Aquest article forma part del WikiConcurs de WikiPrat.cat i està en procés de redacció.

El seu autor hi està treballant, eviteu fer-hi modificacions fins que consti com a acabat.

El Delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar al mar. L'Espai Natural del Delta del Llobregat té una extensió de 926,9 ha. Són uns espais molt importants per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, pel fet d'estar al bell mig de la ruta migratòria de les aus del nord d'Europa cap a l'Àfrica. Podem trobar diferents ambients naturals: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de reraduna, gairebé únics a Catalunya.

Contingut

1 La formació del Delta
- 1.1 Biodiversitat al Delta
2 Espais Naturals
3 Referències

La formació del Delta

El delta del Llobregat es va començar a formar fa aproximadament uns 18.000 anys i només fa uns 2.300 anys que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del Delta actual que pateix contínues transformacions determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu.

El creixement i les transformacions de la plana del delta del Llobregat estan relacionades amb les variacions del riu i amb la formació de barres litorals resultat de l'acumulació de sediments.

Davant de la costa es formaren, i es formen encara, barres de sorra que tenen el seu origen en l'acumulació de sediments, generalment aportats pels corrents marins. Aquestes barres de sorra, paral.leles a la costa, en emergir tancaren petites badies que es convertiren en albuferes, llacunes litorals poc profundes que poc a poc s'anaven reblint amb materials aportats pel riu Llobregat i es transformaven en aiguamolls litorals. D'aquesta manera el Delta guanyava terreny al mar, anava creixent i conformava el paisatge actual.

D'altra banda, el fet que les planes deltaiques siguin de pendent molt baix fa que els sediments s'acumulin davant de la desembocadura del riu i això afavoreix que quan hi ha una crescuda les aigües hagin de buscar una nova llera. Per aquest motiu, el riu canviava sovint el seu curs i, segons la teoria més estesa, quan aquests braços de riu abandonats s'anaren assecant originaren alguns dels estanys litorals que avui coneixem. Això explica l'existència del paisatge més característic del Delta: la franja d'aiguamolls litorals, hereus de la barreja entre el mar i la terra, entre la sal i l'aigua dolça, entre la sorra, les argiles i els llims. El resultat final fou la formació d'una plana al.luvial emergida, d'uns 90 km2 de superfície i uns 23 km de línia costanera.

A l'alçada del Prat, entre la superfície actual del terreny i els 20 m de profunditat, es troba l'aqüífer superficial, i entre els 40 m i els 70 m de profunditat, hi ha l'aqüífer profund, separats per una falca argilosa impermeable, l'aqüitard, d'uns 20 m d'amplada.

Com s'ha dit, els aqüífers s'alimenten bàsicament de les infiltracions de l'aigua del riu a la vall baixa del Llobregat, on no existeix l'aqüitard, i l'aqüífer, per tant, és únic. La recàrrega natural es produeix en un 80 % a l'alçada de Pallejà. La resta es calcula que procedeix de la pluja que s'infiltra sobre els terrenys no urbanitzats i que alimenta l'aqüífer superficial i els estanys litorals del Delta.

Mirador del Delta

Biodiversitat al Delta

Hi ha un seguit d'espècies d'ocells que venen a passar l'hivern entre nosaltres al Delta del Llobregat. Us anirem explicant una mica les més comunes i, en l'entrada d'avui, veurem la primera part del grup dels anàtids (ànecs).

ÀNEC COLLVERD (Anas plathyrhynchos).

El mascle de l'ànec de collverd té el cap i coll verds (segons la llum es pot veure blau també) separat del pit marró per un fi collar blanc. La femella és tota de colors marrons.És un ocell vegetarià, tot i que també menja petits invertebrats. Per agafar aquest menjar, pot submergir el cap i una part del cos sota l'aigua.És un ocell molt gregari que el trobem tot l'any al Delta del Llobregat però a partir del mes d'octubre s'incrementa molt la quantitat d'ocells amb l'arribada d'ocells hivernants. A l'estiu pot haver com a màxim unes 400 parelles criant mentre que a l'hivern pot arribar a haver-hi un màxim de 1500-2000 exemplars a tot el Delta.

ÀNEC GRISET (Anas strepera)

El mascle d'aquesta espècie és de color gris amb una taca blanca a l'ala. La femella de color marró, molt semblant a la de l'ànec collverd, però també amb aquesta taca blanca a l'ala.Menja vegetació aquàtica i invertebrats. Per agafar aquest menjar, pot submergir el cap i una part del cos sota l'aigua. A l'estiu és molt escàs (sobre 5-10 parelles criant) mentre que a la tardor-hivern pot arribar a haver-hi un màxim d'uns 200 exemplars a tot el Delta.

ÀNEC CULLEROT (Anas clypeata)

Si el veiem de prop, el bec el fa inconfusible, ja que té forma d'espàtula i és molt més ample que en la resta d'ànecs. El mascle té el cap de color verd fosc amb el pitde color blanc i el ventre marró. La femella és de colors marrons més apagada que el mascle.

Menja a la superfície,principalment microorganismes(plàncton), invertebrats i material vegetal que filtra amb el seu bec molt especialitzat (fotografia). A l'estiu és molt i molt escàs (algun any cria alguna parella) mentre que a la tardor-hivern arriben diversos centenars d'exemplars (fins a un màxim de prop de 450-500 exemplars a tot el Delta).

