Cabra 'la China'

De WikiPrat
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Amb el nom de 'la China' es coneixia una cabra que causà preocupació a finals de l'any 1989 al barri de Sant Cosme perquè estava ensinistrada per a robar a les paradetes del mercat setmanal. La seva activitat il·lícita i la seva captura per part de la policia local van despertar cert interès entre els mitjans nacionals impresos i televisius, que es van fer ressò de la història. Les peripècies de 'la China' van inspirar el llibre infantil 'Estàs com una cabra!', de la mestra i escriptora per a nens Elena O'Callaghan i Duch.

El periodista pratenc Manuel Dobaño (centre) i altres dos col·legues amb la cabra 'la China', en una imatge de data desconeguda.

Els fets

La inquietud per l'activitat de 'la China' va començar a estendre's pel mercat ambulant que cada dijous fa parada al barri de Sant Cosme en la segona meitat de l'any 1989. Diversos venedors van denunciar a la policia local que una cabra s'apropava entre la gent a les seves parades, els agafava roba, generalment interior de dona, pantalons i camises, fugia corrents i s'amagava al bloc de pisos identificat amb el número 396 abans que la poguessin atrapar.

Els policies locals, "al·lucinats" segons la narració del periodista de l'època Manuel Dobaño, prenien nota de la denúncia i la transmetien als seus superiors. Finalment l'alcalde de la ciutat, Lluís Tejedor (IC) "va ordenar la detenció de la cabra" segons una notícia apareguda a la Vanguardia el 27 de desembre del 1989.

Dijous, 21 de desembre la policia municipal va muntar un dispositiu amb cinc agents que va actuar amb el suport de dos agents de la policia espanyola, la responsable en aquells moments previs al desplegament dels Mossos de la seguretat a Catalunya.

Van esperar la cabra, que aparegué pel mercadet a les onze. Llavors van iniciar una persecució pels carrers de Sant Cosme que els mitjans de l'època coincideixen a titllar "d'espectacular", fins que la van aconseguir capturar.

Un cop captiva, el consistori va haver de decidir què fer amb ella. L'animal va passar una setmana a la gossera municipal. Una família gitana de Sant Cosme de la qual se sospitava que n'eren els propietaris va declinar fer-se'n càrrec. Segons el testimoni de Dobaño hi hagué cert debat entre la regidoria de Seguretat Ciutadana i la de Sanitat sobre quina havia d'assumir la custòdia de l'animal. Finalment ho feu l'àrea de Sanitat, dirigida llavors per Juan Miñarro (PSC).

L'Ajuntament va acabar entregant la cabra a un pastor de la comarca, on llavors encara hi havia bastants ramats, el 26 de desembre del 1989. La premsa va calcular que l'animal, d'un any i mig d'edat i de color negre i blanc, amb una campaneta al coll i molt ben domat, podria haver robat peces per valor de 100.000 pessetes (600 € aproximadament) als comerciants.

El llavors regidor de Sanitat, Miñarro, recordà el 2012: "Com que érem prop de Nadal i no hi havia notícies destacades a la premsa, varem ser noticia fins i tot a TVE. La cabra ¨la Xina¨ agafava peces de roba interior, sostens i calces amb la boca i fugia cap al seu domicili, així de fàcil. La policia local la van seguir i la va enxampar quan entrava a una determinada escala. Varem trucar a totes les vivendes i no van sortir el propietaris. A mig matí me la va portar l'"agafa-gossos" i la varen tancar a las gosseres municipals que semblaven Mauthaussen. Com que no la podíem tenir tancada, el dia 24 la varem indultar i amb un decret municipal, la varem entregar al ramader Pepe Marín que tenia una parada de carn al mercat i un ramat de bens. Només amb una condició: que no la matés per la carn. No ho vam fer public perquè els antics propietaris, que eren gitanos, no l'anessin a recobrar. La pobreta cabra els primers dies no menjava amb la resta de cabres, perquè no sabia menjar herba. Probablement l'alimentaven amb pell de taronges i restes del menjar del seus propietaris. Com a epíleg de la història he de dir que va ser mare al cap d'un any i va acabar la resta de la seva vida feliç pels camps de Cal Monjo a la Ribera."

