Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Moners i Sinyol»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 21: Línia 21:
 
|lloc_web=
 
|lloc_web=
 
}}
 
}}
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], 14 de [[juny]] de [[1933]] - Llinars del Vallès, 5 de [[desembre]] de [[2019]]) fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.<ref name="elpuntavui">{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/1710171-jordi-moners-figura-senyera-de-l-independentisme-catala.html |títol=Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català |consulta=17 desembre 2019 |cognom=Conca|nom=Maria |cognom2=Guia |nom2=Josep |obra=El Punt Avui |editor= |data=13/12/2019 |llengua= }}</ref><ref name="vilaweb">{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-moners-independentista-psan/ |títol=S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital |consulta=5 desembre 2019 |obra=VilaWeb |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=https://www.llibertat.cat/2019/12/mor-jordi-moners-independentista-historic-militant-del-fnc-psan-mdt-i-catalunya-lliure-46663?show_normal=true |títol=Mor Jordi Moners, independentista històric, militant del FNC, PSAN, MDT i Catalunya Lliure |consulta=17 desembre 2019 |obra=Llibertat.cat |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=https://www.elpratradio.com/#!/news/id/elpratradio_news_218 |títol=Mor Jordi Moners, històric antifranquista i militant del PSAN |consulta=17 desembre 2019 |obra=El Prat Ràdio |editor= |data=9/12/2019 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=https://www.elllobregat.com/noticia/17832/el-prat/muere-el-historico-activista-independentista-pratense-jordi-moners.html |títol=Muere el histórico activista independentista pratense Jordi Moners |consulta=17 desembre 2019 |obra=El Llobregat |editor= |data=9/12/2019 |llengua=castellà }}</ref>
+
'''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], 14 de [[juny]] de [[1933]] - Llinars del Vallès, 5 de [[desembre]] de [[2019]]) fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.
  
 
==Biografia==
 
==Biografia==
 
'''Jordi Moners''', nascut el 14 de [[juny]] de [[1933]] [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]], fill de [[Josep Monés i Amat]] i Raimunda Sinyol i Bonells, era el petit de tres germans: Montserrat (1928), Josep (1930) i Jordi (1933).<ref name="jma">{{ref-llibre |cognom=Moners i Sinyol |nom=Jordi |cognom2=Gómez Inglada |nom2=Marga (coord.) |capítol=Josep Monés i Amat: dos-cents anys de la família Monés |títol=Josep Monés i Amat. 50 anys d'imatges del Prat (1900-1950) |pàgines=9-25 |any=1995 |lloc=Barcelona |editorial=[[Ajuntament del Prat de Llobregat]] |isbn=84-87486-08-8}}</ref>
 
'''Jordi Moners''', nascut el 14 de [[juny]] de [[1933]] [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]], fill de [[Josep Monés i Amat]] i Raimunda Sinyol i Bonells, era el petit de tres germans: Montserrat (1928), Josep (1930) i Jordi (1933).<ref name="jma">{{ref-llibre |cognom=Moners i Sinyol |nom=Jordi |cognom2=Gómez Inglada |nom2=Marga (coord.) |capítol=Josep Monés i Amat: dos-cents anys de la família Monés |títol=Josep Monés i Amat. 50 anys d'imatges del Prat (1900-1950) |pàgines=9-25 |any=1995 |lloc=Barcelona |editorial=[[Ajuntament del Prat de Llobregat]] |isbn=84-87486-08-8}}</ref>
  