XARXET (Anas crecca)

És l'ànec més petit que tenim al Delta del Llobregat. El mascle té el cap vermellós amb una ratlla verda que li travessa l'ull fins el coll. La femella és tota de colors marrons. Menja vegetació aquàtica, gra i invertebrats aquàtics. Pot cercar l'aliment enfonsant el bec al fang del marge de les zones inundades o mentre neda arribant a submergir tot el cap. És un ocell que no cria al Delta del Llobregat. Aquesta espècie arriba al Delta del Llobregat a partir de setembre-octubre i marxa sobre l'abril. A l'hivern poden arribar a haver fins 500 exemplars a tot el Delta del Llobregat. Entre d'altres.

Ànec collverd

Espais Naturals

La diversitat de paisatges és una característica molt rellevant del Delta. Es poden diferenciar els següents ambients:

PLATGES.

Alguns trams del litoral del Delta conserven encara les comunitats biològiques pròpies dels sorrals costaners. El mar ha recuperat la qualitat de les seves aigües gràcies al funcionament de la depuradora del Baix Llobregat. La platja és la frontera entre el mar i la terra i, per això, en el lloc on trenquen les onades podem trobar animals i plantes tant marins com terrestres. La sorra de les platges és un medi inhòspit per a la vida. En primer lloc és un terreny mòbil, sotmès a l'acció constant del vent que arrossega els grans de sorra els quals, quan troben un obstacle, s'acumulen formant dunes. A més, la sorra, per la mida dels grans que la formen, és incapaç de retenir l'aigua de la pluja que es filtra ràpidament a capes inferiors i arrossega els nutrients dels quals s'alimenten les plantes.

Per aquesta mateixa raó, malgrat la proximitat del mar, el sòl no és salat, perquè l'aigua marina també es filtra. Per últim, un altre factor negatiu molt important són les altes temperatures que es donen a la platja a causa de la intensa radiació solar provocada per les brises marines que netegen de núvols el litoral i per l'absència d'aigua en les capes superiors de la sorra. En canvi, uns centímetres per sota de la superfície la temperatura és notablement més baixa. La sorra és, per tant, un medi amb unes característiques físiques que dificulten la vida, però, malgrat això, les plantes han desenvolupat diferents estratègies per superar tots aquests obstacles.

EL RIU.

El Llobregat és un riu mediterrani, amb cabals molt irregulars dintre d'un any i en anys successius. El cabal mitjà anual a Martorell és de 21 m3/s, però es va arribar a mesurar un cabal màxim de 3080 m3/s durant la crescuda del 20 de setembre de 1971. Les seves aigües han estat utilitzades intensament al llarg del temps. L'aigua del riu Llobregat té en els nostres dies una gran importància econòmica, ja que és una de les fonts de subministrament d'aigua potable per a l'àrea metropolitana de Barcelona, a través de les plantes potabilitzadores d'Abrera i de Sant Joan Despí.

El Llobregat, però, va ser un dels rius més contaminats d'Europa i les seves aigües han estat utilitzades intensament al llarg del temps. Per tant, en el seu tram final, el Llobregat era pràcticament mort i no sustentava cap tipus de vida aquàtica. En aquest moment, des de l'entrada en funcionament de la depuradora del Baix Llobregat, el riu ha recuperat la qualitat de les seves aigües i comença a recuperar també les seves comunitats biològiques.

LES PINEDES.

Les pinedes litorals s'estenen des del Prat fins Castelldefels i suposen un ambient singular que serveix d'hàbitat a una flora i fauna específica. Entre les sorres de les platges i les terres de l'interior, les pinedes litorals s'estenen des del Prat fins a Castelldefels. Antigament, en comptes de pineda podria ser que existís una màquia litoral de càdec (Juniperus oxycedrus ssp. macrocarpae) que fou substituïda pel pi pinyer (Pinus pinea). En els indrets més propers a la platja s'aprecia clarament que la pineda ha estat plantada sobre un sòl sorrenc. A mesura que s'avança cap a l'interior el sòl, gradualment, va deixant de ser arenós i es cobreix amb una atapeïda catifa de matèria vegetal que propicia l'existència de moltes més plantes que formen un sotabosc que tendeix a assemblar-se al dels boscos interiors.

ELS AIGUAMOLLS.

Els aiguamolls són un dels ecosistemes més fràgils i escassos i un important valor natural a protegir de cara a la conservació de la biodiversitat. Els aiguamolls del Delta, amb la seva flora i fauna, han arribat a ser una de les tres últimes mostres d'aquest paisatge a Catalunya. Constitueixen, a més, un dels principals reductes de diversitat biològica a escala planetària. Multitud d'organismes viuen de forma temporal o permanent en els nostres aiguamolls, que han arribat a ser una de les tres últimes mostres d'aquest paisatge a Catalunya.Les zones humides representen avui dia menys del 3% de la superfície deltaica. Aquesta realitat obeeix evidentment a la llarga transformació humana que ha experimentat aquest territori. En un principi existia una ampla franja litoral de maresmes, formada per terrenys argilosos i sorrencs situats darrera de la línia de dunes costaneres, que constituïen una zona deprimida, inundable per l'acció dels temporals marins o de les precipitacions.