Jordi Moners i Sinyol

Jordi Moners i Sinyol
[[{{{foto}}}|288px]]
{{{peu}}}
Biografia
Nom complet	{{{nom_complet}}}
Naixement	14 de juny de 1933 (El Prat de Llobregat)
Defunció	5 de desembre de 2019 (Llinars del Vallès)
Dades personals
Altres noms
Residència
Formació	Dret (Universitat de Barcelona) Filologia romànica (Universitats de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg)
Activitat
Ocupació	Filòleg, escriptor i traductor
Ocupador
Partit	Partit Socialista d'Alliberament Nacional (1968–2015) Catalunya Lliure (1989–1996) Moviment de Defensa de la Terra (1983–1989) Front Nacional de Catalunya (1966–1968)
{{{enaltiment}}}
Esport	{{{esport}}}
Disciplina esportiva	{{{disciplina}}}
Especialitat	{{{especialitat}}}
Posició a l'equip	{{{posicio_equip}}}
Mà de joc	{{{ma_joc}}}
Equip actual	{{{equips}}}
Club	{{{club}}}
Número esportiu	{{{dorsal_club}}}
Entrenador principal	{{{entrenador}}}
Obra
Primeres obres
Programes
Sèries
Filmografia
Papers destacats
Obres destacables
Família
Parella	{{{parella}}}
Fills	{{{fills}}}
Pare	{{{pare}}}
Mare	{{{mare}}}
Germans	{{{germans}}}
Lloc web

Jordi Moners i Sinyol (El Prat de Llobregat, 14 de juny de 1933 - Llinars del Vallès, 5 de desembre de 2019) fou un polític, filòleg i traductor pratenc, membre fundador del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i filologia romànica en diverses universitats alemanyes. Va traduir al català obres de Marx i Gramsci, entre d'altres.

Trajectòria

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i treballà de passant. Més tard ho deixà per fer estudis de filologia romànica a les universitats alemanyes de Friburg de Brisgòvia, Marburg i Heidelberg, que compaginà amb feines diverses. Va viure a Alemanya entre 1959 i 1971, quan va tornar al Prat de Llobregat.

El 1966 ingressà en el Front Nacional de Catalunya. Les seves estades a Alemanya i Itàlia el van portar progressivament d'uns plantejaments socialdemòcrates a uns de netament marxistes. El 1968 formà part de l'escissió que conduí a la formació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). El 1977 tingué un important paper en la definició d'aquest partit com a comunista. Va organitzar l'activitat política del PSAN al Baix Llobregat fins a l'any 2001 i fou membre d'aquest partit fins la seva dissolució, el desembre de 2015.

El 1980 es va traslladar a Sant Boi de Llobregat, on va viure-hi durant 23 anys, fins el 2003. Va estar vinculat també a la lluita veïnal de Sant Boi, on impulsà i presidí l'associació de veïns "La Unió" entre el 1987 i el 1988.

Fou dirigent de les plataformes independentistes Moviment de Defensa de la Terra (1983-1989) i Catalunya Lliure (1989-1996), etapa en la que fou víctima de la persecució feixista de l'època, que arribà a atemptar contra casa seva (novembre de 1989). El juliol de 1984, fou detingut a Barcelona (juntament amb Jordi Solé, Antònia Flores, Núria Codina i Caterina Castillo), arran de la mort de Toni Villaescusa, militant de Terra Lliure i anteriorment del PSAN, però va ser posat en llibertat sense càrrecs.

Va participar diverses vegades com a professor a la Universitat Catalana d'Estiu, va ser impulsor d'Edicions Lluita (que, entre d'altres, edita la revista Lluita) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana.

Obra

Obra pròpia

• Síntesi d'història dels Països Catalans. La Magrana, 1976. 

• La llengua de Castigaleu. Centre d'Estudis Ribagorçans, 2008. 

Traduccions

• Brecht, Bertolt. Formalisme i realisme. Edicions 62, 1971. 

• Marx, Karl; Engels, Friedrich. Crítica del programa de Gotha. Edicions 62, 1971.

• Marx, Karl; Engels, Friedrich. Manifest del partit comunista. La Magrana i Edicions 62, 1977. 

• Machiavelli, Niccolò. El príncep. Editorial Laia, 1982. 

• Lenin, Marx. Edicions Lluita, 1983.

• Gramsci, Antonio, El materialisme històric i la filosfia de Croce. Editorial Laia, 1983.

• Marx, Karl. El Capital. Edicions 62 (6 volums), 1983-1990. 

• Marx, Karl; Engels, Friedrich. La ideologia alemanya. Editorial Laia (2 volums), 1987. 

• Lodi, Mario. Cipi i la bandera. La Magrana, 1987. 

• Beccaria, Cesare. Dels delictes i de les penes. Edicions 62, 1989. 

• Schami, Rafik. Els narradors de la nit. La Magrana, 1991. 

• Marx, Karl. El Capital. Tigre de Paper, 2018. 

Referències

Aquest article incorpora material procedent de l'entrada «Jordi Moners i Sinyol» de la Viquipèdia, publicat sota la llicència Creative Commons Atribució Compartir-Igual 3.0.

Enllaços externs

• Obra de Jordi Moners