Dolors Vives Rodon
=== Dolors Vives i Rodón (Valls, 15 d'agost de 1909 - Barcelona, 12 de juny de 2007) Va ser la segona dona pilot a Catalunya Durant la II República i va participar en la Guerra Civil espanyola fent vigilància de la costa catalana per tal de controlar que no arribés a atracar cap vaixell enemic de la República.
===
Biografia
Dolors Vives i Rodon, Lolita pels amics, va arribar a Barcelona amb l'edat de dotze anys. Filla de Joan Vives Farrés i Maria Dolors Rodón Blaza, ella i els seus quatre germans (Josefa, Dolors, Joana, Joan i Maria), sempre van estar educats per ser independents i innovadors. Dolors va estudiar a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la dona, i allà va aprendre a desenvolupar-se com a dona autònoma i lliure. Dolors també estudià piano i violoncel a l'Escola Municipal de Barcelona amb professors tan destacats com Lluís i Nicolau Millet.
Al juny de 1933 va començar a funcionar l'Escola Aero Popular a Barcelona. Quan Joan Vives va veure que s'inaugurava aquest club de vol va fer sòcies a les seves filles, Dolors tenia el carnet de sòcia número 11, per tant, se li considera una de les fundadora de l'Aero Popular de Barcelona. L'obertura d'aquest club va crear un precedent a l'aviació, ja que fins al moment, volar només havia estat cosa de militars, i ara, l'aeronàutica intentava impulsar i estendre l'aviació entre els joves de la ciutat comptal. Des del principi, les quatre germanes i dues amigues van participar activament en les tasques de l'Aero Popular. A l'inici la seva comesa era administrativa, fins al novembre de 1933, quan Dolors va guanyar una beca per estudiar un curs de pilot. De les cinc beques que es van sortejar, només una va ser per a una dona. Dolors va començar el curs de pilot a l'Escola de Vol Progrés, que tenia com a director a Vinces Vallés Caballé, pilot militar. Les classes eren de bon matí i duraven un hora, a Dolors se li va donar molt bé volar, i quan només portava catorze hores de vol, ja li van deixar volar sola. Aquest primer vol individual va ser el 22 de gener de 1934, l'examen final de vol el va fer un mes després, el 24 de febrer de 1934, dia que es trauria la llicència número 217 de pilot civil. Dolors deia que volar no era difícil, que el més complicat era aterrar. Només va tenir un petit incident volant una vegada, sembla que van tallar els pins que envoltaven la pista d'aterratge i es va despistar, no va calcular bé i es va colpejar la cara en aterrar. Les conseqüències del sinistre van ser una forta epistaxi i un bon esglai, però res seriós. Va ser la segona pilot catalana, després de Mari Pepa Colomer (amb la que va fer una bona amistad), i la sisena d'Espanya.
El 20 de desembre de 1935 va ser escollida vocal del nou Consell Directiu del Club Aero Popular de Barcelona. L'abril de 1936 va guanyar una beca a Monflorite (Osca), per estudiar classes de vol sense motor, es traguè el títol de pilot classe B de vol sense motor, encara que la llicència no li va arribar mai a causa de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.
En esclatar la guerra, Dolors Vives va ser trucada a files, junt amb la seva amiga i col·lega aviadora, Mari Pepa Colomer. La missió que tenien ambdues era la d'instruir a joves com a pilots per tal de combatre com a soldats en la defensa de la República. La tasca que van fer les dues dones va ser molt importan, ja que gràcies a la seva feina es va poder formar un bon grup de pilots de les Forces Aèries de la República.
A Dolors la van anomenar alferes, va ser l'única dona amb aquest càrrec durant la guerra. A més de capacitar als futurs pilots, Dolors també va participar al costat de la República com a observadora. La seva tasca era vigilar la costa catalana des de l'aire per tal de localitzar vaixells enemics o sospitosos. Els servis de vigilància de costes tenia base a l'aeròdrom de l'Aeronaval Militar al Prat de Llobregat. Dolors volava, normalment, amb un biplà de turisme equipat amb un radiofonia actualitzat que li permetia mantenir contacte permanent amb la capitania militar republicana. Localitzava i controlava amb l'avioneta que els vaixells es trobessin a les seves rutes i que no existís cap variació que pogués semblar sospitosa. Volava de l'aeronaval fins al Cap de Creus i tornava a la base per dinar quelcom, fer previsió de benzina i es tornava a enlairar fins als Alfacs, i retornava al Prat. Durant els gairebé tres anys que Dolors va pilotar, mai no es va trobar amb cap vaixell sospitósn ni enemic, i mai no va fer vols de combat.
