Diferència entre revisions de la pàgina «Jordi Moners i Sinyol»

De WikiPrat
Jump to navigation Jump to search
Línia 58: Línia 58:
 
Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=https://www.llibertat.cat/2014/11/1989-atemptats-ultradretans-al-principat-independentistes-i-clinica-com-objectius-28495 |títol=1989 Atemptats ultradretans al Principat: independentistes i clínica com objectius |consulta=17 desembre 2019 |obra=Llibertat.cat |editor= |data=4/11/2014 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpratllibertari.cat/?p=17430 |títol=Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners |consulta=17 desembre 2019 |obra=[[El Prat Llibertari]] |editor= |data=4/11/2019 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref> El [[juliol]] de [[1984]], fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.<ref name="El País">{{ref-web |url=https://elpais.com/diario/1984/07/22/espana/459295213_850215.html |títol=Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista |consulta=17 desembre 2019 |obra=El País |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1984/07/22/020.html |títol=Detenciones en Cataluña y Valencia tras la muerte de un miembro de Terra Lliure |consulta=18 desembre 2019 |obra=ABC |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref name="pratilletres"/>
 
Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra ([[1983]]-[[1989]]) i Catalunya Lliure ([[1989]]-[[1996]]), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de [[1989]]).<ref>{{ref-web |url=https://www.llibertat.cat/2014/11/1989-atemptats-ultradretans-al-principat-independentistes-i-clinica-com-objectius-28495 |títol=1989 Atemptats ultradretans al Principat: independentistes i clínica com objectius |consulta=17 desembre 2019 |obra=Llibertat.cat |editor= |data=4/11/2014 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpratllibertari.cat/?p=17430 |títol=Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners |consulta=17 desembre 2019 |obra=[[El Prat Llibertari]] |editor= |data=4/11/2019 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.marxists.org/catala/enciclopedia/people/m/o.htm |títol=Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL) |consulta=5 desembre 2019 |obra=Enciclopèdia del marxisme |editor= |data= |llengua= }}</ref> El [[juliol]] de [[1984]], fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.<ref name="El País">{{ref-web |url=https://elpais.com/diario/1984/07/22/espana/459295213_850215.html |títol=Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista |consulta=17 desembre 2019 |obra=El País |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1984/07/22/020.html |títol=Detenciones en Cataluña y Valencia tras la muerte de un miembro de Terra Lliure |consulta=18 desembre 2019 |obra=ABC |editor= |data=22/7/1984 |llengua=castellà }}</ref><ref name="pratilletres"/>
  
−
A les eleccions municipals del 2011 i del 2015 va anar als darrers llocs de la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Llinars del Vallès.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/400603-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-llinars-del-valles.html |títol=Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès |consulta=18 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Punt Avui |editor= |data=20/04/2011 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/article/846099-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-llinars-del-valles.html |títol=Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès |consulta=18 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Punt Avui |editor= |data=22/04/2015 |llengua= }}</ref>
+
Es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Tarragona a les Eleccions al Parlament de Catalunya del 1992 per Catalunya Lliure (CLL)<ref>{{ref-web |url=http://politiquesdigitals.gencat.cat/web/.content/eleccions/tipus_eleccions/parlament_de_catalunya/any1992/documents/arxius/dogc_1557_e17021992t_can.pdf.pdf |títol=Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 1557 |consulta=9 gener 2020 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=DOGC |editor= |data=18/02/1992 |llengua= }}</ref>
 +
i a les eleccions municipals del 2011 i del 2015 va anar als darrers llocs de la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Llinars del Vallès.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/400603-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-llinars-del-valles.html |títol=Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès |consulta=18 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Punt Avui |editor= |data=20/04/2011 |llengua= }}</ref><ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/article/846099-llistes-de-les-eleccions-municipals-a-llinars-del-valles.html |títol=Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès |consulta=18 desembre 2019 |cognom= |nom= |cognom2= |nom2= |obra=El Punt Avui |editor= |data=22/04/2015 |llengua= }}</ref>
  
 
==Obra==
 
==Obra==

Revisió del 12:59, 9 gen 2020

Jordi Moners i Sinyol
[[{{{foto}}}|288px]]
{{{peu}}}
Biografia
Nom complet {{{nom_complet}}}
Naixement 14 de juny de 1933
El Prat de Llobregat
Defunció 5 de desembre de 2019 (86 anys)
Llinars del Vallès
Dades personals
Altres noms
Residència
Formació Dret (Universitat de Barcelona)

Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg)

Activitat
Ocupació Filòleg, escriptor i traductor
Ocupador
Partit Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1968–2015)

Catalunya Lliure (1989–1996)
Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989)
Front Nacional de Catalunya (1966–1968)

{{{enaltiment}}}
Esport {{{esport}}}
Disciplina esportiva {{{disciplina}}}
Especialitat {{{especialitat}}}
Posició a l'equip {{{posicio_equip}}}
Mà de joc {{{ma_joc}}}
Equip actual {{{equips}}}
Club {{{club}}}
Número esportiu {{{dorsal_club}}}
Entrenador principal {{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes {{{programes}}}
Sèries {{{series}}}
Filmografia {{{films}}}
Papers destacats {{{papers}}}
Obres destacables
Família
Parella Núria Codina i Capdevila
Fills {{{fills}}}
Pare Josep Monés i Amat
Mare Raimunda Sinyol i Bonells
Germans {{{germans}}}
Lloc web

Jordi Moners i Sinyol, legalment Jordi Monés i Sinyol,[1] (El Prat de Llobregat, 14 de juny de 1933 - Llinars del Vallès, 5 de desembre de 2019) fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.