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats alemanyes de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. Va viure a Alemanya entre [[1959]] i [[1971]], quan va tornar [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]].<ref name="enciclopèdia">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/ec-dlc-500798.xml |títol=Jordi Moners i Sinyol |consulta=8 desembre 2019 |obra=Diccionari de la literatura catalana |editor=Enciclopèdia Catalana |data= |llengua= }}</ref><ref name="pratilletres">{{ref-web |url=https://www.elprat.cat/cultura/biblioteca-antonio-martin/moners-i-sinyol-jordi |títol=Moners i Sinyol, Jordi |consulta=8 desembre 2019 |obra=Pratilletres |editor=[[Biblioteca Antonio Martín]] |data= |llengua= }}</ref><ref name="elllobregat">{{ref-web |url=https://www.elllobregat.com/noticia/13862/qu-se-nha-fet-de/moners:-no-se-com-vull-que-em-recordin-per-se-que-catalunya-ser-independent.html |títol=Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent" |nom=Pere |cognom=Ríos |consulta=8 desembre 2019 |obra=El Llobregat |editor= |data=6/7/2017 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpratllibertari.cat/?p=17738 |títol=S’ha mort Jordi Moners, històric independentista pratenc i fundador del PSAN |consulta=18 desembre 2019 |obra=El Prat Llibertari |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
+
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats alemanyes de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. Va viure a Alemanya entre [[1959]] i [[1971]], quan va tornar [[El Prat de Llobregat|al Prat de Llobregat]].<ref name="enciclopèdia">{{ref-web |url=https://www.enciclopedia.cat/ec-dlc-500798.xml |títol=Jordi Moners i Sinyol |consulta=8 desembre 2019 |obra=Diccionari de la literatura catalana |editor=Enciclopèdia Catalana |data= |llengua= }}</ref><ref name="pratilletres">{{ref-web |url=https://www.elprat.cat/cultura/biblioteca-antonio-martin/moners-i-sinyol-jordi |títol=Moners i Sinyol, Jordi |consulta=8 desembre 2019 |obra=Pratilletres |editor=[[Biblioteca Antonio Martín]] |data= |llengua= }}</ref><ref name="elllobregat">{{ref-web |url=https://www.elllobregat.com/noticia/13862/qu-se-nha-fet-de/moners:-no-se-com-vull-que-em-recordin-per-se-que-catalunya-ser-independent.html |títol=Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent" |nom=Pere |cognom=Ríos |consulta=8 desembre 2019 |obra=El Llobregat |editor= |data=6/7/2017 |llengua= }}</ref><ref name="elpratllibertari">{{ref-web |url=http://www.elpratllibertari.cat/?p=17738 |títol=S’ha mort Jordi Moners, històric independentista pratenc i fundador del PSAN |consulta=18 desembre 2019 |obra=[[El Prat Llibertari]] |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
  
 
El [[1980]] es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins que l'any [[2003]] va anar a viure a Llinars del Vallès. Va estar vinculat a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el [[1987]] i el [[1988]].<ref name="elllobregat"/>
 
El [[1980]] es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins que l'any [[2003]] va anar a viure a Llinars del Vallès. Va estar vinculat a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el [[1987]] i el [[1988]].<ref name="elllobregat"/>
  
 
Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu,<ref>{{ref-web |url=http://www.uce.cat/responsive/UCE_1983.html |títol=XV Universitat Catalana d'Estiu (1983) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://uce.cat/responsive/UCE_1985.html |títol=XVII Universitat Catalana d'Estiu (1985) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://uce.cat/responsive/UCE_1989.html |títol=XXI Universitat Catalana d'Estiu (1989) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref> va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista ''Lluita'') i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.<ref name="enciclopèdia"/><ref name="pratilletres"/><ref name="Magrana">{{ref-web |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Edicions_de_la_Magrana |títol=Edicions de la Magrana |consulta=8 desembre 2019 |obra=Viquipèdia |editor= |data= |llengua= }}</ref>
 
Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu,<ref>{{ref-web |url=http://www.uce.cat/responsive/UCE_1983.html |títol=XV Universitat Catalana d'Estiu (1983) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://uce.cat/responsive/UCE_1985.html |títol=XVII Universitat Catalana d'Estiu (1985) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://uce.cat/responsive/UCE_1989.html |títol=XXI Universitat Catalana d'Estiu (1989) |consulta=17 desembre 2019 |obra=Universitat Catalana d'Estiu |editor= |data= |llengua= }}</ref> va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista ''Lluita'') i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.<ref name="enciclopèdia"/><ref name="pratilletres"/><ref name="Magrana">{{ref-web |url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Edicions_de_la_Magrana |títol=Edicions de la Magrana |consulta=8 desembre 2019 |obra=Viquipèdia |editor= |data= |llengua= }}</ref>
 +
 +
El 5 de [[desembre]] del [[2019]] en Jordi Moners va morir a Llinars del Vallès, on va viure els darrers anys de la seva vida. La seva mort va tenir ressó en diferents mitjans de comunicació i webs d'àmbit català com
 +
VilaWeb,<ref name="vilaweb">{{ref-web |url=https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-moners-independentista-psan/ |títol=S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital |consulta=5 desembre 2019 |obra=VilaWeb |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
Nació Digital,<ref name="naciodigital">{{ref-web |url=https://www.naciodigital.cat/noticia/192301/mor/jordi/moners/historic/psan |títol=Mor Jordi Moners, històric del PSAN |consulta=23 desembre 2019 |obra=Nació Digital |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
El Temps,<ref name="eltemps">{{ref-web |url=https://www.eltemps.cat/article/8834/mor-jordi-moners-fundador-del-psan |títol=Mor Jordi Moners, fundador del PSAN |consulta=23 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Temps |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
l'Unilateral,<ref>{{ref-web |url=http://unilateral.cat/2019/12/05/continua-en-pau-jordi-moners/ |títol=Continua en pau Jordi Moners |consulta=23 desembre 2019 |autor=Jordi Solé i Camardons |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=l'Unilateral |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
o El Punt Avui;<ref name="elpuntavui">{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/1710171-jordi-moners-figura-senyera-de-l-independentisme-catala.html |títol=Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català |consulta=17 desembre 2019 |cognom=Conca|nom=Maria |cognom2=Guia |nom2=Josep |obra=El Punt Avui |editor= |data=13/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
d'àmbit local o comarcal com
 +
[[El Prat Ràdio]],<ref>{{ref-web |url=https://www.elpratradio.com/#!/news/id/elpratradio_news_218 |títol=Mor Jordi Moners, històric antifranquista i militant del PSAN |consulta=17 desembre 2019 |obra=[[El Prat Ràdio]] |editor= |data=9/12/2019 |llengua= }}</ref> Ràdio Sant Boi,<ref>{{ref-web |url=https://www.ivoox.com/2019-12-12-mip-100-hem-fet-100-audios-mp3_rf_45397197_1.html |títol=Hem fet 100 programes |consulta=23 desembre 2019 |autor=Carles Serret |obra=L'espai de la memòria i el patrimoni (La República Santboiana) |editor=Ràdio Sant Boi |data=12/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
Anem a més (ERC Sant Boi),<ref>{{ref-web |url=https://www.anemamessantboi.cat/noticia/41264/jordi-moners-i-sinyol-una-figura-clau-de-lindependentisme |títol=Jordi Moners i Sinyol, una figura clau de l'independentisme |autor=Josep Maria Cervelló |consulta=23 desembre 2019 |obra=Anem a més |editor=ERC Sant Boi de Llobregat |data=10/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
El Llobregat,<ref>{{ref-web |url=https://www.elllobregat.com/noticia/17832/el-prat/muere-el-historico-activista-independentista-pratense-jordi-moners.html |títol=Muere el histórico activista independentista pratense Jordi Moners |consulta=17 desembre 2019 |obra=El Llobregat |editor= |data=9/12/2019 |llengua=castellà }}</ref>
 +
Temps de Franja<ref>{{ref-web |url=https://tempsdefranja.org/a-fons/personatges/en-la-mort-den-jordi-moner-i-sinyol/ |títol=En la mort d’en Jordi Moners i Sinyol |consulta=23 desembre 2019 |obra=Temps de Franja |editor= |data=9/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
o Notícies de la Terreta;<ref>{{ref-web |url=http://www.noticiesdelaterreta.com/blog/?p=5747 |títol=Jordi Moners, autor del “la Llengua de Castigaleu”, independentista històric i fundador del PSAN, ha mort |consulta=23 desembre 2019 |obra=Notícies de la Terreta |editor= |data=6/12/2019 |llengua= }}</ref>
 +
i webs llibertaris com Llibertat.cat<ref>{{ref-web |url=https://www.llibertat.cat/2019/12/mor-jordi-moners-independentista-historic-militant-del-fnc-psan-mdt-i-catalunya-lliure-46663?show_normal=true |títol=Mor Jordi Moners, independentista històric, militant del FNC, PSAN, MDT i Catalunya Lliure |consulta=17 desembre 2019 |obra=Llibertat.cat |editor= |data=5/12/2019 |llengua= }}</ref> o [[El Prat Llibertari]].<ref name="elpratllibertari"/>
  
