Dolors Vives Rodon

=== Dolors Vives i Rodón (Valls, 15 d'agost de 1909 - Barcelona, 12 de juny de 2007) Va ser la segona dona pilot a Catalunya Durant la II República i va participar en la Guerra Civil espanyola fent vigilància de la costa catalana per tal de controlar que no arribés a atracar cap vaixell enemic de la República.

===

Dolors Vives

Dolors Vives i Rodon, Lolita pels amics, va arribar a Barcelona amb l'edat de dotze anys. Filla de Joan Vives Farrés i Maria Dolors Rodón Blaza, ella i els seus quatre germans(Josefa,Dolors, Joana, Joan i Maria), sempre van estar educats per ser independents i innovadors. Dolors va estudiar a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la dona, i allà va aprendre a desenvolupar-se com a dona independent. Dolors també estudiar piano i violoncel a l'Escola Municipal de Barcelona amb professors tan destacats com Lluís i Nicolau Millet.

Al Juny de 1933 va començar a funcionar l'Escola Aero Popular a Barcelona. En quan Joan Vives va veure que s'inaugurava aquest club de vol va fer socies a les seves filles, Dolors tenia el carnet de socia número 11, i fundadora de l'Aero Popular de Barcelona. L'obertura d'aquest club va crear un precedent a l'aviació, ja que fins el moment només havia estat cosa de militars, i ara, l'aeronàutica intentava impulsar i extendre l'aviació entre els joves de la ciutat condal. Des del principi, les quatre germanes i dues amigues van participar activament en les tasques de l'Aero Popular. Al principi la seva comesa era d'administrativa, fins el novembre de 1933, que Dolors va guanyar una beca per estudiar un curs de pilot. De les cinc beques que es van sortejar, només una va ser per a una dona. Va ser aleshores quan va començar el curs de pilot a l'Escola de Vol Progrès, que tenia com a director a Vinceç Vallés Caballé, pilot militar. Les classes eren de bon matí i duraven un hora, a Dolors se li va donar molt bé volar, i quan només portava catorze hores de vol, ja li van deixar volar sola. Aquest primer vol individual va ser el 22 de gener de 1934.Faria l'examen final un mes después, el 24 de febrero de 1934, on es treuria la llicència número 217 de pilot civil. Dolors deia que volar no era difícil, que el més complicat era aterrar. Només va tenir un petit incident volant una vegada, sembla que van tallar els pins que envoltaven la pista d'aterratge i es va despistar, no va calcular bé i es va colpejar la cara a l'aterrar. Les conseqüències del sinistre van ser una forta epistaxi i un bon esglai, però res seriós. Va ser la segona pilot catalana, després de Mari Pepa Colomer (amb la que va fer una bona amistad), i la sisena d'Espanya.

El 20 de desembre de 1935 va ser escollida vocal del nou Consell Directiu del Club Aero Popular de Barcelona. A l'abril de 1936 li va guanyar una beca a Monflorite (Osca), per estudiar classes de vol sense motor, es treguè el titol de pilot classe B de vol sense motor, encara que la llicència no li va arribar mai a causa de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.