Diferència entre revisions de la pàgina «Delta de Llobregat»
| Línia 13: | Línia 13: | ||
| − | [[Fitxer: | + | [[Fitxer:Delta del Llobregat.jpg|thumb|Camps del Delta]] |
Revisió del 17:15, 12 març 2015
El Delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar al mar. L'Espai Natural del Delta del Llobregat té una extensió de 926,9 ha. Són uns espais molt importants per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, pel fet d'estar al bell mig de la ruta migratòria de les aus del nord d'Europa cap a l'Àfrica. Podem trobar diferents ambients naturals: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de reraduna, gairebé únics a Catalunya.
La formació del Delta
El delta del Llobregat es va començar a formar fa aproximadament uns 18.000 anys i només fa uns 2.300 anys que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del Delta actual que pateix contínues transformacions determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu. El creixement i les transformacions de la plana del delta del Llobregat estan relacionades amb les variacions del riu i amb la formació de barres litorals resultat de l'acumulació de sediments. Davant de la costa es formaren, i es formen encara, barres de sorra que tenen el seu origen en l'acumulació de sediments, generalment aportats pels corrents marins. Aquestes barres de sorra, paral.leles a la costa, en emergir tancaren petites badies que es convertiren en albuferes, llacunes litorals poc profundes que poc a poc s'anaven reblint amb materials aportats pel riu Llobregat i es transformaven en aiguamolls litorals. D'aquesta manera el Delta guanyava terreny al mar, anava creixent i conformava el paisatge actual.
D'altra banda, el fet que les planes deltaiques siguin de pendent molt baix fa que els sediments s'acumulin davant de la desembocadura del riu i això afavoreix que quan hi ha una crescuda les aigües hagin de buscar una nova llera. Per aquest motiu, el riu canviava sovint el seu curs i, segons la teoria més estesa, quan aquests braços de riu abandonats s'anaren assecant originaren alguns dels estanys litorals que avui coneixem. Això explica l'existència del paisatge més característic del Delta: la franja d'aiguamolls litorals, hereus de la barreja entre el mar i la terra, entre la sal i l'aigua dolça, entre la sorra, les argiles i els llims. El resultat final fou la formació d'una plana al.luvial emergida, d'uns 90 km2 de superfície i uns 23 km de línia costanera.
