Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Moners i Sinyol»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 1: Línia 1:
−
{{MF}}
+
{{Infotaula persona
−
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], [[1933]]) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.<ref>[http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm Aquest article incorpora informació amb llicència GFDL]</ref>
+
|nom=Jordi Moners i Sinyol
 +
|data_naixement=[[1933]] (El Prat de Llobregat)
 +
|data_defuncio=5 de [[desembre]] de [[2019]]
 +
|alies=
 +
|residencia=
 +
|formacio=Dret (Universitat de Barcelona)<br>
 +
Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg)
 +
|ocupacio=Filòleg, escriptor i traductor
 +
|ocupador=
 +
|partit=Partit Socialista d'Alliberament Nacional <small>(1968–2015)</small><br>
 +
Catalunya Lliure <small>(1989–1996)</small><br>
 +
Moviment de Defensa de la Terra <small>(1983–1989)</small><br>
 +
Front Nacional de Catalunya <small>(1966–1968)</small>
 +
|primeres_obres=
 +
|programes=
 +
|series=
 +
|films=
 +
|papers=
 +
|obres_notables=
 +
|lloc_web=
 +
}}
 +
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], [[1933]] - 5 de [[desembre]] de [[2019]])<ref>{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-moners-independentista-psan/ |títol=S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital |consulta=5 desembre 2019 |obra=VilaWeb |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref> fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.
  
−
==Activitat política==
+
==Trajectòria==
 +
Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. El [[1966]] ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El [[1968]] formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista ([[1977]]), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref>
  
−
El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).
+
El juliol de [[1984]], fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on el [[1987]] impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" fins l'any [[1988]].
  
−
El juliol de [[1984]], fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" l'any [[1976]].
+
Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i va ser impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.
−
 
 
−
Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.
 
  
 
==Obra==
 
==Obra==
  
 
===Obra pròpia===
 
===Obra pròpia===
−
* [[1976]] ''Síntesi d'història dels Països Catalans'' - Edicions La Magrana
+
*{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Síntesi d'història dels Països Catalans|url=|edició=|llengua=|data=[[1976]]|editorial=La Magrana|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 +
 
 +
*{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=La llengua de Castigaleu|url=|edició=|llengua=|data=[[2008]]|editorial=Centre d'Estudis Ribagorçans |lloc=|pàgines=|isbn=}}
  
 
===Traduccions===
 
===Traduccions===
−
* [[1971]] ''Formalisme i realisme''; Bertold Brecht, - Edicions 62
+
* {{Ref-llibre|cognom=Brecht|nom=Bertolt|títol=Formalisme i realisme|url=|edició=|llengua=|data=[[1971]]|editorial=Edicions 62|lloc=|pàgines=|isbn=|enllaçautor= }}
−
* [[1977]] ''Manifest del partit comunista''; K. Marx, F. Engels - Ed. La Magrana i Edicions 62
+
 
−
* [[1983]] ''El Capital'' (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62  
+
* Marx, Karl; Engels, Friedrich. ''Crítica del programa de Gotha.'' Edicions 62, [[1971]].
−
* [[1987]] ''La Ideologia alemanya'' (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - Editorial Laia
+
 
−
* [[1987]] ''La bandera''; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana
+
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=Manifest del partit comunista|data=[[1977]]|editorial=La Magrana i Edicions 62 |enllaçautor= |cognom2=Engels |nom2=Friedrich |enllaçautor2=}}
−
* [[1991]] ''Els narradors de la nit''; Rafik Schami - Ed. La Magrana
+
 
−
* [[1996]] ''El príncep''; Nicolo Maquiavelli - Edicions 62
+
* {{Ref-llibre|cognom=Machiavelli|nom=Niccolò|títol=El príncep|data=[[1982]]|editorial=Editorial Laia|enllaçautor= |cognom2=|nom2=|enllaçautor2=|url=|edició=|llengua=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 +
 
 +
* Lenin, ''Marx.'' Edicions Lluita, [[1983]].
 +
 
 +
* Gramsci, Antonio, ''El materialisme històric i la filosfia de Croce.'' Editorial Laia, [[1983]].
 +
 
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=El Capital|data=[[1983]]-[[1990]]|editorial=Edicions 62 (6 volums)|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |url= |edició= |llengua= |lloc= |pàgines= |isbn= }}
 +
 
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=La Ideologia alemanya|data=[[1987]]|editorial=Editorial Laia (2 volums)|enllaçautor= |cognom2= Engels |nom2=Friedrich |enllaçautor2= |url=|edició=|llengua=|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 +
 
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Lodi|nom=Mario|títol=Cipi i la bandera|url=|edició=|llengua=|data=[[1987]]|editorial=La Magrana|lloc=|pàgines=|isbn=}}
 +
 
