Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Moners i Sinyol»
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{MF}} | {{MF}} | ||
| − | '''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], [[1933]]) és un polític i filòleg català, membre fundador del | + | '''Jordi Moners i Sinyol''' ([[El Prat de Llobregat]], [[1933]]) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.<ref>[http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm Aquest article incorpora informació amb llicència GFDL]</ref> |
| − | |||
| − | |||
| − | + | ==Activitat política== | |
| − | Ha participat diverses vegades com a professor a la | + | El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]). |
| + | |||
| + | El juliol de [[1984]], fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" l'any [[1976]]. | ||
| + | |||
| + | Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita. | ||
==Obra== | ==Obra== | ||
===Obra pròpia=== | ===Obra pròpia=== | ||
| − | * [[1976]] ''Síntesi d'història dels Països Catalans'' - | + | * [[1976]] ''Síntesi d'història dels Països Catalans'' - Edicions La Magrana |
===Traduccions=== | ===Traduccions=== | ||
| − | * [[1971]] ''Formalisme i realisme''; | + | * [[1971]] ''Formalisme i realisme''; Bertold Brecht, - Edicions 62 |
| − | * [[1977]] ''Manifest del partit comunista''; | + | * [[1977]] ''Manifest del partit comunista''; K. Marx, F. Engels - Ed. La Magrana i Edicions 62 |
* [[1983]] ''El Capital'' (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62 | * [[1983]] ''El Capital'' (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62 | ||
| − | * [[1987]] ''La Ideologia alemanya'' (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - | + | * [[1987]] ''La Ideologia alemanya'' (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - Editorial Laia |
* [[1987]] ''La bandera''; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana | * [[1987]] ''La bandera''; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana | ||
| − | * [[1991]] ''Els narradors de la nit''; | + | * [[1991]] ''Els narradors de la nit''; Rafik Schami - Ed. La Magrana |
| − | * [[1996]] ''El príncep''; | + | * [[1996]] ''El príncep''; Nicolo Maquiavelli - Edicions 62 |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió del 20:10, 9 oct 2011
 |
L'article o secció necessita algunes millores en el seu format. (Col·laboreu!)
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, capçaleres, enllaços, imatges, categories... |
Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 1933) és un polític i filòleg català, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats de Freiburg in Breisgau, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses.[1]
Contingut
Activitat política
El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya, i la seva estada a Alemanya i Itàlia el portà progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), i més tard tingué un important paper en la definició d'aquest com a partit comunista (1977), i fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).
El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina, Caterina Castillo, arran de la mort de Toni Villaescusa militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN. Tots ells van ser posats en llibertat, però Caterina i Jordi van haver de romandre encara uns dies retinguts. És vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi de Llobregat, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" l'any 1976.
Ha participat diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu i és impulsor d'Edicions Lluita, que entre d'altres, també edita la revista Lluita.
Obra
Obra pròpia
- 1976 Síntesi d'història dels Països Catalans - Edicions La Magrana
Traduccions
- 1971 Formalisme i realisme; Bertold Brecht, - Edicions 62
- 1977 Manifest del partit comunista; K. Marx, F. Engels - Ed. La Magrana i Edicions 62
- 1983 El Capital (6 volums); K. Marx i F. Engels - Edicions 62
- 1987 La Ideologia alemanya (2 volums); Karl Marx, Friedrich Engels - Editorial Laia
- 1987 La bandera; Mario Lodi (amb il·lustracions de Teresa Durán) - Ed. La Magrana
- 1991 Els narradors de la nit; Rafik Schami - Ed. La Magrana
- 1996 El príncep; Nicolo Maquiavelli - Edicions 62
Referències
Enllaços externs
 |
Aquest article necessita d'una imatge per millorar. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
