Jaume Codina i Vilà

De WikiPrat
La revisió el 11:05, 29 des 2006 per 217.125.165.42 (discussió) (Pàgina nova, amb el contingut: « Historiador nascut a El Prat de Llobregat el 16 de setembre de 1923.Imatge:foto_codina.jpg Fill de Jaume Codina i Codina (secretari del primer sindicat de...».)
(dif) ← Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova → (dif)
Jump to navigation Jump to search

Historiador nascut a El Prat de Llobregat el 16 de setembre de 1923.Fitxer:Foto codina.jpg

Fill de Jaume Codina i Codina (secretari del primer sindicat de pagesos pratenc) i de Josepa Vilà i Codina. Eren de cal Matetes, renom ja documentat al segle XVIII. L'any 1948 es llicencià en Filosofia i Lletres i començà una tesi doctoral sota la direcció del professor Badia i Margarit. Després abandonà els estudis lingüístics pels històrics, i finalment es doctorà el 1970 amb El Delta de Llobregat. Gènere i formes de vida dels segles XVI al XX (Ariel, 1971). Fou la primera tesi presentada en català al departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.

L'any 1952 es casà amb M. Àngels Roig, amb qui ha tingut tres fills: Jaume, Jordi i Marta.

De 1957 a 1964 va exercir d'alcalde d'El Prat de Llobregat. El nomenament va ser fet sense consulta prèvia. Quan dimití el 1964 li fou retirat el passaport, probablement per catalanista.

Professionalment s'ha dedicat principalment al món de l'ensenyament, fent de professor d'història i de llatí. Primer va fer classe als nois grans de l'Acadèmia Pràctica del Sr. Martí. Més endavant obrí el seu propi centre educatiu, el Liceo Pratense, dedicat a l'ensenyament mitjà (del 1950 al 1974), quan a El Prat no hi havia centres públics, i a l'ensenyament primari (1963-1972). Amb l'aparició de l'oferta pública es dedicà als més petits en el Parvulari Montserrat (1973-1982). En els seus darrers anys professionals treballà de tècnic de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

L'afició al món literari li ve de jove. L'any 1946 fundà, juntament amb altres pratencs, la revista literària clandestina Batec. També va ser cofundador dels periòdics Prat (1950) i Delta (1978).

També ha impulsat diverses associacions per tal d'enfortir la societat civil d'El Prat de Llobregat i la seva comarca: el Club 4 (1940), la Xarxa d'Altaveus (1943), Amics d'El Prat (1956) i el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (1974). D'aquestes dues darreres entitats ha estat president durant diversos anys.

Inicia la dedicació a la història l'any 1954, investigant la data exacta de la butlla de creació de la parròquia que donaria origen al Prat. Publicà el resultat dels seus estudis en el diari Prat. A partir d'aquí ha realitzat nombrosos treballs sobre El Prat de Llobregat i la seva comarca. Aquests treballs li han valgut ser considerat el principal historiador del Baix Llobregat.


El 19 d'abril de 1994 el Ple Municipal de l'Ajuntament del Prat de Llobregat (amb Lluís Tejedor i Ballesteros, exalumne seu i actual alcalde) el nomenà fill predilecte.