El context: Sant Cosme als vuitanta

L'anècdota de la cabra 'la China' va fixar l'atenció dels mitjans sobre el barri de Sant Cosme dels anys vuitanta. En ple procés de remodelació per tal de deixar enrere els problemes de socials que arrossegava des de la seva creació com a polígon per a acollir barraquistes, el 1964, aquest era llavors un barri conegut a Barcelona: era un dels focus d'una marginalitat que, en els anys vuitanta, estava marcada per l'heroïna i problemes associats com la SIDA i la picaresca i els furts dels petits - i molts cops joves- delinqüents reincidents.

Els primers blocs construïts durant el franquisme a Sant Cosme van resultar ser de molt mala qualitat, i el 1978 es va aprovar la primera fase de la remodelació integral del barri, que durà fins el 1994. No fou fins el 1993, però, quan obtingué llum verda la segona fase de remodelació, destinada a acabar amb els 801 habitatges que havien esdevingut el punt més negre de la zona. Aquesta segona fase es va enllestir el 2005, quan la remodelació del barri fou completada.

La repercussió mediàtica

L'episodi de la cabra de Sant Cosme tingué una repercussió notable en els mitjans catalans a finals de la dècada dels 1980. Fou Manuel Dobaño, el periodista pratenc que durant molts anys s'ocupà de la corresponsalia de l'agència Efe al Prat, qui va cridar l'atenció de la premsa sobre aquests fets amb la seva cobertura.

Mitjans com La Vanguardia o l'ABC es feren ressò del cas, publicant informacions i inclús fent seguiment de les peripècies de la cabra durant diversos dies. El Telenotícies Vespre que Televisió de Catalunya va emetre el 27 de desembre va parlar del cas amb una peça titulada 'Llibertat vigilada per la cabra que robava', que recollia declaracions del regidor Miñarro.

L'expectació per 'la China' es pot inscriure en un context cultural que existí a l'Estat durant els anys vuitanta en el qual algunes produccions intel·lectuals s'ocupaven de la temàtica qualificada com a 'quinqui'. Aquests productes sobre el mon 'quinqui' inclouen des d'informacions i reportatges periodístics que es fixaven en la petita delinqüència associada als focus de marginalitat que havia provocat el creixement desordenat de les ciutats espanyoles sota el franquisme fins a pel·lícules, com les d'Eloy de la Iglesia, ocupades pel mateix assumpte. La Barcelona pre-olímpica era una d'aquestes urbs amb aquest tipus de problemàtica social a la seva perifèria.

Les aventures de 'la China', però, van inspirar una producció cultural ben diferent. l'autora juvenil i mestra Elena O'Callaghan i Duch va aprofitar el cas per a escriure el 1991 el llibre 'Estàs com una cabra!', per a nens a partir de deu anys. El llibre narra les peripècies d'un periodista novell que s'ocupa del cas d'una cabra, que a la novel·la s'anomena Carmela, que porta de corcó els comerciants d'un mercat perquè els roba. O'Callaghan agraeix en el seu llibre l'ajuda rebuda per part de Dobaño, de Jaume Monés Albet, que fou director de la revista Delta, i al programa de Catalunya Ràdio 'La nit dels ignorants', pel qual es va assabentar del cas.

Referències

Peça al Telenotícies de TVC informant de la posada en "llibertat vigilada" de la cabra la Xina, pocs dies després de la seva detenció

Article de l'edició de La Vanguardia del 22 de desembre del 1989 informant de la captura de la cabra 'la China'

Article a l'edició de La Vanguardia del 27 de desembre informant de l'entrega de la cabra 'la China' a un pastor

Notícia publicada a l'edició de l'ABC de Madrid del 22 de desembre del 1989

Descripció de la peça sobre la cabra 'la China' que aparegué al Telenotícies Vespre de TVC el 27 de desembre del 1989

Text del periodista pratenc Manuel Dobaño recordant el cas de la cabra 'la China'

Ressenya del llibre 'Estàs com una cabra!', d'Elena O'Callaghan i Duch, inspirat en la cabra 'la China'