Delta de Llobregat

El Delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar al mar. L'Espai Natural del Delta del Llobregat té una extensió de 926,9 ha. Són uns espais molt importants per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, pel fet d'estar al bell mig de la ruta migratòria de les aus del nord d'Europa cap a l'Àfrica. Podem trobar diferents ambients naturals: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de reraduna, gairebé únics a Catalunya.

La formació del Delta

El delta del Llobregat es va començar a formar fa aproximadament uns 18.000 anys i només fa uns 2.300 anys que el nivell del mar es va estabilitzar i es va iniciar la formació del Delta actual que pateix contínues transformacions determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra i per les variacions del riu. El creixement i les transformacions de la plana del delta del Llobregat estan relacionades amb les variacions del riu i amb la formació de barres litorals resultat de l'acumulació de sediments. Davant de la costa es formaren, i es formen encara, barres de sorra que tenen el seu origen en l'acumulació de sediments, generalment aportats pels corrents marins. Aquestes barres de sorra, paral.leles a la costa, en emergir tancaren petites badies que es convertiren en albuferes, llacunes litorals poc profundes que poc a poc s'anaven reblint amb materials aportats pel riu Llobregat i es transformaven en aiguamolls litorals. D'aquesta manera el Delta guanyava terreny al mar, anava creixent i conformava el paisatge actual.

D'altra banda, el fet que les planes deltaiques siguin de pendent molt baix fa que els sediments s'acumulin davant de la desembocadura del riu i això afavoreix que quan hi ha una crescuda les aigües hagin de buscar una nova llera. Per aquest motiu, el riu canviava sovint el seu curs i, segons la teoria més estesa, quan aquests braços de riu abandonats s'anaren assecant originaren alguns dels estanys litorals que avui coneixem. Això explica l'existència del paisatge més característic del Delta: la franja d'aiguamolls litorals, hereus de la barreja entre el mar i la terra, entre la sal i l'aigua dolça, entre la sorra, les argiles i els llims. El resultat final fou la formació d'una plana al.luvial emergida, d'uns 90 km2 de superfície i uns 23 km de línia costanera.

Camps del Delta

A l'alçada del Prat, entre la superfície actual del terreny i els 20 m de profunditat, es troba l'aqüífer superficial, i entre els 40 m i els 70 m de profunditat, hi ha l'aqüífer profund, separats per una falca argilosa impermeable, l'aqüitard, d'uns 20 m d'amplada. Com s'ha dit, els aqüífers s'alimenten bàsicament de les infiltracions de l'aigua del riu a la vall baixa del Llobregat, on no existeix l'aqüitard, i l'aqüífer, per tant, és únic. La recàrrega natural es produeix en un 80 % a l'alçada de Pallejà. La resta es calcula que procedeix de la pluja que s'infiltra sobre els terrenys no urbanitzats i que alimenta l'aqüífer superficial i els estanys litorals del Delta.

Biodiversitat al Delta

Hi ha un seguit d'espècies d'ocells que venen a passar l'hivern entre nosaltres al Delta del Llobregat. Us anirem explicant una mica les més comunes i, en l'entrada d'avui, veurem la primera part del grup dels anàtids (ànecs).

• ÀNEC COLLVERD (Anas plathyrhynchos).

El mascle de l'ànec de collverd té el cap i coll verds (segons la llum es pot veure blau també) separat del pit marró per un fi collar blanc. La femella és tota de colors marrons.És un ocell vegetarià, tot i que també menja petits invertebrats. Per agafar aquest menjar, pot submergir el cap i una part del cos sota l'aigua.És un ocell molt gregari que el trobem tot l'any al Delta del Llobregat però a partir del mes d'octubre s'incrementa molt la quantitat d'ocells amb l'arribada d'ocells hivernants. A l'estiu pot haver com a màxim unes 400 parelles criant mentre que a l'hivern pot arribar a haver-hi un màxim de 1500-2000 exemplars a tot el Delta.

• ÀNEC GRISET (Anas strepera)

El mascle d'aquesta espècie és de color gris amb una taca blanca a l'ala. La femella de color marró, molt semblant a la de l'ànec collverd, però també amb aquesta taca blanca a l'ala.Menja vegetació aquàtica i invertebrats. Per agafar aquest menjar, pot submergir el cap i una part del cos sota l'aigua. A l'estiu és molt escàs (sobre 5-10 parelles criant) mentre que a la tardor-hivern pot arribar a haver-hi un màxim d'uns 200 exemplars a tot el Delta.

• ÀNEC CULLEROT (Anas clypeata)

Si el veiem de prop, el bec el fa inconfusible, ja que té forma d'espàtula i és molt més ample que en la resta d'ànecs. El mascle té el cap de color verd fosc amb el pitde color blanc i el ventre marró. La femella és de colors marrons més apagada que el mascle.

Menja a la superfície,principalment microorganismes(plàncton), invertebrats i material vegetal que filtra amb el seu bec molt especialitzat (fotografia). A l'estiu és molt i molt escàs (algun any cria alguna parella) mentre que a la tardor-hivern arriben diversos centenars d'exemplars (fins a un màxim de prop de 450-500 exemplars a tot el Delta).