Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Moners i Sinyol»
Línia 14: | Línia 14: | ||
Moviment de Defensa de la Terra <small>(1983–1989)</small><br> | Moviment de Defensa de la Terra <small>(1983–1989)</small><br> | ||
Front Nacional de Catalunya <small>(1966–1968)</small> | Front Nacional de Catalunya <small>(1966–1968)</small> | ||
+ | |parella=Núria Codina | ||
+ | |pare=[[Josep Monés i Amat]] | ||
+ | |mare=Raimunda Sinyol i Bonells | ||
|primeres_obres= | |primeres_obres= | ||
|obres_notables= | |obres_notables= |
Revisió del 19:23, 18 des 2019
Jordi Moners i Sinyol | |
Biografia | |
Naixement | 14 de juny de 1933 El Prat de Llobregat |
Defunció | 5 de desembre de 2019 (86 anys) Llinars del Vallès |
Dades personals | |
Formació | Dret (Universitat de Barcelona) Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg) |
Activitat | |
Ocupació | Filòleg, escriptor i traductor |
Partit | Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1968–2015) Catalunya Lliure (1989–1996) |
Família | |
Parella | Núria Codina |
Pare | Josep Monés i Amat |
Mare | Raimunda Sinyol i Bonells |
Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 14 de juny de 1933 - Llinars del Vallès, 5 de desembre de 2019) fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.[1][2][3][4][5]
Contingut
Biografia
Jordi Moners, nascut el 14 de juny de 1933 al Prat de Llobregat, fill de Josep Monés i Amat i Raimunda Sinyol i Bonells, era el petit de tres germans: Montserrat (1928), Josep (1930) i Jordi (1933).[6]
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats alemanyes de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. Va viure a Alemanya entre 1959 i 1971, quan va tornar al Prat de Llobregat.[7][8][9][10]
El 1980 es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins que l'any 2003 va anar a viure a Llinars del Vallès. Va estar vinculat a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el 1987 i el 1988.[9]
Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu,[11][12][13] va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.[7][8][14]
Vida política
El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya (FNC). Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió de l'FNC que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el 1977 tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any 2001[8] i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.[2]
Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).[15][16][17] El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.[18][19][8]
A les eleccions municipals del 2011 i del 2015 va anar als darrers llocs de la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Llinars del Vallès.[20][21]
Obra
Obra pròpia
- Síntesi d'història dels Països Catalans. La Magrana, 1976.
- La llengua de Castigaleu. Centre d'Estudis Ribagorçans, 2008.
Traduccions
- Brecht, Bertolt. Formalisme i realisme. Edicions 62, 1971.
- Marx, Karl; Engels, Friedrich. Crítica del programa de Gotha. Edicions 62, 1971.
- Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del partit comunista. La Magrana i Edicions 62, 1977.
- Machiavelli, Niccolò. El príncep. Editorial Laia, 1982.
- Lenin, Marx. Edicions Lluita, 1983.
- Gramsci, Antonio, El materialisme històric i la filosfia de Croce. Editorial Laia, 1983.
- Marx, Karl; Engels, Friedrich. La ideologia alemanya. Editorial Laia (2 volums), 1987.
- Lodi, Mario. Cipi i la bandera. La Magrana, 1987.
- Beccaria, Cesare. Dels delictes i de les penes. Edicions 62, 1989.
- Schami, Rafik. Els narradors de la nit. La Magrana, 1991.
Enllaços externs
Referències
Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Jordi Moners i Sinyol» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.
- ↑ Conca, Maria; Guia, Josep. «Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català». El Punt Avui, 13-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital». VilaWeb, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ «Mor Jordi Moners, independentista històric, militant del FNC, PSAN, MDT i Catalunya Lliure». Llibertat.cat, 05-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ «Mor Jordi Moners, històric antifranquista i militant del PSAN». El Prat Ràdio, 09-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ «Muere el histórico activista independentista pratense Jordi Moners» (en castellà). El Llobregat, 09-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ Moners i Sinyol, Jordi; Gómez Inglada, Marga (coord.). «Josep Monés i Amat: dos-cents anys de la família Monés». A: Josep Monés i Amat. 50 anys d'imatges del Prat (1900-1950). Barcelona: Ajuntament del Prat de Llobregat, 1995, p. 9-25. ISBN 84-87486-08-8.
- ↑ 7,0 7,1 «Jordi Moners i Sinyol». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Moners i Sinyol, Jordi». Pratilletres. Biblioteca Antonio Martín. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ 9,0 9,1 Ríos, Pere. «Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent"». El Llobregat, 06-07-2017. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ «S’ha mort Jordi Moners, històric independentista pratenc i fundador del PSAN». El Prat Llibertari, 05-12-2019. [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ «XV Universitat Catalana d'Estiu (1983)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ «XVII Universitat Catalana d'Estiu (1985)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ «XXI Universitat Catalana d'Estiu (1989)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ «Edicions de la Magrana». Viquipèdia. [Consulta: 8 desembre 2019].
- ↑ «1989 Atemptats ultradretans al Principat: independentistes i clínica com objectius». Llibertat.cat, 04-11-2014. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ «Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners». El Prat Llibertari, 04-11-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ «Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL)». Enciclopèdia del marxisme. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ «Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista» (en castellà). El País, 22-07-1984. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ «Detenciones en Cataluña y Valencia tras la muerte de un miembro de Terra Lliure» (en castellà). ABC, 22-07-1984. [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ «Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès». El Punt Avui, 20-04-2011. [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ «Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès». El Punt Avui, 22-04-2015. [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ Blanco, Òscar. «‘El Capital’: 150 anys despullant el poder». Directa, 14-11-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].