es troba en els terrenys que envolten a l'estany del mateix nom al Prat. Envoltada per una densa pineda que l'oculta de les mirades d'aquells que no coneixen la seva situació, aquest privilegiat habitatge unifamiliar és un dels majors tresors arquitectònics que tenim en el [[Baix Llobregat]].
 
[[Habitatge_La_Ricarda|La Ricarda]] és una joia de l'arquitectura racionalista que es troba en els terrenys que envolten a l'estany del mateix nom al Prat. Envoltada per una densa pineda que l'oculta de les mirades d'aquells que no coneixen la seva situació, aquest privilegiat habitatge unifamiliar és un dels majors tresors arquitectònics que tenim en el [[Baix Llobregat]].
  
 
== Característiques ==
 
== Característiques ==
 +
[[Fitxer:Ricarda-planta.jpg]]
 +
 
Sobre un terreny elevat artificialment al costat de la costa s'estén una malla ortogonal que ordena un sistema de cobertes formades per voltes rebaixades de formigó armat sobre pilars de de acer conformats. Aquest ús coherent de l'estructura dóna als espais una transparència de la qual mancaven la majoria d'habitatges d'una sola planta de l'època, realitzades mitjançant murs de càrrega. L'habitatge està compost per tres nuclis d'habitacions que envolten la zona central on es troba l'enorme sala i la cuina.
 
Sobre un terreny elevat artificialment al costat de la costa s'estén una malla ortogonal que ordena un sistema de cobertes formades per voltes rebaixades de formigó armat sobre pilars de de acer conformats. Aquest ús coherent de l'estructura dóna als espais una transparència de la qual mancaven la majoria d'habitatges d'una sola planta de l'època, realitzades mitjançant murs de càrrega. L'habitatge està compost per tres nuclis d'habitacions que envolten la zona central on es troba l'enorme sala i la cuina.
  
 
El primer nucli correspon a l'habitació dels primers propietaris, una habitació que podia funcionar de forma pràcticament autònoma a la resta de l'habitatge, que alberga un petit estudi i un bany. Separada de la resta de l'habitatge per un passadís de sostre vidriat que dóna, per un dels seus costats, a un pati interior.
 
El primer nucli correspon a l'habitació dels primers propietaris, una habitació que podia funcionar de forma pràcticament autònoma a la resta de l'habitatge, que alberga un petit estudi i un bany. Separada de la resta de l'habitatge per un passadís de sostre vidriat que dóna, per un dels seus costats, a un pati interior.
  
El segon nucli correspon a les habitacions dels quals llavors eren els fills dels propietaris. Consta de sis habitacions agrupades per parelles per portes corredisses que permeten disposar d'una o dues habitacions en funció de l'ús que se li vulgui donar. S'accedeix a les habitacions per un passadís il·luminat per una gelosia de colors les peces dels quals va dissenyar el propi A. Bonet, passant a través de petits vestíbuls que precedeixes a les habitacions i donen accés als tres banys i al *vestidor comú.
+
El segon nucli correspon a les habitacions dels quals llavors eren els fills dels propietaris. Consta de sis habitacions agrupades per parelles per portes corredisses que permeten disposar d'una o dues habitacions en funció de l'ús que se li vulgui donar. S'accedeix a les habitacions per un passadís il·luminat per una gelosia de colors les peces dels quals va dissenyar el propi A. Bonet, passant a través de petits vestíbuls que precedeixes a les habitacions i donen accés als tres banys i al vestidor comú. La zona central, en la qual estan situades la sala, el menjador, la cuina i el rebedor, és pràcticament diàfana. Tan sol la zona de la cuina està realment tancada per murs enrajolats, i des d'ella s'accedeix a un soterrani on estan situats els registres a les instal·lacions de l'habitatge. La part més cridanera de la sala, que encara conserva el mobiliari original de l'arquitecte, és sens dubte la xemeneia.
  
 
El tercer nucli correspon a la zona on habitava el servei i al garatge.
 
El tercer nucli correspon a la zona on habitava el servei i al garatge.
  
La zona central, en la qual estan situades la sala, el menjador, la cuina i el rebedor, és pràcticament diàfana. Tan sol la zona de la cuina està realment tancada per murs enrajolats, i des d'ella s'accedeix a un soterrani on estan situats els registres a les instal·lacions de l'habitatge. La part més cridanera de la sala, que encara conserva el mobiliari original de l'arquitecte, és sens dubte la xemeneia, que no deixarà indiferent a cap dels visitants d'aquest meravellós habitatge de vacances a la qual tanta falta li fa una mica més d'atenció per part de l'ajuntament.
+
== Història ==
  
== Història ==
 
 
L'habitatge va ser construït entre 1949 i 1963 per l'arquitecte A. Bonet Castellana que es trobava en l'exili a Argentina i va dirigir tota l'obra per correu (que actualment està en possessió de la família de propietaris de l'habitatge). Aquest curiós mètode de treball no és per res comú, i hi ha molt pocs exemples d'edificis d'aquesta qualitat realitzats d'aquesta manera, com la Vila Planchart de Giò Ponti a Veneçuela, una mica anterior.
 