Un cop finalitzada la guerra, Dolors no es va exiliar, es va quedar a Barcelona cuidant dels seus pares, del seu marit i dels fills d'aquest. Dolors no va tornar a pilotar mai més, es va dedicar a donar classes de piano per poder subsistir després de la guerra, i també va ajudar al seu home en la seva tasca de cirurgià.
Bibliografia
- Canudas, Josep (1983). Historia de la Aviación Catalana (1908-1936). Barcelona: Ed. La Magrana.
- Corominas i Brertrán, Lluís (2005). Mujeres en la historia de la aviación. Barcelona: Ed. Cockpitstudio.
- Maluquer i Whal, Joan J. (1978). L'aviació de Catalunya els priméis meses de la guerra civil. Barcelona: Ed. Pòrtic
- Martinez, Cándida; Pastor, Reyna; de la Pascua, M. José; Tavera, Susanna (2002). Mujeres en la Historia de España. Enciclopedia Biográfica. Madrid: Ed. Planeta.
- «Dolors Vives Rodón». Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure, 2019. [Consulta: Octubre 2020]. Conté: Informació biogràfica i bibliografia https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolors_Vives_Rodon
- «Dolors Vives Rodón». Enciclopèdia.cat. [Consulta: Octubre 2020]. Conté: Informació biogràfica https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0518955.xml
- «Dolores Vives Rodón». Real Academia de la Historia, 2018. [Consulta: Octubre 2020] Conté: Informació biogràfica http://dbe.rah.es/biografias/52360/dolores-vives-rodon
- «Dolores Vives Rodón». Google Llibres, XXXX. [Consulta: Octubre 2020] Conté: Breu resum de l’activitat de Dolors Vives Rodon com a pilot de les tropes republicanes durant la Guerra Civil espanyola. https://books.google.es/books?id=6JFNINXSDNUC&pg=PA62&lpg=PA62&dq=Dolors+Vives+Rodon&source=bl&ots=VAAe-LUvc8&sig=9ElKNUkHR7XGPfEuGTt9nPXBrQQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwj4oNKg643eAhWRC-wKHYDSBRQ4ChDoATABegQICBAB#v=onepage&q=Dolors%20Vives%20Rodon&f=false
- Jacinto Antón, «Aviadora de la República». El País, 8/06/2002. [Consulta: Octubre 2020] Conté: Entrevista a Dolors Vives Rodon on para de la seva etapa com a aviadora de la República. https://elpais.com/diario/2002/06/08/catalunya/1023498440_850215.html
- Miguel Ángel de Lucas, «Las alas de la República». Diagonal Periódico, 2015. [Consulta: Octubre 2020] Conté: Article sobre les aviadores pioneres a Espanya i el paper de les milicianes en el bàndol republicà. https://www.diagonalperiodico.net/saberes/27771-alas-la-republica.html
- «Dolores Vives Rodón». A.D.A.R. Asociación de Aviadores de la República, 2014. [Consulta: Octubre 2020] Conté: Article sobre les pilots espanyoles durant la Guerra Civil. http://www.adar.es/pilotos-espanolas-en-la-guerra-civil/
- «Dolores Vives Rodón». Google Llibres, 2014.[Consulta: Octubre 2020] Conté: Títol d’un llibre dedicat a les dones pioneres de l’aviació espanyola. https://books.google.es/books?id=DmQoDwAAQBAJ&hl=ca
- Sánchez, Joan, «Dolors Vives, aviadora de la República», 2002. El País, 08/06/2002. [Consulta: Octubre 2020] https://elpais.com/diario/2002/06/08/catalunya/1023498440_850215.html Conté: Imatge de Dolors Vives