 
==Vida política==
 
==Vida política==
 
El [[1966]] ingressà en el Front Nacional de Catalunya (FNC). Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El [[1968]] formà part de l'escissió de l'FNC que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el [[1977]] tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any [[2001]]<ref name="pratilletres"/> i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.<ref name="vilaweb"/>
 
El [[1966]] ingressà en el Front Nacional de Catalunya (FNC). Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El [[1968]] formà part de l'escissió de l'FNC que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el [[1977]] tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any [[2001]]<ref name="pratilletres"/> i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.<ref name="vilaweb"/>
  
Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=https://www.llibertat.cat/2014/11/1989-atemptats-ultradretans-al-principat-independentistes-i-clinica-com-objectius-28495 |títol=1989 Atemptats ultradretans al Principat: independentistes i clínica com objectius |consulta=17 desembre 2019 |obra=Llibertat.cat |editor= |data=4/11/2014 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpratllibertari.cat/?p=17430 |títol=Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners |consulta=17 desembre 2019 |obra=El Prat Llibertari |editor= |data=4/11/2019 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref> El [[juliol]] de [[1984]], fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.<ref name="El País">{{ref-web |url=https://elpais.com/diario/1984/07/22/espana/459295213_850215.html |títol=Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista |consulta=17 desembre 2019 |obra=El País |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1984/07/22/020.html |títol=Detenciones en Cataluña y Valencia tras la muerte de un miembro de Terra Lliure |consulta=18 desembre 2019 |obra=ABC |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref name="pratilletres"/>
+
Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=https://www.llibertat.cat/2014/11/1989-atemptats-ultradretans-al-principat-independentistes-i-clinica-com-objectius-28495 |títol=1989 Atemptats ultradretans al Principat: independentistes i clínica com objectius |consulta=17 desembre 2019 |obra=Llibertat.cat |editor= |data=4/11/2014 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpratllibertari.cat/?p=17430 |títol=Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners |consulta=17 desembre 2019 |obra=[[El Prat Llibertari]] |editor= |data=4/11/2019 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref> El [[juliol]] de [[1984]], fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.<ref name="El País">{{ref-web |url=https://elpais.com/diario/1984/07/22/espana/459295213_850215.html |títol=Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista |consulta=17 desembre 2019 |obra=El País |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1984/07/22/020.html |títol=Detenciones en Cataluña y Valencia tras la muerte de un miembro de Terra Lliure |consulta=18 desembre 2019 |obra=ABC |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref name="pratilletres"/>
  
 
A les eleccions municipals del 2011 i del 2015 va anar als darrers llocs de la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Llinars del Vallès.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/400603-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-llinars-del-valles.html |títol=Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès |consulta=18 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Punt Avui |editor= |data=20/04/2011 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/article/846099-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-llinars-del-valles.html |títol=Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès |consulta=18 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Punt Avui |editor= |data=22/04/2015 |llengua= }}</ref>
 
A les eleccions municipals del 2011 i del 2015 va anar als darrers llocs de la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Llinars del Vallès.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/400603-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-llinars-del-valles.html |títol=Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès |consulta=18 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Punt Avui |editor= |data=20/04/2011 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/article/846099-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-llinars-del-valles.html |títol=Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès |consulta=18 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Punt Avui |editor= |data=22/04/2015 |llengua= }}</ref>
Línia 79: Línia 93:
 
   
 
   
 