L'habitatge va ser construït entre 1949 i 1963 per l'arquitecte A. Bonet Castellana que es trobava en l'exili a Argentina i va dirigir tota l'obra per correu (que actualment està en possessió de la família de propietaris de l'habitatge). Aquest curiós mètode de treball no és per res comú, i hi ha molt pocs exemples d'edificis d'aquesta qualitat realitzats d'aquesta manera, com la Vila Planchart de Giò Ponti a Veneçuela, una mica anterior.
  
 
== Ús actual ==
 
== Ús actual ==
 +
 
Actualment està buida però disponible per a visites en grup i es lloga per realitzar anuncis publicitaris i festes privades.
 
Actualment està buida però disponible per a visites en grup i es lloga per realitzar anuncis publicitaris i festes privades.
  
Línia 24: Línia 29:
 
* Documental sobre La Ricarda a TV3, realitzat per Núria Folch.
 
* Documental sobre La Ricarda a TV3, realitzat per Núria Folch.
  
{{cal imatge}}
 
 
{{cal coord}}
 
{{cal coord}}
  
 
[[Categoria:Edificis del Prat de Llobregat]]
 
[[Categoria:Edificis del Prat de Llobregat]]

Revisió del 08:16, 15 set 2011

Fotografia de F. Català Roca


La Ricarda és una joia de l'arquitectura racionalista que es troba en els terrenys que envolten a l'estany del mateix nom al Prat. Envoltada per una densa pineda que l'oculta de les mirades d'aquells que no coneixen la seva situació, aquest privilegiat habitatge unifamiliar és un dels majors tresors arquitectònics que tenim en el Baix Llobregat.

Característiques

Ricarda-planta.jpg

Sobre un terreny elevat artificialment al costat de la costa s'estén una malla ortogonal que ordena un sistema de cobertes formades per voltes rebaixades de formigó armat sobre pilars de de acer conformats. Aquest ús coherent de l'estructura dóna als espais una transparència de la qual mancaven la majoria d'habitatges d'una sola planta de l'època, realitzades mitjançant murs de càrrega. L'habitatge està compost per tres nuclis d'habitacions que envolten la zona central on es troba l'enorme sala i la cuina.

El primer nucli correspon a l'habitació dels primers propietaris, una habitació que podia funcionar de forma pràcticament autònoma a la resta de l'habitatge, que alberga un petit estudi i un bany. Separada de la resta de l'habitatge per un passadís de sostre vidriat que dóna, per un dels seus costats, a un pati interior.

El segon nucli correspon a les habitacions dels quals llavors eren els fills dels propietaris. Consta de sis habitacions agrupades per parelles per portes corredisses que permeten disposar d'una o dues habitacions en funció de l'ús que se li vulgui donar. S'accedeix a les habitacions per un passadís il·luminat per una gelosia de colors les peces dels quals va dissenyar el propi A. Bonet, passant a través de petits vestíbuls que precedeixes a les habitacions i donen accés als tres banys i al vestidor comú. La zona central, en la qual estan situades la sala, el menjador, la cuina i el rebedor, és pràcticament diàfana. Tan sol la zona de la cuina està realment tancada per murs enrajolats, i des d'ella s'accedeix a un soterrani on estan situats els registres a les instal·lacions de l'habitatge. La part més cridanera de la sala, que encara conserva el mobiliari original de l'arquitecte, és sens dubte la xemeneia.

El tercer nucli correspon a la zona on habitava el servei i al garatge.

Història

L'habitatge va ser construït entre 1949 i 1963 per l'arquitecte A. Bonet Castellana que es trobava en l'exili a Argentina i va dirigir tota l'obra per correu (que actualment està en possessió de la família de propietaris de l'habitatge). Aquest curiós mètode de treball no és per res comú, i hi ha molt pocs exemples d'edificis d'aquesta qualitat realitzats d'aquesta manera, com la Vila Planchart de Giò Ponti a Veneçuela, una mica anterior.

Ús actual

Actualment està buida però disponible per a visites en grup i es lloga per realitzar anuncis publicitaris i festes privades.

Referències

  • Documental sobre La Ricarda a TV3, realitzat per Núria Folch.
Crystal Clear app package network.png A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar afegint-les.