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Beccaria|nom=Cesare|títol=Dels delictes i de les penes|url=|edició=|llengua=|data=1989|editorial=Edicions 62 |lloc= |pàgines= |isbn= |enllaçautor= }}
 +
 
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Schami|nom=Rafik|títol=Els narradors de la nit|url=|edició=|llengua=|data=[[1991]]|editorial=La Magrana |lloc= |pàgines= |isbn= |enllaçautor= }}
 +
 
 +
* {{Ref-llibre|cognom=Marx|nom=Karl|títol=El Capital|data=[[2018]]|editorial=Tigre de Paper |enllaçautor= |cognom2= |nom2= |enllaçautor2= |url= |edició= |llengua= |lloc= |pàgines= |isbn=}}<ref>{{Ref-web|títol=‘El Capital’: 150 anys despullant el poder|url=https://directa.cat/el-capital-150-anys-despullant-el-poder/|data=2018-11-14|consulta=2019-12-05|llengua=|editor=Directa|nom=Òscar|cognom=Blanco}}</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
{{Viquipèdia |titol=Jordi Moners i Sinyol |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Moners_i_Sinyol }}
 
<references />
 
<references />
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/aleaut?codigo=1618302 Obra de Jordi Moners]
 
* [http://dialnet.unirioja.es/servlet/aleaut?codigo=1618302 Obra de Jordi Moners]
−
 
−
{{cal imatge}}
 
 
   
 
   
 
{{ORDENA:Moners Sinyol, Jordi}}
 
{{ORDENA:Moners Sinyol, Jordi}}

Revisió del 13:00, 8 des 2019

Jordi Moners i Sinyol
[[{{{foto}}}|288px]]
{{{peu}}}
Biografia
Nom complet {{{nom_complet}}}
Naixement 1933 (El Prat de Llobregat)
Defunció 5 de desembre de 2019
Dades personals
Altres noms
Residència
Formació Dret (Universitat de Barcelona)

Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg)

Activitat
Ocupació Filòleg, escriptor i traductor
Ocupador
Partit Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1968–2015)

Catalunya Lliure (1989–1996)
Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989)
Front Nacional de Catalunya (1966–1968)

{{{enaltiment}}}
Esport {{{esport}}}
Disciplina esportiva {{{disciplina}}}
Especialitat {{{especialitat}}}
Posició a l'equip {{{posicio_equip}}}
Mà de joc {{{ma_joc}}}
Equip actual {{{equips}}}
Club {{{club}}}
Número esportiu {{{dorsal_club}}}
Entrenador principal {{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes
Sèries
Filmografia
Papers destacats
Obres destacables
Família
Parella {{{parella}}}
Fills {{{fills}}}
Pare {{{pare}}}
Mare {{{mare}}}
Germans {{{germans}}}
Lloc web

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933 - 5 de desembre de 2019)[1] fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.

Trajectòria

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).[2]

El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on el 1987 impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" fins l'any 1988.

Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i va ser impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.

Obra

Obra pròpia

  • Síntesi d'història dels Països Catalans. La Magrana, 1976. 
  • La llengua de Castigaleu. Centre d'Estudis Ribagorçans, 2008. 

Traduccions

  • Brecht, Bertolt. Formalisme i realisme. Edicions 62, 1971. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Crítica del programa de Gotha. Edicions 62, 1971.
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del partit comunista. La Magrana i Edicions 62, 1977. 
  • Machiavelli, Niccolò. El príncep. Editorial Laia, 1982. 
  • Lenin, Marx. Edicions Lluita, 1983.
  • Gramsci, Antonio, El materialisme històric i la filosfia de Croce. Editorial Laia, 1983.
  • Marx, Karl. El Capital. Edicions 62 (6 volums), 1983-1990. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. La Ideologia alemanya. Editorial Laia (2 volums), 1987. 
  • Lodi, Mario. Cipi i la bandera. La Magrana, 1987. 
  • Beccaria, Cesare. Dels delictes i de les penes. Edicions 62, 1989. 
  • Schami, Rafik. Els narradors de la nit. La Magrana, 1991. 
  • Marx, Karl. El Capital. Tigre de Paper, 2018. [3]

Referències

Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Jordi Moners i Sinyol» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.

  1. ↑ «S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital». VilaWeb, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  2. ↑ «Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL)». Enciclopèdia del marxisme. [Consulta: 5 desembre 2019].
  3. ↑ Blanco, Òscar. «‘El Capital’: 150 anys despullant el poder». Directa, 14-11-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].

Enllaços externs

Obtingut de «http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Jordi_Moners_i_Sinyol&oldid=6381»