{{ORDENA:Moners Sinyol, Jordi}}
 
{{ORDENA:Moners Sinyol, Jordi}}
 +
[[Categoria:Escriptors]]
 
[[Categoria:Filòlegs]]
 
[[Categoria:Filòlegs]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Pratencs]]
 
[[Categoria:Pratencs]]

Revisió del 17:10, 23 des 2019

Jordi Moners i Sinyol
[[{{{foto}}}|288px]]
{{{peu}}}
Biografia
Nom complet {{{nom_complet}}}
Naixement 14 de juny de 1933
El Prat de Llobregat
Defunció 5 de desembre de 2019 (86 anys)
Llinars del Vallès
Dades personals
Altres noms
Residència
Formació Dret (Universitat de Barcelona)

Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg)

Activitat
Ocupació Filòleg, escriptor i traductor
Ocupador
Partit Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1968–2015)

Catalunya Lliure (1989–1996)
Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989)
Front Nacional de Catalunya (1966–1968)

{{{enaltiment}}}
Esport {{{esport}}}
Disciplina esportiva {{{disciplina}}}
Especialitat {{{especialitat}}}
Posició a l'equip {{{posicio_equip}}}
Mà de joc {{{ma_joc}}}
Equip actual {{{equips}}}
Club {{{club}}}
Número esportiu {{{dorsal_club}}}
Entrenador principal {{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes {{{programes}}}
Sèries {{{series}}}
Filmografia {{{films}}}
Papers destacats {{{papers}}}
Obres destacables
Família
Parella Núria Codina
Fills {{{fills}}}
Pare Josep Monés i Amat
Mare Raimunda Sinyol i Bonells
Germans {{{germans}}}
Lloc web

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 14 de juny de 1933 - Llinars del Vallès, 5 de desembre de 2019) fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.

Biografia

Jordi Moners, nascut el 14 de juny de 1933 al Prat de Llobregat, fill de Josep Monés i Amat i Raimunda Sinyol i Bonells, era el petit de tres germans: Montserrat (1928), Josep (1930) i Jordi (1933).[1]

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats alemanyes de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. Va viure a Alemanya entre 1959 i 1971, quan va tornar al Prat de Llobregat.[2][3][4][5]

El 1980 es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins que l'any 2003 va anar a viure a Llinars del Vallès. Va estar vinculat a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el 1987 i el 1988.[4]

Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu,[6][7][8] va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.[2][3][9]

El 5 de desembre del 2019 en Jordi Moners va morir a Llinars del Vallès, on va viure els darrers anys de la seva vida. La seva mort va tenir ressó en diferents mitjans de comunicació i webs d'àmbit català com VilaWeb,[10] Nació Digital,[11] El Temps,[12] l'Unilateral,[13] o El Punt Avui;[14] d'àmbit local o comarcal com El Prat Ràdio,[15] Ràdio Sant Boi,[16] Anem a més (ERC Sant Boi),[17] El Llobregat,[18] Temps de Franja[19] o Notícies de la Terreta;[20] i webs llibertaris com Llibertat.cat[21] o El Prat Llibertari.[5]

Vida política

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya (FNC). Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió de l'FNC que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el 1977 tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any 2001[3] i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.[10]

Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).[22][23][24] El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.[25][26][3]

A les eleccions municipals del 2011 i del 2015 va anar als darrers llocs de la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Llinars del Vallès.[27][28]

Obra

Obra pròpia

  • Síntesi d'història dels Països Catalans. La Magrana, 1976. 
  • La llengua de Castigaleu. Centre d'Estudis Ribagorçans, 2008. 

Traduccions

  • Brecht, Bertolt. Formalisme i realisme. Edicions 62, 1971. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Crítica del programa de Gotha. Edicions 62, 1971.
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del partit comunista. La Magrana i Edicions 62, 1977. 
  • Machiavelli, Niccolò. El príncep. Editorial Laia, 1982. 
  • Lenin, Marx. Edicions Lluita, 1983.
  • Gramsci, Antonio, El materialisme històric i la filosfia de Croce. Editorial Laia, 1983.
  • Marx, Karl. El Capital. Edicions 62 (6 volums), 1983-1990. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. La ideologia alemanya. Editorial Laia (2 volums), 1987. 
  • Lodi, Mario. Cipi i la bandera. La Magrana, 1987. 
  • Beccaria, Cesare. Dels delictes i de les penes. Edicions 62, 1989. 
  • Schami, Rafik. Els narradors de la nit. La Magrana, 1991. 
  • Marx, Karl. El Capital. Tigre de Paper, 2018. [29]

Enllaços externs

Referències

Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Jordi Moners i Sinyol» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.