Biografia

Jordi Moners, nascut el 14 de juny de 1933 al Prat de Llobregat, fill de Josep Monés i Amat i Raimunda Sinyol i Bonells, era el petit de tres germans: Montserrat (1928), Josep (1930) i Jordi (1933).[2][3]

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant, però ho deixà i se n'anà a viure a Alemanya del 1959 al 1971, on va fer estudis de filologia romànica a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, compaginant-los amb feines diverses.[4][5][6][7] En aquesta època també va fer estades a Itàlia, Portugal i Occitània, coincidint amb les vacances universitàries. El 1970 va participar en l'organització dels Jocs Florals a l'exili, que van celebrar-se a la ciutat de Tübingen.[8]

Quan el 1971 va tornar a Catalunya es va establir de nou al Prat de Llobregat, on es va dedicar a organitzar l'activitat política del recentment fundat PSAN i s'implicà en diverses activitats de caire social, ecologista, cultural o catalanista, com la Marxa de la Llibertat, les dues Marxes del Llobregat,[7] va ser membre de la junta de la Agrupación Artístico-Literaria Cervantes[9] i, a partir de 1973, va impulsar cursos de català a les escoles del Prat, quan encara estava prohibit, comptant amb la participació i finançament d'Òmnium Cultural.[8] En paral·lel va començar a fer traduccions de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès al català, el 1976 va publicar la seva Síntesi d'història dels Països Catalans[4] i va treballar com a corrector a l'Institut d'Estudis Catalans fins l'any 1977.[1]

El 1980 es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins que l'any 2003 va anar a viure a Llinars del Vallès. Va estar vinculat a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el 1987 i el 1988.[6]

Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu,[10][11][12] va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.[4][5][13]

El 5 de desembre del 2019 en Jordi Moners va morir a Llinars del Vallès, on va viure els seus darrers anys. La seva mort va tenir ressó en diferents mitjans de comunicació i webs d'àmbit català com VilaWeb,[14] Nació Digital,[15] El Temps,[16] l'Unilateral,[17] Llibertat.cat[18] o El Punt Avui[2] i d'àmbit local o comarcal com El Prat Ràdio,[19] El Prat Llibertari,[7] Ràdio Sant Boi,[20] Anem a més (ERC Sant Boi),[21] El Llobregat,[22] Temps de Franja[23] o Notícies de la Terreta.[24]

Vida política

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya (FNC). Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió de l'FNC que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el 1977 tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any 2001[5] i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.[14]

Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989).[25][26][27] El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.[28][29][5]

Es va presentar com a cap de llista per la circumscripció de Tarragona a les Eleccions al Parlament de Catalunya del 1992 per Catalunya Lliure (CLL)[30] i a les eleccions municipals del 2011 i del 2015 va anar als darrers llocs de la llista de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Llinars del Vallès.[31][32]

Obra

Obra pròpia

  • Síntesi d'història dels Països Catalans. La Magrana, 1976. 
  • La llengua de Castigaleu. Centre d'Estudis Ribagorçans, 2008. 

Traduccions

  • Brecht, Bertolt. Formalisme i realisme. Edicions 62, 1971. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Crítica del programa de Gotha. Edicions 62, 1971.
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del partit comunista. La Magrana i Edicions 62, 1977. 
  • Machiavelli, Niccolò. El príncep. Editorial Laia, 1982. 
  • Lenin, Marx. Edicions Lluita, 1983.
  • Gramsci, Antonio, El materialisme històric i la filosfia de Croce. Editorial Laia, 1983.
  • Marx, Karl. El Capital. Edicions 62 (6 volums), 1983-1990. 
  • Marx, Karl; Engels, Friedrich. La ideologia alemanya. Editorial Laia (2 volums), 1987. 
  • Lodi, Mario. Cipi i la bandera. La Magrana, 1987. 
  • Beccaria, Cesare. Dels delictes i de les penes. Edicions 62, 1989. 
  • Schami, Rafik. Els narradors de la nit. La Magrana, 1991. 
  • Marx, Karl. El Capital. Tigre de Paper, 2018. [33]

Enllaços externs

Referències

Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Jordi Moners i Sinyol» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.

