Jordi Moners i Sinyol

De WikiPrat
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Wikitext.png L'article o secció necessita algunes millores en el seu format. (Col·laboreu!)

Pot necessitar retocs en negretes, cursives, capçaleres, enllaços, imatges, categories...

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.[1]

Activitat política

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).

El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" l'any 1976.

Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.

Obra

Obra pròpia

  • 1976 Síntesi d'història dels Països Catalans - Edicions La Magrana

Traduccions

  • 1971 Formalisme i realisme; Bertold Brecht, - Edicions 62
  • 1977 Manifest del partit comunista; K. Marx, F. Engels - Ed. La Magrana i Edicions 62
  • 1983 El Capital (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62
  • 1987 La Ideologia alemanya (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - Editorial Laia
  • 1987 La bandera; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana
  • 1991 Els narradors de la nit; Rafik Schami - Ed. La Magrana
  • 1996 El príncep; Nicolo Maquiavelli - Edicions 62

Referències

  1. Aquest article incorpora informació amb llicència GFDL

Enllaços externs

Camera-photo.png Aquest article necessita d'una imatge per millorar. Afegiu-ne una o carregueu-la.