  1. Moners i Sinyol, Jordi; Gómez Inglada, Marga (coord.). «Josep Monés i Amat: dos-cents anys de la família Monés». A: Josep Monés i Amat. 50 anys d'imatges del Prat (1900-1950). Barcelona: Ajuntament del Prat de Llobregat, 1995, p. 9-25. ISBN 84-87486-08-8. 
  2. 2,0 2,1 «Jordi Moners i Sinyol». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 desembre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Moners i Sinyol, Jordi». Pratilletres. Biblioteca Antonio Martín. [Consulta: 8 desembre 2019].
  4. 4,0 4,1 Ríos, Pere. «Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent"». El Llobregat, 06-07-2017. [Consulta: 8 desembre 2019].
  5. 5,0 5,1 «S’ha mort Jordi Moners, històric independentista pratenc i fundador del PSAN». El Prat Llibertari, 05-12-2019. [Consulta: 18 desembre 2019].
  6. «XV Universitat Catalana d'Estiu (1983)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  7. «XVII Universitat Catalana d'Estiu (1985)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  8. «XXI Universitat Catalana d'Estiu (1989)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  9. «Edicions de la Magrana». Viquipèdia. [Consulta: 8 desembre 2019].
  10. 10,0 10,1 «S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital». VilaWeb, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  11. «Mor Jordi Moners, històric del PSAN». Nació Digital, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  12. «Mor Jordi Moners, fundador del PSAN». El Temps, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  13. Jordi Solé i Camardons. «Continua en pau Jordi Moners». l'Unilateral, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  14. Conca, Maria; Guia, Josep. «Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català». El Punt Avui, 13-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  15. «Mor Jordi Moners, històric antifranquista i militant del PSAN». El Prat Ràdio, 09-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  16. Carles Serret. «Hem fet 100 programes». L'espai de la memòria i el patrimoni (La República Santboiana). Ràdio Sant Boi, 12-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  17. Josep Maria Cervelló. «Jordi Moners i Sinyol, una figura clau de l'independentisme». Anem a més. ERC Sant Boi de Llobregat, 10-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  18. «Muere el histórico activista independentista pratense Jordi Moners» (en castellà). El Llobregat, 09-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  19. «En la mort d’en Jordi Moners i Sinyol». Temps de Franja, 09-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  20. «Jordi Moners, autor del “la Llengua de Castigaleu”, independentista històric i fundador del PSAN, ha mort». Notícies de la Terreta, 06-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  21. «Mor Jordi Moners, independentista històric, militant del FNC, PSAN, MDT i Catalunya Lliure». Llibertat.cat, 05-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  22. «1989 Atemptats ultradretans al Principat: independentistes i clínica com objectius». Llibertat.cat, 04-11-2014. [Consulta: 17 desembre 2019].
  23. «Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners». El Prat Llibertari, 04-11-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  24. «Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL)». Enciclopèdia del marxisme. [Consulta: 5 desembre 2019].
  25. «Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista» (en castellà). El País, 22-07-1984. [Consulta: 17 desembre 2019].
  26. «Detenciones en Cataluña y Valencia tras la muerte de un miembro de Terra Lliure» (en castellà). ABC, 22-07-1984. [Consulta: 18 desembre 2019].
  27. «Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès». El Punt Avui, 20-04-2011. [Consulta: 18 desembre 2019].
  28. «Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès». El Punt Avui, 22-04-2015. [Consulta: 18 desembre 2019].
  29. Blanco, Òscar. «‘El Capital’: 150 anys despullant el poder». Directa, 14-11-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].