  1. ↑ 1,0 1,1 Mestres, Josep M. Cent anys de correcció de textos i normalització a l'Institut d’Estudis Catalans (1907-2007). Barcelona: IEC, 2012, p. 102. ISBN 978-84-9965-103-3. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Conca, Maria; Guia, Josep. «Jordi Moners, figura senyera de l’independentisme català». El Punt Avui, 13-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  3. ↑ Moners i Sinyol, Jordi; Gómez Inglada, Marga (coord.). «Josep Monés i Amat: dos-cents anys de la família Monés». A: Josep Monés i Amat. 50 anys d'imatges del Prat (1900-1950). Barcelona: Ajuntament del Prat de Llobregat, 1995, p. 9-25. ISBN 84-87486-08-8. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Jordi Moners i Sinyol». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 8 desembre 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Moners i Sinyol, Jordi». Pratilletres. Biblioteca Antonio Martín. [Consulta: 8 desembre 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 Ríos, Pere. «Moners: "No sé com vull que em recordin, però sé que Catalunya serà independent"». El Llobregat, 06-07-2017. [Consulta: 8 desembre 2019].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «S’ha mort Jordi Moners, històric independentista pratenc i fundador del PSAN». El Prat Llibertari, 05-12-2019. [Consulta: 18 desembre 2019].
  8. ↑ 8,0 8,1 Francesc Teixidor. «Entre ‘Das Kapital’ i la Ribagorça*». Temps de Franja, 07-05-2018. [Consulta: 24 desembre 2019].
  9. ↑ Gómez Inglada, Margarida. Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960, 2006, p. 542. ISBN 8469005332. 
  10. ↑ «XV Universitat Catalana d'Estiu (1983)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  11. ↑ «XVII Universitat Catalana d'Estiu (1985)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  12. ↑ «XXI Universitat Catalana d'Estiu (1989)». Universitat Catalana d'Estiu. [Consulta: 17 desembre 2019].
  13. ↑ «Edicions de la Magrana». Viquipèdia. [Consulta: 8 desembre 2019].
  14. ↑ 14,0 14,1 «S’ha mort Jordi Moners, independentista històric, fundador del PSAN i traductor d’El Capital». VilaWeb, 05-12-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
  15. ↑ «Mor Jordi Moners, històric del PSAN». Nació Digital, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  16. ↑ «Mor Jordi Moners, fundador del PSAN». El Temps, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  17. ↑ Jordi Solé i Camardons. «Continua en pau Jordi Moners». l'Unilateral, 05-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  18. ↑ «Mor Jordi Moners, independentista històric, militant del FNC, PSAN, MDT i Catalunya Lliure». Llibertat.cat, 05-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  19. ↑ «Mor Jordi Moners, històric antifranquista i militant del PSAN». El Prat Ràdio, 09-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  20. ↑ Carles Serret. «Hem fet 100 programes». L'espai de la memòria i el patrimoni (La República Santboiana). Ràdio Sant Boi, 12-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  21. ↑ Josep Maria Cervelló. «Jordi Moners i Sinyol, una figura clau de l'independentisme». Anem a més. ERC Sant Boi de Llobregat, 10-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  22. ↑ «Muere el histórico activista independentista pratense Jordi Moners» (en castellà). El Llobregat, 09-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  23. ↑ «En la mort d’en Jordi Moners i Sinyol». Temps de Franja, 09-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  24. ↑ «Jordi Moners, autor del “la Llengua de Castigaleu”, independentista històric i fundador del PSAN, ha mort». Notícies de la Terreta, 06-12-2019. [Consulta: 23 desembre 2019].
  25. ↑ «1989 Atemptats ultradretans al Principat: independentistes i clínica com objectius». Llibertat.cat, 04-11-2014. [Consulta: 17 desembre 2019].
  26. ↑ «Tal dia com avui farà 30 anys la ultradreta va col·locar una bomba al domicili de Jordi Moners». El Prat Llibertari, 04-11-2019. [Consulta: 17 desembre 2019].
  27. ↑ «Enciclopèdia onomàstica - Mo (llicència GFDL)». Enciclopèdia del marxisme. [Consulta: 5 desembre 2019].
  28. ↑ «Cinco militantes del PSAN, detenidos en Barcelona y Valencia tras la muerte de un presunto terrorista» (en castellà). El País, 22-07-1984. [Consulta: 17 desembre 2019].
  29. ↑ «Detenciones en Cataluña y Valencia tras la muerte de un miembro de Terra Lliure» (en castellà). ABC, 22-07-1984. [Consulta: 18 desembre 2019].
  30. ↑ «Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 1557». DOGC, 18-02-1992. [Consulta: 9 gener 2020].
  31. ↑ «Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès». El Punt Avui, 20-04-2011. [Consulta: 18 desembre 2019].
  32. ↑ «Llistes de les eleccions municipals a Llinars del Vallès». El Punt Avui, 22-04-2015. [Consulta: 18 desembre 2019].
  33. ↑ Blanco, Òscar. «‘El Capital’: 150 anys despullant el poder». Directa, 14-11-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].
Obtingut de «http://www.wikiprat.cat/index.php?title=Jordi_Moners_i_Sinyol&oldid=6414»