Dolors Vives Rodon
=== Dolors Vives i Rodón (Valls, 15 d'agost de 1909 - Barcelona, 12 de juny de 2007) Va ser la segona dona pilot a Catalunya Durant la II República i va participar en la Guerra Civil espanyola fent vigilància de la costa catalana per tal de controlar que no arribés a atracar cap vaixell enemic de la República.
===
Dolors Vives i Rodon, Lolita pels amics, va arribar a Barcelona amb l'edat de dotze anys. Filla de Joan Vives Farrés i Maria Dolors Rodón Blaza, ella i els seus quatre germans (Josefa, Dolors, Joana, Joan i Maria), sempre van estar educats per ser independents i innovadors. Dolors va estudiar a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la dona, i allà va aprendre a desenvolupar-se com a dona independent. Dolors també estudiar piano i violoncel a l'Escola Municipal de Barcelona amb professors tan destacats com Lluís i Nicolau Millet.
Al juny de 1933 va començar a funcionar l'Escola Aero Popular a Barcelona. Quan Joan Vives va veure que s'inaugurava aquest club de vol va fer sòcies a les seves filles, Dolors tenia el carnet de sòcia número 11, i fundadora de l'Aero Popular de Barcelona. L'obertura d'aquest club va crear un precedent a l'aviació, ja que fins al moment només havia estat cosa de militars, i ara, l'aeronàutica intentava impulsar i estendre l'aviació entre els joves de la ciutat comptal. Des del principi, les quatre germanes i dues amigues van participar activament en les tasques de l'Aero Popular. Al principi la seva comesa era d'administrativa, fins al novembre de 1933, que Dolors va guanyar una beca per estudiar un curs de pilot. De les cinc beques que es van sortejar, només una va ser per a una dona. Va ser aleshores quan va començar el curs de pilot a l'Escola de Vol Progrés, que tenia com a director a Vinces Vallés Caballé, pilot militar. Les classes eren de bon matí i duraven una hora, a Dolors se li va donar molt bé volar, i quan només portava catorze hores de vol, ja li van deixar volar sola. Aquest primer vol individual va ser el 22 de gener de 1934. Faria l'examen final un mes després, el 24 de febrer de 1934, on es trauria la llicència número 217 de pilot civil. Dolors deia que volar no era difícil, que el més complicat era aterrar. Només va tenir un petit incident volant una vegada, sembla que van tallar els pins que envoltaven la pista d'aterratge i es va despistar, no va calcular bé i es va colpejar la cara en aterrar. Les conseqüències del sinistre van ser una forta epistaxi i un bon esglai, però res seriós. Va ser la segona pilot catalana, després de Mari Pepa Colomer (amb la que va fer una bona amistad), i la sisena d'Espanya.
El 20 de desembre de 1935 va ser escollida vocal del nou Consell Directiu del Club Aero Popular de Barcelona. L'abril de 1936 li va guanyar una beca a Monflorite (Osca), per estudiar classes de vol sense motor, es traguè el títol de pilot classe B de vol sense motor, encara que la llicència no li va arribar mai a causa de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.
En esclatar la guerra Dolors Vives va ser trucada a files, junt amb la seva amiga i col·lega pilot, Mari Pepa Colomer. La missió que tenien ambdues era la d'instruir a joves com a pilots per tal de combatre com a milicians i voluntaris en la defensa de la República. Elles van ser un esglaó important en la capacitació dels futurs pilots de les Forces Aèries de la República. A Dolors la van anomenar alferes, va ser l'única dona amb aquest càrrec durant la guerra. A més de capacitar als futurs pilots, Dolors també va participar al costat de la República com a observadora. La seva tasca era vigilar la costa catalana des de l'aire per tal localitzar vaixells enemics o sospitosos. Mai no va fer vols de combat. Els servis de vigilància de costes tenia base a l'aeròdrom de l'Aeronaval Militar al Prat de Llobregat. Dolors volava, normalment, amb un biplà de turisme equipat amb un modern sistema de radiofonia que li permetia mantenir contacte permanent amb el comandament militar republicà central. L'alt comandament donava les diferents ordres a Dolors i, aquesta, localitzava i controlava amb l'avioneta que els vaixells es trobessin a les seves rutes i sense cap contratemps. Volava de l'aeronaval fins al Cap de Creus i tornava a la base per dinar quelcom, fer previsió de benzina i es tornava a enlairar fins als Alfacs, i retornava al Prat. De vegades també pilotava un hidroavió Macchi. Durant els gairebé tres anys que Dolors va volar, mai no es va trobar amb cap vaixell sospitós, ni enemic. Un cop que va passar el govern republicà a València, Dolors Vives va ser destinada a aquesta ciutat fins que va poder tornar a Barcelona.
Un cop finalitzada la guerra, Dolors no es va exiliar, es va quedar a Barcelona cuidant dels seus pares, del seu marit i dels fills d'aquest. Dolors no va tornar a pilotar mai més, es va dedicar a donar classes de piano per poder subsistir després de la guerra, i també va ajudar al seu home en la seva tasca de cirurgià.
